RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘tema: esport’

  • Esport sí, agressivitat no

    Actualment hi ha una preocupació creixent per fer competicions esportives. Està demostrat que les persones que practiquen esport ho fan cada cop més per competir i per ser millor que els altres, encara que comporti agressivitat. Penso que s’ha de fer esport per estar en forma, i si es vol competir que sigui d’una manera esportiva i exemplar

    D’una banda, cal dir que cada vegada hi ha més esport competitiu, cosa que és bo si es compleixen les normes, però cal evitar la falta de cortesia, fer mal ús de les instal•lacions, fomentar situacions tècniques o bel•ligerants, fomentar la violència etc.

    D’altra banda, s’han de respectar les normes reguladores de l’esport com comportar-se de manera exemplar, abstenir-se de recompensar o passar per alt tot comportament deslleial, imposar sancions als que no compleixen el reglament vigent i vetllar perquè el nivell de formació i qualificació s’ajustin a la disciplina i a la categoria esportiva.

    En definitiva, l’esport és fonamental per estar en bona forma física i garantir una millor salut mental. Però l’esport amb competicions comporta a vegades agressivitat, pel fet de voler guanyar a qualsevol preu, encara que es fomenti la violència i que es talli d’arrel les faltes disciplinàries. En conclusió direm que competicions esportives sí, però agressivitat no.

    Amadeu

     

     

    Article complet

  • Agressivitat en l’esport

    Tot sovint els mitjans de comunicació ens escandalitzen amb alguna notícia sobre l’agressivitat al món esportiu i ens mostren imatges on els esportistes s’esbatussen de mala manera amb bats de beisbol, estics d’hoquei, o senzillament a cops de puny. Tot això ho veuen també els nostres infants esportistes.

    La nostra canalla ocupa molt temps, tant a l’escola com en hores extraescolars, en la pràctica d’algun esport, i és aquí on cal incidir en l’educació d’una competitivitat esportiva, exempta d’agressivitat.

    Pel que conec i he pogut veure, els entrenaments de la canalla, sobretot dels més petits, solen ser els adequats, i entrenadors i instructors solen fer bé la seva feina fonamentant l’esportivitat en la competició. Altra cosa és el que passa en els partits, en les competicions. He vist nens plorar per la pressió dels pares que els retreien que no rendissin al màxim. He vist pares barallar-se amb pares de l’equip contrari per alguna decisió arbitral. He vist mares del mateix equip insultar-se per alguna decisió de l’entrenador que no els ha agradat. Així no anem enlloc!

    Aquests nens, el dia de demà, hauran deixat l’esport avorrits de l’actitud dels seus pares o seran el esbatussadors de torn que veurem al televisor.

    Mercè

     

     

     

    Article complet

  • Agressivitat i competició

    Les competicions esportives ocupen una gran part del temps lliure de la gent, ja sigui per distreure’ns i desconnectar, del dia a dia, o per practicar-les. Moltes vegades alabem els esportistes d’elit, que ho donen tot, ens semblen herois. També admirem les aficions d’entitats esportives, les quals animen cridant sense parar, ja que percebem la sensació que allò és competitivitat i lluita. Tanmateix, em pregunto, on són els límits? Perquè hem vist casos d’agressions entre esportistes, entrenadors que insulten els seus propis jugadors per tal de motivar-los, i fins i tot ferits a causa de baralles entre les aficions.

    En principi, ningú pot dir que una competició esportiva no aporta coses bones com ara motivació per superar-se, emocions, moviments econòmics, relacions socials… A part d’això, quan practiquem algun tipus d’esport dintre d’un col•lectiu ens agrada saber qui és el millor en la tasca. Així, doncs, s’entén que per poder ser els millors i aconseguir l’èxit, s’ha de lluitar al límit del reglament per tal de ser competitius.

    Per això, podem dir que la competició i la seva duresa, normalment, van agafades de la mà. Ara bé, el problema arriba quan alguna de les parts que està competint se sent inferior o percep el fracàs. Aquesta part, que inclou jugadors, entrenadors, aficionats i mitjans de comunicació afins a la part, utilitza l’agressivitat com a última solució per tal de no llençar tot l’esforç de molt de temps. La qual cosa fa que algunes vegades repercuteixi en incidents no desitjables com ara insults, odi, baralles… Per tant, entre tots seria convenient que poséssim sentit comú i acceptéssim les derrotes amb dignitat ja que, si no, algun dia podem prendre mal de veritat.

    En definitiva, la competició ens transmet emocions i ens fa més forts ja que ens exigeix un sobreesforç, però hem de tenir clars els límits i els motius per què estem competint. Per sobre de l’èxit hi ha la dignitat de les persones i l’agressivitat traspassa la línia dels valors de la mateixa competició.

    Jordi

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • montse: Gràcies. Molt ben explicat.
  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...

Núvol d'etiquetes