RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per març, 2012

  • Una activitat creativa amb la cançó País petit, de Lluís Llach

    Activitat   per   a  tot   l’alumnat   dels   cursos   de   català   del   CNL d’Osona

    Què us inspira aquesta cançó?

    La cançó de Lluís Llach ens pot dir moltes coses diferents. Com que cadascun de nosaltres som diferents i tots tenim el nostre món particular, us animem a plasmar el que us inspira i us diu aquesta cançó en una fotografia. 

    Tots els alumnes, des dels dels nivells bàsics fins als dels nivells superiors, podeu enviar-nos una fotografia a activitats.osona@cpnl.cat, amb la indicació del vostre nom i cognoms, el curs i la localitat on feu el curs. Teniu temps fins a l’11 de maig.

    Totes les fotos seran exposades al mur del facebook del CNL d’Osona i formaran part de l’acte de final de curs. La cloenda pot ser un calidoscopi de múltiples fotografies i múltiples creacions.

     

    Aquí teniu la lletra i la música:

    País petit

    El meu país és tan petit
    que quan el sol se’n va a dormir
    mai no està prou segur d’haver-lo vist.
    Diuen les velles sàvies
    que és per això que torna.
    Potser sí que exageren,
    tant se val! És així com m’agrada a mi
    i no en sabria dir res més.
    Canto i sempre em sabré
    malalt d’amor pel meu país.

    El meu país és tan petit
    que des de dalt d’un campanar
    sempre es pot veure el campanar veí.
    Diuen que els poblets tenen por,
    tenen por de sentir-se sols,
    tenen por de ser massa grans,
    tant se val! És així com m’agrada a mi
    i no sabria dir res més.
    Canto i sempre em sabré
    malalt d’amor pel meu país.

    El meu país és tan petit
    que sempre cap dintre del cor
    si és que la vida et porta lluny d’aquí
    i ens fem contrabandistes,
    mentre no descobreixin
    detectors pels secrets del cor.
    I és així, és així com m’agrada a mi
    i no en sabria dir res més.
    Canto i sempre em sabré
    malalt d’amor pel meu país.

    El meu país és tan petit
    que quan el sol se’n va a dormir
    mai no està prou segur d’haver-lo vist.

    Article complet

  • Comprensió oral: l’educació dels fills

    L’educació dels fills a debat

    Per tal de documentar-vos sobre l’educació dels fills, escolteu primer amb atenció un fragment del programa radiofònic Tal dia farà un any, de Catalunya Ràdio, presentat per Núria Ribó. Després responeu les preguntes que teniu a continuació, que us ajudaran a comprendre millor el text i a extreure’n informació útil per a les altres activitats posteriors.

    Per escoltar el programa feu clic aquí.

    1 Segons els experts, la manca d’autoritat familiar és un dels motius pels quals molts joves actuen amb violència.  VERITAT / FALS
    2 L’èxit del programa Supernanny demostra que hi ha molts pares preocupats pel comportament dels seus fills i interessats a solucionar-lo. VERITAT / FALS
    3 Què vol dir que educar no és una recepta de cuina? 1. Que s’han de tenir en compte situacions personals molt diferents.

     

    2. Que no sempre s’obtenen els mateixos resultats.

     

    4 Segons els psicòlegs, hi ha tres factors que determinen l’èxit de l’educació. Quins? 1. 

    2.

     

    3.

     

    5 La conciliació laboral i familiar afavoreix l’educació dels fills. VERITAT / FALS
    6 Els anomenats nens de la clau o nens caragol són nens autosuficients que no necessiten tant la protecció dels pares. VERITAT / FALS
    7 A partir de la Supernanny s’han fet populars unes normes d’educació. Quines? 1. Posar límits i aprendre a dir no. 

    2. Fer respectar unes normes i imposar uns horaris.

     

    3. Mirar el nen amb els ulls ben oberts.

     

    4. Deixar el nen sol perquè reflexioni.

     

    Article complet

  • Treballem els textos argumentatius

    Llegeix els dos articles que hi ha a continuació i contesta les preguntes de sota:

    Ni premis ni càstigs

     

    Ja he dit alguna vegada que no crec que els càstigs (“No aniràs a la piscina”, “Set minuts al racó de pensar”…) tinguin cap mena de paper en l’educació de les criatures. Tampoc no em sembla que els premis siguin una bona eina educativa.

     

    Si he de triar, per descomptat, val més un premi que un càstig. Però molts cops costa distingir-los. ¿“Si reculls les joguines anirem al parc” o “Si treus bones notes et compraré la bici” no són el mateix que “Si no reculls no anirem al parc” i “Si suspens et quedaràs sense bici”? Els premis són innecessaris (es pot educar perfectament sense premis) i desvirtuen el caràcter de les relacions familiars. Tenen un aire d’“estímul a la productivitat” que sembla més proper a l’àmbit empresarial que no al domèstic (si a l’empresa funcionen els premis, no ho sé).

     

    Però,sobretot,els premis amenacen la mateixa qualitat moral de la conducta humana. La Marta ha fet els deures perquè sap que és el seu deure,  ha tret bones notes perquè li agrada aprendre, ha ajudat el seu pare a rentar els plats perquè sap que els plats s’han de rentar i que a casa tothom ha d’ajudar. Se sent orgullosa d’ella mateixa, sap que és bona, sap que és capaç de fer les coses bé. Si hi ha hagut, però, la promesa d’un premi, per què ha fet la Marta tot això?¿Ha estudiat perquè li agrada saber o perquè volia la consola? ¿Ha rentat perquè volia ajudar o per menjar-se un pastís? ¿És realment bona o només és interessada? Comença a dubtar de les seves mateixes motivacions i, encara pitjor, comença a pensar que els seus pares no es fien d’ella. “Jo no em portaria bé si no és perquè vull joguines, i els meus pares ho saben”. També la qualitat moral del premi queda rebaixada. Si el premi és un gelat,una llaminadura, veure la tele… ¿estic dient que la llaminadura és l’aliment més sa i la tele el més adequat per a un nen? Si el premi és un llibre, anar al parc o jugar amb els amics, ¿estic dient que els nens dolents no han de llegir llibres, no han de fer exercici físic i no han de tenir amics?

     

    ¿De veritat pensa algú que no llegir i no jugar amb altres nens farà que els seus fills siguin millors persones? I sobretot,si jo li compro el llibre o la porto a la platja perquè l’estimo, si ho faig de manera desinteressada, per què he d’ocultar que sóc un bon pare i pretendre que només ho faig perquè ha endreçat l’habitació? Em sentiria ridícul dient “com que has fet els deures, anirem d ’excursió”, quan puc dir la pura veritat: “Anirem d’excursió, ja veuràs que ens ho passarem bé”.En tot cas, si el problema és la falta de temps: “Fes ara els deures, que hem d’anar d’excursió”. Millor encara, afegim-hi: “Jo t’ajudo”.

     

    Carlos González, Ni premis, ni càstigs, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)

    _____________________________________________________________________

     

     

    Pedagogia i placebo

     

    Com tothom sap, un placebo és un fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu. Doncs bé, vull parlar avui de la pedagogia placebo. No vull dir que la pedagogia sigui un placebo (encara que n’hi ha que ho defensen), sinó que vull parlar d’una escola que pretén millorar els resultats acadèmics dels seus alumnes administrant-los placebos, cosa que, si té èxit, no deixa de ser inquietant per al futur dels pedagogs.

     

    Segons informava la periodista Maia Szalavitz l’1 de març al Time, la Hagen Road Elementary School de Boynton Beach, a Florida, subministrarà als alumnes un menjar especial que presenta com un “aliment cerebral” i els assegura que això els ajudarà a aprendre amb més facilitat. En realitat, es tracta d’una barreta de cereals que porta de manera molt visible aquest advertiment: “El consum d’aquest producte millora l’escriptura”.

     

    Els pares n’han estat informats i són còmplices de tot plegat. Els mestres creuen que de la mateixa manera que a la medicina els placebos tenen efectes terapèutics ben contrastats, a l’escola podrien reforçar la instrucció. Afegeixen, que, si més no, l’experiència contribuirà a fer que tots els nens tinguin un esmorzar sa, cosa que, com se sap, és imprescindible per aprofitar el temps escolar. No són pocs els escolars que s’alimenten deficientment al matí. Confien, a més a més, que el placebo incrementi la seva confiança i que disminueixi la seva ansietat i, per tant, que també per aquesta via els ajudi a obtenir uns resultats més bons.

     

    Gregorio Luri, Pedagogia i placebo, Ara criatures, 10/03/2012 (text adaptat)

    ____________________________________________________________________

     

    Respon:

     

    a.     De quina manera s’introdueix cada article?

    b.     Fes un esquema del segon article. Et pots fixar en aquest esquema mostra del primer article.

     

    Introducció: (opinió directa) Ni premis ni càstigs són una bona eina educativa.
     
     1r argument:
    –         Costa distingir un premi d’un càstig. Comparació amb exemples.
     2n argument:
    –         Els premis amenacen la qualitat moral.
    Per què fan les coses?
    1. Pel premi?
    2. Per la por del càstig?
    3. Pel que comporta fer aquella acció?
     Conclusió:
    (a partir de preguntes retòriques)
    –         Posició dels pares: el millor és dir la veritat i no plantejar totes les activitats pensant en els premis i els càstigs.

     

    c.     Ara, fes un text argumentatiu en què et mostres a favor o en contra d’un dels dos articles.

     

     

    Article complet

  • Funcions sintàctiques i categories gramaticals

    Aquí teniu la resposta a alguns dels vostres dubtes…

    Què són les categories gramaticals? I les funcions sintàctiques?


    Categoria gramatical: es refereix a la classe de mots (adjectiu, nom, verb, conjunció, pronom…). És com si diguéssim l’etiqueta que porten els mots. És el seu nom genèric, per dir-ho d’alguna manera: – tranquil = adjectiu

    – la qual = pronom relatiu

    – que = pronom relatiu o bé conjunció

    – el = article o pronom feble

    – estudiava = verb

     

     

    Les funcions sintàctiques són una altra cosa. És la funció que fa cadascun dels mots dins la frase. Podríem dir que és l’ofici que tenen els mots en cada frase en concret. Però de funció no en tenen només els mots, sinó que també en tenen les frases subordinades (aquelles que depenen d’una altra frase principal). Els mots que no tenen funció (que no tenen ofici, per entendre’ns) són les conjuncions.

     

    –  La noia compra = Subjecte

    –  La noia de cabells rossos compra = complement del nom

    –  La noia compra cireres / La noia compra el que vol = Complement directe

    –  La noia compra cireres per al seu fill = Complement indirecte

    –  La noia està acostumada a comprar sola = Complement Preposicional

    –  La noia compra sempre / La noia compra quan vol = Complement circumstancial

    –  La noia es va quedar parada = Predicatiu

    –  La noia és la meva germana = Atribut

     

     

     

     

    Article complet

  • Fonètica sintàctica

     

    Primer de tot és molt important que fem la distinció entre sons sords i sons sonors. A partir d’aquí podem entendre alguns dels processos de fonètica sintàctica.

    Consulteu l’entrada d’aquest bloc dedicat a les consonants sonores.

    De moment, aquí teniu alguns processos de fonètica sintàctica (consonantisme)

    A final de síl·laba o a final de paraula els sons oclusius, fricatius i africats són sords. Però  qualsevol so consonàntic sord, si està en contacte amb un so sonor, n’assimila la sonoritat i esdevé sonor:

     

     

    Aquí teniu una pàgina de lliçons i exercicis de fonètica i un esquema resum de fonètica sintàctica (consonantisme)

     

     

     

     

     

    Article complet

  • El complement preposicional

     El complement preposicional, o complement de règim verbal, és un complement que va introduït per una preposició. I aquesta preposició està determinada per verb. O sigui, és el verb el que necessita la preposició ‘a’, ‘amb’, ‘en’ o ‘de’:

    Verbs que necessiten la preposició ‘a’

    Verbs que necessiten la preposició ‘amb’

    Verbs que necessiten la preposició ‘en’

    Verbs que necessiten la preposició ‘de’

    Accedir a…

    Acostumar-se a…

    Dedicar-se a…

    Exposar-se a…

    Atrevir-se a…

    Contribuir a…

    Obligar a…

    Renunciar a…

    etc.

    Avenir-se amb…

    Conformar-se amb…

    Amenaçar amb…

    Comptar amb…

    Anar amb compte amb..

    Trobar-se amb…

    etc.

    Pensar en…

    Vacil·lar en…

    Complaure’s en…

    Entossudir-se en…

    Consistir en…

    Insistir en…

    Col·laborar en…

    Confiar en…

    Tenir interès en…

    etc.

    Parlar de…

    Oblidar-se de…

    Recordar-se de…

    Adonar-se de…

    Dubtar de…

    Riure’s de…

    Penedir-se de…

    Abstenir-se de…

    Queixar-se de…

    etc.

    Els pronoms febles que poden substituir aquests complements són dos: ‘en’ o ‘hi’. Tot depèn de la preposició. Quan el complement va introduït per les preposicions ‘a’, ‘amb’ o ‘en’ el pronom que utilitzarem és ‘hi‘. Quan el complement va introduït per ‘de’ el pronom que cal és ‘en‘.

     preposicions          a                              amb                     en               de
     pronom

    hi

    en

     

    S’ha acostumat a llevar-se d’hora—–S’hi ha acostumat

    Parla de l’assumpte—  En parla

    S’avé amb els amics————S’hi avé

    Pensa en la xicota—————Hi pensa

     

    Penseu a donar un cop d’ull a la teoria i exercicis de l‘itinerari de suficiència.

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes