Entrades amb l'etiqueta ‘llibres’

  • Parlem de viure entre dues cultures?

    El proper divendres 15 de desembre, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la guanyadora del premi Ramon Llull l’any 2008, L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, una escriptora catalana i mediadora cultural d’origen amazic, que va néixer a la ciutat marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya i que als vuit anys va venir a viure a Vic gràcies al reagrupament familiar.

    L’Últim patriarca és novel·la sobre l’emigració i exili dins un escenari sociolingüístic on tenen cabuda les llengües catalana, el rifeny, l’espanyol i l’àrab. El personatge principal, en Mimoun Driouch, fill de les terres berbers del Marroc, ha d’emigrar a Catalunya, on posteriorment es desplaçarà la seva família. La seva filla deixarà de banda els ideals vers la terra d’origen i s’adaptarà al valors de la nova societat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l’han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

    La novel·la, per tant, és la història d’una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d’anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. A partir d’un magistral i intencionat ús dels recursos propis de la tradició oral, l’escriptora construeix una faula moderna que inclou moments de gran tendresa i moments d’un brutal dramatisme, tot amanit amb un sentit de l’humor que ratlla la corrosió. El resultat és un tipus de novel·la inèdit fins al moment en la literatura catalana, tant pels conflictes tractats com per la forma literària d’abordar-los.

    Per aprofundir-hi una miqueta més, podeu llegir una entrevista interessant a l’autora amb motiu de la publicació de la tercera novel·la a través d’aquest enllaç.

    Article complet

  • Parlem d’un viatge vital?

    El proper dia 30 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la tercera trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant d’una història clàssica de la literatura universal: L’Odissea, d’Homer, que es considera un dels poemes fundacionals del cànon literari occidental. D’entrada, L’odissea era un poema oral, després es va fixar per escrit i es va traduir a centenars de llengües.

    L’Odissea és el relat de les aventures d’Odisseu (també anomenat Ulisses), un dels herois de la guerra de Troia, durant el viatge de retorn a casa, a Ítaca, i de la venjança contra els pretendents de la seva esposa, Penèlope. Amb la seva força i astúcia, Odisseu és el model de la superació enginyosa de les dificultats davant situacions molt complicades, amb monstres i països fantàstics.

    D’Homer en sabem ben poca cosa. Els antics solien atribuir a aquest poeta grec la paternitat de la Ilíada i l’Odissea. Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del s. XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica. Els dos grans relats heroics que són el resultat d’una llarga tradició de la literatura oral, difosa pels aedes (cantors de poemes èpics) en una societat en la qual l’escriptura no era imprescindible. La mateixa Odissea permet conèixer els trets d’alguns d’aquests cantors, com ara Demòdoc, l’aede dels feacis, o Femi, l’aede d’Ítaca. En la seva figura podem veure reflectida la venerable personalitat d’Homer, el qual, a partir del segle IV aC, els escultors han intentat retratar amb la imatge típica de l’ancià venerable, cec i de front ample.

    Per aprofundir en l’obra, trobareu una proposta didàctica molt interessant en aquest enllaç.

    Bona lectura!

    Article complet

  • Parlem d’Emili Teixidor?

    El proper dia 17 de novembre, a les 10.30 h, a la biblioteca Fort Pienc, començarem les trobades del club de lectura de nivell intermedi parlant de Laura Sants, d’Emili Teixidor.

    En aquesta novel·la situada als nostres dies, l’autor torna als paisatges de Pa negre de la mà d’un protagonista amb lligams familiars a la comarca. En la recerca d’una misteriosa Laura, que ha de servir per actualitzar una figura mítica a la ciutat i a la literatura, el narrador es troba embolicat en una trama de lluites polítiques i interessos econòmics que li faran veure que la corrupció del poder i la de l’amor tenen moltes coses en comú.

    La Laura, com les grans adúlteres Anna Karenina o Emma Bovary, es trobaria avui atrapada entre dos focs, el de la pressió social provinciana i el dels seus impulsos de llibertat i felicitat? Fins a quin punt el canvi radical de costums i de panorama farien possible avui en dia un rebuig com el que va patir la Laura a la Ciutat dels Sants? Les passions de l’amor i les de la política neixen de la mateixa arrel? En una societat hedonista i consumista com la nostra, la moral de la població és la mateixa que la que va aguantar la misèria i les humiliacions de la postguerra?

    Aquestes són només algunes de les preguntes que suscita la lectura d’aquesta novel·la, de les quals en parlarem al club de lectura. Expliqueu-nos quines altres qüestions i sensacions us ha motivat!

    Article complet

  • El club de lectura de nivell bàsic, un espai on practicar el català

    El club de lectura de nivell bàsic de l’Eixample creix dia a dia i es consagra com un espai on poder practicar el català a través de lectures adaptades en llengua catalana.

    Enguany, el club va començar al mes d’octubre i es fa cada primer dijous de cada mes, a les 19 h, a la Biblioteca de la Sagrada Família. Durant aquest any es llegiran des de clàssics com ara Frankenstein o L’Odissea, fins a obres més contemporànies com ara La felicitat o El cafè de la granota.

    Si us agrada llegir, voleu guanyar fluïdesa i perdre la vergonya a parlar en català, hi esteu convidats!

    Article complet

  • Parlem de la felicitat?

    El proper dia 2 de novembre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, farem la segona trobada del club de lectura de nivell bàsic parlant de La felicitat, de Lluís-Anton Baulenas.

    La Nonnita, artista de teatre, vol donar un futur millor al fill que espera. En Demi, advocat corrupte i ambiciós, vol demostrar a la seva mare que és capaç de fer molts diners. Els interessos de tots dos conflueixen al Paral·lel, el barri amb més vitalitat dins la Barcelona de l’any 1909, temps convulsos i en ple procés de modernització.

    La felicitat és una novel·la de suspens, d’amor i d’odis, de venjances i d’esperances, de dubtes i de descobertes d’un món canviant, el de la Barcelona de l’obertura de la Via Laietana i de la brillantor del Paral·lel, protagonitzada pels habitants anònims, els que generació rere generació construeixen la història de debò. Són històries petites i personals de gent que busca la felicitat, i que conformen, sumades l’una darrere l’altra, la Història en majúscules.

    Gaudiu de la lectura i recordeu que ens podeu deixar els vostres comentaris!

    Article complet

  • Recomanacions de llibres

    Com potser ja sabeu, al passadís de la Delegació pengem amb certa regularitat la llista dels llibres més venuts en català, tant de ficció com de no-ficció, per tal d’oferir propostes de lectura d’actualitat a tot l’alumnat que tingui ganes de llegir en català, més enllà del que es proposa a cada curs.

    Ara, a més a més, us demanem que participeu a fer un recull de les lectures que considereu més recomanables i interessants, novetats o clàssics, del tipus que vulgueu, fins i tot còmics. Això sí: han d’estar disponibles en català!

    Ompliu els comentaris d’aquest apunt amb les vostres aportacions! Us recordem que en aquest mateix blog també teniu disponible de manera permanent una pàgina per recomanar llibres sempre que vulgueu i una altra per intercanviar-ne.

    Article complet

  • Parlem de moral científica?

    El proper dia 5 d’octubre, de 19 a 20 h, a la biblioteca Sagrada Família, començarem les trobades del club de lectura de nivell bàsic parlant de Frankenstein o el modern prometeu, de Mary Shelley, una de les novel·les de terror més famoses de tots els temps.

    Victor Frankenstein, el protagonista, és un científic que, aclaparat per la mort de la seva mare, investiga sobre la naturalesa de la vida i aconsegueix donar-ne a un ésser format a partir de fragments de cadàvers. És així com Víctor, sense tenir en compte les conseqüències, crea el monstre que intentarà apropar-se a la humanitat…

    La narració ens fa reflexionar sobre la creació i la destrucció de la vida, la moral i la rivalitat entre l’home i déu, és a dir, l’hybris o l’orgull excessiu.

    Article complet

  • Us agrada llegir?

    Doncs apunteu-vos a un dels clubs de lectura que fem a les biblioteques Sagrada Família, de nivell bàsic o elemental,  o Fort Pienc, de nivell intermedi o suficiència!

    L’objectiu dels clubs és parlar i compartir les impressions de la lectura dels textos que proposem per practicar i facilitar l’expressió oral en català. Per formar-ne part només cal tenir carnet de biblioteca i comunicar-ho a la biblioteca corresponent o bé presencialment o bé per telèfon.

    Podeu consultar-ne tota la informació en aquesta pàgina.

    Article complet

  • El Consorci per a la Normalització Lingüística és a la 35a Setmana del Llibre en Català!

    Article complet

  • Ruta literària “Nocturn de Sant Felip Neri”

    Un grup d’intermedi semipresencial va fer una ruta dedicada al llibre Nocturn de Sant Felip Neri guiada pel mateix autor, en Sebastià Bennasar, el qual els va conduir els escenaris principals de la novel·la i els va endinsar en la història com si fos la seva. L’alumnat va descobrir que moltes de les coses que havien llegit al llibre eren ben reals. Heus aquí un comentari d’una de les assistents:

    «Sóc la Mercè Clavero i he fet un curs de català semipresencial en els darrers quatre mesos. Una de les activitats voluntàries que teníem era llegir el llibre Nocturn de Sant Felip Neri de l’autor mallorquí Sebastià Benassar, i en acabar el curs, l’autor ens va oferir un recorregut pels indrets del barri antic de Barcelona en els quals es va inspirar per escriure el llibre.
    El passat dimecres dia 21 de juny vaig tenir el plaer, junt amb altres companys, de fer aquesta visita i escoltar l’autor. És un home senzill que contagia l’entusiasme i fa que estimis i creguis en els personatges del seu llibre. Va ser una experiència inoblidable i la recomano a tothom.
    Us recomano el llibre de debò. Val la pena llegir-lo. Gràcies, Sebastià, i als personatges de Nocturn de Sant Felip Neri, per fer-me gaudir d’una lectura tant tendra i de les teves explicacions. Ets un bon escriptor i narrador.»
    Mercè Clavero

    Article complet

  • Sant Jordi a l’Eixample

    Durant els dies previs i posteriors a la Diada de Sant Jordi 2017, els alumnes de la Delegació de l’Eixample han fet la seva aportació creant punts de llibres ben originals, a partir de frases o fragments inventats per ells mateixos o bé de procedència literària.

    També han fet recomanacions dels llibres que més els han agradat. De totes aquestes, n’hi ha cinc de destacades, una de les quals també ha estat una de les obres més venudes d’aquest Sant Jordi:

    1. Eduardo Mendoza, La ciutat dels prodigis
    2. Dolors Redondo, Trilogia de Baztan
    3. Patrick Süskind, El perfum
    4. Mark Haddon, El curiós incident dels gos a mitjanit
    5. Fernando Aramburu, Pàtria

    Si encara no ho heu fet, deixeu aquí la vostra recomanació!

    Article complet

  • Aquest any, per Sant Jordi, a l’Eixample volem aconseguir reunir moltes recomanacions de lectures. El professorat us repartirà uns fulls per fer-nos arribar les vostres propostes, que després podreu llegir penjades al passadís. Ara bé, ens agradaria molt que, tant si feu un curs com si no, també les poguéssim compartir al blog. Quina lectura recomaneu?

    Feu un comentari a aquesta notícia i digueu-nos el títol del llibre, l’autor, el gènere i una mica de què tracta i per què us agrada.

    El 23 d’abril celebrem la Diada de Sant Jordi per commemorar el dia que va morir el cavaller Jordi l’any 303 dC. El sant, que rebia ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a perseguir cristians, per la qual cosa va ser decapitat. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir i de seguida en van aparèixer històries fantàstiques com la llegenda que n’ha arribat fins avui.

    Des de l’any 1456, Sant Jordi és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa ja se celebrava des del segle XVI, va ser al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan es va instaurar com a diada patriòtica, cívica i cultural. El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor. A més de ser una jornada que reivindica la cultura catalana, és el dia dels enamorats i, per això, des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a la persona estimada. A la dècada de 1930 s’hi va afegir el costum de regalar un llibre. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de lectura al carrer amb els escriptors favorits i aquests per signar-los la darrera novetat editorial.

    Bona Diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Parlem de Pedra de tartera?

    El proper divendres 21 d’abril, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la Pedra de tartera, de Maria Barbal, de la qual fa poc s’han celebrat els 30 anys.

    Amb aquesta obra, tindrem ocasió de conèixer l’evolució de la protagonista en un context rural i històric determinant, així com també conèixer els costums i els parlars de les valls del Pirineu.

    Podeu veure un tast de la representació teatral i us animem a deixar els vostres comentaris i opinions sobre l’obra. En teniu més informació en aquesta guia. Bona lectura!

    Article complet

  • Parlem d’homes i cavalls?

    El proper 6 d’abril, de 19 a 20 h, a la penúltima sessió del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra Cavall de guerra, de Michael Morpurgo, una novel·la juvenil publicada per primer cop a Anglaterra l’any 1982.

    L’obra explica la història del Joey, un cavall de granja, acostumat a llaurar el camp, que quan esclata la Primera Guerra Mundial és venut a l’exèrcit i enviat al front de França. El jove Albert, l’antic propietari, intenta fer-lo tornar a casa sa i estalvi, malgrat que és massa jove per allistar-s’hi. A través dels ulls de l’animal assistim a la lluita per la supervivència i revivim l’amistat amb el jove, la relació amb el qual demostra que el poder de l’amistat és més fort que qualsevol guerra.

    L’obra va ser la base d’una aclamada obra del Teatre Nacional de Londres de manipulació d’objectes i titelles que va guanyar molts premis i que s’ha representat arreu (vegeu-ne la imatge) (2007), i d’una adaptació cinematogràfica (2011) feta per Steven Spielberg.

    Què us n’ha semblat la lectura?

    Article complet

  • Parlem de misteris al mig del mar?

    El proper divendres 17 de març, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, una novel·la de gènere fantàstic publicada l’any 2002, que explica l’arribada d’un excombatent de la independència d’Irlanda a una illa perduda enmig de l’Atlàntic per desenvolupar-hi la feina d’oficial atmosfèric del far, l’única construcció de l’illa a part d’una cabana, i on només hi viu una persona: l’intrigant oficial de senyals Batís Caffó, qui, a més, amaga un secret relacionat amb el fet que realment no estan sols del tot… a l’illa també hi ha uns éssers monstruosos que ataquen de nit!

    L’obra ha tingut moltíssimes reedicions i s’ha traduït a moltes llengües. Se n’està rodant una adaptació al cinema, amb guió de Jesús Olmos i direcció del francès Xavier Gens (autor d’obres com Hitman o Divine) i es comercialitzarà amb el títol de Cold Skin. Els exteriors de la pel·lícula ja s’han rodat a Llançà i a Lanzarote. David Oakes, conegut per la seva participació a Los Borgia i Els pilars de la Terra, farà de jove oficial atmosfèric, Ray Stevenson (que havia actuat a Thor i a Divergent) serà en Batís i Aura Garrido farà el paper d’Aneris.

    Aquí teniu materials didàctics per treballar l’obra més a fons. Bona lectura!

    http://lacampanaeditorial.com/llibre-215/

    http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/pell/abans.htm

    Article complet

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Blogroll


Enllaços d'interès


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric