Arxiu de la categoria ‘Suficiència 1’

  • Kung Fu Panda 3 al XX Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels (CINC)

    El mes d’abril es projectarà Kung Fu Panda 3 als Yelmo Cines Castelldefels dins el Cicle de cinema infantil en català. Les projeccions tindran lloc el dissabte 8 d’abril (16 h) i diumenge 9 (12 h).

    Enguany, el Cicle, organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Pla Educatiu d’Entorn de la ciutat i amb la col·laboració de Yelmo Cines i de l’Ajuntament de Castelldefels, s’incorpora al CINC, una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura per fer créixer l’oferta i el consum de cinema infantil en català.

    Dins del cicle es programa una pel·lícula mensual destinada al públic infantil i juvenil. L’entrada per a qualsevol de les projeccions tindrà un preu únic de 4 euros, que s’aplicarà a tothom sense necessitat de presentar cap val de descompte.

    Kung Fu Panda 3

    Dissabte 8 (16 h) i diumenge 9 d’abril (12 h)

    a Yelmo Cines Castelldefels (l’Ànec Blau)

    Agenda Ajuntament Castelldefels

    CINC

    Article complet

  • Donem nom a l’aula

     

    Hola a tothom,

    Som els alumnes de català de Suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·licitem la vostra col·laboració.

    És necessari que escolliu un dels cinc noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits.

     

    Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook…

    Animeu-vos a votar!

    Alumnes del curs Suficiència 1

    formulari per votar

     

    Candidata 1 (Pepa Colomer)
    La nostra aposta per anomenar la nostra aula de català ha estat la Pepa Colomer, que amb només 17 anys es va convertir en la primera pilot catalana.

    Primer va lluitar contra els  seus pares, que van pensar que la jove Pepa desistiria del seu propòsit i que, per la duresa de la preparació, abandonaria el somni de volar.

    Després va lluitar contra tota la societat. Es va convertir en un dels referents del moviment feminista espanyol. Va haver de demostrar que les dones estaven capacitades per al maneig dels instruments tècnics més complexos i avançats, una demostració que no va ser fàcil davant la mentalitat de l’època.

    Va obtenir el títol de pilot en només un any i va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat. Quan va esclatar la Guerra Civil va haver de formar 70 nois per entrar en combat, fet que la marcà profundament ja que ella creia que no estaven preparats.

    Va marxar a l’exili a França, on es va casar amb el seu instructor. Més tard va anar a Anglaterra on va aprendre a muntar a cavall i, quan aconseguí un cotxe, va tornar a experimentar la velocitat.

    Com veiem, va tenir una vida plena d’energia i de lluita per trobar un lloc en un món d’homes. Va defensar el que volia i el somni de volar es va fer realitat.

     

     

    Candidata 2 (Mercè Rodoreda i Gurguí)
    En primer lloc, fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern, que li inculcà un profund sentiment catalanista i un gran amor a la llengua catalana i a les flors.

    És reconeguda per la seva feina. Li van donar el Premi d’Honor de les LLetres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Lletra d’Or entre d’altres.

    A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: el teatre, el conte i la novel·la. Cal destacar les novel·les La plaça del Diamant i Mirall trencat, que han estat traduïdes en 40 idiomes.

     

     

    Candidata 3 (Núria Espert)
    La nostra proposta per triar un nom per a la nova aula de català és la Núria Espert.

    Per començar, voldríem dir-vos que va néixer a l’Hospitalet l’11 de juny de l’any 1935 i és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió amb una llarga trajectòria professional. Ha estat premiada i reconeguda multitud de vegades dins i fora de Catalunya.

    Hem pensat que podria ser interessant fusionar l’aprenentatge de la llengua amb la interpretació.

    La Núria Espert és empresària teatral i, encara que actualment viu a Madrid, viatja molt sovint a Barcelona, ja que manté estrets llaços familiars i culturals amb la ciutat.

    D’altra banda, val la pena que la tinguem en compte, ja que té una dilatada experiència en el món de la cultura en general. És una persona que projecta una imatge culta, elegant, educada i amb una trajectòria professional i personal sense escàndols.

    Ja heu vist que compleix tots els requisits amb majúscules.

     

    Candidata 4 (Neus Català)
    La nostra candidata és una dona amb una vida molt interessant i intensa.

    Va néixer el 1915 a Premià. El 1939, en acabar la Guerra Civil i després de la seva lluita al bàndol republicà, va creuar la frontera amb 180 nens orfes que estaven als seu càrrec.

    A França va lluitar amb la resistència antifeixista ajudant els refugiats polítics. Finalment la van detenir i, després de ser torturada, va ser deportada a un camp d’extermini nazi on va ser maltractada i obligada a treballar en una fàbrica d’armament, on va organitzar-se amb un grup de dones per boicotejar les armes.

    Finalment va ser alliberada el 1946 i, amb els seus llibres, va ser testimoni vivent de les més de 92.000 dones exterminades al camp de Ravensbrück.

    És una dona forta i solidària i un referent per la seva lluita i vida. Per tenir en compte…

     

    Candidata 5 (Muriel Casals)
    Bona tarda,

    Pensem que la Muriel Casals i Couturier hauria de donar nom a l’aula perquè compleix tots els requisits que vàrem decidir entre tots.

    Primer va defensar la llengua catalana com a presidenta d’Òmnium Cultural i com a  membre del Consell d’Administració de la Corporació de Ràdio i televisió, també va ser membgre de l’Ateneu Barcelonès i del Consell Català del Moviment Europeu.

    Va néixer a l’exili per les idees republicanes del seu pare i ella mateixa va militar a diferents partits d’esquerres i va ser diputada al Parlament de Catalunya.

    També va ser economista, professora emèrita i vicerectora de la UAB. Els seus temes d’interès van ser la reconversió industrial i l’economia europera. Sobre aquests temes va escriure diversos llibres.

    Va morir el 14 de febrer del 2016 atropellada per un ciclista. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d’Or a títol pòstum el 2016 i l’Ajunatment de Barcelona, la Medalla d’Or de la ciutat el 2017.

    Creiem que va ser una dona lluitadora i defensora del seu país, la seva llengua i la seva cultura i és per això que pensem que hauria de donar nom a l’aula de català del Centre Cívic de Canyars.

    Article complet

  • 17a i 18a sessió (Suficiència 1)

    Hola,

    M’ha tocat!

    Bé, de fet és normal, ja que ho hem de fer totes-tots. Forma part de l’aprenentatge.

    Començaré per la classe del dilluns 13:

    Com sempre, vam fer un repàs del que havíem fet a la darrera classe. La Lourdes com cada dia va fer la pregunta:  Què vam fer l’últim dia?

    Vam fer un repàs de la darrera classe i vam començar fent un resum de l’escrit  que havíem fet del nostre personatge, que ha de donar nom a la nova aula, perquè la Lourdes els pugui posar a la web per a la votació popular i, si és massa llarg, la gent no se’l llegiria.

    Després l’Eva ens va parlar del personatge que van escollir la Dolors i ella, però, com la Dolors ja no ve, doncs ha quedat ella sola, però ho va fer meravellosament bé. Ens va parlar de la Pepa Colomer, la primera dona pilot a Catalunya, una dona gairebé desconeguda, però que ens va agradar molt i, tot i que l’Eva deia que no es podia incloure, vam aconseguir que la Lourdes la inclogués, perquè era una dona molt emprenedora per a la seva època, anys 30, i amb molta valentia i mereixedora d’optar a donar nom a la nova aula.

    Després vam fer un joc en grup. Per fer els grups ens va dir que ens poséssim fent una filera per ordre del número del nostre mòbil. Té una imaginació inacabable la Lourdes… Total que, un cop fets els grups, ens va repartir uns sobres amb lletres soltes i amb aquestes havíem de fer dues paraules i les nostres eren: COMPLEMENT DIRECTE.

    Les dels altres grups eren:

    COMPLEMENT INDIRECTE i COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL.

    I tot això era perquè ens expliqués què era i quan s’ha de fer servir cada complement.

    Ens va passar uns fulls en què havíem d’omplir els espais buits.

    I ens va recordar que el pronom  “li” no s’apostrofa mai

    Li (davant verb)/-li (darrere verb)

    El nostre full era el número 1, Complement Directe, el full número 2 era el del Complement Indirecte, i el full número 3, Complement Circumstancial.  Després ens va fer mesclar els grups i així a cada grup hi havia tots els fulls de l’1 al  3.

    Primer vam repassar el Complement Indirecte, que les companyes que tenien aquest full ens van explicar que sempre està introduït per la preposició “a” i ”per a”

    El complement indirecte se substitueix per aquests pronoms:

    Singular : li

    Plural: els

    Ex.

    Li explica un conte

    Explica-li un conte

     

    Plural: Els/’ls-los

    Ex.

    Els explica un conte

    Explica’ls un conte

    Vaig explicar-los un conte

     

    15/03/2017

    Què vam fer l’últim dia??? Pregunta obligada

    Vam fer un recordatori del Complement Indirecte.

    Ens vam tornar a reunir per grups, els del darrer dia, és a dir els grups 1, 2 i 3, i vam recordar i llegir el nostre full.

    Després ens va repartir un post-it i  a cada paperet hi havíem de posar una pregunta referent al complement que ens havia tocat. Eren sis els paperets i vam haver de fer tres jocs de sis preguntes. Les nostres són:

    1.- per quin pronom se substitueix el complement directe determinat femení?

    Resposta… (no la poso perquè encara no ho hem fet)

    2.- Compra un paquet d’arròs

    Resposta: compra…. un

    3.- Per quin pronom se substitueix quan el complement directe és una frase subordinada?

    Resposta: …

    4.- Compra aquests llibres

    Resposta: compra…

    5.- Per quin pronom se substitueix el complement directe determinat maculí?

    Resposta: …

    6.- No vull que vagis al cine.

    Resposta: No … vull

    Un cop fetes les preguntes, les vam apuntar en els post-it, i darrere hi vam posar la resposta.

    I les vam enganxar en una cartolina…

    Després ens vam mesclar i vam explicar els del grup 1, o sigui nosaltres, a la resta què és el Complement Directe i, un cop ho van entendre, vam comprovar en el full que ens va donar dilluns en quines frases havíem de posar el Complement Directe.

    Les nostres eren la 2, 7, 10, 11, 12,13 i 17.

    Després, els que tenien el full 2 ens van explicar què és l’Atribut.

    Ex. : En Joan està cansat= En Joan ho està.

    Quan l’atribut no du un article determinat, se substitueix per “ho”, pronom feble.

    Quan l’atribut va acompanyat d’article determinat, se substitueix per “el, la els, les”.

    Ex.: Ell és l’alcalde= Ell l’és  (ell + el + és= ell l’és)

    Encara que no es fa servir mai.

    Elles són les teves amigues= elles les són.

    Si volem donar un èmfasi especial a l’expressió, repetim l’atribut acompanyant-lo de la preposició “de”, després de substituir-lo pel pronom “en”.

    Ex. : Ell està malalt = Ell n’està molt, de malat.

     

    Complement Preposicional

    És un complement que se substitueix per “en”/”ne” o “hi”, segons quina sigui la preposició.

    Ex. : de = en/-ne

    Ex.: He parlat d’aquest tema=n’he parlat

    La resta de preposicions se substitueixen per “hi”

     

    Complement Directe

    N’hi ha he de tres tipus:

    • Determinat
    • Indeterminat
    • Neutre

    Determinat: El – la (singular) els – les (plural)

    à article

    • Demostratiu
    • Possessiu

     

     

    Indeterminat  à quantitat àen

    Ex. : Compres pa? Sí, en compraré

    No hi ha ous, compra’n una dotzena

     

     

    Neutre “ho”

    • això
    • Allò
    • 1 frase

    Ex. : compraràs això? Sí, ho compraré

    Compraràs allò? Sí, ho compraré

    Compraràs el que t’he demanat? Sí, ho compraré

     

     

    Atribut: acompanya els verbs ser, estar i semblar

    Se substitueix per “ho”

    Ex.: Ella està cansada o no ho està?

    Per emfatitzar, fem servir el pronom “en” (per donar força)

    Ex.: Que n’és de guapo!

     

    Complement Circumstancial: pot ser de lloc (normalment), temps, manera…

    Se substitueix per “hi”

    Ex. : Vius a Gavà? No, no hi visc

    Excepció : si el complement circumstancial és de lloc  + de = pronom “en”

    Ex. : Han tornat de la platja o no n’han tornat encara?

     

    I vam deixar el Complement Preposicional pel dilluns.

    Entremig, per descansar una mica de tot això, vam fer un joc similar al de les cadires. Tot hom tenia cadira menys una persona  i havíem d’intentar treure-li la cadira. Fèiem unes preguntes i els que hi estaven d’acord s’havien d’aixecar i buscar una altra cadira.

    Va ser força divertit.

    I això es tot. Espero que us agradin les meves explicacions.

    M. del Mar

    enllaç teoria i activitats complements i pronoms (Itineraris d’aprenentatge)

     

    Article complet

  • 15a i 16a sessió (Suficiència 1)

     

     

    Hola, companys,

    El dilluns dia 6 vam començar corregint els deures que ens va posar la Lourdes (aquesta noia es veu que no és de la campanya antideures). Havíem de completar unes frases en les quals ens donaven dues paraules com a opció i havíem d’escollir la que consideraven correcta. Com que en el fons no és tan dolenta, ens va donar un full amb les definicions de les paraules que sortien a l’exercici, són aquestes:

    Gens. (Adverbi seguit de preposició) Quantitat o intensitat mínima. Es fa servir quan parlem d’alguna cosa en concret.

    Ex. No té gens de paciència.
    Res. Pronom (en frases condicionals i interrogatives) Alguna cosa. Ex. Tens res per mi?
    ”        (en frases negatives ) Cap cosa. Ex. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res.
    Incomplet-a. Adjectiu, no complet. Ex. Aquest joc no està complet
    Incomplert-a. Participi d’incomplir. Ex. El seu soci ha incomplert les condicions pactades.
    Medicina. Ciència i art que comprèn l’estudi de l’home sa i de l’home malat. Ex. En Joan ha estudiat medicina a la facultat de Barcelona.
    Medecina. Medicament. Ex. He de prendre la medecina a les vuit.
    Taulell. Taula més o menys estreta i llarga/taula llarga i alta a les botigues, als bars, etc. Ex. El botiguer va posar tot el gènere al taulell.
    Tauler-a. Normalment tauler d’anuncis, de dibuix, de delineant, etc. Ex. El professor va penjar les notes al tauler de l’entrada.
    Vil·la. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat/centre explotació agrària de l’època romana. Ex. Ha comprat una vil·la en una urbanització molt exclusiva de la ciutat.
    Vila. Població que , sense tenir títol de ciutat, te algun privilegis o nombre d’habitants elevat per a distingir-se dels pobles. Ex. La festa serà a la vila de Cornellà.
    Trencant. Rompent, lloc on rompen les onades. Ex. Van veure la posta de sol al trencant del port.
    Trencall. Camí travesser. Ex. Seguiu aquest camí i agafeu el primer trencall que trobareu a la dreta.
    Número. Nombre en què una cosa és designada dins una sèrie. Ex. Treure un bon número.
    Nombre. Resultat de comptar les coses que formen un agregat. Ex. Han participat un gran nombre de persones.
    Esquena. Part posterior del cos dels mamífers des dels muscles fins a la cintura. Ex. S’ha fet mal a l’esquena per agafar molt pes.

     

    Espatlla. Regió superior del cos, situada a cada costat del coll. Ex. S’ha fet mal a l’espatlla dreta jugant a pàdel.
    Doblegar. Fer que una part d’un objecte s’apliqui sobre l’altra part o formi angle, sense trencar-se pel punt, l’angle, de convergència. Ex. Va doblegar el full en quatre parts.
    Doblar. Fer doble, augmentar fins el doble. Ex. Va doblar la quantitat invertida.
    Fullet. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena. Ex. Avui m’ha arribat el fullet de la botiga de roba.
    Fulletó. cadascuna de les parts en què hom publica una obra literària, generalment novel·la, de manera que puguin ésser relligades en un sol volum a la fi de la publicació. Ex. Només en falta un fulletó per acabar la col·lecció.
    Rendible. Adjectiu econòmic, que té rendibilitat. Ex. L’operació de venda ha estat molt rendible.
    Rentable. Que pot ésser rentat. Ex. La tapisseria de la cadira és rentable.
    Compondre. Formar un tot, reunint o combinat diversos elements o parts. Ex. Van compondre una cançó molt divertida.
    Composar. Imposar arbitràriament a algú una contribució, multa, etc. Ex. Li han composat una sanció molt elevada.

    Després l’Alba i jo vam explicar l’apostrofació dels números, la utilització del com a /com i el per a.
    Apostrofació davant de xifres.
    Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s’apostrofen els articles el i la i la preposició de, igual que si estiguessin escrits amb lletres.
    Ex. L’1 de juliol (L’U)
    L’11 de novembre (l’onze)
    La contractació d’11 jugadors

    Si s’escriuen els nombres amb xifres romanes, també s’apostrofen: L’XI Festival de la Cançó marinera.
    En canvi si la xifra vol dir primer o primera, no s’apostrofa. La I (primera) Trobada de Serveis Lingüístics.

     

    Com a / Com

     

    Com és un adverbi de comparació que equival a les expressió igual que, de la mateixa manera que. Ex. En Joan camina com el seu pare.
    Com a és una locució que equival a les expressions en qualitat de, amb caràcter de, en funció de. Ex. M’agradaria saber com a què parlava: com a alcalde o com a ciutadà

     

    Per a /Per

    Per a és l’equivalent al castellà de “para” Ex. Aquesta eina és per a la fàbrica.
    Per és l’equivalent al castellà de “por” Ex. Té dues eines iguals per si se li trenca alguna.

    Davant d’infinitiu sempre “per” Ex. Aquesta eina serveix per tallar filferro

     

    Aprofitant el tema de l’apostrofació de les xifres, vam fer una mica de recordatori sobre l’apostrofació de les paraules.

    L’article El + vocal o El + h més vocal, s’apostrofen sempre.

    L’article La + i/u o La + hi/hu en posició àtones no s’apostrofen mai.

    Els noms de les lletres no s’apostrofen. Ex. La essa. La efa.

     

    Tot seguit el grup format per l’Elvira, la Mar i la Nathalie van fer l’exposició oral de la seva candidata (Muriel Casals) per donar-li nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé, estarà complicat escollir nom.

     

    A continuació, com ja és habitual, després  dels caps de setmana, sorpresa!, la Lourdes va treure un sobre amb uns paperets (sembla que els caps de setmana es mou per llocs molt estranys i troba coses una mica peculiars). En aquests paperets hi havia quatre parelles de paraules en cadascun. Vam formar tres grups, i havíem de redactar un text cada grup per demanar la col·laboració de tothom en la votació del nom de la nova aula de català. La dificultat estava en què cada grup havia d’encabir en el text quatre d’aquestes vuit paraules que els havien tocat, sense que es notés massa ja que no tenien res a veure amb el tema. Són aquestes:

     

    Compost / Composat

    Compost.   adj. [LC] No simple. Pèndol compost. Ex. Aquets pneumàtic està compost de cautxú.

    Composat.  Participi del verb “composar”. Ex. Li ha composat una multa.

     

    Anomenar / Nomenar

    Anomenar.  Donar nom Ex. Aquets carrer s’anomena carrer Ample.

    Nomenar.   Designar per un càrrec. Ex. El van nomenar director de la sucursal.

     

    Pot ser / Potser

    Pot ser.  Equival al “Puede ser” castellà.   Ex. No pot ser que no hagi vingut!

    Potser. Equival al “Quizás” en castellà.  Ex. Potser vindrà demà

     

    Compte / Comte / Conte

    Compte.  Compte corrent, tenir en compte, anar amb compte. Ex. He perdut el compte de les vegades que hi he anat.

    Comte.  Títol nobiliari Ex. El comte de Barcelona

    Conte: Narració. M’agrada molt aquest conte.

     

    La fi / El fi

    El fi.   Objectiu, la finalitat. Ex. El fi d’aquesta operació és fer el procés més eficient.

    La fi.  Final. Ex. No m’ha agradat la fi de la pel·lícula.

     

    Tràfic / Transit

    Tràfic.  Traficar amb qualsevol cosa. Ex. En Joan feia tràfic de tabac il·legal.

    Trànsit.  Circulació. Ex. Avui el trànsit era molt fluid a les rondes.

     

    Dades / Dates

    Dades. Conjunt d’informacions qualitatives o quantitatives. Ex. No van poder valorar-lo perquè no tenien totes les dades.

    Data.   Fecha. Ex. Encara no saben la data del concert.

     

    És precís / És necessari

    És precís.  Precisió. Ex. Aquell rellotge és molt precís.

    És necessari.  Necessitat. Ex. És necessari aportar la documentació demanada.

     

    Maldecaps / Mal de caps

    Maldecaps.  Preocupació. Ex. La nova feina li porta molts maldecaps.

    Mals de caps.  Dolor al cap. Ex. Té mal de cap per culpa de l’aire condicionat.

     

    Vestidor / Vestuari

    Vestidor.  Lloc per vestir-se. Ex. Els jugadors van anar al vestidor a la meitat del partit.

    Vestuari.  Conjunt de roba d’una persona, especialment un actor. Ex. La Maria té un vestuari molt variat.

     

    Gairebé / gaire bé

    Gairebé.  Quasi. Ex. Hi érem gairebé tots.

    Gaire bé.  Poc bé. Ex. No em trobo gaire bé.

     

    La veritat és que tots els grups ho van fer força bé, felicitats. Amb això vam acabar la classe de dilluns.

    El dimecres dia 8  vam començar fent un repàs al tema de l’apostrofació de números, com a, com i per a. Després la Lourdes ens va preparar un berenar, una sopa de lletres amb les paraules encabides en el textos de dilluns, molt bona cuinera per cert, estava molt ben feta. Ha, ha, ha…

    Tot seguit vam corregir el textos que vam fer dilluns amb les paraules encabides i vam comentar-ne les errades.

    A continuació vam fer un grup tota la classe excepte l’Emilia, la Nani i la Daniela, que es van posar a preparar la seva exposició oral. La resta havíem d’unificar els tres textos en un únic text per demanar la col·laboració de tothom en la votació. Va quedar molt bé el text resultant:

     

    Hola  a tothom,

    Som els alumnes de català de suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·liciten la vostra col·laboració.

    És necessari que escolliu un del quatre noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits. Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook, Twiter…

    Animeu-vos a  votar.

     

    Per finalitzar la classe, el grup format per l’Emilia, la Nani i la Daniela, van fer la presentació oral de la seva candidata (la Neus Català). Ho van fer també molt bé. Em va sembla una dona amb una vida molt interesant i desconeguda per la majoria de nosaltres.

     

    I això es tot, que no està gens malament. Si continuem a aquest ritme per la fi de mes ja podrem fer l’examen final. Espero que no m’hagi deixat gaires coses.

     

    Fins ara,

     

    Francisco

     

     

     

    Article complet

  • 13a i 14a sessió (Suficiència 1)

     

    Hola, companys,
    El dilluns, primer vam fer un petit recordatori del que havíem fet la setmana anterior.
    Després la Lourdes ens va dividir en tres equips i a cadascun ens va donar una part de la teoria de les majúscules i minúscules i entre tots vam haver de completar un exercici.
    Així van poder aprendre que:
    S’ESCRIUEN EN MAJÚSCULES:

    Noms propis.

    • Pseudònims , sobrenoms i renoms (Jaume I el Conqueridor)
    • Càrrec + Forma de tractament protocol·lari. (Molt Honorable Senyor President).
    • Formes de tractament no catalanes. ( Sir Lawrence Olivier).
    • Abreviatura + nom propi. (Dra. Martí).
    • Lloc oficial, organismes i institucions. (Generalitat, Ajuntament).
    • Festivitats . (Per Sant Jaume farem un sopar).
    • Premis i distincions. (Va guanyar el Nobel).
    • Nom d’obres literàries o de teatre. (La plaça del Diamant). Només la 1a paraula en majúscules i s’ha d’escriure en cursiva.
    • Noms de publicacions periòdiques. (La Vanguardia)
    • Nom de llocs catalans o catalanitzats. (Viu al Prat de Llobregat). L’article no va en majúscula.
    • Nom propi no català. (He visitat Los Ángeles). L’article també va en majúscula.S’ESCRIUEN EN MINÚSCULES:
    • Càrrecs i títols nobiliaris. (rei, sants, president, alcalde).
    • Llocs urbans genèrics. (carrers, rambles, avingudes ). Excepte que es refereixi a un/a en concret per tots/es conegut: la Rambla, el Delta (referint-nos a la rambla de Barcelona o al delta del Llobregat.
    • Els períodes històrics. (El neolític)

     

     

    Després la M. José, el Francisco, l’Alba i la Coralina ens van fer una exposició per defensar la Núria Espert com a personatge que ha de donar el nom a la nova aula de català. Ho van fer molt bé i estan posant-ho molt difícil per als que encara hem d’exposar.
    Finalment ens va quedar una estona per jugar al Kahoot.

     

    El dimecres vam dedicar una bona part de la classe a repassar les minúscules i majúscules, ja que van sortir molts dubtes i vam buscar-los a la pàgina web.
    La Lourdes ens va deixar temps perquè els que no havíem fet la presentació encara tinguéssim una estona junts per preparar-la.

    I ens va passar un paper per emplenar en el qual hi havia cinc apartats.

    Què he après?
    Com ho he après?
    Què vull millorar?
    Com es pot millorar?
    Em comprometo a…
    Jo em vaig comprometre a escriure més en català i em va tocar fer el dietari. O sigui que… Aneu amb compte amb què us comprometeu … (és broma).

    Nathalie

    informació majúscules i minúscules

     

     

    Article complet

  • 11a i 12a sessió (Suficiència 1)

    Hola, companys,

    El dilluns vint de febrer vam fer un joc per repassar les conjuncions:

    • Perquè, no és pregunta , pot ser per motiu o finalitat.

    No vull menjar postres perquè estic tipa.

    • Per què, és pregunta directa o indirecta, per un motiu, (per qui motiu?)

    Per què  arribes tard?

    • Per a què, és pregunta directa o indirecta, per una finalitat, (per a quina cosa?)

    Per a què utilitzes aquesta eina?

    • Si no, és una conjunció condicional més un verb en modalitat negativa.

    Si no compres el pa, no tindràs entrepà.

    Permet canviar l’ordre de la frase:

    No tindràs entrepà si no compres el pa.

    • Sinó, denota oposició.

    Els alumnes no volen fer classe, sinó anar al pati.

    Aquest joc consistia que la Lourdes ens assenyalava a cadascun una conjunció escrita a la pissarra per fer una frase, però teníem poc temps per pensar ja que va portar una “bomba” d’un joc!!!!! i al fer la frase havíem de passar-la al company. Es va portar bé perquè ens donava una altra oportunitat i quan esclatava la bomba podíem tornar-la a posar en marxa.

     

    Vam corregir l’exercici que ens faltava de les conjuncions doncs, que introdueix sempre una conseqüència i ja que/ perquè que son conjuncions causals.

    1. El lleó rugia ja que / perquè pressentia la presència de l’home. (causa)
    2. S’ha fet molt tard! Deixem la resta, doncs, per demà. (conseqüència)
    3. La mare va renyar la Susanna, ja que / perquè no feia bondat. (causa)
    4. La situació es complica. Doncs no sé què fer per a evitar-ho. (conseqüència)
    5. No li ha estat possible venir a la festa, ja que / perquè ha perdut el tren. (causa)
    6. Va dir-li que no li faria el treball, ja que / perquè no tenia temps. (causa)
    7. No cridis tant, ja que / perquè el nen dorm des de fa estona. (causa)
    8. Cal que li cridem l’atenció, ja que / perquè no ha fet el que ens havia promès. (causa)
    9. En Roger va entrar a casa seva per la finestra, ja que / perquè havia perdut les claus. (causa)
    10. No fumis tant, ja que / perquè és dolent per a la salut. (causa)
    11. Diu que té mal de cap? Doncs ja no vindrà a l’assemblea. (conseqüència)
    12. El seu marit té una nafra a la cama? Doncs haurem de guarir-la-hi immediatament, senyora. (conseqüència)

     

    Vam acabar de treballar cadascú amb el seu grup el candidat proposat pel Centre Cívic Canyars.

     

    A última hora la Lourdes ens va donar un full per llegir i contestar a les preguntes.

    La meva àvia, la Margarida Arderiu, va néixer a Olot. Va viure tota la vida en un barri on, als anys seixanta, s’hi va instal·lar l’onada migratòria provinent d’altres indrets de l’Estat espanyol i on, en l’actualitat, hi ha fet cap persones del nord d’Àfrica. Com que era difícil sentir parlar català al carrer, i ella s’estima molt la llengua catalana, va decidir muntar una petita aula on les dones immigrades que no coneixien la nostra llengua la poguessin aprendre a parlar.

    Hi ha un fet que li va canviar la vida. Sempre me l’ha explicat d’aquesta manera: “Fillet, jo ja tinc molts anys, i he viscut moltes experiències, bones i dolentes –em va dir-, però una de les millors coses que m’ha passat ha estat conèixer la Fàtima”.

    -Quin signe de puntuació usem per introduir una citació textual?  Dos punts.

    -Entre quins signes emmarquem aquesta citació?  Entre “cometes”.

    El diàleg també permet reproduir les paraules textuals d’un personatge. En aquest tipus de text, per introduir les paraules, es fa servir un guió.

    Exemple: -Àvia, i per què vas decidir tirar endavant aquest projecte?

    -Perquè pensava, i penso, que totes les persones tenen dret a una vida més digna.

    El guió també serveix, com pots veure en el text, per intercalar un incís del narrador en el discurs.

     

    Dimecres vint-i-dos de febrer.

    1.-La Lourdes ens va posar per grups i vam agafar d’un saquet paperets per completar frases amb espais en blanc.

    Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).

    • INFLIGIR. Aplicar una pena.
    • INFRINGIR. Transgredir un pacte, una llei…

    Tothom considerava excessiu el càstig que van INFLIGIR al presoner que va intentar escapar-se.

    • BORSA. Lloc públic on es reuneixen els agents de canvi, on es negocien els valors mobiliaris admesos a cotització. Borsa de treball . Entitat destinada a fer conèixer les ofertes i les demandes d’ocupació.
    • BOSSA. De plàstic, roba, viatge…

    M’han recomanat que m’inscrigui a la BORSA de treball.

    • INCOMPLET. No complet.
    • INCOMPLERT. No compleix.

    Li han venut un trencaclosques INCOMPLET perquè hi falta una peça.

    • PEDRADA. Acció de tirar una pedra.
    • PEDREGADA. Precipitació en forma de pedra.

    Va estabornir el gos d’una PEDRADA.

    • MÉS BÉ. ..
    • MÉS AVIAT. Tendint a …

    El Pau és més aviat gras.

    • GRAT. Satisfacció.
    • GRAU. De temperatura, estudis…

    Avui us convidaria de bon GRAT a sopar, però tinc un compromís.

    • DESVELAR. Revelar. Fer conèixer allò que es tenia amagat.
    • DESVETLLAR. Treure la son.

    Ens van advertir que no havíem de DESVELAR el secret fins que no arribessin els delegats.

    • RENDIBLE. Bon rendiment econòmic, rendibilitat.
    • RENTABLE. Es pot rentar.

    M’han assegurat que aquesta inversió es molt RENDIBLE.

    Per fer aquest exercici podem consultar OPTIMOT ( consultes lingüístiques ).

     

    2.-La Lourdes ens va donar un full per triar i completar entre dues opcions. Al final amb totes les pistes hem d’endevinar de qui parlem. Si tenim algun dubte amb el significat de les paraules podem consultar:

    • Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: dlc.iec.cat
    • Diccionari de l’ Enciclopèdia Catalana: diccionari.cat
    • Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe: multilingüe.cat

    Pista 1: El personatge d’aquesta setmana és un FAMÓS (famós/afamat) català nascut a Girona el 1948 que va passar la seva infantesa en un petit poble del Baix Empordà.

    Pista 2: La seva discografia està formada per un gran NOMBRE (nombre/número) d’àlbums tots en català i de gran qualitat, i és per això que COMPTAR (comptar/contar) amb un gran nombre d’admiradors i admiradores.

    Pista 3: Tant EL SEU TREBALL (el seu treball/la seva feina) com ell mateix gaudeixen d’un ampli reconeixement  internacional.

    Pista 4: ARRAN (arran/arrel) de les diverses prohibicions que va tenir durant la dictadura franquista, va haver-se d’exiliar a França per poder desenvolupar la seva tasca amb normalitat.

    Pista 5: No és un home gens DEPENDENT (dependent/depenent). És una persona lliure i amb unes fortes conviccions. Tot i la gran transcendència que té, el en diu més, ni qui les diu millor.

    Pista 6: Ens pot acompanyar mentre fem un viatge cap a Ítaca o, també, donar-nos un cop de mà per desfer-nos de l’estaca on estem tots lligats.

    De qui estem parlant? Lluís Llach.

     

    La Lourdes ens va recomanar escoltar una cançó “Corrandes d’exili”, que està penjada al blog, de la Silvia Pérez Cruz. És molt maca!

    Vam començar a fer les exposicions orals per buscar un candidat per l’aula del Centre Cívic Canyars.

    El primer grup érem la Marcela, el Ferran, i jo mateixa. Els meus companys ho varen fer força bé, he treballat molt bé amb ells. Fins i tot la Marcela va fer uns cartells amb el nom de la nostra candidata “Mercè Rodoreda i Gurguí”, li va quedar molt maco!

     

    La nostra exposició més o menys va anar així:

    Creiem que Mercè Rodoreda i Gurguí és la candidata perfecta per a donar nom a l’aula del Centre Cívic Canyars. Compleix els requisits que vam votar entre tots.

    En primer lloc fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern que li inculcà un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors que quedaren ben reflectits al llarg de la seva obra.

    D’altra banda, és reconeguda per la seva feina, li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària al 1980 i el premi  Lletra d’Or al 1976 entre d’altres.

    A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris, la poesia, el teatre, el conte, destacant la novel·la. Va ocupar el càrrec de correctora de català de la Generalitat.

    També, cal dir que les seves conegudes novel·les  La plaça del Diamant i Mirall trencat han estat traduïdes en quaranta idiomes. La plaça del Diamant és el relat de la vida d’una noia que pateix un procés de pèrdua d’identitat. Mirall trencat és el relat de la tràgica vida de tres generacions de la família benestant Valldaura-Farriols de principis del s. XX.

    Per concloure, veient la seva trajectòria us demanem que ens doneu suport perquè l’aula acabi tenint el seu nom: MERCÈ RODOREDA I GURGUÍ.

                                    Aquí la veiem amb una flor.

     

    El dia 21 de febrer va ser el dia Internacional de la llengua materna. Al món hi ha més de 6.000 llengües. Per això , vam estar una estoneta ja al final de la classe dient algunes paraules: Atzucac: carreró sense sortida. / Popocatépetl: volcà (Mèxic) / chuparquía: dolç marroquí / acequia: d’Almeria / suc: suc + zumo (mare de l’Alba) / garra charrúa: de l’Uruguai / xerrameca (de Catalunya).

    Bé, companys, crec que això es tot.  Gaudiu del cap de setmana i del carnestoltes!

    Fins dilluns,

    Irene

    Exercicis sinó / si no (Itineraris d’aprenentatge)

    Exercicis perquè / per què / per a què (Itineraris d’aprenentatge)

    exercicis “que” (Itineraris d’aprenentatge)

    exercicis perquè / doncs (Itinerais d’aprenentatge)

     

    Article complet

  • Descobrint Pere Quart

    El dimarts 7 de març a les 18.30 h el Servei Local de Català de Castelldefels i la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado commemoraran el Dia Mundial de la Poesia amb un taller dedicat a Pere Quart. Les persones que hi vulguin assistir poden inscriure-s’hi a la Biblioteca (c. Bisbe Urquinaona, 17-21) o al SLC de Castelldefels (C. Bisbe Urquinaona, 23-25).

    Aquest taller vol complementar l’espectacle Satírics (recital de poemes de Pere Quart a càrrec de Joan Massotkleiner i Toti Soler) que es farà a la Sala Margarida Xirgu el 10 de març a les 21 h.

    Us hi esperem!

     

    Pere Quart

    Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado

    Espectacle Satírics

    Article complet

  • 9a i 10a sessió (Suficiència 1)

     

    Hola, companys,

    La  setmana  passada  vam fer  moltes coses:

    1- Repassar què vol dir i quan es posa “perquè“(sempre per  respondre,  ja sigui  per una pregunta que busqui el motiu com la finalitat); “per què” (sempre per preguntes directes o indirectes  que busquin el motiu  ) ;” per a què” (sempre per preguntes directes o indirectes, que busquin la finalitat ).

    2-Estudiar  quina és l’estructura  d’una exposició,  de quines parts consta i quins requisits han de tenir cadascuna de les  parts  perquè  l’exposició sigui més o menys  exitosa.

    Introducció: ha de ser breu i captar l’interès del públic.

    Cos: ha de tenir els continguts ordenats perquè s’entengui bé.

    Conclusió: ha de contenir el més important, ja que segurament serà allò amb el que es quedi l’audiència.

    3- Quins  connectors  ens permeten introduir cadascuna de les parts del  text?

    La Lourdes ens en va  donar  uns quants perquè tinguem on escollir,  així:

    Per a la introducció: L’objectiu principal d…

    Per al cos:  d’entrada, per començar, en primer lloc, d’una banda, en segon lloc, d’altra banda, finalment ,  per acabar, per concloure…

    Per  a la conclusió: en conclusió, en definitiva, recapitulant…

    4- També vam veure per equips  les diferències  entre sinó i  si no,  i després vam  fer exercicis  per practicar-lo.

    sinó es posa quan suposa oposició, elecció entre dues coses o equival  a: no més/no tan sols

    Exemple:      La Judit no solament estudia, sinó que fa classes als nens petits.

    si no  es posa quan expressa condició (en cas que no) , o el verb no hi és (el·líptic).  Aquestes frases permeten ser formulades canviant l’ordre de les oracions sense canviar el significat de la  frase. Es a dir, per exemple:  

    No hi serà a temps si no l’ajudem.—-és el mateix que—Si no l’ajudem, no hi serà a temps.

    5- La Lourdes com sempre entre col i col ens  va fer  jugar per practicar la conversa oral, i repassar  els continguts  apresos.

    6- Per finalitzar ens vam posar per equips per treballar l’exposició en què hem de defensar la proposta de nom que donarem al nou espai  d’aula de català.

    Fins molt aviat!

    Alba

    Argumenta (pàgina web amb teoria i exercicis)

     

    Article complet

  • Suficiència 1 (7a i 8a sessió)

    Hola a tothom,

    Us faré un petit resum de la classe del dimecres passat.

    Com que la Lourdes sap que tenim moltes ganes de fer dictats, va voler complaure’ns i és el primer que vam fer. El text es titulava “Passeig diürn” i tenia un munt de paraules amb dièresis. Portem unes quantes classes treballant-la i tinc la sensació que continuarem fent-ho. Després vam passar a corregir-lo. Vam adonar-nos que, a part dels errors de les dièresis (pocs, ha,ha,ha!) van sortir alguns de les esses. La Lourdes ens va explicar un parell de cosetes sobre les terminacions amb -esa i -essa:

    -ESA SUFIX ABSTRACTE (qualitat)

    Tendre Tendresa

    -ESSA SUFIX FEMENÍ

    Metge Metgessa

    Després vam triar, per votació, els requisits que ha de complir la persona que doni nom a l’aula de català del Centre Cívic Canyars. El resultat va ser:

    *Hauria de ser català o estar vinculat a la llengua catalana.

    *Hauria de ser reconegut per la seva feina.

    * Cal que sigui dona.

    Seguidament vam refer els equips de treball perquè hem de mirar si els candidats que es van triar compleixen els requisits. Hem de trobar les candidates adequades i fer una exposició oral per equips. Aquesta tasca requereix d’una bona argumentació i paraules que ens serviran de connectors per fer bé l’argumentació.

    CONNECTORS DE CAUSA:

    ▪ a causa de, atès que, com que, amb motiu de, ja que i perquè.

    Vam recordar la diferència entre perquè, per què i per a què.

    PERQUÈ: serveix per respondre.

    PER QUÈ: serveix per preguntar de forma directa (Per què has arribat tard?) o de forma indirecta (No sé per què has arribat tard?)

    PER A QUÈ: s’utilitza per preguntar de forma directa o indirecta la finalitat d’una cosa i pot substituir-se per “per a quina cosa”.

    Fins aviat!

    María José

    PD: vull agrair a l’Alba la seva ajuda per passar-me la informació de l’última mitja hora de la classe. Jo vaig haver de marxar abans de finalitzar-la. Moltes gràcies, companya!

    M. José

     

    Hola!

    Us afegeixo alguns enllaços per si voleu practicar una mica.

     

    • conjuncions que ens poden ajudar a introduir els arguments, és a dir conjuncions causals. Aquí en teniu la llista.

    conjuncions i locucions per expressar causa (SLT de la UPC)

    •  la diferència entre perquè, per què i per a què

    perquè, per què o per a què? (fitxa 181/5 de l’Optimot)

    Exercicis i exemples (Itineraris d’aprenentatge de la DGPL)

     

    De deures, vam dir que faríem els exercicis pendents de la dièresi.

    Pel que fa a la sessió anterior (la de dilluns), vam dedicar-la a la dièresi. Vam corregir exercicis pendents, vau elaborar un tabú, vam jugar-hi i vam acabar la sessió fent una pluja d’idees dels requisits que hauria de complir la persona que donés nom a l’aula.

    Fins després,

    Lourdes

    Article complet

  • Suficiència 1 (5a i 6a sessió)

     

     

     

    Bon dia,

    Com que dilluns no vam fer el dietari, resumiré més o menys el que vam fer en les dues classes de la setmana.

    Primer de tot, vam llegir el resum de la Marcela, que estava rebé. Després vam corregir el treball de les paraules accentuades, que havíem classificat en cinc grups: agudes, planes, esdrúixoles, diacrítics i dièresi.

    Per repassar la teoria, vam jugar al joc de “les hores en punt”. Així l’he anomenat jo. Ha, ha, ha.

    Per finalitzar, la Lourdes ens va donar un escrit de l’equip del Servei Local de Català de Castelldefels que deia que les aules es traslladaran el proper trimestre al Centre Cívic Canyars. Com que necessiten un nom per al nou espai, ens demanen propostes. Per equips vam triar quatre o cinc noms, però encara no hi ha res decidit. Properament farem tasques per escollir-ne el més adequat.

    En aquest text sortien un pilot de paraules amb dièresi. Per tant, el dimecres vam estudiar quan es posa dièresi i vam tornar a fer repàs dels accents.

    Hem fet un resum del resum i hem reduït la teoria al més important. Llavors , cal recordar que:

    Les paraules AGUDES s’accentuen

    quan acaben en vocal, vocal +s, en/in.

    À, í, ú,

    Ó normalment tancada (camió)

    Compte: això, allò i però

     

    è normalment oberta (cafè)

     

    Compte: futurs com cantaré…
    bé, té, després (temps)
    tén/cén

     

    Les paraules PLANES s’accentuen
    quan NO acaben en vocal, vocal +s, en/in.
    À, í, ú,
    Ò, è
    normalment obertes (bòlit, genèric)

    Compte: féssim, féssiu
    Fóssim, fóssiu
    Córrer, néixer, créixer.

    Les paraules ESDRÚIXOLES s’accentuen SEMPRE
    À, í, ú,
    Ò, è
    normalment obertes (nòmina, libèl·lula)

    Compte: església, fórmula, tómbola…

     

    Pel que fa a la dièresi, cal recordar:

    *Es posa dièresi ¨ per marcar que la “u” sona en les síl· labes, qüe, qüi, güe, güi.

    Aigua Aigües
    *Es posa també la dièresi per marcar que un diftong es trenca i no es pot accentuar. Els diftongs més habituals en català són els decreixents:
    ai, au, ei, eu, oi, ou.
    He/roi He/ro/Ï/na
    Ve/í Ve/ï/nes

    No es posa dièresi en els temps de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + –ir
    Conduir, agraint, agrairem, conduiríem.
    Després vam jugar a un Kahoot sobre “l’accentuació” en què va guanyar l’equip de “les ulleres”, i vam fer de joglars canviant els signes de puntuació de la cançó que ens va enviar el nostre senyor feudal.
    Fins al dilluns!, bon cap de setmana a tothom!
    Alba

    teoria i exercicis accentuació i dièresi (Itineraris d’aprenentatge)

    teoria i exercicis diftongs (Itineraris d’aprenentatge)

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes