RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Treballem l’expressió escrita’

  • Un exemple de ressenya

    WIEVIORKA, Annette. Auschwitz explicado a mi hija. Barcelona: Plaza & Janés Editores, SA, 2001. Col•lecció: Nuevas Ediciones de Bolsillo.

    CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA

    Annette Wieviorka és una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigació de la Segona Guerra Mundial, fent un èmfasi especial en la vida als camps de concentració, principalment a Auschwitz. L’interès de Wieviorka, d’origen jueu, pels camps de concentració no sorgeix del no-res, ja que el seu marit, els avis paterns i altres membres de la seva família van morir al camp de concentració d’Auschwitz. Ja des de fa temps, l’autora està vinculada a diversos projectes d’investigació que tracten aquesta temàtica.

    L’obra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el nazisme i tot allò relacionat amb el camp de concentració d’Auschwitz. Tal com s’indica a la contraportada, la col•lecció a què pertany el llibre s’adreça a adolescents, però es tracta d’un llibre que, tant per la temàtica com per la claredat en els continguts i en l’estructura, pot satisfer qualsevol persona interessada a conèixer les atrocitats que el nazisme va cometre contra el gènere humà, especialment contra els jueus.

    La llista d’obres que han tractat aquesta temàtica és extensa, però, com que considerem aquest llibre com un manual, hi ha un seguit de novel•les que poden entendre’s millor amb el llibre d’Annette Wieviorka al costat: des de L’amic retrobat i L’ànima valenta, de Fred Hulman, fins a La nit d’Elie Wiesel o Sin destino, d’Imre Kertész, Premi Nobel de literatura 2002.

    EL RESUM

    El llibre comença amb una breu introducció que en justifica l’elaboració. L’obra es planteja a partir d’un diàleg entre mare i filla, que comença motivat per un treball d’escola en què la nena ha d’elaborar un arbre genealògic de la família. Les preguntes comencen a sorgir quan arriba als seus besavis, dels quals no saben la data de defunció perquè van morir a Auschwitz. A partir d’aquí, tot el contingut del llibre s’estructura a l’entorn de preguntes relacionades amb el nazisme de la Segona Guerra Mundial i el camp de concentració d’Auschwitz.

    EL COMENTARI

    La finalitat de l’obra és descriure una situació històrica i explicar tot el que va suposar i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general. El llibre explica com els nazis eren capaços de localitzar qualsevol jueu, com els transportaven als camps de concentració, què en feien, com separaven els homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats a fer, què significa la SS, què és exactament un camp de concentració, què és el genocidi, què són els guetos, per què es parla sobretot d’Auschwitz d’entre tots els camps de concentració, què eren les càmeres de gas i què suposava, com van morir els que no van ser assassinats a les càmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, què representa una deportació, per què els nazis tenien tant d’odi cap als jueus… El llibre dóna resposta a aquestes preguntes i a moltes d’altres relacionades amb el tema, a partir d’un punt de vista objectiu i fidedigne.

    Auschwitz explicado a mi hija és un llibre que pot ajudar a entendre què és un genocidi i a no oblidar les atrocitats dels nazis. Una obra didàctica que pot donar a conèixer aquest episodi històric a aquells que no el van viure. La novetat, més que en la temàtica, cal buscar-la en el format pregunta-resposta, de lectura amena i fàcil gràcies a un llenguatge planer, però correcte en tot moment.

    [Autor: Pomares]

    ARGUMENTA.

    http://wuster.uab.cat/web_argumenta_obert/unit_10/sot_3_01.html

     

    Article complet

  • La coherència textual

     

    Perquè un text tingui unitat semàntica i comunicativa, cal seleccionar i organitzar la informació rellevant per oferir-la estructurada en apartats, seguint un ordre lògic.

    És important escollir la informació segons els propòsits de l’emissor, els coneixements previs del receptor, el tipus de missatge…

    Cal presentar la informació de manera clara i ordenada, segons l’estructura del text i la seva finalitat. Sense contradir-se.

    Cal desenvolupar correctament el tema, de manera que s’avanci amb informació nova (progressió temàtica), i alhora fer que els enunciats  vagin reforçant les informacions donades.

    Recordeu que un text és coherent si adopta una estructura comprensible i no cau en contradiccions. Aquests són, resumidament, els passos que heu de tenir en compte:

     

    1. Organitzar la informació.
    2. Construir una estructura clara.
    3. Evitar repeticions excessives.
    4. Fer progressar la informació.
    5. No caure en contradiccions.

     

    Per fer exercicis i saber-ne més, cliqueu aquí

     

     

    Article complet

  • L’adequació i el grau de formalitat

    El  registre que utilitzem en cada situació comunicativa

    L’adequació és la propietat per la qual un text s’adapta a la situació comunicativa. L’adequació està en funció de la relació entre l’emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc.

    De la mateixa manera que ens vestim d’acord amb la situació (no aniríem amb la mateixa roba a esquiar o a la platja que a un casament), també el llenguatge s’ha d’emmotllar camaleònicament a cada situació comunicativa, fent una tria del nivell de llenguatge que cal fer servir: informal si es tracta d’una conversa amb amics al bar, i formal si és una entrevista per sol·licitar feina, per exemple.

    Un text és adequat:

    • Si aconsegueix el propòsit comunicatiu: informar, opinar…
    • Si el tractament és el convenient: tu, vostè o vós.
    • Si el nivell de formalitat és el correcte. No podem contestar un examen amb els mateixos recursos expressius que fem servir per parlar amb els col·legues.
    • Si el grau d’especificitat és l’adient. No podem parlar de matemàtiques amb el mateix llenguatge que usem per explicar acudits.

    Un cop feta la tria (propòsit, tractament, nivell de formalitat i grau d’especificitat), cal mantenir-la.

    Per exemple, imagineu-vos que sou la persona responsable que funcionin una sèrie d’oficines administratives i que rebeu aquesta petició:

    Hola,
    Necessitem una fotocopiadora nova perquè aquesta  que tenim a l’O15 no s’aguanta els pets.
    Esperem resposta
    Què pensaríeu? Oi que hi ha alguna cosa que grinyola en el grau de formalitat?

    Us proposo més exercicis perquè treballeu el tema de la formalitat. Feu clic aquí.

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Lolo: Sí, i a mi també
  • Karen: m’ha encantat moltes gràcies de veritat,perqué gràcies a tu he pogut també fer un treball de...
  • josep bayarri: Anava buscant molt de temps el PERQUE crec que tinc clar el PERQUE gracies
  • Antoni: Molt ben trobat aquest títol, conec l´espai que descrius, però no aquest camí, ja m´agradaria, encara que per...
  • Núria: Crec que és una historia molt maca, en català En català també es poden escriure coses bones

Núvol d'etiquetes