RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per novembre, 2014

  • Els Manairons: llegendes i mites del Pirineu

    dolmen

    Al Pallars Sobirà, s’hi troben uns indrets de màgia, llegendes i mitologia pirinenca. No són massa coneguts, però gaudeixen d’una gran bellesa paisatgística. Jo n’he triat un a les valls d’Aguilar i de Siarb. Farem una visita al país dels Manairons, aquells éssers molt menuts, fantàstics i molt treballadors, que per una banda beneficien el seu amo i per l’altra el castiga si no els ofereix prou feina.

    El meu itinerari comença des del cim del Serrat que hi ha a prop del poble de Biscarbó, on podem contemplar una extraordinària panoràmica. Allà trobarem un dolmen, on diuen que hi ha enterrat un rei d’Anglaterra que, en altres temps, va morir en combat.

    Seguirem la nostra ruta cap a Castellàs del Cantó. Aquí coneixerem les Encantades, unes dones molt petites que passaven els seus dies amagades al fons dels bassals d’aigua, excepte la nit de Sant Joan, que sortien per rentar la roba. I si algú els podia agafar una peça, s’assegurava d’evitar la misèria a casa.

    Després anirem al poble de Taús, on hi ha localitzades unes estranyes tarteres de rocs en zones planeres del mig del bosc. També ho varen fer els manairons.

    Diuen que Déu va decidir posar-hi les muntanyes, va agafar un sac de rocs i els deixava anar on li semblava, però aquest es va trencar i els rocs van anar a parar de cop a terra. Llavors, quan va anar al cel i ho va contemplar, va quedar tan meravellat que es posar a plorar d’emoció. Aquells rocs són els Pirineus i les llàgrimes de Déu són els llacs escampats.

    Mercè

    Pirineu

     

    Article complet

  • La platja de Mataró al novembre

    Platja

    Passejar per la platja de Mataró durant la sortida del sol al novembre és un plaer del qual no podem gaudir tots els anys.

    El reflex de la llum al mar i el color rogenc del cel formen una imatge de postal. Les temperatures càlides fan que encara sigui agradable passejar per la sorra fina que et va fent pessigolles als peus. Ja no està col•lapsada de gent i criatures, i la tranquil•litat s’apodera dels teus sentits.

    Fins i tot, si ets dels més agosarats, pots aprofitar per fer l’últim bany de la temporada ja que la temperatura de l’aigua és la mateixa que al juliol. Aprofiteu aquest any, no sabrem quan es tornarà a repetir!

    Sheila

    Article complet

  • La muntanya de Montserrat

    montserrat

    Voldria recomanar a tots els lectors la muntanya de Montserrat. Aquest paratge incomparable s’erigeix com un gran temple de la naturalesa, aïllat de la resta de la geografia per les seves escarpades roques de conglomerats.

    Les característiques de la serralada sorprenen i fan pensar en un origen peculiar que s’escapa de l’experiència humana. Alguns hi veuen forces geològiques de milions d’anys procedents de l’interior de la Terra, d’altres la mà de divinitats que guien el nostre destí, i d’altres els seus amics els extraterrestres. En fi, el seu paisatge particular, el monestir mil•lenari o la història de les diferents devocions que ha despertat la muntanya són una bona excusa per fer una visita. Una jornada per a totes les possibilitats, des d’una senzilla visita a la verge trobada a una llarga caminada pels senders que et descobreixen la muntanya.

    Eudald

    Article complet

  • Terra de cingles

    DSC_0147

    Tavertet és un petit municipi situat a la comarca d’Osona. Geogràficament el trobem envoltat pel Collsacabra i les Guilleries. És un poble petit amb cases i carrers empedrats, on el món rural antic i les noves cases edificades comparteixen el mateix entorn.

    Passejar pels seus carrers, sentir el silenci, veure com la boira s’aixeca i marxa t’aporta tranquil•litat. Si segueixes caminant i enfiles el carrer de Sau trobaràs un camí per on vorejar els cingles. És una ruta no apta per a persones amb vertigen, ja que hi ha trossos del camí força compromesos, on es camina arran de cingle o es salten petites esquerdes. El camí voreja els cingles i cada vegada s’apropa més al pantà de Sau.

    El camí és ample i poc frondós. A la llunyania pots veure el pantà i el reflex de la cinglera roja i blanca, tot i que el color que hi predomina és el verd del bosc frondós estès per tota la vall. Si el temps acompanya, pots observar com els voltors sobrevolen les cingleres; fins i tot, si volen molt a prop, podràs sentir com les seves ales tallen el vent.

    Camí enllà, en direcció al Puig de la Força, el sender es fa més estret i es camina arran de cinglera passant per les baumes, on la sensació d’altitud i de vertigen s’incrementen. És en aquest punt on pots admirar la bellesa del paisatge: els cingles, el pantà, les muntanyes i turons. El sender s’enfila carena amunt i et porta al Puig de la Força, però tal com el nom indica, cal força, sobretot psicològica, per arribar al punt més allunyat. Per travessar, cal agafar-se a una arrel d’arbre. Aquesta està col•locada en una esquerda entre roca i roca i ens ajudarà a arribar al punt més panoràmic de tota la cinglera.

    El Puig de la Força és un pic rocós des del qual pots admirar els cingles, les valls, la vegetació i el cel. Entre les carenes, les roques i els arbres s’hi amaguen llegendes de bandolers i es torna a sentir el nom d’en Serrallonga.

    Irene Gutiérrez Castillo

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes