RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘tema: grafits’

  • Grafits: art o incivisme

    Els grafits al carrer és un tema poc mediàtic, tot i que pot ser una problemàtica en l’actualitat. Aquesta forma de pintar amb esprais, normalment al carrer, que els autors consideren art o decoració i altres persones consideren incivisme, crea moltes vegades conflictes. Per això, em pregunto: és art o incivisme? Hi ha alguna forma de regular on es pot pintar?

    En principi, els grafits podem considerar-los pintures, una forma de crear art, ja que n’hi ha de realment artístics i tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-los. A més d’això, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una funció social. Per exemple, quan es pinta contra la sida, la fam al món… Tanmateix, no es poden considerar grafits les pintures que surten d’agafar un esprai i pintar quelcom sense sentit, ni tampoc pintar en llocs, clarament prohibits, ja que això seria un dany a un bé aliè.

    Dit tot això, el problema sorgeix ja que no hi ha espais per fer grafits i que els autors competeixen per veure qui pot pintar el grafit més gran o el més visible. Per la qual cosa seria convenient que els ajuntaments facilitessin murs en parcs per fer-los. Per contrapartida, s’haurien d’endurir les responsabilitats dels que pinten en llocs que no estan habilitats per fer-ho, ja que en les últimes reformes del codi penal no és un delicte fer una pintada en un lloc prohibit.

    En definitiva, no podem desaprofitar els autors de grans grafits artístics, ja que són obres realment per admirar. No obstant això, hem de lluitar contra els personatges que ens embruten les parets, trens i béns públics o privats. Així, doncs, hem de diferenciar els artistes dels gamberros i aplicar el sentit comú per tal de trobar solucions per tothom.

    Jordi

    Article complet

  • Els grafits

    Avui puc dir que crec que els grafits són una mostra d’art urbà. Segurament, fa uns anys, la meva consideració hauria estat totalment oposada a aquesta opinió i hauria afirmat, sense cap mena de reserva que els grafits eren una mostra d’incivisme.

    De vegades fonamentem les nostres opinions en les primeres impressions que ens causa la contemplació de determinats fenòmens, i, en aquest sentit, he de confessar que mai m’ha agradat la visió de parets empastifades de coloraines i signatures; però, fa un temps, una persona propera em va sorprendre amb el seu entusiasme pel fenomen “Banksy”, l’artista anglès conegut arreu del món justament per ser un desconegut (ara ja no tant) i pels seus grafits transgressors i crítics amb temes polítics i socials que han proliferat, sobretot a Londres. Em va mostrar un llibre on s’ exhibien moltes de les seves obres i vaig haver de reconèixer que eren molt interessants; algunes les vaig trobar divertides com la dels dos “bobbys” que es fan un petó a la boca; d’altres, con la de la Mona Lisa apuntant amb una mena de llançacoets, o la d’una nena abraçada a una bomba, em van impressionar.

    Fenòmens com aquest o d’altres de semblants fan evident que la concepció que tenim avui del que és art no és la que teníem fa unes dècades i que, encara que, algunes vegades, l’estètica dels grafits ens pugui desagradar no els podem negar la condició d’art.

    Mercè

     

     

    Article complet

  • Els grafits al carrer

    L’art pot mostrar-se de moltes maneres i formes diferents; en quadres, estàtues, figures, etc., però també es diu que les pintades a les parets dels carrers formen part d’aquest art.  Es tracta d’incivisme o realment és una forma d’expressar-se i crear un nou art?

    Podem caminar per qualsevol ciutat del món on trobarem alguna pintada a alguna paret, ja sigui només un nom o un dibuix. Els grafitis van començar a les grans ciutats durant els anys 70-80 amb el dibuix d’alguns noms o mots de persones que desafiaven la propietat privada i la reglamentació dels espais públics. Van molt relacionats amb la música Hip Hop.

    Segurament que ens pintessin la paret de casa nostra o del nostre edifici no ens faria gens de gràcia, però veure alguns grafitis en algunes parets pot semblar maco i agradar-nos. Avui dia els grafitis formen part de l’Street art i hi ha molts llocs habilitats perquè la gent pugui fer els seus dibuixos. D’aquesta manera no s’embruten parets on no s’hauria de pintar.

    En aquest art, però, també hi ha una part incívica, ja que hi ha gent que no es preocupa de buscar llocs habilitats o preguntar als ajuntaments on podrien fer els seus grafitis, i pinten allà on els sembla. Aquestes persones, normalment, no són professionals d’aquest art i ho fan per rebel•lia i per anar en contra de les normes, per aquest motiu tots els ajuntaments en les seves ordenances municipals hi tenen establert algun article en el qual s’estableixen les multes per aquestes accions. El preu d’aquestes multes pot variar molt ja que dependrà de cada ajuntament.

    Encara que hi hagi molta gent a qui no agradi els grafitis, ja sigui en llocs habilitats o no, no deixa de ser una forma d’art, una manera d’expressar-se i mostrar sentiments, imatges, etc. Només cal saber que hi ha ajuntaments que demanen a gent professional en el món dels grafitis perquè pintin algunes parets.

    Àlex

    Article complet

  • Els grafits al carrer

    El grafit neix al metro de Nova York durant els anys seixanta. Un dels pioners va ser el jove de descendència grega: Dametrius Taki. La signatura “TAKI” ràpidament es va començar a propagar per tota la ciutat i molt aviat arreu dels Estats Units. Aquesta nova tendència artística es va anar estenent per moltes ciutats del món, especialment després del vídeo: Style Wars. Aquest boom del grafit va crear el moviment underground. Actualment les signatures de grafits es coneixem per la paraula: “Tags”. Totes aquestes varen desencadenar una guerra de símbols. Una de les més esteses va ser el xumet, però a casa nostra, concretament a la Garrotxa, solament ens va arribar el penjador. Era la signatura d’un jove gironí. Gran artista i bon amic, que mai no va embrutar cap monument.

    El grafit és un missatge escrit i també una imatge artística, creada amb pintures aerosols. Però una pintada política no és mai un grafit.

    Les competències i les enveges, d’aquest món artístic, han destruït la bellesa que podria tenir una paret amb el seu grafit, un metro, un pont i fins i tot algunes façanes. També la incompetència de falsos artistes, intrusos en aquest món, ens han privat la bellesa d’aquest art. Sovint algun inconscient pensa que pot dominar l’esprai sobre una paret, però això no és possible si prèviament no domina el carbonet.

    Els bons grafits, controlats, individuals i sense pintades alienes, serien un regal per gaudir-ne.  Un record inesborrable és haver vist un vagó de tren acabat de pintar, parat en una via morta, just quan l’artista acabava la seva obra. Però segurament els depredadors mediocres, que sempre se sumen a la festa, no devien trigar gaire a arribar!

     

    Salvador

     

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • montse: Gràcies. Molt ben explicat.
  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...

Núvol d'etiquetes