• Un lloc “especial”?

    No és un lloc especial. No hi ha cap monument emblemàtic, ni tan sols un racó digne de ser fotografiat. De fet, dubto que ningú l´hagi considerat mai un lloc per visitar.

    No es tracta d´una platja paradisíaca de sorra blanca i aigües cristal·lines, ni d´un llac ple de nenúfars amb una llegenda mil·lenària al darrere.  No és un amagatall enmig del bosc on la vegetació frondosa i els arbres centenaris et fan sentir petit com un cuc.

    El lloc del qual us parlo el trobareu al final del passeig marítim de Vilassar de Mar. És just al final del camí de sorra. Hi ha unes roques que indiquen que fins aquí has arribat. Ja no pots seguir més enllà.

    No hi ha res que cridi l´atenció, així  que gairebé ningú s´atura. Tothom fa mitja volta. Tothom menys jo. Jo sec en un banc solitari que sembla demanar que algú el faci servir per tal de donar sentit a la seva existència. Sec allà amb l´única companyia de les onades trencant l´escollera i els meus pensaments. Aquest és el meu espai, el meu racó.

    Podeu pensar en un lloc millor?

    platja vilassar

    Article complet

  • ISTANBUL, ENTRE ORIENT I OCCIDENT

    Istanbul és l’única ciutat del món que s’estén entre dos continents, Europa i Àsia i que ha estat seu de cultures mil·lenàries d’orient i civilitzacions occidentals de l’època medieval.

    IMG_5765  Aquesta riquesa cultural impregna els carrers i les places, els  edificis majestuosos i la bellesa de la seva gent. Situada en un lloc estratègic per al comerç marítim, és una de les potències econòmiques del país.

    L’antiga Constantinoble, capital de l’imperi Bizantí, ha estat escenari de fets històrics cabdals que han marcat la nostra trajectòria, i també d’històries fictícies no menys importants de la nostra literatura com Tirant Lo Blanc.

    Istanbul és el lloc on conflueixen els cinc sentits: l’olor d’espècies que impregnen un aire càlid i suau, la llum i els colors, l’aldarull de veus del basar, el te calent, les catifes i coixins que decoren els establiments, l’amabilitat i simpatia de la seva gent. Tot sembla especialment preparat per rebre el visitant i donar-li la benvinguda.

    IMG_5611             IMG_5867

    Durant uns dies del mes de juliol de l’any 2013 el meu company Bernat i jo vàrem passejar pels carrers d’Istanbul, visitant edificis recoberts de rajoles florals blavoses i turqueses, barrejant-nos entre la gent en el Gran Basar, assaborint la pau, el silenci de l’interior de les mesquites, fascinats per la màgia i la calidesa d’aquesta ciutat.

    IMG_5654 CONSELLS PRÀCTICS

    Turquia és un país que forma part de la Unió Europea, tot i així, necessitareu el passaport per viatjar-hi i un visat per accedir al país. Si sol·liciteu el visat per internet abans de la vostra arribada us estalviareu llargues cues al caòtic i mal indicat aeroport d’Istanbul.

    Molts monuments per visitar són espais religiosos musulmans. Per aquest motiu per entrar-hi cal respectar uns horaris de pregària i una normativa estètica. Els homes hauran de portar pantaló de camal llarg i les dones s’hauran de cobrir el cos. A l’entrada dels monuments s’hi proporcionen teles als turistes per cobrir-se, tot i que resulta més pràctic, i potser fins i tot més higiènic, emportar-se un mocador o fulard propi.

    La religió musulmana és majoritària al país i aquest és un element a tenir en compte a l’hora de comportar-nos en espais comuns. Accions com fer-se petons en públic estan mal vistes, i tot i que com a turistes tenim cert marge de concessió, convé no oblidar on ens trobem i respectar les convencions establertes.

    IMG_5510 IMG_5560 IMG_5543

    Istanbul és una ciutat que viu del turisme i per aquest motiu el turista, és a dir nosaltres, som objecte de captació per part de venedors ambulants, comerciants del Basar, cambrers, guies turístics o captaires. Constantment ens veiem envoltats de persones que intenten captar la nostra atenció per vendre’ns alguna cosa o fer-nos apropar als seus establiments. Cal anar mentalitzats per tal que això no ens aclapari ni ens impedeixi gaudir del viatge.

    El transport públic funciona de manera irregular i sovint amb gran afluència de passatgers. Això no és un problema si l’utilitzem per moure’ns per la ciutat sense un horari determinat, i fins i tot pot resultar interessant viatjar amb la població autòctona. Si tenim pressa, o bé hem d’anar a l’aeroport per agafar l’avió, convé anar-hi amb temps per evitar nervis i estressos.

    Com a tot arreu, cal posar seny a l’hora de moure’ns per zones i barris més conflictius, sobretot en horari nocturn.

    IMG_5520  IMPRESCINDIBLES

    Si teniu poc temps i heu de prioritzar no us perdeu:

     

    – Mesquita blava o del Sultà Ahmed, la més gran i fastuosa de la ciutat

    – Santa Sofia, antiga església ortodoxa convertida en mesquita i seu del Museu d’Istanbul

    – El Gran Basar, un dels basars més grans del món on podem trobar gran varietat de productes com espècies, catifes, teles o elements decoratius.

    – El Basar de les Espècies, l’històric basar de la ciutat. És més petit i conserva l’essència dels antics basars.

    – Mesquita de Süleymaniye, mesquita imperial otomana amb un gran pati interior estructurat en arcs de volta.

    – L’Hipòdrom, centre esportiu i social de l’antiga Constantinoble

    – La cisterna bizantina construïda per Constantí, autèntic palau sota terra fet de columnes on s’hi conserven els monuments dedicats als caps de les Meduses.

    – Palau de Topkapi, residència dels sultans otomans i seu del Museu Arqueològic.

    – El riu Bòsfor i el port natural el Corn d’Or

    – Excursió en vaixell fins a la zona asiàtica del país

    – El barri de Gàlata, que conforma la part nova de la ciutat, a l’esquerra del Bòsfor.

    – Torre de Gàlata, des de la qual podem gaudir d’unes magnífiques vistes

    – El nucli històric, l’antiga ciutat de Constantinoble

    – La Plaça de Taksim i la zona d’oci de la ciutat.

    IMG_5676

    Istanbul és un d’aquells indrets del món que et fascinen, del qual marxes amb certa recança i sabent que hi tornaràs.

    Article complet

  • C2/dj. 19 sessió

    viatges

     

    Viatgem amb les paraules

    Després de llegir totes les recomanacions que heu fet, serà difícil escollir on anem primer!  Sou uns grans viatgers i reporters!

    Ens hem adonat que les paraules també són molt viatgeres. El català ha incorporat al llarg del temps paraules de les  llengües amb què ha estat en contacte i constantment es creen neologismes per respondre a les necessitats dels parlants.  Mireu:  Adaptació manlleus  ,  Sobre manlleus i neologismes   i Remarques verbs

    La setmana vinent no tenim classe, però sí deures per fer:   escriure una ressenya d’un llibre que hagueu llegit, seguint les recomanacions de la unitat 5 del Dossier C2

    Article complet

  • C2/dt. 21 sessió

    Viatjant i aprenent!

    Aquest dimarts hem comprovat que sou uns grans viatgers i reporters!   Heu fet bones descripcions i recomanacions de viatges!

    Gràcies!

    viatge1  La Marta ens ha dictat els eu fragment de la història i la Yolanda ens ha parlat d’una malaltia minoritària. També ha compartit amb nosaltrs un article de diumnega passat a La Vanguardia sobre l’ús del gerundi: Dubtant, que és gerundi

    A continuació hem repassat els verbs irregulars io hem fet un exercici  d’expressió escrita, un article d’opinió, a partir d’un àudio.

    La setmana vinent no tenim classe, però sí deures per fer:   escriure una ressenya d’un llibre que hagueu llegit, seguint les recomanacions de la unitat 5 del Dossier C2

     

     

     

    Article complet

  • No és el mateix!

    Hola gent!
    He llegit un article relacionat amb les frases fetes que m’ha fet molta gràcia. De tot plegat, a més de la diversió, em quedo amb una bona reflexió: No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre.
    A continuació, com he dit a classe, “y lo prometido es deuda”, us passo els fragments que he seleccionat. Espero que us agradi!

     
    Frases fetes: la diferència entre els castellans i els catalans

    Una llengua és molt més que un codi amb el qual es transmeten dades, pensaments, etc. Les llengües són part intrínseca de la nostra cultura i, totes, tenen girs i modismes particulars. És per això que us adjunto unes reflexions per difondre la nostra diferència amb els castellans. (…)
    Ells diuen “perro viejo” i “mosquita muerta” allà on nosaltres diem gat vell i gata maula. La sort màxima de la rifa és un masculí “el gordo”, allà, i un femení, la grossa, aquí.
    (…) ells paguen “impuestos”, que ve d’“imponer”, i nosaltres contribucions, que ve de “contribuir”. Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són “sinvergüenzas”, mentre que els corresponents catalans són, només, uns pocavergonyes. Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen “madera” quan nosaltres toquem ferro. Allà celebren cada any les “Navidades” mentre que aquí amb un sol Nadal anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un bon dia i una bona nit cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples “buenos días” i “buenas noches” diaris. A Espanya es veu que ho donen tot: “dar besos, abrazos, pena, paseos…” mentre que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: fer petons, abraçades, pena, un tomb… Allà diuen “¡oiga!” quan aquí filem més prim amb un escolti! Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen “morenos” i nosaltres rossos, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment “almeja” i aquí figa, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells “hablan” –i fan!– aquí enraonem, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. (…)

    Josep

    Article complet

Històric


Categories




Entrades recents


Blogroll


Enllaços d'interès per a l'aprenentatge


Recursos TIC


Segueix el CNL a


Webs d'interès


Paraules clau