RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per octubre, 2011

  • Els bocins de llengua

     

    I avui us presentem un altre material interessant!

    Els bocins de llengua  són una proposta del Centre de Normalització Lingüística d’Osona per ajudar a tothom qui vulgui a avançar en l’autonomia lingüística i el coneixement de la llengua.

    Més o menys cada quinze dies apareix un petit “bocí” a diferents webs municipals amb informació pràctica d’aquells aspectes lingüístics que acostumen a ser conflictius i que sovint ens generen dubtes. La gran majoria de les paraules i de les qüestions que apareixen en els bocins són dubtes freqüents que trobem quan revisem documents que els usuaris ens fan arribar al servei d’assessorament.

    La finalitat de la nostra feina és afavorir l’autonomia lingüística de tots els aprenents. Per això, cada bocí de llengua està pensat, també, com a recurs lingüístic que es pot descarregar i guardar en un bocí de la memòria de l’ordinador.

    Podeu veure tots els bocins que fins ara hi ha penjats clicant aquí.

    Us aconsellem que doneu un cop d’ull a:

     

     

    Article complet

  • Algunes preguntes sobre la formació del plural

    Preguntes i respostes…

    – Quins són els mots acabats en -e àtona que restitueixen una -n en els derivats? I aquests poden utilitzar el plural -s i -ns? És correcte tant ‘joves’ com ‘jóvens’ doncs? (és la primera particularitat pel que fa al nombre dels substantius a la pàgina 22 del llibre)

     

    Hi ha uns quants mots, pocs, que tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o –ns. Són aquests: ases o àsens, coves o còvens, freixes o fréixens, homes o hòmens, joves o jóvens, marges o màrgens, orfes o òrfens, raves o ràvens, termes o térmens, verges o vèrgens. Ja veieu que són pocs!

    Per entendre la doble forma d’aquests mots, cal tenir en compte que antigament aquestes paraules feien el plural en –ns: àsens, còvens... Aquest tret, però, ara no és general en tot el domini lingüístic. En el català  central s’ha perdut (es diu: ases, coves, homes…), però en canvi es conserva en alguns dialectes: nord-occidental, valencià, alguerès i eivissenc.

    – Hi ha alguna estratègia per saber si el plural d’una paraula que acaba en ‘s’ s’escriu amb una ‘s’ o dues?

    L’estratègia és la pronúncia (comprovar si pronunciem ‘s’ sorda o ‘s’ sonora). O sigui, d’aquests plurals, n’hi ha que es pronuncien amb essa sonora i no dupliquen la -s final del singular (imprès, impresos), però també n’hi ha que es pronuncien amb essa sorda i dupliquen aquesta -s (interès, interessos). Vegeu més exemples al quadre:

     

    Formació del plural dels mots aguts acabats en -s

    Singular Plural
    So Exemples So Exemples
    [s] arròsingrés

    ros

    tros

    curs

    dispers

    fals

    [s] arrossosingressos

    rossos

    trossos

    cursos

    dispersos

    falsos

    avísbes

    gris

    pagès

    nus

    [z] avisosbesos

    grisos

    pagesos

    nusos

    Extret de la gramàtica de l’Institut d’estudis Catalans

    Per treballar els plurals i fer més pràctica, cliqueu aquí.

     

     

     

     

    Article complet

  • El bloc Ets i uts…

    Ets i uts és una expressió que ve de la locució amb tots els ets i uts’, que vol dir ‘amb tots els detalls, sense faltar-hi res. Cal buscar l’origen d’aquesta expressió en  les conjuncions llatines et i ut, que sovint sortien en els documents formals medievals encapçalant paràgrafs (amb una lletra capital especialment acurada). Es considerava que era un escrit complet si tenia tots els ‘ets’ i els ‘uts’ perfectament col·locats i detallats.

    Amb aquest nom, doncs, tenim el bloc Ets i uts, que inclou detalls i informacions diverses sobre lèxic, construccions errònies, topònims, etc.

    Us agradaria saber més coses d’aquestes i també d’errors freqüents que fem? Doneu un cop d’ull a aquest bloc! Feu clic a la imatge:

     

    Article complet

  • L’article d’opinió

    L’article d’opinió és un gènere força utilitzat per comunicar idees, inquietuds, propostes d’interès general, desacords, etc. a la població en general. Es fa sovint a través dels mitjans de comunicació escrits.  Aquí en teniu un exemple,  amb el detall de la seva estructura:

     

    Humanitats en perill

    IINTRODUCCIÓ
    La defensa de les humanitats en l’educació general ha estat llegida, molt sovint, en termes gremials. La necessitat que els nostres estudiants puguin comprendre i fruir de la lectura d’un text, d’una obra d’art o d’una composició musical no és una reivindicació de professors nostàlgics, ni una estratègia per mantenir la cadira. És, més aviat, una necessitat. Massa sovint, també, la defensa de les humanitats s’ha presentat com una oposició a les ciències. És un greu error. 

     

    DESENVOLUPAMENT
    (arguments : una idea a cada paràgraf)

     

    Necessitem, com el pa que ens mengem, estimular la creativitat i la curiositat científica, l’estima per la investigació i pel rigor de les ciències exactes. Les ciències i les humanitats són jocs de llenguatge diferents que necessitem estimular i potenciar en la pràctica educativa. També s’ha presentat la defensa de les humanitats com un atac a la implementació tecnològica, als ordinadors i a les pissarres electròniques. Un nou error. Les humanitats no exclouen la tecnologia. De fet, la tecnologia permet accedir més fàcilment a les grans obres d’art i del pensament i generar espais de diàleg inèdits en el passat. 

     

    No és la nostàlgia el que em mou a defensar les humanitats. És el present i el futur. Necessitem ciutadans amb una mirada ampla i profunda. La vindicació de les humanitats va íntimament lligada al somni il·lustrat. Només si existeix una societat civil culta i crítica serà possible enfortir la democràcia, la cohesió social, potenciar la innovació en tots els camps i defensar-se de les potències de destrucció de la civilitat que actuen amb vehemència en les societats obertes.

    La potència de l’utilitarisme és tan vigent en el nostre entorn que molt sovint la defensa de les humanitats tant a l’escola com a la universitat s’acaba fent amb arguments utilitaristes. Si solament és bo allò que és útil socialment, cal fer veure en quin sentit és útil llegir un diàleg de Ciceró, les Confessions de sant Agustí i el De Profundis d’Oscar Wilde. Si solament persisteix el que té audiència, el que és capaç d’obrir-se un forat en la lluita caïnita per subsistir, caldrà fer veure que les humanitats són útils, si bé no d’una manera immediata.

    Saberuts de diferents països han assajat la defensa de les humanitats amb més o menys capacitat persuasiva. Són lúcides les reflexions de la filòsofa americana Martha Nussbaum, però també les punyents intuïcions de George Steiner i d’Edgar Morin. Amb tot, la tendència general, tant a casa nostra com en el conjunt d’Europa, és que les humanitats tendeixen a retrocedir i a perdre prestigi i reconeixement social entre la ciutadania.

     

    CONCLUSIÓ
    Profunditat i amplitud de mires són, al meu entendre, els dos grans beneficis del cultiu de les humanitats. Profunditat en l’anàlisi dels problemes socials, culturals, religiosos, que ens assetgen, però, a la vegada, una amplitud de mires que obre les portes al cosmopolitisme. Les humanitats ens fan elevar el caparró més enllà del feu i ens fan capaços d’entrellucar les grandeses d’altres cultures. Contra la superficialitat endèmica de les societats postmodernes, necessitem persones profundes. Contra el tribalisme tancat en si mateix, curt de mires i xovinista, necessitem ciutadans amb capacitat de reconèixer els altres i de construir ponts per viure junts. Un vers de Salvador Espriu no dóna aquestes competències. Una frase de Nietzsche no ens salva de la barbàrie. Un paràgraf de Montaigne no ens fa més civilitzats, però l’estima pels clàssics i la repetició és la mare de l’estudi i és l’única manera de donar una forma civilitzada a l’ànima. 

     

    Francesc Torralba (El Punt Avui, dimecres, 12 d’octubre de 2011)

    I ara us conviso a ampliar coneixements sobre l’article d’opinió:

    Què ens hem de plantejar abans d’escriure un article?

    Què hem de tenir en compte en el procés de redacció?

    Per què és útil fer la revisió final?

     

     

     

    Article complet

  • Comencem a presentar-nos…

    Hola a tothom,

    Sóc l’Assumpta Grabolosa, tutora de diversos cursos de català per a adults a Manlleu, i espero que també la vostra ajuda en aquest camí de l’aprenentatge en el nivell superior o en el nivell de suficiència. Tot i que visc a Torelló, sóc una manlleuenca de tota la vida i una entusiasta de la llengua i la història. Potser per això m’agrada tant l’etimologia i la història de les paraules.

    Com veieu en aquest curs, comencem a utilitzar una eina digital que fins ara no teníem, una eina que primer ens pot sobtar, però que com veureu ens pot servir per sentir-nos més propers i per compartir més experiències.

    Espero que tots vosaltres un aneu presentant, que digueu d’on sou i què us ha mogut a apuntar-vos al curs.

    Endavant!

    Article complet

  • Expressar oposició i objecció

    Els connectors són els elements de lligam que ens ajuden a estructurar el text i les idees. D’una banda, organitzen els paràgrafs, i de l’altra, connecten les idees a l’interior de les frases. Comencem pels lligams entre frases. A continuació, teniu uns quants exemples de connectors que serveixen per expressar oposició o objecció.

    Per expressar oposició, contrast:  

    Per expressar objecció:
    però 

    sinó (que)

    ans

    en canvi

    al contrari

    per contra

    més aviat

    tanmateix

    amb tot

    ara bé

    no obstant (això)

    això no obstant

    per comptes de

    en lloc de

    contràriament

    en cap cas…

    encara que 

    a pesar de

    malgrat que

    tot i que

    amb tot i que

    mal que

    baldament

    per bé que

    si bé…

     

    ACTIVITATS

    *Sabríeu fer frases amb aquests connectors? Veieu la diferència?

    • no obstant…
    • no obstant això…
    • malgrat…
    • malgrat que…

    *Consells:

    • Procureu ser originals i no repetir sempre els mateixos connectors. Això farà que el text sigui més atractiu per al lector.
    • Penseu que un connector mal utilitzat pot fer canviar tot el sentit del que voleu expressar (això passa sovint amb el connector ‘tanmateix’)

     

    Per saber-ne més o fer repàs, feu clic aquí:

    Els connectors (repàs de l’itinerari intermedi)

    Repassem conjuncions (itinerari de suficiència)

    Article complet

  • Descripció d’un objecte

     

    El cendrer

    Molts cendrers semblen tenir una estricta vocació decorativa. És una degeneració que ve de lluny. Jo crec que la culpa la tenen els cendrers de plata, els complicats, treballats i pretensiosos cendrers de luxe, la propietària dels quals aspirava que ningú no els embrutés. Fer servir aquests cendrers immaculats produïa una inevitable sensació de culpabilitat.

    Modernament, els cendrers han adquirit una mida més generosa, més adequada, i el seu disseny s’ha simplificat, i per això els tractem amb més confiança. Els nous materials industrials han afavorit també aquesta contacte cordial. Fins a tal punt s’han trencat els motlles del cendrer tradicional, que avui es fan servir com a cendrers tota mena d’atuells i recipients. Els tímids encara tenen, doncs, més ocasions de dubte: aquest pot… però, qui sap si no és la sucrera?

    De la mateixa manera que hi ha rellotges de sorra, podríem admetre que el cendrer és un rellotge de fum. Cada usuari té, això sí, el seu patró de temps: una hora tres cigarrets, una hora sis cigarrets… Les puntes dels cigarrets queden marcant el temps, són les agulles del rellotge. Jo recordo algun d’aquests cendrers abarrotats, com el que tenia a la seva cambra el pare Castelltort, el meu professor de literatura. Un cop acabat el batxillerat, jo el visitava de tant en tant, i en acomiadar-me el seu cendrer pleníssim era la mesura exacta de la tarda que havíem cremat plegats.

    Els nostres objectes de cada dia de Josep M. Espinàs

    ACTIVITATS

    La setmana passada et vas deixar la jaqueta a l’aula. Redacta un avís per penjar al tauler d’anuncis de l’escola a fi que si algú la troba te la pugui fer arribar.

    La descripció de la jaqueta ha de contenir els aspectes següents:
    • La matèria (pell, llana …)
    • El color
    • Altres elements (botons, coll, butxaques…)
    • Algun detall característic.

    Article complet

  • Aprendre amb parla.cat

    Parla.cat és un espai web per a la difusió de recursos, eines i materials didàctics relacionats amb l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana. Ofereix una proposta formativa que s’organitza en quatre nivells d’aprenentatge: bàsic, elemental, intermedi i suficiència, i cada nivell està organitzat en tres cursos.

    Us el presentem aquí perquè pot ser un complement important per als cursos. Penseu que s’hi pot accedir amb la modalitat lliure, que permet l’aprenentatge totalment autònom ja que els materials són de lliure accés. Per què no feu alguns viatges dins del portal?

    Us deixo un vídeo de presentació i us aconsello que us endinseu en els cursos de suficiència i practiqueu. A veure com va!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • montse: Gràcies. Molt ben explicat.
  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...

Núvol d'etiquetes