Entrades amb l'etiqueta ‘vocabulari’

  • Bon Nadal!

    S’acosten les festes de Nadal i per això recordem algunes interferències habituals referides a vocabulari nadalenc. I la primera és que de vegades qui parla dels Nadals en comptes del Nadal. Aquests Nadals anirem a la Cerdanya; però sí que el podem utilitzar en plural, com per exemple a Feia deu Nadals que no venien a dinar.

    Una altra interferència habitual és la traducció literal de Nochebuena per Nit Bona en comptes de dir-ne Nit de Nadal, o el calc de Nochevieja -Nit Vella– en comptes de Nit de Cap d’Any.

     

    Article complet

  • Dia de l’Orgull LGTB

    Cada any, al voltant del 28 de juny, té lloc el Dia Internacional de l’Orgull LGBT,  conegut com a “dia de l’orgull gai“, amb l’objectiu de reivindicar la normalitat i la igualtat de les lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

    ‘Gai’ ve de l’occità (gai/jai), segurament del llatí gaudium, ‘goig’; i en francès gai significa content, alegre.

    Aprofito l’avinentesa especificar què signifiquen algunes paraules;  el terme homofòbia (aversió a l’homosexualitat) és un genèric que inclou la lesbofòbia (‘aversió al lesbianisme o a les dones homoxexuals, lesbianes’, i la gaifòbia (‘aversió als homes gais’), que són els termes que es poden utilitzar en els casos en què sigui necessari especificar el tipus concret d’homofòbia.

    A banda, en el mateix àmbit són usuals també els termes transfòbia(‘aversió a la transidentitat o als transgèneres’) i bifòbia (‘aversió a la bisexualitat o als bisexuals’).

    Si voleu saber-ne més, podeu consultar el diccionari en línia del Termcat: Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere).

     

     

     

    Article complet

  • Fotre

    En català el verb fotre és un sinònim de fer i té molts altres usos en expressions molt populars (a l’IEC surt com a popular, no com a vulgar), algunes una mica vulgars però d’altres no tant, com per exemple, fotre’s de lloros (caure), fotre el camp (marxar), no fotis! (per expressar sorpresa), s’ha fotut tres bistecs (menjar).

    De fet, el verb fotre o fotre’s té molts significats.

    “Fotre” pot significar:
    Fer: No ha fotut res del que li han manat. Tant me fot tot. 
    Pegar, aplicar brutalment un cop, una empenta, etc.: Li va fotre una puntada de peu.  
    Llençar: Això ja ho pots fotre a mar (a les escombraries, al rec, a la bassa…).
    Perjudicar: El que tu vols és fotre’m.
    Prendre, robar: M’han fotut la ràdio del cotxe.

    En la forma pronominal, “fotre’s”, pot significar:
    Riure’s: Que potser te’n fots? 
    Haver de suportar un fet o una situació que molesta o desagrada: Si no t’agrada, et fots.
    Iniciar una acció: No et fotis a plorar, ara! 
    Un fet, ser indiferent a algú: Se me’n fot, d’aquest brètol.

     

     

    Article complet

  • Anglicismes i empreses

    Us heu fixat que moltes vegades en el món de l’empresa o en el de les tecnologies utilitzem anglicismes però tenim paraules catalanes per designar aquests termes? Hi ha anglicismes  innecessaris, doncs.

    Per exemple, el tan utilitzat call center, en català és un centre d’atenció telefònica. Heu sentit algun cop start-up? Això seria, simplement, una empresa emergent. Més entenedor, oi?

    Ara us dic dos termes dels  quals pot ser que hàgiu parlar, però a veure si proposeu la solució vosaltres; com diríeu timing merchandising en català? 🙂

    Podeu consultar l’enllaç del Termcat als 50 termes del món de l’empresa, on trobareu els termes en català, castellà i anglès, a més de la definició.

    Article complet

  • Sobre vegetarianisme

    S’utilitza el terme vegetarià per parlar d’algú que s’alimenta de vegetals i fruites i exclou els aliments d’origen animal, però és un concepte poc precís, atès que cada vegada hi ha més variants en l’alimentació i es tendeix a posar-hi etiquetes.

    Segurament heu sentit els mots lactovegetarià ( que inclou llet i derivats en la dieta), ovovegetarià (que inclou ous)  i lactoovovegetarià (que els inclou tots dos).

    Els piscivegetarians mengen vegetals i peix. Hi ha força gent que segueix aquesta dieta però en termes d’ús, és el mot més desconegut.

    Per acabar, vegà és qui no consumeix productes d’origen animal de cap tipus: carn, llet o mel, per exemple, de manera que tampoc utilitza teixits d’origen animal. 

     

    vegetals

     

     

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Continuem amb l’origen d’algunes paraules del joc lingüístic del Mercat Torner: persiana, síndria i lionesa. Però… amb un petit repte inclòs, a veure com aneu d’intuïció!

    T’havies plantejat d’on prové el nom lionesa? Prové del nom de la ciutat francesa de Lió, que és on es va fer per primera vegada aquest pastisset.

    T’atreviries a fer alguna teoria sobre d’on prové la paraula síndria? Perquè no cal ser excessivament agosarats, una pista: està relacionat amb una zona del món… Apa, a pensar! 😉

    persiana

    Article complet

  • A l’abril cada paraula val per mil

    Aprofitant que som a l’abril i cada paraula val per mil, en relació amb el joc lingüístic que hem començat per Sant Jordi, el bocí és sobre l’origen d’algunes paraules: mandarina i sandvitx

    Sabies que sandvitx prové del nom del comte de Sandwich, a qui el seu cuiner preparava aquest entrepà perquè el comte no hagués de deixar de la taula de joc?

    cartell mandarina

    Article complet

  • Paraules correctes?

    Quan parlem, oi que no sempre estem prou segurs de si alguns mots són correctes?

    Per exemple, què en penseu de ‘paio/paia’?  Aquesta paraula -d’origen gallec- no tan sols és correcta, sinó que a més seria l’alternativa per no dir tio (individu). També l’usa el col·lectiu gitano per anomenar les persones que no són gitanes.

    I color ‘de catxumbo’? Què és aquest color? Ens diu el diccionari que és un color indefinit, grisenc o simplement brut. L’havíeu sentit? És el mateix que dir color de gos com fuig. Quines paraules, avui, oi? 😉

    Les pots trobar totes a l’app gratuïta DIEC2 (Android i IOS) i pots veure aquest vídeo de Català a l’atac

    gos fuig

    Article complet

  • Lèxic casteller

    Vivim el que els experts ja consideren la segona edat d’or de les torres humanes, i de fet assistim a reptes extraordinaris i inèdits. I amb aquesta renaixença del món casteller, avui aprofitem per parlar del diccionari específic d’aquest àmbit.

    En trobareu tota la terminologia en el Lèxic castellerdes de la manera de denominar cadascuna de les construccions (pilar, torre,castell, carro gros, catedral…) fins al nom que es dóna a cadascun dels castellers segons la posició que ocupa i la funció que fa (baix, segon, terçcontrafort, crossa…).

    Saps què significa l’expressió fer llenya? I… la prova de foc: com s’escriu (i es diu!) l’infant que corona el castell i fa l’aleta?

    I si en vols saber més, mira a Youtube la pel·lícula L’enxaneta i escolta el programa que vam fer del Català a la butxaca a Ràdio la Mina.

     

    ©Fotolia-Adam Gregor

    Article complet

  • Jocs i paraules

    Ara que ve Nadal… no matarem cap gall, però sí que parlarem de jocs. I com fem de tant en tant, us posarem a prova!

    Sabeu com se’n diu del joc en què es fa rodar, es llança enlaire i es torna un rodet format per dos cons units pel vèrtex amb un cordill que es té agafat pels dos caps mitjançant dos pals que es fan pujar i baixar alternativament? Si ja sabeu de què parlem, aquesta paraula porta accent, en català? Com està adaptada?

    Segur que coneixeu el parxís! Però… com es diuen els petits vasos que serveixen per tirar els daus?

    I… ja per acabar, un joc que comença per D, que té 6 lletres i s’hi juga amb vint-i-vuit fitxes amb les quals s’han de fer combinacions, des del doble blancs fins al doble sis.

    Podeu consultar el Diccionari del joc i la joguina i el catàleg de jocs en català a la pàgina Jocs en català del CPNL. Ah, i si en voleu saber més escolteu el programa del Català a la butxaca dedicat al joc, a Ràdio La Mina.

     

    Bon Nadal i bones jugades! 🙂

     

                       

     

     

     

     

     

     

     

     

    solucions: diàbolo, gobelets i dòmino o dominó

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Núvol d’etiquetes


Comentaris recents

  • lmontenegro: Hola, Esperança, En realitat es tracta d’un compost culte (són aquells el primer element dels...
  • Esperança: Sempre he posar el càrrec “director Economicfinancer”, però segons el que comenteu, en...
  • lmontenegro: 🙂
  • Maria: Merci! Dubte aclarit! 🙂
  • lmontenegro: Hola, Jordi, em podries posar un exemple concret en una frase? Així em serà més fàcil proposar una...

Enllaços


Històric