On vivia quan era petit?

Textos dels alumnes de bàsic 2: On vivia quan era petit?


Quan jo era jovenet, quan tenia 12 anys, jo vivia al sud de la ciutat de Bogotà, en un barri molt humil. El barri es deia Santa María del Lago. 

Aquest barri era molt cèntric, hi havia dues fleques, un supermercat molt gran, una església. Hi havia moltes botigues i escoles petites.  

Jo vivia en un carrer molt estret, on sempre jugava amb els meus veïns. No hi havia gaires gossos, hi havia molts nens petits, que jugaven sempre davant de casa amb mi.  

(Kevin Soto, Bàsic 2) 

 ____________________________________________________________________

Quan jo era petit vivia en un poble molt petit que es diu Aguadas (Colòmbia). El meu poble tenia poliesportiu, camp de futbol i parc de bombers. Vivia en un carrer estret, hi jugava amb els meus amics. Jo anava a escola a prop de casa , els meus pares em portaven a l’escola a peu. No hi havia gaires cotxes. Anava al camp de futbol els dilluns els dimecres, i els divendres m’agradava molt compartir estones amb els meus companys.  

(Andrés Jiménez, Bàsic 2) 

____________________________________________________________________

 

Quan jo era petita vivia als afores del poble de Bolivar, en una casa apartada, a Colòmbia. Anava a l’escola a peu i jugava amb els meus companys. A les tardes m’agradava jugar a les mestres. Era un lloc tranquil, no hi havia gaire gent. Els dissabtes tothom anava a les botigues del poble a comprar els productes per a la setmana. La meva mare era molt estricta i em castigava sovint, però també em donava molt amor. (Patricia Muñoz, Bàsic 2) 

____________________________________________________________________

Quan jo era jove vivia a Colòmbia, a la ciutat de Bogotà, al barri Modelia, a l’avinguda San Fernando. 

Era un barri gran i molt tranquil que tenia parcs, també cinemes, i era molt comercial. El meu carrer era estret, estava ben il·luminat i era cèntric. No hi havia gaires motos ni cotxes, hi havia moltes botigues. 

M’agradava molt caminar i algunes vegades sortir a córrer. No hi havia gaires fàbriques a prop.   

(Yenny Nomeling, Bàsic 2) 

____________________________________________________________________

  Quan jo tenia deu anys vivia a la República Democràtica del Congo, a la ciutat de Goma. Al meu barri hi havia moltes botigues, les cases no tenien pisos, eren baixes. El meu carrer era sorollós i ample, no hi passaven gaires cotxes, motos, taxis… Podíem jugar al carrer. 

Quan tenia quinze anys vaig tornar al meu país. Ara hi ha cotxes, motos, taxis… És tranquil, però diferent d’abans. Ara és ple de botigues.  

(Nicole Kanzayire, Bàsic 2) 

____________________________________________________________________

Quan jo era petit, vivia en un poble als afores de Medellín, Colòmbia. Era un poble petit i més o menys tranquil. Els carrers estaven sense asfaltar, no hi havia gaires cotxes, però hi havia moltes motos. La meva mare em portava a l’escola, perquè estava a prop de casa meva. El meu barri era petit, tenia un parc per a nens, una pista de futbol, una església i només hi havia botigues de barri. Molt de temps després, vam anar a viure a Medellín. Era diferent, el barri era molt gran, els carrers estaven asfaltats i eren amplis i també era molt sorollós i hi havia molts cotxes, busos, un tren. M’agradava molt jugar amb els meus amics, anar a la piscina i en bicicleta. També hi havia moltes botigues i supermercats. Tot era molt bonic i diferent per a mi i per a la meva família.  

(Diego Ospina, Bàsic 2) 

____________________________________________________________________

Quan jo era petita vivia al Paraguai amb els meus pares i els meus germans. Jo anava cada dia a l’escola. A les tardes cada dia ens reuníem amb les amigues a jugar a casa meva. M’agradava molt menjar dolços i la meva mare només volia donar-me fruita. Vaig ser molt feliç, de nena!  

(Gabriela Riveros, Bàsic 2) 

 

 

 

 

Share

Seguim el fil: paraules d’aprenents

Biografia de Ramon Llull

Naixement, infantesa i joventut

Ramon Llull va néixer a Palma  (Mallorca) aproximadament l’any 1232. La seva família era de Barcelona. El seu pare es deia Ramon Amat i la seva mare es deia Isabel d’Erill.

La seva família era noble i estava ben relacionada amb el poder. Llull va viure la seva joventut amb comoditats, com un cortesà. Va tenir accés a llocs de privilegi en la cort reial de Mallorca. El 1257 es va casar amb Blanca Picany. Van te­nir dos fills, Domènec i Magdalena.

Ja casat, abans dels trenta anys, Ramon Llull va tenir una visió. Va veure repetidament Crist crucificat, i va decidir dedicar la seva vida a explicar la religió cristiana. Va deixar família, estatus social i riqueses. La seva vida va canviar molt.

Obra

Ramon Llull va escriure dos-cents seixanta-cinc llibres que inclouen matèries tan diverses com la filosofia, la ciència, l’educació, la mística, la gramàtica, la cavalleria, les novel·les o la poesia que ell mateix o els seus seguidors més immediats traduïen a l’àrab, al llatí, a l’occità, a l’italià, al francès i al castellà.

Mort

Ramon Llull va morir el 1316 quan tornava d’un viatge a Tunis. Tenia 84 anys. El van enterrar a l’església del convent de Sant Francesc, a Palma de Mallorca.

 

 

Cursos de bàsic 2 de Vic (Ariadna)

Cursos de bàsic 2 de Manlleu (Alícia)

Curs de bàsic 2 de Vic (Fina)

Share

Seguim el fil: paraules d’aprenents

Biografia

Joan Vinyoli va néixer a Barcelona el 3 de juliol de 1914.

El 2 d’abril de 1919 va néixer la seva germana Carme i un mes i mig després va morir, als 39 anys, el seu pare.

La seva infantesa va estar marcada pels problemes econòmics que tenia la família, i pels bons estius que passava a Santa Coloma de Farners.

El 1922 va començar a estudiar a l’escola dels Jesuïtes del carrer Casp, a Barcelona.

Quan tenia 13 anys va guanyar la Viola d’Or en els Jocs Florals que es van celebrar a Santa Coloma de Farners.

Als 16 anys va començar a treballar en una editorial, fins als 49 anys que es va jubilar.

L’estiu de 1931 va fer un curset de català a Santa Coloma de Farners, i al cap de dos anys va començar els seus estudis de batxillerat.

Va començar a estiuejar a Santa Coloma perquè un amic del seu pare els va oferir la casa. Allà va descobrir-hi la natura i la poesia.

El paisatge i l’entorn natural de Santa Coloma deixen una empremta molt important en els seus poemes: el riu, els arbres, les sortides amb els amics, el so de les destrals dels llenyataires, el tennis, el ping-pong…són alguns dels elements que apareixen a la seva poesia.

Dos anys abans de morir, Vinyoli encara guardava un record ben viu de la seva estada a Santa Coloma de Farners. Els estius passats a Santa Coloma són recordats amb nostàlgia. A vegades són records concrets, com ara les arrossades o els passeigs. Això ho podem veure exemplificat en el següent poema:


TEMPS
"Torna'm, ah, torna'm
als anys de la noiesa,
                 amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
                 i el ping-pong.
                                No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
                  I me n'alegro."

 

 Joan Vinyoli va arribar a Begur l’agost de 1954 amb la seva família per estiuejar i des de llavors va repetir cada any fins l’any 1978.

Va quedar impressionat per aquest poble: per la seva olor i el seu paisatge. Tot l’inspirava, el mar, el castell, la tramuntana, els pescadors, l’arbre que deixa el bosc cridat pel mar, el cel, les nits…

Li agradava escriure en una taula del bar Frígola, apartat de la seva colla d’amics. Escrivia en uns folis que sempre portava en una carpeta de gomes.

De Begur va dir en Joan Vinyoli “era el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital”.

Després d’una llarga malaltia va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1984.

L’obra poètica de Joan Vinyoli, influïda per Carles Riba, Holderlin, R.M. Rilke o Shakespeare, té més de 500 poemes distribuïts en 17 llibres.

Els temes recurrents de la poesia de Vinyoli són l’amor, el pas del temps i el record. En l’etapa de maduresa, la meditació de Vinyoli, més que sobre la mort, és sobre la mutabilitat: com tot passa, es perd i s’enfonsa en el record.

Durant la seva trajectòria com a poeta, que va de 1937 a 1984, Joan Vinyoli va rebre diversos premis de crítica de poesia i també la Creu de Sant Jordi, entre altres.

 

____________________________

Grup de bàsic 2 – Vic (Fina)

Grup de bàsic 2 – Vic (Montse Bové)

Grup de bàsic 2 – Vic (Raquel)

Grup de bàsic 2 – Manlleu (Alícia)

Share