RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per novembre, 2011

  • Més exemples i explicacions dels pronoms relatius…

    Us passo la resposta als dubtes d’una companya vostra…

    Hola,

    M’estic barallant amb els exercicis del llibre sobre les frases de relatiu i em costa moltíssim diferenciar si fan funció de subjecte, complement del nom o complement directe!

    Em pots ajudar?

    ____________________________________________________________

    Aquí teniu una petita explicació:

    Relatiu (funció) Exemples Explicació (desglossament)  

     

    Una frase amb pronom relatiu és una frase que es pot dividir en dues. Per veure quina funció fa el relatiu hem de mirar quina funció fa la paraula (o paraules) que ocupaven el lloc del relatiu:

     

    Subjecte 

    (formes de relatiu  possibles:

    que o bé ‘el qual / la qual..’ si la frase és explicativa (entre comes)

     

    M’han presentat el noi que estudia rus

     

     

     

     

     

     

    Aquest grup, que / el qual organitza actes, s’ha desfet

     

     

     

     

     

    – M’han presentat el noi

    – El noi estudia rus

     

    (A la segona frase, ‘El noi’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

     

    – Aquest grup s’ha desfet

    – Aquest grup organitza actes

     

    (A la segona frase, ‘Aquest grup’ fa de subjecte, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement directe 

    (formes de relatiu  possibles: que )

     

     

     

    És la mestra que han acomiadat

     

     

     

     

    – És la mestra

    – Han acomiadat la mestra

    (A la segona frase, ‘la mestra’ fa de complement directe, oi? Doncs el relatiu que ocupa el lloc també!)

     

    Complement del nom 

     

    (forma de relatiu: SN+de+article+qual)

     

    En castellà= cuyo

     

    La reina Ginebra, el nom de la qual volia dir ‘fada blanca’, era filla d’un rei. – La reina Ginebra era filla d’un rei 

    – El nom de la reina volia dir ‘fada blanca’

     

    A la segona frase, ‘de la reina’ fa de complement del nom, oi’? (complementa un substantiu ‘el nom’). El relatiu que hi haurem de posar haurà de seguir la forma de pronom relatiu en funció de complement del nom: el SN precedent (el nom) + la preposició ‘de’+ l’article ‘la’ + qual

    Article complet

  • On podem consultar els verbs?

    La xarxa ofereix més d’una possibilitat per consultar la conjugació dels verbs catalans. Us aconsellem, però, que visiteu aquests dos portals:

     

    El portal Optimot té incorporats els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (versió provisional) amb les formes generals i les principals variants dialectals, i amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.

    Si volem saber com s’escriu una determinada forma verbal, hem d’escriure l’infinitiu del verb al quadre de text i seleccionar la modalitat de cerca Verbs conjugats. Per veure el detall del resultat, hem de clicar sobre el títol del resultat (destacat en verd). A continuació se’ns obrirà un document en PDF: si el verb que hem consultat (caminar, saltar, etc.) és un verb que es conjuga com un verb model (cantar), veurem la taula del verb model (cantar).

     

     

    Aquest portal permet:

    – veure la conjugació de més de 9.000 verbs catalans amb variants lingüístiques, accepcions i usos preposicionals.

    – fer les entrades en qualsevol forma verbal, que queden assenyalades en vermell a la taula conjugada.

    – veure sinònims, antònims i altres expressions afins al verb conjugat.

    – assajar les flexions posant l’infinitiu que vulguem a la casella «Practiqueu».

     


    Practiqueu i assageu! A veure si els portals us van bé!

     

    Article complet

  • Cadascun i cadascú

     

    Cadascun

    ___________________________________________________

    Cadascun és un adjectiu de dues terminacions (cadascun, cadascuna), sinònim de cada un, cada una. Va seguit d’una especificació (cadascuna de les nenes, cadascun dels nois, cadascuna de les llibreries, cadascun dels llibres), però si l’especificació se sobreentén, llavors cadascun es converteix en un pronom.

    Exemples:

    a) Eren cinc germans; cadascun dels germans estudiava biologia

    b) Eren cinc germans; cadascun estudiava biologia

    A la frase b) se sobreentén dels germans i, per tant, cadascun fa funció de pronom. A més, és equivalent a tots ells, totes elles.

     

    Cadascú

    _____________________________________________________

    Cadascú funciona sempre com a pronom, és invariable. És igual a cada u i equival a tothom.

    Exemples:

    a) Cadascú es va espavilar com va poder per veure el concert

     

    Article complet

  • Quantitatius i indefinits

     

    Observacions dels quantitatius:

    ____________________________________________________

     

    a)      Bastant té una forma femenina (bastanta) que només és correcta en registres informals.

    b)       Força, massa i prou són INVARIABLES

    Exemple:

    Tinc massa deutes / No tinc prou diners / Tinc força diners

    c)       En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de ‘poc’ és ‘gaire’ i no pas ‘molt o ‘massa’

    Exemples:

    No tinc gaire temps (I NO: ‘No tinc massa temps’ o ‘No tinc molt temps’)

    Se n’aniria sense gaires contemplacions (I NO: ‘Se n’aniria sense masses contemplacions’)

    Que trigaran gaire? (I NO: Que trigaran molt?’)

     

    Observacions dels indefinits:

    ____________________________________________________

     

    a)       El mot qualsevol fa el plural qualssevol i no pas qualsevols.

    b)       La forma mateix no s’usa com a pronom per evitar repeticions.

    Per exemple, la frase va entrar a la cuina i va mirar tots els racons de la mateixano és una frase correcta perquè mateix’ no pot ser mai pronom. Cal dir “va entrar a la cuina i en va mirar tots els racons (o altres solucions)

    Llegiu-vos el bocí de llengua dedicat a ‘mateix‘.

     

    c)       Cal evitar el castellanisme ‘algo’

    d)      Cal evitar el mot ‘varios’ com a determinador. Cal fer servir alguns, uns quants, diversos, diferents.e)      Cal evitar el castellanisme ‘els demési ’demés? (traducció de ‘demàs’). Cal fer servir els altres, la resta, els restants

     

    Per saber-ne més, cliqueu aquí.

    Article complet

  • Accents diacrítics: dubtes

    – En els exercicis complementaris, m’has corregit “rodamons” perquè havia escrit “rodamóns”. Doncs bé, tinc dubtes sobre l’accentuació de paraules derivades d’altres que tenen accent diacrític.

    En primer lloc, entenc que la paraula rodamón s’accentua perquè és una paraula composta amb els mots roda i món, i aquest últim té accent diacrític. Vaig buscar-ho al Google i vaig trobar algunes entrades que mostren aquesta paraula accentuada, tot i que poques, mentre  la gran majoria apareixen sense accentuar.

    (bé, però no us fieu de tot el que surt al Google, que hi surti no vol dir que estigui ben escrit!)

    Però, la regla diu que si una paraula es deriva d’una altra que té accent diacrític, aleshores aquest es conserva en la derivada. No obstant això, en les pàgines on expliquen la regla no hi ha cap exemple del plural d’una paraula derivada o composta amb un mot que té accent diacrític.  Així mateix, el corrector de l’openoffice em marca falta amb la paraula “rodamons” sense accentuar.

    També dubto de la paraula subsòl; no hauria de fer el plural subsols? (el corrector també me la marca com a incorrecta).

     

    Molt bona pregunta!

     

    Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Per exemple:

    déu (‘divinitat’) / deu (’10’, ‘font’, verb)
    món (‘univers’) / mon (‘el meu’)
    nét (‘fill d’un fill’) / net (‘sense brutícia’)
    sòl (‘terra’) / sol (‘astre’, ‘sense companyia’, ‘solament’)
    pèl (‘vellositat’) / pel (contracció de per i el)

    En plural, l’accent d’aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió: déus, néts, sòls, pèls.

    En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l’accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s’accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares. Altres casos de plural que no s’accentuen són:

    , mans (‘extremitat’) / ma, mes (‘la meva’, ‘les meves’)
    rés, resos (‘pregària’) / res (‘cap cosa’)
    ús, usos / us (pronom: us saluda)

    L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:

    déu, redéu
    nét, besnét, besnéts
    sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls
    pèl, repèl, contrapèl…

    Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a món/mons, /mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. Per exemple:

    món, mons, rodamón, rodamons
    , mans, passamà, passamans

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes