RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per desembre, 2014

  • Més ajudes per resoldre pronoms relatius defectuosos…

    interrogant

     

     

     

     

     

     

    Per què està malament aquesta frase?
    La  roba que se’n fan samarretes és molt cara. El ‘que’ d’aquesta frase no és correcte perquè si anem a buscar l’origen de la frase composta en trobem dues de simples:

     

    La roba és cara

    Es fan samarretes amb la roba

     

    El relatiu que necessitem, doncs, ha d’ocupar el lloc del complement subratllat (un complement circumstancial) i, per tant, ha d’incloure la preposició ‘amb’.

     

    Per això la solució és:

     

    La roba amb la qual / amb què es fan samarretes és molt cara.

     

    Noteu, a més, que hem eliminat un pronom feble (se’n fan) perquè era un pronom que substituïa el mateix complement que ja hem substituït per un pronom relatiu. D’aquest tipus d’error se’n diu pleonasme.

     

    La situació en la que ens trobàvem era angoixant. La forma de pronom ‘en la que’ no és correcta perquè el pronom relatiu d’una frase adjectiva segueix aquestes dues fórmules:

    1. Preposició + article + qual
    2. Preposició + què (o qui, persones)

     

    Per això la solució és:

     

    La situació en la qual / en què ens trobàvem era angoixant.

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Frases amb pronoms relatius: explicacions

    pronoms-relatius-copia

     

    Aquí teniu algunes frases amb les explicacions de les formes possibles de pronom relatiu que hi podria haver:

    a)    Aquella és la persona de qui / de la qual  més desconfiem

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella és la persona
    2. Desconfiem més de la persona

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘persona’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘persona’ forma part d’un complement preposicional i aquesta serà la funció que li tocarà representar al pronom relatiu. Què és un complement preposicional? És aquell complement que sempre va introduït per una preposició perquè el mateix verb la demana. En aquest cas, el complement depèn del verb DESCONFIAR, i cal tenir en compte que DESCONFIAR és un verb que anirà sempre acompanyat de la preposició DE. És precisament aquesta preposició DE la que haurà de sortir acompanyant el pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement preposicional pren tres formes diferents. En la frase de dalt només tindrem en compte les que són pròpies de persones:

     

    preposició + QUI (persones)  preposició+QUÈ (coses) preposició  + article + QUAL(coses/persones)
    de qui “la persona de qui més desconfiem”   de la qual “la persona de la qual més desconfiem”

     

    b)    He anat al poble on / en què / en el qual passo l’estiu.

     Partim de dues frases inicials:

    1. He anat al poble
    2. Passo l’estiu al poble

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘poble’ forma part d’un complement circumstancial de lloc (on passo l’estiu?) i aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement  circumstancial de lloc pren les tres formes següents:


     (preposició)ON  preposició + QUÈ  preposició + article + QUAL
    on“El poble on passo l’estiu” en què “El poble en què passo l’estiu” en el qual “El poble en el qual passo l’estiu”

     

    c)     Els pagesos a qui / als quals adreçava els mots ni se’l van mirar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Els pagesos ni se’l van mirar

    2. Adreçava els mots als pagesos.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “els pagesos” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “ala pagesos” està fent la funció de complement indirecte (introduït per la preposició A). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement indirecte.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement indirecte pren les dues formes següents:

     

    a / per a   + QUI a / per a + article + QUAL
    A qui“…els pagesos A QUI adreçava els mots…” Als quals“…els pagesos ALS QUALS  adreçava els mots…”

     

    d)    Hem comprat el llibre que ens van recomanar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Hem comprat el llibre

    2. Ens van recomanar el llibre  

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el llibre” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “el llibre” està fent la funció de complement directe (Ells –subjecte- van recomanar el llibre –CD-). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement directe.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     

    La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en les explicatives són DUES.

     La frase de dalt és una frase especificativa (noteu que no s’escriu entre comes).


    Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

    Que Hem comprat el llibre QUE ens vas recomanar.    

     

    e)    El material, que / el qual va arribar defectuós, està tot arraconat a sota l’escala.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. El material està arraconat a l’escala

    2. El material va arribar defectuós.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el material” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

    Si ens fixem en la segona frase veiem que “el material” està fent la funció de subjecte (“El material va arribar”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de subjecte.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en la frase de dalt (explicativa) són dues:

     

                  Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

       Que El material, QUE va arribar defectuós, està arraconat… El qualEl material, EL QUAL va arribar defectuós, està arraconat…

     

    f)      Aquella organització, els membres de la qual  vivien en llocs molt distants, es va dissoldre fa molts anys.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella organització es va dissoldre fa molts anys.

    2. Els membres de l’organització vivien en llocs molt distants.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘organització’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘organització’ forma part d’un complement del nom (introduït per la preposició ‘de’), un complement del substantiu ‘membres’. I aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement del nom (que correspon al cuyo/a castellà) pren una sola forma:

     

    SN  + de + article + QUAL

    SN + del qual

    “…els membres de la qual…”


    g)    Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa / cosa que  n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. Aquest edifici fa temps que és tancat

    2. Això (Aquest edifici fa temps que és tancat) n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir tota una frase: “aquest edifici fa temps que és tancat” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “Aquest edifici fa temps que és tancat” està fent la funció de tot un antecedent global (substituïble per “això”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció d’antecedent global.

     Un pronom relatiu amb la funció de d’antecedent global pren les dues formes següents:

     

    la qual cosa cosa que
     “Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa n’ha agreujat l’envelliment”  Aquest edifici fa temps que és tancat, cosa que n’ha agreujat l’envelliment”

     

     

    Més exemples de frases amb pronoms relatius:

     

    –        En veure el convenciment amb què / amb el qual parlava, el vàrem creure.

    –        El personatge a qui / al qual ens referim és pintor

    –        El camí per on / pel qual / per què havia de passar era ple de neu.

    –        La cadira on / en què / en la qual seia era de boga.

    –        Vàrem trobar un atleta a qui / al qual havien donat una medalla.

    –        La meva filla, que / la qual viu a Roma, vindrà per Nadal.

    –        Els problemes que has resolt eren molt difícils

    –        On són les tenalles amb què / amb les quals has arrencat aquests claus?

    –        El problema a què / al qual et refereixes és d’equacions

     

     Més frases i més explicacions: aquí

     

     

    Article complet

  • L’estàndard oral de la llengua catalana

    (resum extret de la Proposta per a l’estàndard oral de la llengua catalana I i II, de l’IEC)

    Fonètica:

    fonètica (2)

    Morfologia:

    morfologia (2)

     

    L’expressió oral_1

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes