RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per octubre, 2013

  • Connectors per ordenar el text

    Connectors perordenar el text Interferències(dubtes i incorreccions)
    Introduir el tema –          L’objectiu principal de…-          Aquest escrit (document) tracta de…-          Respecte a / Pel que fa / Quant a/ Sobre el tema de…-          En relació amb / Un altre punt és / El punt següent tracta de… . ús de connectors incorrectes:- “En quant a”,- “Pel què fa a”

    – “En relació a”

    Marcar ordre –          1r / En primer lloc / Primer/ Primerament/ Per començar / D’entrada…-          2n / En segon lloc/ Segon/ Segonament…-          3r / En tercer lloc / Tercer / Tercerament…-          En darrer lloc / Finalment/ En últim lloc/ Per acabar…
    Fer distincions –          D’una banda / De l’altra…-          Per un costat / Per l’altre…-          D’altra banda/ Altrament…-          Al contrari / En canvi… . ús de connectors incorrectes:- “Del contrari”- “Pel contrari”
    Continuar sobre un mateix punt –          A més a més/ A més / Així mateix…-          Després / Tot seguit / També / Així doncs…
    Posar èmfasi en un punt –          És a dir / En altres paraules/ Dit d’una altra manera…-          S’ha de tenir en compte…-          El més important / La idea central/ Convé ressaltar…-          Val la pena recordar / Cal insistir en /a…
    Posar exemples –          Per exemple / Un bon exemple d’això és / Com a exemple…-          En concret / Com ara…
    Resumir –          En resum / Resumint el més important…-          En conjunt / Globalment…
    Acabar –          En conclusió / En definitiva / En conseqüència/ Així doncs…-          Per acabar / Finalment… Col·locar un infinitiu després del connector(“Finalment, dir que…”)

     

     

    Article complet

  • La diferència entre ‘tant’ i ‘tan’ i entre ‘quan’ i ‘quant’

    Vegeu l’explicació en els quadres següents:

    tan

    (adverbi)

    tant

    (adjectiu, pronom o adverbi modificant el  verb)
    Complementa un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial. 

    Ara ja no és tan jove

    Sempre va tan de pressa com pot

    Arriba tan tard que no ens veiem

     

     

    Com a adjectiu (tant-tanta-tants-tantes), complementa un nom.Demostra tant entusiasme que fa riure / Té tanta paciència!


     

    Com a adverbi, complementa el verb:

    No estudiïs tant, que et sortirà fum del cap!

    Va guanyar tant que es va fer ric.

     

    També pot introduir dos elements idèntics, és a dir, dos noms, dos adjectius o dos adverbis.

    Tant la mare  com el fill ho saben

    Locució adverbial: De tant en tant”


     

     

    quant

    (adverbi de quantitat, locució prepositiva, adjectiu de quantitat)

    quan

    (adverbi de temps)
    Adverbi de quantitat:Quant gran ha estat la teva malifeta

     

    Locució prepositiva:

    Quant a les notes, us haig de dir que sortiran demà

     

    Adjectiu de quantitat:

    Quant pa vols?

    Quanta paciència que tens!

     

    Adverbi de temps:Quan arribeu, farem el sopar

     

     

     

    Article complet

  • Els adjectius d’una terminació


    Els adjectius d’una terminació tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení.   Són els acabats en (fixeu-vos també en els casos especials):

     

    acabats amb

    Singular                 (la mateixa forma per al masculí i el femení)
    Plural                      (la mateixa forma per al masculí i el femení)

    Casos especials

    -ble

    Amable, feble, possible, noble Amables, febles, possibles, nobles

    -al / -el / -il

    Igual, fidel, fàcil Iguals, fidels, fàcils mal –a / anòmal –a / paral·lel –a /     tranquil –tranquil·la  (compte no us oblideu ‘l·l’!)/

    -ar / -or

    Regular, escolar, superior Regulars, escolars, superiors avar –a / car –a /   clar –a / rar –a /       incolor –a /

    -ant / ent

    Amargant, prudent Amargants, prudents sant –a / atent –a / content –a / cruent –a / lent –a / calent –a / valent –a /i els cultismes acabats en –lent següents:corpulent –a / flatulent –a / fraudulent –a / macilent –a / opulent –a / sanguinolent –a / somnolent –a /  suculent –a / truculent –a / turbulent –a / violent –a / virulent –a / 

    -a

    belga  belgues

    -e

    alegre  alegres Negre –a / apte –a / culte –a/ agre –a

     

    Dins dels adjectius d’una terminació hi ha el cas especial dels acabats en -aç, -iç, , que tenen una terminació en el singular i dues en el plural:

    Masculí i femení singular

    Masculí plural

    Femení plural

    -aç

    capaç

    capaços

    capaces

    -iç

    feliç

    feliços

    felices

    -oç

    veloç

    veloços

    veloces

     

    Si teniu una bona formació en castellà, penseu que els adjectius acabats en vocal neutra en català coincideixen majoritàriament amb el castellà. Això vol dir que si en castellà tenen dues terminacions, en català també (agre –a / negre –a / alegre / noble / amable…)Hi ha uns casos, però, que cal recordar perquè hi ha divergències:

    • En català tenen una terminació i en castellà dues: rude
    • En castellà tenen una terminació i en català dues:
    agrest, agresta dolç, dolça trist, trista
    blau, blava fort, forta valent, valenta
    comú, comuna gris, grisa verd, verda
    cortès, cortesa inert, inerta  pobre, pobra
    covard, covarda roí, roïna

     

    Si vols saber-ne més i fer exercicis pots fer un clic aquí.

    Article complet

  • Les consonants sonores

    Com ja heu vist al vostre llibre (pàgina 15 i 16), les consonants es poden classificar segons la sonoritat, el punt d’articulació, el mode d’articulació i la nasalització.

    porta

    D’entrada m’interessa moltíssim que ens centrem en la sonoritat.

    Les consonants són sons de la parla que es generen quan l’aire passa per les cavitats superiors de l’aparell fonador (o sigui, la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

    • Quan la consonant és sonora, les cordes vocals vibren i aquest element sonor s’afegeix al so del pas de l’aire.
    • Quan la consonant és sorda no hi ha vibració de les cordes vocals. Aleshores el so és el resultat només del pas de l’aire per les cavitats de l’apareix fonador.

    En català tenim moltes consonants sonores i unes quantes de sordes. Per distingir-les, podem:

    1-     Estudiar el quadre de les consonants. Crec que és millor tenir clares quines són les consonants sordes perquè, en tot cas, són moltes menys: [p], [t], [k], [f], [s], [ts]…(i el so de ‘xai’, que no puc representar aquí perquè no hi ha símbols fonètics). I saber que la resta són sonores.

    2-     Comprovar la sonoritat dels sons. Per notar l’alternança de sonoritat (vibració) i sordesa (no vibració) poseu la mà damunt la nou del coll i articuleu un so sonor, per exemple la vocal [a] (penseu que totes les vocals són sonores): aaaaaaaaaaaaa. Veureu com noteu la vibració. Ara proveu-ho amb el so de la ‘s’ sonora [z] (recordeu que aquest és en so del brunzit d’una abella: zzzzzz). Si noteu la vibració amb la mà és que heu fet bé el so!

    Aquest sistema us pot servir per distingir la ‘s’ sorda [s] de la ‘s’ sonora [z]:Comproveu, amb la mà damunt la nou del coll, l’alternança [s] i [z] en les paraules següents:

    rossa / rosa             peça / pesa                  caça / casa                    vessar / besar       braça / brasa          passar / pesar          calça / calze                  bassa / base

     

    Per fer pràctica, mireu-vos la fonètica de la essa sorda i la essa sonora al portal És a dir. Crec que és molt complet.

     

    Article complet

  • L’alfabet fonètic

    Us heu parat mai a pensar que els sons, per a aquells qui tenim la sort de sentir-hi bé, són una part essencial de la nostra existència? Quan diem alguna cosa emetem una cadena de sons i quan volem entendre algú interpretem la cadena de sons de l’altre. Aquests processos de vehiculació de sons en la llengua oral són la matèria d’estudi d’una disciplina: la fonètica.

    Aquí, però, no ens endinsarem en l’estudi de la fonètica. Ens interessa conèixer, primer de tot, l’alfabet fonètic internacional (AFI), ja que amb aquest alfabet representem de manera inequívoca els sons de les diverses llengües del món. Per això podem dir que es tracta d’un alfabet molt útil  a l’hora de transcriure sons.

    http://www.ub.edu/sonscatala/

    Pel que fa a la llengua catalana, també us proposo que com a complement doneu un cop d’ull a l’apartat 7 de transcripció fonètica del portal ‘És a dir’, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, ja que a més de la transcripció inclou l’arxiu de so.  A veure si us fixeu en la transcripció fonètica del so marcat en negreta d’aquestes paraules:

    gerani  caixa cotxe  metge  potser  dotze  bossa   casa   llop  canya  sang

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes