Vet aquí les nostres propostes: això és un CATàleg per triar i remenar.T'oferim llengua a cabassos perquè tinguis recursos per usar-la a tot arreu.

I tu què hi dius? Què et ve de gust? Digues-hi la teva!

Subscriu-te via RSS

  • Vides plenes de llengües

    Escrit per el 5/12/2016 a les 13.39 h, a: General, Suficiència 1, Vilanova

    Acabem de treballar com s’escriu una biografia. Potser no llegim ni escrivim històries de vida quotidianament, però és ben cert que parlar dels fets que destaquen en la vida de cadascú és un tòpic en les converses actuals.

    D’altra banda, la Història en majúscula s’ha entès sovint com un repàs per les personalitats destacades de cada època. Sabem què van fer Cleòpatra, Jaume el Conqueridor, Marie Curie o Neil Armstrong. Però no tenim al cap els fets concrets de les persones anònimes que van protagonitzar els fets reals que ens han fet arribar fins aquí.

    Hi ha un altre aspecte que tampoc no ha transcendit gaire al llarg del temps: la identitat lingüística de les persones i de les comunitats. Per això, nosaltres ens hem volgut fixar en aquest aspecte. I, amb aquest objectiu, hem treballat l’entrevista de Núvol a l’editora massai Lorna Sempele, guanyadora del segon concurs internacional d’Autobiografies lingüístiques, organitzat pel GELA.

    Ens ha sorprès descobrir quantes llengües es parlen a Kenya i quina petjada deixa aquesta realitat en la vida d’una persona com la Lorna Sempele.

    img_0379

    Foto: Seneiya

    Probablement, nosaltres no parlem tantes llengües com ella. Però us agradaria tenir un repertori semblant al seu? Quines llengües més voldríeu aprendre, a part de les que ja parleu?

    Digueu-nos-ho. Us escoltem!

    Article complet

  • Visita a l’Espai Far

    Escrit per el 30/11/2016 a les 19.14 h, a: Elemental 2, Fora de l'aula, General, Vilanova

    Fa uns quants dies, vam anar a visitar l’Espai Far. Situat en un entorn meravellós, ens van impressionar tant la part interior dels museus del Mar i Roig Toqués com la part exterior amb l’Espai Víctor Rojas, el jardí amb espectaculars vistes al mar i l’emblemàtic far (o farola per a alguns vilanovins).

    La visita, guiada de manera excel·lent per l’Isidre Roset, ens va transportar a un passat d’una  Vilanova i la Geltrú molt diferent de la d’avui, on hi havia tres barris molt diferenciats: la Geltrú, la Vila i Mar. Vam adonar-nos que el mar i les barquetes arribaven arran de les cases; que en aquesta ciutat hi convivien pescadors, pagesos, boters, “indianos”, obrers, poetes, pintors, músics, persones anònimes i persones especials, com en Roig Toqués; que hi havia horts, masies, comerços, foneries,  una indústria tèxtil molt important  i la Pirelli!

    img-20161110-wa0004

    Considero que va ser una activitat molt agradable i ara us convido a deixar els vostres comentaris sobre allò que més us va agradar, sorprendre, emocionar … I com que aquests  dies  a classe estem tractant les llegendes, els misteris i les anècdotes, si hi ha algun valent o valenta que es vulgui inventar una història relacionada amb els corsaris arribant a la platja de Vilanova, o com devien viure els faroners del far de Vilanova o quines aventures o misteris amagaven els “indianos” o…

    Deixeu volar la imaginació i ENDAVANT!

    Article complet

  • Tornem a marxar de viatge!

    Escrit per el 10/11/2016 a les 13.18 h, a: General, Grup de conversa, Intermedi 3, Suficiència 1

    Què? Esteu preparats? Comencem un nou viatge pels diferents parlars del català?

    Recordeu l’última ruta? Gràcies a tota aquella colla d’homes tan eixerits vam poder sentir els parlars de Solsona, Alzira, Camarles, Menorca, Mallorca, la Bisbal d’Empordà, Barcelona, la Garriga, Vic i Manresa. Bé, doncs ara, de la maneta d’unes grans dones, viatjarem amb un top-ten femení de cançons perquè pugueu “sentir” més varietats dialectals de la llengua catalana.

