Arxiu de l'autor

  • Incorporacions a la Gramàtica i a l’Ortografia de l’IEC

    Sabies que amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules aiguagim, gòspel, aiatol·là, cànnabis, blog, fitnes, jacuzzi o kebab  s’han incorporat al diccionari en aquesta forma adaptada al català?

    Pel que fa a la gramàtica, podem expressar la causa amb molts connectors diferents, com a causa de, per culpa de, perquè, ja que,  atès que, arran de… i ara amb la nova gramàtica també podem dir degut a i donat que, que fins ara eren incorrectes.  

     

    Article complet

  • Dilluns o el dilluns?

    Sense article:

    Si els dies de la setmana fan referència a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article, i porten coma.

    Per exemple, podem dir (si avui és dia 31 d’octubre) Vindré dijous o Vindré dijous, 2 de novembre (equivalent a ‘dijous vinent, aquest dijous’). O bé Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 25 d’octubre (equivalent a ‘dimecres passat’)

    Amb article:

    1) Si els dies de la setmana fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l’article definit. A més, poden portar la data en funció d’especificació sense comes.

    Per exemple, si avui és dia 31 d’octubre, podem dir Vindré el dijous 23 de novembre.

    2) El dia de la setmana ha d’anar precedit de l’article determinat, ja sigui en singular o en plural, si té un sentit freqüentatiu:

    Per exemple, si anem al gimnàs cada dilluns i cada dimecres diem que: el dilluns i el dimecres vaig al gimnàs (o els dilluns i els dimecres).

     

     

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Article complet

  • Aplicacions de la nova ortografia per al Word

    L’Institut d’Estudis Catalans va aprovar el 2016 una reforma ortogràfica que afecta sobretot els accents diacrítics (s’han reduït a 15) i algunes paraules compostes.

    El Servei Lingüístic de la Universitat de Barcelona ha creat dos complements per al verificador ortogràfic del Word que, si s’instal·len, permeten tenir el corrector del Word actualitzat.

    Es tracta del diccionari d’exclusions i del diccionari complementari amb la nova ortografia. Amb el diccionari d’exclusions, paraules com entresòl o subsòl deixen de formar part del corpus del corrector, ja que ara s’escriuen sense accent, igual que dóna, del verb donar. Amb el diccionari de la nova ortografia, en canvi, s’incorporen en la nova versió correcta, és a dir, afegim entresol i subsol (però no dona, que ja és un mot ortogràficament existent).

     

    En aquest enllaç hi ha una presentació per  seguir les instruccions d’instal·lació.

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    Riure’s: Que potser te’n fots? 
    Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Article complet

  • Mots correctes o incorrectes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no ho són (de gitanes, vull dir).

    ‘Dopar’ seria un altre cas d’aquests dubtosos, oi? Doncs també és correcte. I curiosament, el seu origen no seria exactament el verb anglès to dope, sinó que vindria del neerlandès.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. No el confonguem amb el ‘caqui’ (un manlleu de l’urdú), perquè té una altra tonalitat (color d’oli agrisat, segons el DIEC).

    Teniu altres casos de mots dubtosos? En sabeu l’origen? Feu-nos-els arribar!

    dubte

    Referències bibliogràfiques:

    JUNYENT, Carme; Gimcana de les llengües; E. Octaedro, Barcelona, 2002

    Article complet

  • Tornem a tenir declaració!

    Ara que torna a ser època de declaracions de renda, repassarem algunes paraules relacionades amb el tema.

    No sé si sou solvents o no i com aneu de solvència, però aquest adjectiu és correcte, mentre que el verb solventarencara que s’utilitzi, no és propi del català, i hauríem d’utilitzar alternatives com resoldre, solucionar o corregir, segons el context.

    Així doncs, preguntaríem a algú: Ja has resolt aquell problema amb Hisenda? Sí, home, aquell de les taxes especials que et volien cobrar?

    Perquè aquí també hem de recordar que la taxa és el preu, import o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa; així doncs, aquí no parlarem de tasses, que són els vasos on prenem begudes.

    I us asseguro que ens quedarem ben tranquils quan el nostre amic ens respongui que les despeses (i no gastos) van a càrrec d’algú altre, perquè si ens digués que “corren a càrrec de l’empresa“, ens les hauríem d’imaginar en una marató 🙂

    .

    Article complet

  • Vocabulari festiu per les festes de Badalona

    Ara que s’acosten les festes de maig de Badalona, aprofitem per ampliar el vocabulari festiu. 

    En relació amb les festes, quines paraules us vénen al cap? Festa, alegria… i prou? Doncs intentem ampliar-les.

    Les festes estan relacionades amb rebombori, enrenou xivarri i en aquest cas amb alegria. Aquestes paraules poden tenir una connotació positiva o negativa, sempre dependrà del context, ja que fan referència a un “desordre sorollós”.

    La gresca, la gatzara i la xerinola sí que signifiquen “alegria sorollosa”, de manera que estan relacionades amb les festes, tot i que si a una persona li agrada “la gresca” també pot significar que li agraden les baralles.

    Vinga, engresqueu-vos i aprofiteu les Festes de Maig per xalar i esbargir-vos! Bones festes!

     

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: 🙂
  • Maria: Merci! Dubte aclarit! 🙂
  • lmontenegro: Hola, Jordi, em podries posar un exemple concret en una frase? Així em serà més fàcil proposar una...
  • lmontenegro: Hola, Anna, Sí que ho podríem dir. Mira, aquí et poso l’entrada del diccionari que ho exemplifica:...
  • lmontenegro: Hola, Olga, Em sap greu respondre tan tard, perquè érem de vacances… 😉 és FINS A.

Enllaços


Històric