RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Continguts gramaticals’

  • Errors per excés

    Compte amb la combinació de pronoms febles: ‘els hi’

     

    Com veiem, ‘els hi’ són dos pronoms. La primera cosa que hem de tenir clara és que cada pronom substitueix un sol element de la frase.

    Per això, moltes vegades no s’ha d’afegir el pronom ‘hi’ al pronomels’ quan se substitueix un sol element de la frase.

    En les frases següents, se substitueix UN sol complement per UN sol pronom:

     

    • “Demanaré la informació als responsables” = Els demanaré la informació

    (I no: Els hi demanaré la informació)

     

    • “Compren joguines per a les nenes” = Els compren joguines

    (I no: Els hi compren joguines)

     

    • “Donarem les medecines als malalts = Els donarem les medecines

    (I no: Els hi donarem les medecines)

     

    • “La presidenta entregava els diplomes als assistents= La presidenta els entregava els diplomes

    (I no: La presidenta els hi entregava els diplomes)

     

    Aquesta combinació pronominal ‘els hi’ és pròpia de la llengua parlada. No obstant això, en la llengua escrita haurem de procurar d’evitar-los.

     

     

    Article complet

  • Més ajudes per resoldre pronoms relatius defectuosos…

    interrogant

     

     

     

     

     

     

    Per què està malament aquesta frase?
    La  roba que se’n fan samarretes és molt cara. El ‘que’ d’aquesta frase no és correcte perquè si anem a buscar l’origen de la frase composta en trobem dues de simples:

     

    La roba és cara

    Es fan samarretes amb la roba

     

    El relatiu que necessitem, doncs, ha d’ocupar el lloc del complement subratllat (un complement circumstancial) i, per tant, ha d’incloure la preposició ‘amb’.

     

    Per això la solució és:

     

    La roba amb la qual / amb què es fan samarretes és molt cara.

     

    Noteu, a més, que hem eliminat un pronom feble (se’n fan) perquè era un pronom que substituïa el mateix complement que ja hem substituït per un pronom relatiu. D’aquest tipus d’error se’n diu pleonasme.

     

    La situació en la que ens trobàvem era angoixant. La forma de pronom ‘en la que’ no és correcta perquè el pronom relatiu d’una frase adjectiva segueix aquestes dues fórmules:

    1. Preposició + article + qual
    2. Preposició + què (o qui, persones)

     

    Per això la solució és:

     

    La situació en la qual / en què ens trobàvem era angoixant.

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Combinació de pronoms febles

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el “a la família” és CI. Pronom= li Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI.

    La secretària l’hi va enviar 

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”.

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)El pronom del complement circumstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries resumir la conferència als delegats breument?”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

     

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

    Article complet

  • Pronoms de complement directe i complement indirecte

    Passos
    Identificar Observar l’element que el distingeix Substituir
    davant verb darrere verb

    CD

    L’article o determinant:–  el, la, els les- aquell, aquella, aquells,

    aquelles

     

    sing.

    el (l’)

    la (l’)

     

    -lo (‘l)

    -la

     

    plural

    els

    les

    -los (‘ls)

    -les

    Sense article o un quantitatiu:– un, una, uns, unes…i altres determinants

     

     

    en (n’)

     

     

    -ne (‘n)

     

    Una frase sencera equivalent a ‘això’ o ‘allò’

    això, allò

                          ho

    CI

    Introduït per la preposició ‘a’ o ‘per a’ sing.

     

    li

     

    -li

    plural

     

    els

     

    -los (‘ls)

     

    Fixeu-vos en aquesta substitució de complements directes:

     

    compra pa:____compra’n_________                     volem el sou:_____el volem_

    compra el pa:___compra’l________                      volem la lluna:___la volem_

    compra els brioixos:__compra’ls___                    volem els diners_els volem_

    compra les coques:__compra-les____                 volem euros____en volem_

    compra això que t’he dit:_compra-ho__            volem que ens paguis: _ho volem

     

     

    I ara fixeu-vos en aquests complements indirectes:

     

     

    Digues això a la teva mare: Digues-li això             Telefona a la teva germana: Telefona-li

    Digues això al teu pare: Digues-li això                   Telefona al teu germà: telefona-li

    Digues això als teus germans: Digues-los això     Telefona als alumnes telefona’ls

    Digues això a les teves cosines: Digues-los això      Telefona a les xicotes telefona’ls

     

    El verb TELEFONAR (i TRUCAR) sempre porta CI al darrere. Sabem que el CI només és substituïble per 2 pronoms: LI per al singular i ELS/-LOS per al plural. No fa distinció de gènere. Per això “telefona’ls” tant pot referir-se “als nois” com “a les noies”.

     

    És molt important que aneu fent pràctica dels pronoms. Teniu més informació i exercicis a l’itinerari de suficiència. Feu clic aquí per accedir-hi.

     

    Article complet

  • Quadre de conjugacions verbals

     

     Conjugació Irregularitats
    Exemples
    PRIMERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs de la primera conjugació (acabats en  –AR) són regulars. Fan com ‘treballar’.

    •    Cal fixar-se en la pronúncia  dels verbs que acaben en –IAR: tenen la síl•laba tònica en penúltima posició: ESTUDIO, COPIO.

     

    •    Només fan excepció a aquesta irregularitat els verbs ‘anar’ i ‘estar’. -AR: vegeu el verb ‘treballar’

    SEGONA CONJUGACIÓ

     

    •    Els verbs de la segona conjugació acaben en –ER o –RE.

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació fan com ‘témer’.

     

    •    Altres particularitats d’alguns verbs de la segona conjugació:
    –    No hi ha cap infinitiu ni gerundi acabat en –GUER / -GUENT
    –    Hi ha participis d’alguns verbs de la segona que solem dir i escriure malament: cabut, emès, empès, estret, fos, inclòs, mòlt, percebut, post, pres, sabut, venut…

    •    Els verbs de la segona conjugació s’agrupen en dos grups d’irregularitats: 

    a)    Primer grup:verbs velars. Són els verbs que en la 1a. persona del present d’indicatiu acaben en –C : conèixer, aprendre…Aquests verbs transformen la –C en –G- en els temps següents: present i imperfet de subjuntiu (conegui, conegués), passat simple (conegueres) i algunes formes de l’imperatiu (conegui, coneguin…)

    En l’imperatiu d’aquests verbs cal aplicar el model següent: quan la segona persona del singular no conté la -g, (aprèn), tampoc porta -g la segona persona  del plural (apreneu). Si la tercera persona del singular hi posa -g (aprengui), aquesta -g apareixerà a la primera i tercera persona del plural (aprenguem, aprenguin):

                                          Aprèn————————Apreneu
    Aprengui———————Aprenguin  ——————————Aprenguem

    b)    Segon grup: interferències entre la 2a. i la 3a. conjugació. Hi ha verbs que presenten interferències amb els verbs de la tercera conjugació. Els acabats en:

    –    cebre (concebre, percebre…)
    –    batre (combatre…)
    –    córrer (recórrer…)
    –    rompre (interrompre…)

    El problema en aquests verbs és que a vegades es conjuguen com si fossin de la tercera conjugació (acabats en –IR)

     

     

    -RE / -ER: vegeu el verb ‘témer’a) primer grup: verbs velars. Vegeu el verb ‘conèixer’ 

     

     

     

     

     

     

    b) Segon grup: interferències entre la segona i tercera conjugació: vegeu el verb ‘‘interrompre’

     

    TERCERA CONJUGACIÓ

    •    La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són incoatius (afegeixen l’increment –eix en les tres persones del singular i la 3a. del plural del present d’indicatiu, de subjuntiu i d’imperatiu.)

     

    •    Hi ha verbs que accepten dues formes, la pura i la incoativa:  lluir, acudir, mentir, resumir, presumir…

     

    •    N’hi ha alguns que no són incoatius. Són els que s’anomenen purs:
    –    dormir, sentir, ajupir, bullir, escopir, collir… i tots els seus derivats.

     

     
    •    Dels derivats de –sentir, hi ha els verbs ‘assentir’ i ‘dissentir’ que són incoatius (jo assenteixo / jo dissenteixo).

    •    Exemple de verbs incoatius: corregir, servir, aplaudir, avorrir…Vegeu el verb ‘corregir’•Exemple de verb pur:
    Vegeu el verb ‘ajupir’Vegeu el verb ‘assentir

    Per fer exercicis de verbs de qualsevol conjugació cliqueu aquí

    Article complet

  • Per què / perquè / per a què

    Preguntes i respostes…

    -Quan sabem on va perquè i on va per què separat?

    Aquí teniu un quadre explicatiu que intenta resumir l’ús de ‘perquè’, ‘per què’ i ‘per a què’. A veure si us serveix:

    Escrivim  perquè quan es pot substituir  per… ja que

    (valor causal)
    per tal que

    (valor final)
    el perquè

    (substantiu)
    Escrivim per què quan es pot substituir per … per quina raó

    (pregunta o pregunta indirecta)
    pel qual / per la qual / pels quals / per les quals

    (pronom relatiu)
    Escrivim per a què quan es pot substituir per.. per a quina cosa

    (finalitat i pregunta)

    Sovint apareix amb el verb ‘servir’

    Exemples:

    • Vinc perquè em solucionis el problema (causal)
    • Encara no sé per què han vingut (pregunta)
    • Per a què serveix això? (finalitat i pregunta)
    • Tanca la porta perquè no faci fred (final)
    • El perquè de tot plegat (substantiu)
    • Desconec els motius per què no ha vingut (relatiu)

     

     

     

    Per saber-ne més i fer pràctica, cliqueu aquí.

    Article complet

  • Connectors per ordenar el text

    Connectors perordenar el text Interferències(dubtes i incorreccions)
    Introduir el tema –          L’objectiu principal de…-          Aquest escrit (document) tracta de…-          Respecte a / Pel que fa / Quant a/ Sobre el tema de…-          En relació amb / Un altre punt és / El punt següent tracta de… . ús de connectors incorrectes:- “En quant a”,- “Pel què fa a”

    – “En relació a”

    Marcar ordre –          1r / En primer lloc / Primer/ Primerament/ Per començar / D’entrada…-          2n / En segon lloc/ Segon/ Segonament…-          3r / En tercer lloc / Tercer / Tercerament…-          En darrer lloc / Finalment/ En últim lloc/ Per acabar…
    Fer distincions –          D’una banda / De l’altra…-          Per un costat / Per l’altre…-          D’altra banda/ Altrament…-          Al contrari / En canvi… . ús de connectors incorrectes:- “Del contrari”- “Pel contrari”
    Continuar sobre un mateix punt –          A més a més/ A més / Així mateix…-          Després / Tot seguit / També / Així doncs…
    Posar èmfasi en un punt –          És a dir / En altres paraules/ Dit d’una altra manera…-          S’ha de tenir en compte…-          El més important / La idea central/ Convé ressaltar…-          Val la pena recordar / Cal insistir en /a…
    Posar exemples –          Per exemple / Un bon exemple d’això és / Com a exemple…-          En concret / Com ara…
    Resumir –          En resum / Resumint el més important…-          En conjunt / Globalment…
    Acabar –          En conclusió / En definitiva / En conseqüència/ Així doncs…-          Per acabar / Finalment… Col·locar un infinitiu després del connector(“Finalment, dir que…”)

     

     

    Article complet

  • La diferència entre ‘tant’ i ‘tan’ i entre ‘quan’ i ‘quant’

    Vegeu l’explicació en els quadres següents:

    tan

    (adverbi)

    tant

    (adjectiu, pronom o adverbi modificant el  verb)
    Complementa un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial. 

    Ara ja no és tan jove

    Sempre va tan de pressa com pot

    Arriba tan tard que no ens veiem

     

     

    Com a adjectiu (tant-tanta-tants-tantes), complementa un nom.Demostra tant entusiasme que fa riure / Té tanta paciència!


     

    Com a adverbi, complementa el verb:

    No estudiïs tant, que et sortirà fum del cap!

    Va guanyar tant que es va fer ric.

     

    També pot introduir dos elements idèntics, és a dir, dos noms, dos adjectius o dos adverbis.

    Tant la mare  com el fill ho saben

    Locució adverbial: De tant en tant”


     

     

    quant

    (adverbi de quantitat, locució prepositiva, adjectiu de quantitat)

    quan

    (adverbi de temps)
    Adverbi de quantitat:Quant gran ha estat la teva malifeta

     

    Locució prepositiva:

    Quant a les notes, us haig de dir que sortiran demà

     

    Adjectiu de quantitat:

    Quant pa vols?

    Quanta paciència que tens!

     

    Adverbi de temps:Quan arribeu, farem el sopar

     

     

     

    Article complet

  • Puntuació: la coma

     

    La coma representa una pausa breu. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i en deixa un abans del mot que la segueix.

     

    LA COMA
    Separa mots, expressions i frases d’una mateixa enumeració, però no s’hi posa quan ja hi ha les conjuncions i, ni o o La Comissió Permanent va estudiar el projecte, el Ple el va aprovar i els ciutadans el van complir.
    Separa els incisos que es fan en una oració, és a dir, les explicacions, els aclariments i les aposicions, encara que al davant hi hagi la conjunció i: El president continuà parlant i, fortament decebut, digué…
    Separa els vocatius Xavier, ha vingut el senyor Puig a recollir l’expedient i m’ha dit que…
    Marca inversions de l’ordre lògic de la frase. L’ordre lògic de les frases és: subjecte, complement del nom, verb i complements verbals El passat dia 23 d’agost, van aparèixer les normes.
    A les oracions amb els verbs elidits es posa una coma al lloc del verb: Els caps eren a la reunió i els col·laboradors, a la sala d’espera.
    Quan es repeteix per mitjà d’un pronom un element que ja és a la frase, se separa amb una coma La carta, la té el director.
    Les frases relatives explicatives, és a dir, aquelles que expliquen alguna cosa sobre l’antecedent, però no restringeixen el seu significat, se separen amb comes. Els funcionaris, que treballen al primer pis, no van sentir res
    Es fa servir davant de conjuncions adversatives i separant altres conjuncions o locucions conjuntives en què s’acostuma a fer una pausa. Van preparar el pla, però no el van aprovar. No obstant això, pensen continuar treballant.

     

    C O M P T E!

    Una coma no pot separar mai el subjecte (S) i el verb (V)

    NO: La dependenta (S), ha tornat (V) bé el canvi   :  La dependenta ha tornat bé el canvi

    NO: El servei d’aquest restaurant (S) , és (V) bo   Sí: El servei d’aquest restaurant és bo

     

     

     

    Podeu trobar més explicacions, més teoria i exercicis al manual Els signes de puntuació de la UPC.

    I també podeu consultar el servei lingüístic de la UOC

     

     

     

    Article complet

  • Remarques sobre alguns temps verbals i alguns verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

     

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc– valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d’indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals. L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:

     

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

    Podeu practicar més verbs aquí

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • montse: Gràcies. Molt ben explicat.
  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...

Núvol d'etiquetes