    Aquesta vegada, però, començarem des d’Itàlia. Sí, sí. Ho heu llegit bé! Comencem a l’Alguer, un poblet de l’illa de Sardenya, a Itàlia. Allà hi viu la Franca Masu, que normalment canta sempre en català, però també en sard, italià, espanyol o portuguès. A veure què us sembla el seu alguerès a la cançó Almablava.

    Continuem movent-nos pel Mediterrani però canviarem d’illa, si us sembla. Anirem amb Donallop, una duet amb un nom ben bonic format per aquesta parella artística i de vida. Són de Mallorca i us conviden a ballar aquest Vals amb ells.

    Fem la tercera parada a terra ferma, sense deixar el Mare Nostrum, però A  la Costa Brava hi trobarem la Sílvia Pérez Cruz, una palafrugellenca que canta amb l’ànima i el cor. En aquest concert l’acompanya el seu pare. Escolteu ben atentament aquesta meravella: Vestida de nit.

    Aprofitant que som a la província de Girona, fem una escapadeta a la capital per escoltar una altra havanera de la mà de Les Anxovetes. Us proposo la peça Tornaré. A veure què us semblen aquestes tres noietes!

    Deixem la província de Girona per apropar-nos a Barcelona. Aturem-nos a Vilassar de Mar, d’on és originària Judit Neddermann. Aquesta jove cantant ha format part de diferents grups, però en aquesta cinquena parada la tenim al costat de Clara Peya, la pianista i compositora d’aquesta cançó d’amor. A veure si us agrada M’és igual si avui plou.

    Aprofito per explicar-vos una curiositat, mentre reposem una mica. Sabeu que aquest 14 de novembre tindrem la superlluna més gran en 70 anys? Es veu que fins l’any 2034 la lluna no tornarà a estar tan a prop de la Terra!

    Resultat d'imatges de superlluna 2016

    Crec, doncs, que és un moment ideal per fer una sisena parada a la capital catalana i escoltar aquesta preciosa cançó de l’Elena Gadel: Lluna plena.

    Deixem la gran ciutat i anem a l’Alt Penedès! Ja tocava sentir algú d’aquí a la vora!  L’Anna Roig, que és de Sant Sadurní d’Anoia, ens canta Corro sota la pluja.

    Continuem baixant per la geografia catalana? Doncs anem a visitar aquestes xicotetes tan simpàtiques del Camp de Tarragona! Es diuen Roba estesa i són molt animades. De ben segur que us faran ballar, i brindar fins i tot!! Escolteu Una altra ronda.

    Anem acabant aquest viatge de veus femenines… Fem la penúltima parada a les terres de Lleida. Aquesta joveneta que viu a Juneda es diu Meritxell Gené i aquí ens canta L’amor jugava a perdre’s.

     

    Acabarem el nostre segon viatge amb aquesta Cançó de fer camí. La canta Mireia Vives, que és una xicota de Llíria, a València, acompanyada per Gemma Humet, que és de Terrassa. La lletra és de Maria Mercè Marçal, poetessa catalana que, per cert, aquest 13 de novembre hauria fet 64 anys. Així que, per molts anys allà on siguis, Maria Mercè! 🙂

    Bé, doncs. Aquí s’acaba el nostre viatge. Espero que us hagi agradat aquesta passejada femenina per alguns dels diferents parlars de la llengua catalana.

    Per cert! Quina us ha agradat més? Quina heu entès millor? Va, feu-me algun comentari!

    Bon cap de setmana!!!

    Carla

    Article complet

  • L’escola, la motivació i la infantesa

    Escrit per el 19/10/2016 a les 12.01 h, a: General, Grup de conversa

    Bon dia família,

    Com que dilluns parlarem de l’escola, de l’ensenyament, del joc, de la infantesa o de l’amistat, entre d’altres coses, he decidit passar-vos aquests quatre vídeos.

    El primer és L’equip petit. És un mini documental que es va fer fa uns anys sobre un equip de futbol de Vilanova i la Geltrú.

    El segon és un trosset petit de la sèrie Merlí, que està molt de moda actualment. Aquesta sèrie la fan a TV3.

    El tercer vídeo és una escena de  la pel·lícula Dead Poets Society (aquí més coneguda com El Club de los Poetas Muertos). L’he posat en anglès expressament. No m’interessa tant el que diuen ells sinó el que notareu vosaltres (Gavin, tu aquí tens avantatge!).

    El quart és un altre curtmetratge de Pixar que s’anomena The Power of Teamwork.

    Doncs, som-hi. A fer comentaris. Què us fan pensar? Quin us agrada més? Què us han semblat? Quin missatge transmeten?

    Bon cap de setmana!!!!!!

    Carla

    PD: Canteu 🙂

    Article complet

  • Apugeu el volum, que marxem de viatge!

    Escrit per el 10/10/2016 a les 12.10 h, a: General, Grup de conversa, Intermedi 3, Suficiència 1, Vilafranca

    Els que ja em coneixeu, sabeu que m’encanta la música i que sóc una enamorada de les llengües i dels diferents parlars. Així que he decidit fer-vos un regal. Un top-ten de cançons que m’agraden molt i que us faran viatjar per diferents indrets, potser nous per a alguns de vosaltres, on es parla en català. He començat per la categoria masculina, però ben aviat en tindreu la femenina. Prepareu-vos perquè també estarà molt bé. 🙂

    Doncs, au, comencem!

    Agafeu el cotxe o el tren perquè el primer lloc que visitarem serà el País Valencià. Ho farem a través d’una preciosa cançó d’Ona Nua titulada Alzira, que és un poble situat a la ribera alta del riu Xúquer, d’on és originari Josep Pérez, el cantant d’aquest grup.

    Ara hem d’agafar un avió o un vaixell, perquè ens dirigim a la bonica illa de Mallorca per escoltar la segona cançó. És d’Antònia Font, una banda que m’encanta i que, malauradament, ja no està en actiu. La cançó que us regalo s’anomena Focs artificials. 

    La tercera parada és la capital del Principat. Tornem a terra ferma amb un grup que es diu Mishima i està format per quatre barcelonins que estan on fire fent concerts per tot l’Estat. La peça que us adjunto és Un tros de fang. Hipnòtica.

    La quarta cançó és de Sanjosex, una gent molt simpàtica de la Bisbal d’Empordà. Així que som-hi! Cap al nord de la província de Girona! El títol és Temps o rellotge i ja veureu que el missatge que transmet és ben maco.

    Des del nord, tornem a fer quilòmetres per desplaçar-nos a les terres de ponent, a la província de Lleida.  La cinquena peça és d’un cantautor de Solsona que, ja ho veureu, té una veu molt potent, i que, a més a més, en aquest tema ens canta una sardana! Ell es diu Roger Mas i la cançó és El dolor de la bellesa.

    Quin mareig, tant de moviment, oi? Reposem una mica abans d’escoltar la sisena cançó, doncs?

    Shhh…. 🙂

    Resultat d'imatges de kitten sleeping

    Després del descans que hem fet, el Joan Rovira segur que ens animarà! Aquest cantautor és un xicot molt eixerit que ve de Camarles, un poblet de les Terres de l’Ebre, al costat de Tortosa. Així que, som-hi! Anem cap al sud de Catalunya per escoltar M’agrada!

    El setè tema és un pèl antic però bonic bonic, i ve de la Garriga, al Vallès Oriental. El grup es deia Dusminguet (actualment són La Troba Kung Fu), fan rumba i música de fusió, i la cançó que us faig escoltar es diu El teu amor.

    Ups! Em sembla que haurem de tornar a agafar l’avió perquè la vuitena audició la farem altre cop a les Balears. Pertany al grup Ja t’ho diré i el títol és L’univers. El líder d’aquesta banda actualment canta en solitari, es diu Cris Juanico i és de Ciutadella, a la meravellosa illa de Menorca.

    Em sembla que aquest viatge està a punt d’acabar, però podríem fer la penúltima parada a Vic. Coneixeu aquesta bonica ciutat? D’allà és el Quimi Portet (exguitarrista de l’Último de la Fila). Les seves cançons sempre tenen molt de sentit de l’humor. La novena peça és La Rambla, que és la seva cançó més famosa. A veure què us sembla.

    Ara sí. Última parada. Anem al centre de Catalunya: a Manresa. Em sembla que acabarem el nostre recorregut musical molt ben acompanyats. El Damià Olivella és un cantautor que té una veu espectacular i té un tema que es diu Gratitud, que és un bon títol per acabar aquest viatge.

    Bé. Espero que us hagin agradat aquestes cançons i les diferents parles. Aviat hi tornarem, amb el top-ten de les veus femenines! Ha estat un plaer viatjar amb vosaltres 🙂

    Per cert, em moro de ganes de llegir els vostres comentaris!!!!!

    Carla

     

    Article complet

  • Curtmetratges d’animació que ens faran parlar

    Escrit per el 6/10/2016 a les 11.32 h, a: General, Grup de conversa

    Hola família!

    Com ja us vaig dir a classe, aquests són els tres curtmetratges que vull que mireu aquest cap de setmana, quan tingueu temps.

    A mi m’agraden molt! Us convido a compartir-los amb els vostres fills, parelles o amics, així ja en podeu començar a parlar des de casa.

    Ah, per cert! Feu algun comentari, va! Digueu-me què us han semblat, quin us ha agradat més, amb qui els heu vist, en quin moment… Sorpreneu-me!! 🙂

    BON CAP DE SETMANA!!

    Carla 🙂

    Article complet

  • Menú de meravelles

    Escrit per el 27/9/2016 a les 11.40 h, a: Activitats del CNL, Any Llull, General

    Ens hem aficionat a commemorar la desaparició dels personatges il·lustres de la nostra cultura. És un recurs útil per contrarestar la força de l’oblit i per reivindicar la trajectòria vastíssima de la cultura de què som hereus.

    Al 2016 se celebra l’Any Llull, coincidint amb el 7è centenari de la seva mort. Mirar set-cents anys enrere fa venir una mica de vertigen i, alhora, ens permet constatar que hi ha aspectes de la vida dels humans que continuen sent essencialment iguals. Per això, la relectura de l’obra d’un mestre tan insigne com Ramon Llull ens pot semblar en alguns aspectes ben vigent.

    Aprofitant que tornem a obrir les portes dels cursos de català per a adults, hem preparat una mostra d’actes commemoratius que ens ajudaran a captar la rellevància d’aquest gran pensador antic, que hem fet renéixer a còpia d’iniciatives ben diverses, com les que us presentem a continuació.codex_st_peter_perg_92_09v-0e6cd01ca2

    Una activitat recomanada
    El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acull l’exposició ‘La màquina de pensar’ des de juliol a desembre d’enguany i ofereix un cicle de conferències complementàries per donar a conèixer l’empremta del sistema lul·lià en l’art i en el saber contemporanis. Si teniu ocasió d’anar-hi, no us en penedireu!

    Un article revelador
    Vilaweb va publicar a l’abril una recopilació de valoracions d’aquesta figura per part de diferents experts en ‘El meu Ramon Llull’. Vigileu, perquè mirar a través dels ulls dels qui l’admiren potser us despertarà un interès incontenible per la seva obra!

    Una projecció mundial
    L’exposició itinerant ‘La veritat inefable’ encapçala més de cinquanta activitats programades per l’Institut Ramon Llull  per diverses universitats europees i ha previst concerts, lectures poètiques i actes acadèmics i literaris arreu d’Europa, Amèrica i el nord d’Àfrica. Si visiteu algun d’aquests llocs, estigueu-ne al cas.

    Una iniciativa preciosa
    L’Arbre de les Llengües és una escultura en forma d’arbre, erigida aquesta primavera passada a la ciutat de València, en què les fulles representen les 7.000 llengües vives al món. Aquesta obra vol ser també un homenatge a l’Arbre de la Ciència de Ramon Llull, que ja va apostar en el seu temps per crear acadèmies de llengües. Algun dia us agradaria gaudir de la seva ombra?

    Què us sembla aquest menú de meravelles?
    Si us en cruspiu alguna, digueu-nos si us ha agradat!

    Article complet

  • Montserrat Roig: ” Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.”

    Escrit per el 3/6/2016 a les 13.18 h, a: Activitats del CNL, General, Lectures, Montserrat Roig

    D’aquí a pocs dies, el 13 de juny, Montserrat Roig hauria complert 70 anys. Malauradament, va morir amb només 45 anys. La commemoració d’aquest 25è aniversari és una oportunitat per conèixer la vida i l’obra d’aquesta periodista i escriptora.

    Montserrat Roig va néixer (13 de juny de 1946) en el si d’una família que li va transmetre l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalanmontserrat roiga. S’implica des dels anys universitaris amb els moviments de resistència al franquisme i amb la lluita per l’alliberament de la dona. Després de llicenciar-se en  Filosofia i Lletres (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969  rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística. El 1972 apareix Ramona, adéu. El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. Enceta també la seva carrera televisiva, amb el programa “Personatges” (TV2, 1977-1978).  El 1980 apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i el 1987, La veu melodiosa. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol “Un pensament de sal, un pessic de pebre”, i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. (Informació elaborada a partir del Diccionari biogràfic de dones: http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=108).

    El passat 26 de maig a Sant Pere de Ribes vam fer-li el nostre petit homenatge. Participants del VxL i  alumnes de l’I2 i de l’S2 de Ribes van llegir fragments de les seves obres i la coral de l’entitat Ger va cantar un dels seus poemes. Podeu  llegir la notícia i veure les fotos de l’acte aquí (Montserrat Roig en veu alta. Homenatge).

    En aquest acte, Àngels Parés ens va convidar a llegir les seves obres i, també, a sentir la veu de Montserrat Roig: “una veu seductora i melodiosa, una veu única”. Us convidem a fer-ho!

    L’única droga que no et mata —encara que et faci emmalaltir—, l’únic efluvi etílic que no et fa
    perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura.
    Plaers solitaris, vicis compartits. El lector/lectora posseeix les paraules i desafia la finitud,
    accepta la sordidesa i la bellesa perquè tot és u i, sobretot, recorda perquè abans algú ha
    recordat. Si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria.

    Montserrat Roig. Digues que m’estimes encara que sigui mentida

    Article complet

  • Acomiadem el curs fent una excursió!

    Escrit per el 24/5/2016 a les 14.05 h, a: Activitats del CNL, General, Voluntariat per la llengua

    Celebració del final dels cursos de català i de l’edició del Voluntariat per la llengua 2015-2016      

    sol S’acosta l’estiu i el bon temps! …i el final de curs!

    Enguany ens acomiadarem fent una sortida entre les vinyes de l’Alt Penedès….

     

    Excursió a peu per l’entorn de Sant Sebastià dels Gorgs!

     motxilla

    Cal prèviament inscriure-s’hi, aquí!   Fins al 2 de juny o fins exhaurir les places…

     

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • S3VNG Paloma: Bon dia, avui és l’últim dia de classe. He de reconèixer que el curs ha passat molt ràpid. . El...
  • VNG Teresa T.: Per cert, si us cal veure el significat d’esvanit -ida, podeu entrar aquí:...
  • VNG Teresa T.: Estic esvanida de llegir els vostres comentaris. Si un grup funciona tan bé com el vostre, és perquè...
  • S3VNGDolors: Després de tot el que heu dit, poca cosa puc afegir i normalment, quan arriben els comiats, acostumo a...
  • S3VNGRoxana: Sembla mentida que estiguem parlant d’acomiadar-nos, oi? És veritat que l’aprenentatge...

Núvol d'etiquetes

anunci Any de la paraula viva any paco candel aula Bàsic 1 cançons CNL de l'Alt Penedès i el Garraf concurs contes CPNL cultura cultura popular cursos de català descripció dialectes Dia Mundial de la Poesia 2015 emocions Espriu Estellés expressió escrita feina Fora de l'aula gramàtica haiku Intermedi 1 Intermedi 3 jocs lectura lectures linguofília llengua llengua i cultura música nadal paraules parlar Pau Casals poesia riquesa Sant Jordi Sant Pere de Ribes-Les Roquetes Sau Sigues viu viatges vilanova