RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘DUBTES DE L’ALUMNAT’

  • Casos de desaparició de pronoms i calcs que hauríem d’evitar

    El castellà no té els pronoms EN i HI, i això fa que a vegades s’ometin en català:

    Exemples:

    Incorrecte Correcte
    Tinc aigua, vols? – Tinc aigua, EN vols?
    Aquest nen no es fixa – Aquest nen no s’HI fixa
    Ara vaig! – Ara HI vaig! (tot i que en certs casos caldria traduir-ho per: “Ara vinc! –verb ‘venir’ i no ‘anar’)
    No tinc – No EN tinc
    Hi ha autobusos, però circulen pocs.. – Hi ha autobusos, però EN circulen pocs.
    Vull un gran EN vull un de gran

     

    També trobem, a vegades, la pronominalització d’alguns verbs que en català no són pronominals. Haurem de procurar evitar aquest calc del castellà:

     

    Incorrecte Correcte
    – M’he rigut molt d’això He rigut molt d’això (verb: ‘riure’)
    Puja’t al cotxe Puja al cotxe (verb: ‘pujar’)
    M’he caigut He caigut (verb: ‘caure’, i no ‘caure’s’)
    M’he baixat de l’autobús de pressa He baixat de l’autobús de pressa (verb: baixar)
    Se m’ha caigut el bolígraf M’ha caigut el bolígraf (verb: ‘caure’)
    La Maria s’ha marxat ara mateix La Maria ha marxat ara mateix (verb: ‘marxar’)
    Calla’t, si us plau! Calla, si us plau! (verb: ‘callar’ i no ‘callar-se’)
    S’ha vingut de la seva terra Ha vingut de la seva terra (verb: ‘venir’ i no ‘venir-se’)
    Em passaré per casa teva Passaré per casa teva (verb: ‘passar’, i no ‘passar-se’)

     

    També podeu consultar aquí

     

    Article complet

  • Frases amb pronoms relatius: explicacions

    pronoms-relatius-copia

     

    Aquí teniu algunes frases amb les explicacions de les formes possibles de pronom relatiu que hi podria haver:

    a)    Aquella és la persona de qui / de la qual  més desconfiem

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella és la persona
    2. Desconfiem més de la persona

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘persona’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘persona’ forma part d’un complement preposicional i aquesta serà la funció que li tocarà representar al pronom relatiu. Què és un complement preposicional? És aquell complement que sempre va introduït per una preposició perquè el mateix verb la demana. En aquest cas, el complement depèn del verb DESCONFIAR, i cal tenir en compte que DESCONFIAR és un verb que anirà sempre acompanyat de la preposició DE. És precisament aquesta preposició DE la que haurà de sortir acompanyant el pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement preposicional pren tres formes diferents. En la frase de dalt només tindrem en compte les que són pròpies de persones:

     

    preposició + QUI (persones)  preposició+QUÈ (coses) preposició  + article + QUAL(coses/persones)
    de qui “la persona de qui més desconfiem”   de la qual “la persona de la qual més desconfiem”

     

    b)    He anat al poble on / en què / en el qual passo l’estiu.

     Partim de dues frases inicials:

    1. He anat al poble
    2. Passo l’estiu al poble

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘poble’ forma part d’un complement circumstancial de lloc (on passo l’estiu?) i aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement  circumstancial de lloc pren les tres formes següents:


     (preposició)ON  preposició + QUÈ  preposició + article + QUAL
    on“El poble on passo l’estiu” en què “El poble en què passo l’estiu” en el qual “El poble en el qual passo l’estiu”

     

    c)     Els pagesos a qui / als quals adreçava els mots ni se’l van mirar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Els pagesos ni se’l van mirar

    2. Adreçava els mots als pagesos.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “els pagesos” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “ala pagesos” està fent la funció de complement indirecte (introduït per la preposició A). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement indirecte.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement indirecte pren les dues formes següents:

     

    a / per a   + QUI a / per a + article + QUAL
    A qui“…els pagesos A QUI adreçava els mots…” Als quals“…els pagesos ALS QUALS  adreçava els mots…”

     

    d)    Hem comprat el llibre que ens van recomanar.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Hem comprat el llibre

    2. Ens van recomanar el llibre  

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el llibre” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “el llibre” està fent la funció de complement directe (Ells –subjecte- van recomanar el llibre –CD-). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de complement directe.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     

    La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en les explicatives són DUES.

     La frase de dalt és una frase especificativa (noteu que no s’escriu entre comes).


    Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

    Que Hem comprat el llibre QUE ens vas recomanar.    

     

    e)    El material, que / el qual va arribar defectuós, està tot arraconat a sota l’escala.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. El material està arraconat a l’escala

    2. El material va arribar defectuós.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir “el material” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

    Si ens fixem en la segona frase veiem que “el material” està fent la funció de subjecte (“El material va arribar”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció de subjecte.

     En aquest cas, per escriure totes les formes possibles de pronom relatiu haurem d’esbrinar si es tracta d’una frase subordinada ESPECIFICATIVA o una frase EXPLICATIVA.

     

    Especificativa Explicativa
    Afegeix al nom de l’oració principal una informació que en restringeix l’abast Afegeix al nom de l’oració principal una informació que és complementària.
    S’ESCRIU SENSE COMES S’ESCRIU ENTRE COMES
    Exemple:Aquelles mestres que parlen anglès han trobat feina. (només les que parlen anglès) Exemple:Aquelles mestres, que parlen anglès, han trobat feina. (totes les mestres parlen anglès)

     La distinció entre especificatives i explicatives és important perquè els corresponen formes de pronom relatiu diferents.  Les frases especificatives tenen UN SOL pronom relatiu possible. En canvi, les formes del pronom relatiu en la frase de dalt (explicativa) són dues:

     

                  Frases especificatives

    Frases explicatives

    QUE

    QUE

    Article + QUAL

       Que El material, QUE va arribar defectuós, està arraconat… El qualEl material, EL QUAL va arribar defectuós, està arraconat…

     

    f)      Aquella organització, els membres de la qual  vivien en llocs molt distants, es va dissoldre fa molts anys.

     Partim de dues frases inicials:

    1. Aquella organització es va dissoldre fa molts anys.

    2. Els membres de l’organització vivien en llocs molt distants.

     Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir la paraula ‘organització’ i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que la paraula ‘organització’ forma part d’un complement del nom (introduït per la preposició ‘de’), un complement del substantiu ‘membres’. I aquesta funció serà la que li tocarà representar al pronom relatiu.

     Un pronom relatiu amb la funció de complement del nom (que correspon al cuyo/a castellà) pren una sola forma:

     

    SN  + de + article + QUAL

    SN + del qual

    “…els membres de la qual…”


    g)    Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa / cosa que  n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Partim de dues frases inicials:

    1. Aquest edifici fa temps que és tancat

    2. Això (Aquest edifici fa temps que és tancat) n’ha agreujat l’envelliment.

     

    Quan ajuntem les dues frases, volem estalviar-nos de repetir tota una frase: “aquest edifici fa temps que és tancat” i per això utilitzem un pronom. En aquest cas, utilitzem un pronom relatiu.

     Si ens fixem en la segona frase veiem que “Aquest edifici fa temps que és tancat” està fent la funció de tot un antecedent global (substituïble per “això”). Així, doncs, el pronom relatiu que escriurem en aquest lloc haurà de fer aquesta mateixa funció, la funció d’antecedent global.

     Un pronom relatiu amb la funció de d’antecedent global pren les dues formes següents:

     

    la qual cosa cosa que
     “Aquest edifici fa temps que és tancat, la qual cosa n’ha agreujat l’envelliment”  Aquest edifici fa temps que és tancat, cosa que n’ha agreujat l’envelliment”

     

     

    Més exemples de frases amb pronoms relatius:

     

    –        En veure el convenciment amb què / amb el qual parlava, el vàrem creure.

    –        El personatge a qui / al qual ens referim és pintor

    –        El camí per on / pel qual / per què havia de passar era ple de neu.

    –        La cadira on / en què / en la qual seia era de boga.

    –        Vàrem trobar un atleta a qui / al qual havien donat una medalla.

    –        La meva filla, que / la qual viu a Roma, vindrà per Nadal.

    –        Els problemes que has resolt eren molt difícils

    –        On són les tenalles amb què / amb les quals has arrencat aquests claus?

    –        El problema a què / al qual et refereixes és d’equacions

     

     Més frases i més explicacions: aquí

     

     

    Article complet

  • ‘Lo’ com a article neutre

     

    images6

     

     

    La normativa no admet l’ús de lo com un article neutre. Només és adequat com a article masculí singular (en la varietat nord-occidental, lo pare i lo padrí ) i com a pronom feble (darrere de verb, van comprar-lo).

    En català tenim altres formes que ens permeten expressar aquest valor d’indefinició o d’intensificació. En cada context podem trobar diverses possibilitats per tal d’evitar aquesta construcció incorrecta.

    Per tal d’evitar l’ús incorrecte de la forma lo és important que reconegueu la funció que du a terme en cada context  i que tingueu en compte que hi ha més d’una manera de substituir-lo.

    Solucionar aquests ‘LO’  a vegades no és fàcil perquè estem molt influïts per l’ús del LO castellà. La majoria de vegades intentem substituir-lo per un simple ‘el que’ i la frase queda estranya i molt poc genuïna (encara que ens pugui semblar que sona bé).  Amb això vull dir que tenim formes per expressar abstracció, intensificació, inconcreció, etc., o tenim locucions concretes que s’aparten de la simple traducció de LO per ‘el que’.

    Alguns dels exemples que presenten més dubtes són exemples de LO+ adjectiu (intensificatiu) i LO + adverbi , que no són solucionables amb un simple ‘el que’.

    Mireu-vos aquests quadres:

    Forma incorrecta Formes adequades Exemple d’error Possibles solucions
    LO + que el que / això que / allò que Digues lo que saps Digues el que /allò que saps
    LO + adjectiu qualificatiu Com, que, si, allò que Lo lleig que ésLo trist que és

    Lo autèntic que és

    (expressen intensitat)

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Com de lleig (trist, autèntic) és /Si n’és de lleig (trist, autèntic) / que lleig /trist, autèntic) que és… / 

     

    Aquí no és bona l’opció de corregir-ho per ‘el que’  ni ‘allò que’ ja que les frases perden el sentit d’intensificació que tenen.

     

     

    Lo autèntic és millor Allò (que és) autèntic és millor
    LO + participi el que, allò, allò que Lo ditLo ocorregut El que ha ditEl que ha ocorregut /allò ocorregut
    LO + adverbi Tan, tant, com, que… Lo bé que t’expliques Com de bé t’expliques / Que bé t’expliques
    AL + més (menys) + adverbi (compte! Ha de ser un adverbi i no un adjectiu!) Lo més aviat possibleLo més a prop que puguis Al més aviat possible / Tan aviat com puguis / Com més aviat millor (aquestes dues últimes més genuïnes)Al més a prop que puguis / Tan a prop com puguis / Com més a prop millor (aquestes dues últimes més genuïnes)
    AL + millor (pitjor, màxim, mínim) Lo millor que puguis Al millor que puguis  / Tan bé com puguis

    Altres casos:

    Lo en una frase feta o locució

    incorrecte

    correcte

    *per lo menys
    *per lo tant
    *a lo millor
    *per lo general

    almenys, si més no…
    per tant…
    potser, a la millor…
    en general, generalment

    Sovint en aquests casos hi ha una locució en català que presenta una estructura totalment diferent.

    Per saber-ne més i fer pràctica, feu clic a l’apartat dedicat al LO neutre d’ aquí.

    Article complet

  • Possessius, quantitatius i indefinits

     

    Observacions dels possessius:

    ____________________________________________________

    S’ha d’evitar labús de possessius en aquelles frases en què no són necessaris. De fet,  a vegades simplement s’han d’eliminar, a vegades s’han de substituir per una oració de relatiu o per un pronom personal i a vegades s’ha de canviar l’estructura de la frase. Malgrat això, no s’han d’eliminar si són necessaris per entendre la frase.

    – Dóna’m la mà [i no pas la teva mà].

    – El conseller presenta la dimissió [i no pas  la seva dimissió].

    -El museu obre les portes  [i no pas les seves portes].

    – …del material didàctic concret de l’assignatura i del material que hi ha / hi va associat [i no pas seu material associat].

    – Havia començat estudis de teologia, que li van despertar l’interès per la natura [i no pas van despertar el seu interès].

    – Ens mostra les possibilitats que té la xarxa per a conèixer bé la llengua i millorar-ne l’ús [i no pas millorar el seu ús].

    – …la navalla que, segons sembla, els caps rapats havien llençat quan fugien [i no pas en la seva fugida].

     

    Observacions dels quantitatius:

    ____________________________________________________

     

    a)      Bastant té una forma femenina (bastanta).

    L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Exemples:

    Té bastant paper.
    Hi ha bastanta roba.
    A l’armari, hi té bastants jerseis.
    Hi caben bastantes persones. 

    Convé aclarir, però, que quan les formes bastant i bastants van seguides de la preposició de tant poden ser masculines com femenines. Per tant, bastant de i bastants de poden no fer la concordança amb el nom en femení:

    Hi ha bastant de paperassa o Hi ha bastanta de paperassa
    Tenen bastants de llibretes o Tenen bastantes de llibretes

     

     

    b)       Força, massa i prou són INVARIABLES

    Exemple:

    Tinc massa deutes / No tinc prou diners / Tinc força diners

    c)       En frases interrogatives, condicionals i negatives, l’equivalent de ‘poc’ és ‘gaire i no pas ‘molt o ‘massa’

    Exemples:

    No tinc gaire temps (I NO: ‘No tinc massa temps’ o ‘No tinc molt temps’)

    Se n’aniria sense gaires contemplacions (I NO: ‘Se n’aniria sense masses contemplacions)

    Que trigaran gaire? (I NO: Que trigaran molt?’)

     

    Observacions dels indefinits:

    ____________________________________________________

     

    a)       El mot qualsevol fa el plural qualssevol i no pas qualsevols.

    b)       La forma mateix no s’usa com a pronom per evitar repeticions.

    Per exemple, la frase “va entrar a la cuina i va mirar tots els racons de la mateixa no és una frase correcta perquè ‘mateix’ no pot ser mai pronom. Cal dir “va entrar a la cuina i en va mirar tots els racons (o altres solucions)

    Llegiu-vos el bocí de llengua dedicat a ‘mateix‘.

     

    c)       Cal evitar el castellanisme ‘algo

    d)      Cal evitar el mot vàrios com a determinador. Cal fer servir alguns, uns quants, diversos, diferents.etc.)      Cal evitar el castellanisme ‘els demés i ’demés’ (traducció de ‘demàs’). Cal fer servir els altres, la resta, els restants

     

    Per saber-ne més, cliqueu aquí.

     

    Article complet

  • Combinació de pronoms febles

    Per entendre una mica més els pronoms febles, us passo la substitució pronominal d’algunes frases que poden presentar  dubtes…

    La Maria va donar les gràcies als assistents  “les gràcies” és CD. Pronom = les “als assistents” és CI. Pronom =els   

    La Maria els les va donar

    La secretària va enviar l’informe a la família     “l’informe” és CD. Pronom =el “a la família” és CI. Pronom= li Cas excepcional: el CD ha d’anar davant del CI, i a més LI es converteix en HI.

    La secretària l’hi va enviar 

    El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no _____________ puc fer sortir.

    (a) EL

    (b) L’HI

    (c) L’EN

    (d) LI

     

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“El conill s’ha entaforat a la llodriguera i no puc fer sortir el conill de la llodriguera”.

    Ara sí que podem fer l’anàlisi:….no puc fer sortir (el conill = CD= el) (de la llodriguera = CCLloc = en)El pronom del complement circumstancial de lloc és ‘en’ perquè va introduït per la preposició ‘de’.

    La resposta correcta és la (c): L’EN

     

    Els del magatzem esperen les cadires. ___________ aquesta tarda.

    (a)Porta’ls-hi

    (b) Porta-se-les

    (c) Porta’ls-les

    (d) Porta-les-hi

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Els del magatzem esperen les cadires. Porta les cadires als del magatzem aquesta tarda”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….porta (les cadires = CD= les) (als del magatzem = CI = els). PORTA + els (CI) + les (CD)L’opció correcta és la (c): PORTA’LS-LES

     

    Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries  ____  breument?

    (a) resumir-els-hi

    (b)resumir-els-la

    (c) resumir-los-hi

    (d) resumir-los-la

     

    Pensem que hem de refer la frase que aniria en aquest forat. Si refem la frase veurem els complements que ens falten:“Aquests delegats no han pogut assistir a la conferència. Podries resumir la conferència als delegats breument?”. Ara sí que podem fer l’anàlisi: ….resumir (la conferència = CD= la) (als delegats= CI = els). RESUMIR + LOS (CI darrere el verb) + LA (CD)

     

    L’opció correcta és la (d): RESUMIR-LOS-LA

     

     

    Article complet

  • On som? o On estem?

    Per expressar lloc, quin verb podem fer servir ‘ser’ o ‘estar’?

    Per indicar un lloc, l’ús dels verbs ser i estar depèn fonamentalment de la distinció entre “mera localització” o “permanència” en un lloc:

    – Per indicar mera localització (sense especificar durada ni fer cap més indicació)  s’usa SEMPRE  ser:

    • L’Ajuntament de Manlleu és a la plaça Fra Bernadí
    • Els músics són a l’escenari
    • On sou? De seguida venim a buscar-vos
    • Les claus són dins el calaix

     

    – Quan al significat de lloc s’hi afegeix un matís de durada o de permanència, es prefereix estar (o estar-se); especialment quan va acompanyat d’expressions temporals del tipus tot el matí, durant el curs, etc. De fet,  estar-se ha anat adquirint, fins i tot, el significat de ‘fer estada, allotjar-se’, ‘residir, viure’, ‘treballar’, etc.:

    • Els estudiants s’estaran en una residència durant el curs
    • La professora s’ha estat tot el matí al seu despatx
    • Abans vivíem a Tona, ara estem a Vic

     

    Veieu la diferència?

    –         Les entitats de Manlleu s’estan al primer pis de Can Puget  [equival a ‘ hi tenen la seu’].

    –         Les entitats de Manlleu són al primer pis de Can Puget [equival a ‘hi són reunides momentàniament’].

     

    Queda una mica més clar?

    Article complet

  • Per què / perquè / per a què

    Preguntes i respostes…

    -Quan sabem on va perquè i on va per què separat?

    Aquí teniu un quadre explicatiu que intenta resumir l’ús de ‘perquè’, ‘per què’ i ‘per a què’. A veure si us serveix:

    Escrivim  perquè quan es pot substituir  per… ja que

    (valor causal)
    per tal que

    (valor final)
    el perquè

    (substantiu)
    Escrivim per què quan es pot substituir per … per quina raó

    (pregunta o pregunta indirecta)
    pel qual / per la qual / pels quals / per les quals

    (pronom relatiu)
    Escrivim per a què quan es pot substituir per.. per a quina cosa

    (finalitat i pregunta)

    Sovint apareix amb el verb ‘servir’

    Exemples:

    • Vinc perquè em solucionis el problema (causal)
    • Encara no sé per què han vingut (pregunta)
    • Per a què serveix això? (finalitat i pregunta)
    • Tanca la porta perquè no faci fred (final)
    • El perquè de tot plegat (substantiu)
    • Desconec els motius per què no ha vingut (relatiu)

     

     

     

    Per saber-ne més i fer pràctica, cliqueu aquí.

    Article complet

  • Els adjectius d’una terminació


    Els adjectius d’una terminació tenen una mateixa forma per al masculí i per al femení.   Són els acabats en (fixeu-vos també en els casos especials):

     

    acabats amb

    Singular                 (la mateixa forma per al masculí i el femení)
    Plural                      (la mateixa forma per al masculí i el femení)

    Casos especials

    -ble

    Amable, feble, possible, noble Amables, febles, possibles, nobles

    -al / -el / -il

    Igual, fidel, fàcil Iguals, fidels, fàcils mal –a / anòmal –a / paral·lel –a /     tranquil –tranquil·la  (compte no us oblideu ‘l·l’!)/

    -ar / -or

    Regular, escolar, superior Regulars, escolars, superiors avar –a / car –a /   clar –a / rar –a /       incolor –a /

    -ant / ent

    Amargant, prudent Amargants, prudents sant –a / atent –a / content –a / cruent –a / lent –a / calent –a / valent –a /i els cultismes acabats en –lent següents:corpulent –a / flatulent –a / fraudulent –a / macilent –a / opulent –a / sanguinolent –a / somnolent –a /  suculent –a / truculent –a / turbulent –a / violent –a / virulent –a / 

    -a

    belga  belgues

    -e

    alegre  alegres Negre –a / apte –a / culte –a/ agre –a

     

    Dins dels adjectius d’una terminació hi ha el cas especial dels acabats en -aç, -iç, , que tenen una terminació en el singular i dues en el plural:

    Masculí i femení singular

    Masculí plural

    Femení plural

    -aç

    capaç

    capaços

    capaces

    -iç

    feliç

    feliços

    felices

    -oç

    veloç

    veloços

    veloces

     

    Si teniu una bona formació en castellà, penseu que els adjectius acabats en vocal neutra en català coincideixen majoritàriament amb el castellà. Això vol dir que si en castellà tenen dues terminacions, en català també (agre –a / negre –a / alegre / noble / amable…)Hi ha uns casos, però, que cal recordar perquè hi ha divergències:

    • En català tenen una terminació i en castellà dues: rude
    • En castellà tenen una terminació i en català dues:
    agrest, agresta dolç, dolça trist, trista
    blau, blava fort, forta valent, valenta
    comú, comuna gris, grisa verd, verda
    cortès, cortesa inert, inerta  pobre, pobra
    covard, covarda roí, roïna

     

    Si vols saber-ne més i fer exercicis pots fer un clic aquí.

    Article complet

  • Remarques sobre alguns temps verbals i alguns verbs

    Aquí teniu algunes explicacions i exemples:

    L’ús del subjuntiu El mode subjuntiu expressa un desig o una possibilitat. En oracions subordinades (introduïdes per QUE) és regit per verbs que expressen incertesa, dubte, temor, possibilitat, desig, voluntat i d’altres de semblants.

     

    “Cal que plogui”
    “Caldria que plogués”
    “M’agrada que plogui”
    “M’agradaria que plogués”
    “Vull que estiguis content”
    “Voldria que estiguessis content”

    Cal tenir en compte els verbs que tenen la primera persona del singular del present d’indicatiu acabada en -c (so velar [k]). Aquests verbs posaran una ‘gu‘ en una sèrie de temps i formes verbals (passat simple, present de subjuntiu, imperfet de subjuntiu i imperatiu) reforçat amb gu.

    aprendre – aprenc – aprengui -aprengués

    valer – valc– valgui -valgués

    caure – caic – caigui – caigués

    moure – moc – mogui – mogués 

    estar – estic – estigui -estigués

    dir – dic – digui – digués

    poder – puc – pugui -pogués

     

     

     

     Les combinacions en oracions condicionals En català disposem de dos tipus de construccions per a les oracions condicionals.

     
    • Les oracions que utilitzen el mode indicatiu per introduir la condició, suggereixen una situació més pròxima a la realitat:L’estructura és aquesta:

     
    [ si + present d’indicatiu] + [futur]
    “Si estudies així, aprovaràs”

     
    • Les oracions que introdueixen la condició amb el mode subjuntiu, accentuen el caràcter hipotètic propi de les oracions condicionals. L’estructura és aquesta:

     
    [ si + imperfet de subjuntiu] + [condicional]
    “Si estudiessis d’una altra manera, aprovaries”

     

    Quan s’utilitzen temps verbals compostos, la combinació és la següent:

     
    • [ si + pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu] + [condicional compost]

    “Si haguessis estudiat, hauries aprovat”

     

     

     

     

     

     Verbs de la segona conjugació acabats en -cebre Com ‘concebre’ (i no: concebir)Es conjuguen com el verb ‘rebre’. Recordem que en el present apareix una ‘p’ quan després no hi ha vocal:

     

    Concebo
    Conceps
    Concep
    Concebem
    Concebeu
    Conceben

    Podeu practicar més verbs aquí

    Article complet

  • Dubtes sobre l’ús del gerundi

    Us passo un dubte d’una companya, aquest cop sobre el gerundi…
    _____________________________________________________

    Bon dia Assumpta. La meva pregunta és la següent: podem saber que un gerundi és correcte si respon a la pregunta com i si ens explica un fet anterior o simultani al que s’ha dit prèviament. Aleshores per què l’oració següent no és correcta? Respon a la pregunta com (com s’ha fet la llei?) i és simultani al que s’ha dit prèviament (s’ha fet la llei mentre es regula el procediment).

     

    S’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir en aquest cas”.

     

    No ho acabo de veure clar.

    ______________________________________________________

     

    La primera cosa que hem de recordar és que un gerundi funciona com un adverbi i un adverbi complementa un verb, no un substantiu. Fixeu-vos en aquests gerundis:

    – es va lesionar entrenant (com es va lesionar?)
    – va entrar a classe xiulant (com va entrar?)

    Es tracta de gerundis correctes que complementen EL VERB principal.

    Hi ha, però, alguns gerundis que no funcionen com un adverbi, sinó com un adjectiu i per això són incorrectes. No estan complementant el verb.

     

    Fixeu-vos en els casos incorrectes següents:

    -carta informant sobre els preus

    -circular comunicant el nou horari

    -escrit modificant el nomenament

    -sentència condemnant el demandat

    -decret regulant les actuacions

    -s’ha fet una llei regulant les actuacions…

     

    Així, cal substituir aquestes expressions per construccions com ara:
    – carta per informar sobre els preus

    – circular en què es comunica el nou horari

    – escrit de notificació del nomenament

    – sentència que condemna el demandat

    – decret pel qual es regulen les actuacions

    – s’ha fet una llei que regula (amb la qual es regula)  el procediment que cal seguir…”

    A la frase: “s’ha fet una llei regulant el procediment que cal seguir”, el gerundi ‘regulant’ està complementant un nom (‘llei’) i no pas el verb ‘fer’ (En realitat no explica de quina manera s’ha fet la llei, sinó que especifica una particularitat de la llei).

    Aquest és un exemple de ‘gerundi especificatiu’. En català, doncs, el gerundi no pot actuar com a adjectiu o complement del nom amb valor especificatiu.

    Espero haver aclarit alguna cosa.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • montse: Gràcies. Molt ben explicat.
  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...

Núvol d'etiquetes