Arxiu per agost, 2010

  • Ja tenim el primer conte: El pare mostra el món al fill

    Escrit per el 31 d'agost del 2010 a les 14:34 a: Els vostres contes

    És un conte en mandinga del Senegal que ens han enviat l’Adolfo Martín, de Sabadell, i el Kaoussou Souane, de Senegal, però que fa quatre anys que viu a Sabadell.

    EL PARE MOSTRA EL MÓN AL FILL

    Un pare va dir al seu fill:

    —Anem-nos-en de viatge que vull ensenyar-te el món.

    Van anar a buscar l’ase, li van treure el morrió i el pare va asseure’s a la gropa mentre que el nen caminava darrere d’ells.

    Van arribar al primer país i van saludar uns homes asseguts al terra:

    Salam alekum. Com esteu?

    Alekum salam. Molt bé.

    Després de conversar una estona, el pare i el fill van continuar el seu camí i els homes asseguts van comentar entre ells que no era un bon pare, perquè anava a sobre de l’ase i el nen caminava darrere a ple sol.

    El pare va sentir els comentaris dels homes i va dir al seu fill:

    —Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la primera destinació.

    Llavors van canviar els papers. El nen va asseure’s a sobre de l’ase i el pare caminava darrere d’ells.

    Quan van arribar al segon país, altres homes asseguts a terra també els van saludar i quan van marxar van comentar que el nen era un mal educat, perquè anava a sobre de l’animal i el pare, que era gran, caminava darrere a ple sol.

    Per segon cop el pare li va tornar a dir:

    —Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la segona destinació.

    Llavors van canviar de nou. Tots dos van pujar a sobre de l’ase.

    Van continuar el viatge i, ja en el tercer i últim país, van trobar unes dones que treien aigua d’un pou. Elles van oferir aigua per beure al pare, al fill i a l’ase, que estaven assedegats.

    Els van donar les gràcies i quan marxaven van sentir com les dones comentaven que eren uns babaus perquè tots dos anaven a sobre de l’animal a ple sol.

    Com en les altres ocasions, el pare va dir al seu fill:

    —Entens quan et dic que de vegades allò que fem,  per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la tercera destinació.

    El nen, que estava perplex, va dir al seu pare que primer ell anava caminant i la gent els va criticar, després, al segon país, quan el pare anava caminant, també els van criticar, i una tercera vegada, quan tots dos muntaven l’ase, per tant, ara podrien anar tots dos caminant.

    I el pare li va respondre:

    —Fill, el món és així. Si tu dius blanc, els altres diuen negre. Tu sempre has de fer el que pensis que està bé, perquè sempre hi haurà algú que pensarà el contrari.

    Adolfo Martín – Sabadell

    KEBA BE A DING BLONDOLA DUNYALA

    Dindig na fama fa ko a dinge ye nata. Taamola ye dunya kaaran fa nin  ding ye falo firin ye taama silo muta fa seleeta falo kooto ding ye falo kanw muta.

    I futata saate. Foolo ma ye moolu tara shirin yee konton.

    I tambita wollu ko  nin keba le xakilo doyaata. Nin tilo be kandirin. Ate be falo kooto dindig be taamala a sin na a kaa ding ye kiling moylle i tambita keba jiita aye falo Kaho muta. Ding seleta. I futata saate.

    Fulanjanw to ye doolu tara sirin yee konton i tambita wollu ko nin dindig ne man kulu abe falo kooto keba ba a sinna a ko a dindig ye fulandiage felee.

    I tambita fa.nin dindig be seelrta falo kooto i futata saate sabanjanw ma  dandula. Ye mussolu tara jiibiyoola kolondala yee dani jiyolaye falo mindi ye koo di wollu ko nillu le balafa dooyaata.

    I moo fulo be be falo kooto. Fa ko a dindig dunia feele ni ya findi i koo ya koyindi ni ya koyindi i ko ya findi ding ka fa ye foonige mbee seleeta falo kooto i bo kouma kiling ne folaa fa. Koo ding ye foning dunya bannta wo kouma kiling ne mou.

    Kaoussou Souane – Senegal

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • salos: Va ser un projecte engrescador al voltant del qual després vam poder fer diverses accions d’acolliment...
  • Míriam Dalmau: He entrat per casualitat al bloc. El trobo molt ben pensat. M’agrada molt, i amb el vostre...
  • Vicenç: Hola, la iniciativa ha estat genial. La participació dels centres molt bona i el fet de poder veure com a les...
  • conte 17, el llac del cigne: El conte explica la llegenda ucraïnesa del llac del cigne. Quan els tàrtars, van envair...
  • LiJuan Ma: Sí M. Teresa, boníssima!!! Espero poder seguir fent-lo que em dóna molta satisfacció!

Núvol d'etiquetes

20 contes comptats amazic Badia del Vallès basc castellà català conte Convit districte La Serra diversitat lingüística diversitat lingüística Sabadell escola Agnès Armengol francès ful gallec guaraní guia didàctica ioruba Llengües que conten llengües sabadell mandinga música occità polonès portuguès quítxua romanès rus Ràdio Ràdio Sabadell SaBabel Santa Perpètua de Mogoda SC de Polinyà tailandès ucraïnès wòlof xinès àrab