Arxiu de la categoria ‘Gramàtica’

  • Incorporacions a la Gramàtica i a l’Ortografia de l’IEC

    Sabies que amb els nous canvis de l’Ortografia de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, les paraules aiguagim, gòspel, aiatol·là, cànnabis, blog, fitnes, jacuzzi o kebab  s’han incorporat al diccionari en aquesta forma adaptada al català?

    Pel que fa a la gramàtica, podem expressar la causa amb molts connectors diferents, com a causa de, per culpa de, perquè, ja que,  atès que, arran de… i ara amb la nova gramàtica també podem dir degut a i donat que, que fins ara eren incorrectes.  

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Dilluns o el dilluns?

    Sense article:

    Si els dies de la setmana fan referència a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article, i porten coma.

    Per exemple, podem dir (si avui és dia 31 d’octubre) Vindré dijous o Vindré dijous, 2 de novembre (equivalent a ‘dijous vinent, aquest dijous’). O bé Vaig venir dimecres o Vaig venir dimecres, 25 d’octubre (equivalent a ‘dimecres passat’)

    Amb article:

    1) Si els dies de la setmana fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten l’article definit. A més, poden portar la data en funció d’especificació sense comes.

    Per exemple, si avui és dia 31 d’octubre, podem dir Vindré el dijous 23 de novembre.

    2) El dia de la setmana ha d’anar precedit de l’article determinat, ja sigui en singular o en plural, si té un sentit freqüentatiu:

    Per exemple, si anem al gimnàs cada dilluns i cada dimecres diem que: el dilluns i el dimecres vaig al gimnàs (o els dilluns i els dimecres).

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Segons la nova gramàtica… adequat o correcte?

    La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans té molt en compte l’ús de la llengua i s’ha replantejat el concepte de norma i per això no s’utilitza tant el concepte de correcte i en canvi més el d’adequat.  

    En general en les explicacions es fa una descripció de l’ús més estès, que és el que constitueix la norma, i aquest criteri acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i els registres. També compta el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma a l’hora de decidir si una forma és adequada o no.

    Això vol dir que la norma s’interpreta d’una manera més flexible associada als usos i, per tant, al context.  Un parell d’exemples:

    1. Segons el registre: les formes no catalanes (o interferències lingüístiques, barbarismes…)  NO les utilitzarem en contextos formals, però estan acceptades en contextos informals (de fet, amb els amics, parlem com volem, oi?). 😉
    2. Segons el dialecte: Les sis i quart és una forma adequada a les zones del domini lingüístic que no són Catalunya. En canvi, NO és habitual ni, per tant, adequat ni, per tant, correcte (això ho dic jo!) a Catalunya perquè és producte de la interferència.

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • La llança, un test lingüístic

    Si coneixeu el diari elnacional.cat, avui us en recomanem el suplement La llança, el diari d’oci i cultura  que ens sembla molt interessant. Com a suplement cultural està molt ben fet, però a més, si us interessen els jocs lingüístics, hi trobareu els mots encreuats en línia i, fins i tot, s’hi pot repassar vocabulari, ortografia i gramàtica amb el “Test de llengua“, a més amb un toc extra d’humor. 🙂

    Hi ha uns quants tests i dos són precisament sobre els nous canvis, sobretot els ortogràfics, de l’Institut d’Estudis Catalans. Què estàs esperant per actualitzar-te?

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Ser o estar? L’eterna qüestió…

    Per indicar la localització, ubicació o presència d’algú en un lloc utilitzem ser. Així doncs, en una conversa telefònica, per exemple, si ens pregunten “On ets?“, no direm que*estem al bar de la cantonada, sinó SOM al bar de la cantonada.

    Però si a la pregunta anterior hi afegim el concepte de durada, període de temps, llavors utilitzarem el verb estar-se però no estar: 

    – On ets?

    – Som al bar de la cantonada. Crec que ens hi estarem mitja horeta més.

    I si no ha quedat prou clar, dos exemples ben coneguts que ho il·lustren:

    1. Patufeeeeeet, on eeeeeets? A la panxa del bou.
    2. Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí! (Josep Tarradellas quan va tornar de l’exili l’any 1977).

    patufet

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Això fa olor…

    En català les coses fan OLOR DE xocolata, maduixa… i no a xocolata.

    De la mateixa manera, direm que fa PUDOR DE peus.

    Fixeu-vos que l’olor té un matís neutre o positiu i la pudor, negatiu. Si ens agrada l’oloreta del formatge i és agradable direm que fa molta olor DE formatge. Però si és excessiu o desagradable, perquè per exemple no ens agrada, direm que tota la nevera fa pudor DE formatge. 

    Si dubteu amb l’ús de la preposició, podeu pensar en la novel·la de Sílvia Alcàntara Olor de colòniade la qual també es va fer una minisèrie a TV3.

     

    olor

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Participis irregulars

    Hi ha uns quants participis irregulars dels quals ens pot costar una mica fer la forma o bé saber-ne l’ortografia. Aquestes indicacions us ajudaran:

    • Els verbs acabats en –ndre, com encendre, dependre, respondre… fan el participi en –ès o -ost, amb accent obert: encès, depès, ..

     

    • – Els verbs acabats en –ldre, com absoldre, doldre… fan el participi en –olt o –gut, com: absolt, dolgut.

    I per recordar bé alguns participis irregulars, mireu la divertida historieta del vídeo de Català a l’atac

     

    interrogant

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Va de ‘donar’ i ‘fer’

    Sovint en expressions utilitzem el verb donar i és incorrecte, de manera que hem de dir, per exemple, fer un petó, fer una abraçada, fer fàstic/pena/ràbia/vergonya/por… Fixeu-vos que en aquests últims casos estan molt relacionats amb els sentiments.

    En canvi, hi ha altres expressions en què utilitzem fer i hauríem de dir donar, potser perquè ens sona que no hem d’abusar del verb donar. La majoria són casos d’agressió física però no tots: donar una bufetada, donar una puntada de peu, un clatellot… 

    Us ha agradat donar un cop d’ull al bocí? 🙂

    por

     

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Els pronoms HI i EN i un concurs amb premi!

    Avui fem un repàs ràpid de 2 pronoms que s’utilitzen menys (perquè no tenen equivalència en castellà). Són el pronom HI i el pronom EN.

    Utilitzem HI

    Quan fem referència a un lloc (i no el volem repetir). Vas gaire al cine?  Sí, hi vaig cada quinze dies, però només el dia de l’espectador. (Significa “vaig al cine”).

    També l’utilitzem amb verbs que ens el demanen perquè tenen una preposició. Per exemple, acostumar-se a, pensar en, amoïnar-se per…  T’has acostumat a treballar de nits? Sí, m’hi he acostumat molt ràpid!

    En tots dos casos, després del verb la frase continua amb les preposicions: a, en, amb, per…

     

    Utilitzem EN

    Com en els casos anteriors, tant amb llocs com amb verbs que ens el demanen, però quan tenim la preposició de.

    Per exemple: Tenim uns horaris ben incompatibles, quan tu vas a Girona, jo en torno! (Jo torno DE Girona).

    O bé, amb verbs com adonar-se de, enamorar-se de, penedir-se de… T’has adonat que en Pere cada vegada està més prim?  Ostres, doncs la veritat és que no me n’havia adonat

     

    I ara que ja hem repassat… preparats pel concurs? Molta sort, a veure si algú de vosaltres guanya una tauleta!

    Logo

     

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

  • Sobre ordres i prohibicions… Llegiu-ho! ;)

    Per donar ORDRES fem servir sempre l’imperatiu;  això vol dir que en els cartells que trobem en establiments, oficines… hi hem de trobar empenyeu, estireu, entreui no empènyer, estirar

    Amb les PROHIBICIONS utilitzem el no + subjuntiu (fixeu-vos que no diem no entra sinó no entris). Així, hem de trobar No aparqueu, no fumeu… i no no aparcar, no fumar

    Pot ser que se us faci una mica estrany perquè és un error que trobem sovint. Tant que… us atreviu a enviar-nos alguna foto amb algun cartell que trobeu incorrecte?

     

    no aparqueu

    Print Friendly, PDF & Email

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: 🙂
  • Maria: Merci! Dubte aclarit! 🙂
  • lmontenegro: Hola, Jordi, em podries posar un exemple concret en una frase? Així em serà més fàcil proposar una...
  • lmontenegro: Hola, Anna, Sí que ho podríem dir. Mira, aquí et poso l’entrada del diccionari que ho exemplifica:...
  • lmontenegro: Hola, Olga, Em sap greu respondre tan tard, perquè érem de vacances… 😉 és FINS A.

Enllaços


Històric