Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’

  • Quan és l’any de la picor?

    Sabeu quan és l’any de la picor i per què en diem així? Per què utilitzem aquesta expressió per fer referència a alguna cosa que és vella?

    Doncs és el 1471, un any de collita desastrosa i de molta fam. Però no només hi havia una gran escassetat d’aliments sinó que a més Catalunya fou assolada per una gran plaga de puces.

    Les picades dels insectes, afegides a la intensa misèria, provocaven encara més picor.

    Aquell any, l’any de la picor, va quedar gravat en la memòria popular mitjançant aquesta frase feta…  fins avui! 🙂

    L’expressió sencera, tot i que no es coneix així, diu: ‘L’any de la picor, que tothom gratava’.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els accents diacrítics

    Amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, es mantenen 15 accents diacrítics: bé/be (béns); déu/deu (déus); és/es; mà/ma; més/mes; món/mon; pèl/pel (pèls); què/que (quès); sé/se; sí/si (sís); són/son; té/te; ús/us; vós/vos; sòl/sol (sòls) i 6 en els plurals.

    Però cal tenir en compte que NO porten accent les paraules compostes formades amb un mot que porta accent diacrític. Per exemple escrivim déu però adeu, adeu-siau, marededeu; món però rodamon (o fins i tot mons), pèl però contrapel, sòl però entresol.  

    Ja no teniu excusa per estar al dia! 🙂

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    Riure’s: Que potser te’n fots? 
    Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Mots correctes o incorrectes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no ho són (de gitanes, vull dir).

    ‘Dopar’ seria un altre cas d’aquests dubtosos, oi? Doncs també és correcte. I curiosament, el seu origen no seria exactament el verb anglès to dope, sinó que vindria del neerlandès.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. No el confonguem amb el ‘caqui’ (un manlleu de l’urdú), perquè té una altra tonalitat (color d’oli agrisat, segons el DIEC).

    Teniu altres casos de mots dubtosos? En sabeu l’origen? Feu-nos-els arribar!

    dubte

    Referències bibliogràfiques:

    JUNYENT, Carme; Gimcana de les llengües; E. Octaedro, Barcelona, 2002

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Tornem a tenir declaració!

    Ara que torna a ser època de declaracions de renda, repassarem algunes paraules relacionades amb el tema.

    No sé si sou solvents o no i com aneu de solvència, però aquest adjectiu és correcte, mentre que el verb solventarencara que s’utilitzi, no és propi del català, i hauríem d’utilitzar alternatives com resoldre, solucionar o corregir, segons el context.

    Així doncs, preguntaríem a algú: Ja has resolt aquell problema amb Hisenda? Sí, home, aquell de les taxes especials que et volien cobrar?

    Perquè aquí també hem de recordar que la taxa és el preu, import o percentatge en què s’ha taxat alguna cosa; així doncs, aquí no parlarem de tasses, que són els vasos on prenem begudes.

    I us asseguro que ens quedarem ben tranquils quan el nostre amic ens respongui que les despeses (i no gastos) van a càrrec d’algú altre, perquè si ens digués que “corren a càrrec de l’empresa“, ens les hauríem d’imaginar en una marató 🙂

    .

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Vocabulari festiu per les festes de Badalona

    Ara que s’acosten les festes de maig de Badalona, aprofitem per ampliar el vocabulari festiu. 

    En relació amb les festes, quines paraules us vénen al cap? Festa, alegria… i prou? Doncs intentem ampliar-les.

    Les festes estan relacionades amb rebombori, enrenou xivarri i en aquest cas amb alegria. Aquestes paraules poden tenir una connotació positiva o negativa, sempre dependrà del context, ja que fan referència a un “desordre sorollós”.

    La gresca, la gatzara i la xerinola sí que signifiquen “alegria sorollosa”, de manera que estan relacionades amb les festes, tot i que si a una persona li agrada “la gresca” també pot significar que li agraden les baralles.

    Vinga, engresqueu-vos i aprofiteu les Festes de Maig per xalar i esbargir-vos! Bones festes!

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sant Jordi i altres cultures

    S’acosta Sant Jordi! 🙂  i els volts de la diada de Sant Jordi és quan els llibres se’ns fan més presents. Però… podríem incloure-hi un diccionari, en aquest apartat?

    Segurament has sentit parlar del Voluntariat per la llengua i de la nova proposta de parelles interconfessionals. Per donar-los peu en les trobades i per aprendre coses noves els vam proporcionar un extracte del Diccionari de religions, un llibre que dóna la informació mínima necessària per poder utilitzar la terminologia pròpia de cada tradició religiosa de manera adequada.

    Així, hi trobem des de Confuci fins a Vixnu, el drus i el falaixa, coneixem el dreamtime i el Divendres Sant, aprendrem què és una drilbu o un exvot

    Cada terme (n’hi ha 1.604!) s’assigna a una o més d’una de les tradicions religioses amb més presència a Catalunya (bahaisme, budisme, catolicisme, cristianisme ortodox, hinduisme, islam, jainisme, judaisme, protestantisme, sikhisme i zoroastrisme), a banda d’altres agrupacions que han semblat útils (esglésies lliures, noves religions, religions indígenes, religions de la Xina i el Japó). Alguns termes s’han assignat a àrees transversals com ara ciències de la religió i termes seculars.

    Bona diada de Sant Jordi i no compris llibres només per Sant Jordi, que els llibres (de qualsevol espècie…) t’acompanyin tot l’any!

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Hola, Esperança, En realitat es tracta d’un compost culte (són aquells el primer element dels...
  • Esperança: Sempre he posar el càrrec “director Economicfinancer”, però segons el que comenteu, en...
  • lmontenegro: 🙂
  • Maria: Merci! Dubte aclarit! 🙂
  • lmontenegro: Hola, Jordi, em podries posar un exemple concret en una frase? Així em serà més fàcil proposar una...

Enllaços


Històric