Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’

  • Tornem a tenir declaració!

    Ara que torna a ser època de declaracions de renda, repassarem algunes paraules relacionades amb el tema.

    No sé si sou solvents o no i com aneu de solvència, però aquest adjectiu és correcte, mentre que el verb solventarencara que s’utilitzi, no és propi del català, i hauríem d’utilitzar alternatives com resoldre, solucionar o corregir, segons el context.

    Així doncs, preguntaríem a algú: Ja has resolt aquell problema amb Hisenda? Sí, home, aquell de les taxes especials que et volien cobrar?

    Perquè aquí també hem de recordar que la taxa és el preu, import o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa; així doncs, aquí no parlarem de tasses, que són els vasos on prenem begudes.

    I us asseguro que ens quedarem ben tranquils quan el nostre amic ens respongui que les despeses (i no gastos) van a càrrec d’algú altre, perquè si ens digués que “corren a càrrec de l’empresa“, ens les hauríem d’imaginar en una marató 🙂

    .

    Print Friendly

    Article complet

  • Vocabulari festiu per les festes de Badalona

    Ara que s’acosten les festes de maig de Badalona, aprofitem per ampliar el vocabulari festiu. 

    En relació amb les festes, quines paraules us vénen al cap? Festa, alegria… i prou? Doncs intentem ampliar-les.

    Les festes estan relacionades amb rebombori, enrenou xivarri i en aquest cas amb alegria. Aquestes paraules poden tenir una connotació positiva o negativa, sempre dependrà del context, ja que fan referència a un “desordre sorollós”.

    La gresca, la gatzara i la xerinola sí que signifiquen “alegria sorollosa”, de manera que estan relacionades amb les festes, tot i que si a una persona li agrada “la gresca” també pot significar que li agraden les baralles.

    Vinga, engresqueu-vos i aprofiteu les Festes de Maig per xalar i esbargir-vos! Bones festes!

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Print Friendly

    Article complet

  • Dia de la Dona Treballadora

    Aprofitant que el 8 de març és el Dia Internacional de la Dona, recordarem que hi ha mots, pràctiques i conceptes com el masclisme (que segons el DIEC és “l’actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona” que són malauradament coneguts.

    Però existeix un terme relativament nou (dels anys 90) que és el micromasclisme. N’heu sentit parlar? Es tracta de la pràctica de dominació masculina molt subtil que s’oculta en les pràctiques quotidianes. Té suport social i, per tant, passa desapercebut. Alguns exemples en són: anar a una perruqueria femenina i trobar-hi només revistes “del cor” o de moda, comentaris a les tertúlies polítiques sobre la roba de les dones que es dediquen a la política (i no a les seves opinions o actuacions), que en un bar donin la cervesa a l’home i el refresc a la dona… I per acabar, només pregunto, què passaria si en publicitat canviéssim les dones per homes?

    Si bé el micromasclisme és un mot, pràctica i concepte força estès socialment, que té una entrada a la Viquipèdia i tot, el diccionari i l’Optimot encara no el recullen.

     

    dona

    Print Friendly

    Article complet

  • Carnestoltes o Carnaval?

    Totes dues paraules són correctes en català, però hi ha alguns petits matisos, en alguns casos. La paraula Carnaval prové de l’italià carnevale, procedent de l’antic carnelevare  (mot compost de carne ‘carn’ i levare ‘llevar, treure’). Així doncs el nom de la festa fa referència explícita a l’abstinència quaresmal de menjar carn que comença just després de la festa, el dimecres de Cendra.

    El Carnestoltes és el nom habitual del carnaval als Països Catalans. L’etimologia, en aquest cas, prové del llatí carne ‘carn’ i toltes ‘llevar, treure’) i, per tant, té l’etimologia basada en el mateix concepte que el Carnaval.  Però com que aquesta és la referència cultural a casa nostra, parlem de l’arribada del rei Carnestoltes i també frases com anar fet un Carnestoltes,  que vol dir anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.

     

    carnestoltes

    Print Friendly

    Article complet

  • Un sac de vocabularis: Vocabulària

    vocabularia12

     

    “Vocabulària és un blog dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que té l’objectiu de difondre totes les eines terminològiques que poden ser útils a la comunitat universitària per garantir la qualitat lingüística de les comunicacions científiques.”

    L’entrada més recent al blog presenta el nou Diccionari de química del Termcat (amb més de 800 termes de química orgànica i inorgànica), però hi trobem diccionaris d’odontologia, cartogràfics, d’instruments musicals, de dret o de mineralogia…  i també altres formats: un mapa de constel·lacions interactiu, l’edició digital de la Història natural dels Països Catalans, una infografia sobre el canvi climàtic

    Per entrar al blog, http://www.ub.edu/vocabularia.

    A més, si us feu seguidors del Twitter de Vocabulària estareu al dia de totes les novetats. La seva etiqueta (hashstag) és #Vocabulària.

     

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • “Troba-la i encerta-la!”, el joc de Sant Adrià

    Entrem en l’última setmana del joc, no feu misto i aneu a suar la cansalada: volteu per les botigues, no sigueu llepafils ni feu cara de pomes agres i, sobretot, trobeu els cartells amb les frases fetes i el seu significat.

    El dia 4 de novembre, a les 12 del migdia, traurem les butlletes guanyadores. No sigueu cars de veure! Veniu al Mercat i comproveu allà mateix si sou una de les persones afortunades.

    23-car-veure

    Podeu veure algunes fotos de grups i de persones que hi han jugat aquí.

    Print Friendly

    Article complet

  • Sobre vegetarianisme

    S’utilitza el terme vegetarià per parlar d’algú que s’alimenta de vegetals i fruites i exclou els aliments d’origen animal, però és un concepte poc precís, atès que cada vegada hi ha més variants en l’alimentació i es tendeix a posar-hi etiquetes.

    Segurament heu sentit els mots lactovegetarià ( que inclou llet i derivats en la dieta), ovovegetarià (que inclou ous)  i lactoovovegetarià (que els inclou tots dos).

    Els piscivegetarians mengen vegetals i peix. Hi ha força gent que segueix aquesta dieta però en termes d’ús, és el mot més desconegut.

    Per acabar, vegà és qui no consumeix productes d’origen animal de cap tipus: carn, llet o mel, per exemple, de manera que tampoc utilitza teixits d’origen animal. 

     

    vegetals

     

     

    Print Friendly

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Print Friendly

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • Laura: “Xalar” la meva paraula preferida en català.
  • Gemma Muntane: quins exemples més populars! gràcies,
  • Teresa Fernàndez: Carmen, ens alegrem que hagis passat una bona estona! Fins a la propera!
  • Teresa Fernàndez: Fem misto quan volem xutar una pilota i no l’encertem, el peu xuta l’aire! però la...
  • Carmen Caballero: M’agradat molt aquest joc. Vaig molt al mercat i trobar-me amb les frases fetes…ha...

Enllaços


Històric