Arxiu de la categoria ‘Vocabulari’
-
- 28 ABRIL
2023 - No hi ha comentaris
- General, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 28 ABRIL
-
- 22 MARç
2023 - No hi ha comentaris
- Eines de consulta, General, Ortografia, Qüestions de llengua, Vocabulari
Un colló de modificacions al DIEC
I ara que ja hem captat la vostra atenció amb aquest títol us expliquem que el novembre del 2022 es va fer una nova actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el diccionari normatiu català.
De paraules noves se n’han incorporat 12, s’han modificat uns 400 articles i s’han suprimit dues entrades. Una de les principals novetats és la incorporació de locucions: se n’han afegit una setantena!
Pel que fa a noves entrades, destaquen paraules d’actualitat, com ara feminicidi (“crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella”), cisgènere (“que s’identifica amb el gènere que li fou assignat en néixer d’acord amb el seu aparell reproductor”) o trans com a sinònim de transgènere o transsexual.
A les entrades ja existents s’hi han afegit algunes accepcions. Per exemple, a l’entrada de mòbil s’hi ha afegit el significat de “telèfon mòbil” (sorprèn que després de tants anys de fer-lo servir encara no hi fos). A l’entrada d’afer, la de “relació amorosa” (especialment quan no es fa pública). I a la de sidral, la nova accepció recull el significat de “situació de molt de desordre, soroll i confusió”.
Les modificacions del diccionari, que es fan dos cops a l’any (al maig i al novembre), també serveixen per actualitzar definicions d’acord amb els temps actuals. Un exemple d’això és l’entrada de bruixa. Fins ara una de les accepcions era “dona vella, lletja o dolenta”, i ara s’ha canviat per “dona dolenta, de mala intenció o de conducta sospitosa, dit sovint despectivament”.
Però el que més destaca d’aquesta última modificació és l’entrada de moltes locucions pròpies del llenguatge popular, com ara “i un be negre”, “per collons”, “fet un fàstic”, “de merda” (en una frase com “és un egoista de merda”), “anar d’un pèl” o “no tenir nom”.
En el cas de collons, el diccionari amplia extensament la definició i hi incorpora expressions com “agafar algú pels collons”, “estar fins als collons d’algú o alguna cosa”, “i un colló” o “i un colló de mico”, “tenir els collons plens” o “tenir els collons ben posats”, “per collons” i “un colló” com a sinònim de “molt”. Cal especificar que totes aquestes expressions tenen la marca de vulgarisme i que, per tant, no s’adequarien a un registre estàndard.
Si voleu consultar tots els canvis introduïts en aquesta actualització podeu entrar a la pàgina “Actualitzacions” del web del diccionari.
- 22 MARç
-
- 06 MARç
2023 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Ortografia, Vocabulari
- 06 MARç
-
- 15 FEBRER
2023 - No hi ha comentaris
- Cultura, Frases fetes, General, Origen de les paraules, Vocabulari
Un carro carregat de rocs per la carretera del Garraf
Els embarbussaments (tongue-twister en anglès, virelangue en francès, trabalenguas en castellà) són jocs de paraules que juguen amb la dificultat de pronunciar certs mots o frases basant-se en la similitud dels sons que contenen. De fet, no és el so el que costa de pronunciar, sinó la combinació de sons, sobretot si volem dir-los de pressa, cosa que crea un efecte còmic. Com més ràpid els recitem, es formen alguns sons estranys i barreges de paraules que fan més divertit el resultat.
La paraula embarbussament ve del verb balbucejar, és a dir, parlar de forma poc clara, amb una pronunciació vacil·lant. Els embarbussaments també han estat anomenats empatolls, embarassallengües, entrebancs, entrebancallengües, travallengües o queques (al Rosselló). Els especialistes els anomenen d’una manera que, segons com, sembla ben embarbussada: “fórmules ortofòniques”, en diuen.
Els jocs de paraules són un recurs de la nostra llengua per aprendre nous mots i significats de paraules que potser encara no coneixes i són una molt bona eina per aprendre a pronunciar bé un idioma i guanyar desimboltura.
El català és ric en jocs de llengua, i d’embarbussaments (la mateixa paraula ja costa de pronunciar!) n’hi ha per donar i per vendre. Si us en demanéssin un en català, segurament diríeu el de “Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat…”.
Us en deixem uns quants més perquè aneu practicant i pugueu sorprendre les vostres amistats amb els vostres dots lingüístics:
- Plou poc, però pel poc que plou, prou que plou.
- Duc pa sec al sac, m’assec on soc i el suco amb suc.
- Codonys collia, la tia Maria, de genollons. Collia codonys de genollons.
- Un plat pla blanc, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc pla, ple de pebre negre està.
- Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camacurts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haurien sigut xics, pics, pellarics, camacurts i becarics.
Si voleu saber-ne més us deixem un vídeo del gran verbívor Màrius Serra, de ben jove, parlant sobre embarbussaments amb Mari Pau Huguet, i un altre del programa “Trau la llengua”, de la televisió pública valenciana, en què Pep Gimeno, el Botifarra, ens ensenya un embarbussament ben enredat.
- 15 FEBRER
-
- 24 GENER
2023 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Ortografia, Vocabulari
- 24 GENER
-
- 19 DESEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General, Gramàtica, Ortografia, Vocabulari
- 19 DESEMBRE
-
- 21 NOVEMBRE
2022 - No hi ha comentaris
- General, Ortografia, Qüestions de llengua, Vocabulari
- 21 NOVEMBRE
-
- 14 JULIOL
2022 - No hi ha comentaris
- General, Vocabulari
- 14 JULIOL
-
- 15 JUNY
2022 - No hi ha comentaris
- General, Vocabulari
- 15 JUNY
-
- 06 MAIG
2022 - No hi ha comentaris
- Apunt lingüístic, Cultura, General, Origen de les paraules, Qüestions de llengua, Vocabulari
Per llepar-se’n els dits!
A casa nostra -diuen- no és pas un lloc on es menja malament, i no em refereixo especialment a la qualitat o estrelles dels restaurants, que també n’hi ha.
Parlo, en general, de com ens agrada menjar, tant si som golafres (ens agrada menjar molt) o llepafils (molt primmirats en allò que mengem). Per cada festa que celebrem, tenim una menja: tortell de Reis, coca de Sant Joan, bunyols de Quaresma, crema de Sant Josep, la mona de Pasqua, panellets per Tots Sants… I això només parlant de postres (sí, en femení i plural, sobretot!). I en tindríem més, com ara torradetes o croquetes de Santa Teresa, postres de músic o grana de capellà, braç de gitano i pastes diverses (ensaïmades, magdalenes, croissants…). Fixeu-vos que en altres llengües, la paraula pasta no existeix amb aquest significat que li donem nosaltres (“Per esmorzar menjo una pasta.”) Ah! I no us escandalitzeu si algú us diu que li agrada molt la pasta fullada, que no deixa de ser el que en castellà en diuen hojaldre, o pasta de full (què us pensàveu, eh!?).
També tenim pastissos o dolços típics de zones concretes com ara els borregos de Cardedeu o el pa de pessic de Vic (penseu que bizcocho és castellà).
I arribem al xuixo, un dolç de forma més o menys cilíndrica farcit de crema, fregit i recobert amb sucre, que a Badalona anomenem tornemi. Tot i que aquesta paraula no la trobareu al diccionari, si veniu a Badalona, demaneu-ne un. També diem micaco per referir-nos a la nespra, que com que és un mot femení el farem acabar amb –a. I aquest mot badaloní sí que té una entrada al DIEC. A més, aprofitant que són les Festes de Maig, podeu venir a tastar (el menjar el tastem per veure si ens agrada, no el provem) la coca de Sant Anastasi, un nou dolç que, acompanyat amb xocolata, mengem per berenar (no el berenem) el dia del sant.
Després de tantes postres de què hem parlat (i de les que no ho hem fet) sembla, doncs, que sí, que els catalans som gormands (i les catalanes, gormandes). Ens agrada el bon menjar.
Si voleu conèixer més dolços o pastissos catalans, feu clic en aquests enllaços.
https://condislife.com/ca/2021/10/14/postres-catalans/
https://www.cuina.cat/actualitat/tendencies/9-dolcos-tradicionals-de-catalunya-que-has-de-tastar_200477_102.html
- 06 MAIG
Segueix-nos a:
Categories
- Apunt lingüístic
- Cultura
- Eines de consulta
- Frases fetes
- General
- Gramàtica
- Origen de les paraules
- Ortografia
- Qüestions de llengua
- Recursos TIC
- Vocabulari
Inscripcions desembre 2023. Clica per a més informació!
Núvol d’etiquetes
Comentaris recents
- Laia: A l’escola dic molt “no apretis tant fort” quan els nens i nenes escriuen, com ho hauria de...
- Teresa Fernàndez: Hola, Anna! Hi ha adjectius que tenen flexió de nombre i de gènere, i d’altres que només la...
- Anna Pell: I marrona es pot dir? A l’habitació hi ha una cortina marrona. Entenc que sí, per allò que és com...
- Jordi: Bixumets s’utilitza amb el verb, “fer bixumets” quan algú o algun fet aliè, una ridiculesa, provoca vergonya a...
- Laura: Que bé! No sabia raonar la diferència. Gràcies.
Enllaços
- CNL de Badalona i Sant Adrià
- Enllaç al web de Voluntariat per la llengua
- La llibreta d'Un bocí de llengua
- Optimot
- WordPress.com
- WordPress.org