Entrades amb l'etiqueta ‘llibres’

  • Sant Jordi a l’Eixample

    Durant els dies previs i posteriors a la Diada de Sant Jordi 2017, els alumnes de la Delegació de l’Eixample han fet la seva aportació creant punts de llibres ben originals, a partir de frases o fragments inventats per ells mateixos o bé de procedència literària.

    També han fet recomanacions dels llibres que més els han agradat. De totes aquestes, n’hi ha cinc de destacades, una de les quals també ha estat una de les obres més venudes d’aquest Sant Jordi:

    1. Eduardo Mendoza, La ciutat dels prodigis
    2. Dolors Redondo, Trilogia de Baztan
    3. Patrick Süskind, El perfum
    4. Mark Haddon, El curiós incident dels gos a mitjanit
    5. Fernando Aramburu, Pàtria

    Si encara no ho heu fet, deixeu aquí la vostra recomanació!

    Article complet

  • Aquest any, per Sant Jordi, a l’Eixample volem aconseguir reunir moltes recomanacions de lectures. El professorat us repartirà uns fulls per fer-nos arribar les vostres propostes, que després podreu llegir penjades al passadís. Ara bé, ens agradaria molt que, tant si feu un curs com si no, també les poguéssim compartir al blog. Quina lectura recomaneu?

    Feu un comentari a aquesta notícia i digueu-nos el títol del llibre, l’autor, el gènere i una mica de què tracta i per què us agrada.

    El 23 d’abril celebrem la Diada de Sant Jordi per commemorar el dia que va morir el cavaller Jordi l’any 303 dC. El sant, que rebia ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a perseguir cristians, per la qual cosa va ser decapitat. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir i de seguida en van aparèixer històries fantàstiques com la llegenda que n’ha arribat fins avui.

    Des de l’any 1456, Sant Jordi és el patró oficial de Catalunya. Tot i que la festa ja se celebrava des del segle XVI, va ser al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan es va instaurar com a diada patriòtica, cívica i cultural. El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor. A més de ser una jornada que reivindica la cultura catalana, és el dia dels enamorats i, per això, des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a la persona estimada. A la dècada de 1930 s’hi va afegir el costum de regalar un llibre. Aquest dia, els lectors aprofiten per intercanviar impressions de lectura al carrer amb els escriptors favorits i aquests per signar-los la darrera novetat editorial.

    Bona Diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Parlem de Pedra de tartera?

    El proper divendres 21 d’abril, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de la novel·la Pedra de tartera, de Maria Barbal, de la qual fa poc s’han celebrat els 30 anys.

    Amb aquesta obra, tindrem ocasió de conèixer l’evolució de la protagonista en un context rural i històric determinant, així com també conèixer els costums i els parlars de les valls del Pirineu.

    Podeu veure un tast de la representació teatral i us animem a deixar els vostres comentaris i opinions sobre l’obra. En teniu més informació en aquesta guia. Bona lectura!

    Article complet

  • Parlem d’homes i cavalls?

    El proper 6 d’abril, de 19 a 20 h, a la penúltima sessió del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra Cavall de guerra, de Michael Morpurgo, una novel·la juvenil publicada per primer cop a Anglaterra l’any 1982.

    L’obra explica la història del Joey, un cavall de granja, acostumat a llaurar el camp, que quan esclata la Primera Guerra Mundial és venut a l’exèrcit i enviat al front de França. El jove Albert, l’antic propietari, intenta fer-lo tornar a casa sa i estalvi, malgrat que és massa jove per allistar-s’hi. A través dels ulls de l’animal assistim a la lluita per la supervivència i revivim l’amistat amb el jove, la relació amb el qual demostra que el poder de l’amistat és més fort que qualsevol guerra.

    L’obra va ser la base d’una aclamada obra del Teatre Nacional de Londres de manipulació d’objectes i titelles que va guanyar molts premis i que s’ha representat arreu (vegeu-ne la imatge) (2007), i d’una adaptació cinematogràfica (2011) feta per Steven Spielberg.

    Què us n’ha semblat la lectura?

    Article complet

  • Parlem de misteris al mig del mar?

    El proper divendres 17 de març, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem de La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol, una novel·la de gènere fantàstic publicada l’any 2002, que explica l’arribada d’un excombatent de la independència d’Irlanda a una illa perduda enmig de l’Atlàntic per desenvolupar-hi la feina d’oficial atmosfèric del far, l’única construcció de l’illa a part d’una cabana, i on només hi viu una persona: l’intrigant oficial de senyals Batís Caffó, qui, a més, amaga un secret relacionat amb el fet que realment no estan sols del tot… a l’illa també hi ha uns éssers monstruosos que ataquen de nit!

    L’obra ha tingut moltíssimes reedicions i s’ha traduït a moltes llengües. Se n’està rodant una adaptació al cinema, amb guió de Jesús Olmos i direcció del francès Xavier Gens (autor d’obres com Hitman o Divine) i es comercialitzarà amb el títol de Cold Skin. Els exteriors de la pel·lícula ja s’han rodat a Llançà i a Lanzarote. David Oakes, conegut per la seva participació a Los Borgia i Els pilars de la Terra, farà de jove oficial atmosfèric, Ray Stevenson (que havia actuat a Thor i a Divergent) serà en Batís i Aura Garrido farà el paper d’Aneris.

    Aquí teniu materials didàctics per treballar l’obra més a fons. Bona lectura!

    http://lacampanaeditorial.com/llibre-215/

    http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/pell/abans.htm

    Article complet

  • Parlem del temps de les cireres?

    tempsEl dijous 2 de març, a les 19 h, farem una nova sessió del club de lectura de nivell bàsic a la biblioteca Sagrada Família. En aquesta ocasió ens afegirem a la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig parlant d’El temps de les cireres, la segona part de la trilogia formada també per Ramona, adéu i L’hora violeta.

    Aquesta vegada, però, ho farem a partir de la recent edició adaptada per a Lectura Fàcil per Núria Martí Constans i editat per La Mar de Fàcil, que es va presentar durant el mes de maig de 2016.

    Montserrat Roig ens hi presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, la Barcelona dels anys setanta, encara plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses ja poden començar a canviar. Tot comença amb el retorn a Barcelona de la protagonista, la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich.

    Article complet

  • Parlem d’aventures per Rússia?

    El proper dijous 2 de febrer, a les 19 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de la novel·la d’aventures Miguel Strogoff, de Jules Verne.

    En Miquel Strogoff, capità del cos especial de correus del tsar, ha de dur a bon terme un perillós viatge, un viatge de Moscou a Irkutsk, a través d’un país envaït pels tàtars. Haurà de superar molts obstacles i fer front a tota mena de perills per poder lliurar una carta al gran duc, el germà del tsar; una carta que pot significar la salvació de tot Sibèria!

    Quines obres coneixeu de Jules Verne? Us agraden les històries d’aventures? I les aventures històriques? De tot això i més en parlarem al club de lectura.

    Animeu-vos a fer un comentari!

    Article complet

  • Parlem de l’amor vençut?

    arbres-vencutsEl proper divendres 17 de febrer, a les 10.30 h, al club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’Els arbres vençuts, de Maria Mercè Roca, una història de desamor escrita el 1987.

    Després de la mort de la mare, la Laura troba els escrits que va anar escrivint al llarg de la vida. Li serveixen no només per entendre la tristesa, el caràcter depressiu i la pena que la va envoltar, sinó també per descobrir-ne la causa: la ruptura d’un amor mai superat. Així comprèn moltes coses, com ara la frustració de quan era petita en comprovar que la mare era diferent, que no li feia cas. Amb l’alternança dels fulls del diari i els comentaris de la filla, anem descobrint la història, una història que la protagonista vol compartir amb qui sense saber-ho la va generar.

    Parlarem de com el passat arriba fins al present i el modifica, de com les emocions perviuen durant el temps i les generacions, de l’amor perdut.

    Article complet

  • Parlem de la crida de la natura?

    indexEl proper 12 de gener, de 19 a 20 h, a la quarta sessió del club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra La crida del bosc, de Jack London, una novel·la d’aventures de Jack London publicada l’any 1903. La història està ambientada al Canadà, durant la dècada del 1890, l’època de la Febre de l’or de Klondike.

    Ens explica la història d’un gos de companyia, domesticat, anomenat Buck, que es veu obligat a canviar de manera de ser per resistir les dures condicions de les regions del nord del Canadà i d’Alaska. El personatge s’enfronta a la recuperació dels instints primitius després d’una sèrie de d’esdeveniments mentre el fan treballar arrossegant un trineu durant una època en què els gossos de trineu es venien a preus molt elevats. A poc a poc, sentirà néixer dins seu l’instint que el crida cap al bosc… on hi ha els seus germans salvatges, els llops.

    És el que fem el que ens fa com som, o bé el que som determina el que fem?

    Article complet

  • Trobada a la biblioteca amb en David Nel·lo

    nelloEl passat dia 9 de novembre, l’alumnat d’un grup de Suficiència 2 va poder parlar amb l’autor del llibre La geografia de les veus, en David Nel·lo, a la Biblioteca Joan Miró. La lectura d’aquest llibre formava part de la iniciativa de les autobiografies lingüístiques.

    El llibre ens fa arribar la veu de quatre personatges que ens parlen des de llocs ben diversos del planeta: la Rosalia, una dona gran; el Pere, un home jove; la Cis, contemporània de la Rosalia; i la Rita, encara una noieta. A poc a poc es van descobrint quins són els lligams que existeixen entre ells i es va entenent el perquè de la seva realitat actual.

    L’obra parla sobre què vol dir pertànyer a un lloc, a una gent, a una manera de fer, i quines són les conseqüències que en pateixen els uns i els altres: aquells que decideixen marxar i els que prefereixen quedar-se.

    Hi van assistir poques persones perquè la trobada va ser a les set de la tarda i el grup és d’un curs ben matiner.

    Article complet

  • Parlem d’Albert Espinosa?

    mon-grocEl proper divendres 16 de desembre, a les 10.30 h, a la segona sessió del club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, parlarem d’El món groc, un llibre autobiogràfic d’Albert Espinosa.

    El llibre explica la història de l’Albert, un noi de 24 anys, que s’està en un hospital mentre perquè pateix dos càncers, un a la cama i l’altre al pulmó dret. Ens explica tot el que va viure a l’edifici: els consells donats i rebuts, els amics que va fer i els que se’n van anar, i la manera més fàcil, senzilla i, si més no, divertida, d’afrontar el càncer.

    Aquesta obra consta de 23 consells, i, a l’últim, la forma de veure les persones de més confiança i properes a un mateix, els anomenats grocs. El retrat d’un món, groc o no, que és millor gràcies a persones com l’Albert Espinosa.

    Article complet

  • Parlem d’un còmic sobre el món del còmic?

    lhiverndeldibuixantEl proper dijous 1 de desembre, de 19 a 20 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem del còmic L’hivern del dibuixant, de Paco Roca, Premi Nacional del Còmic 2008 amb Arrugues.

    L’hivern del dibuixant és un homenatge als creadors d’historietes infantils i juvenils, als autors dels còmics més famosos que es van publicar a finals dels anys cinquanta a Barcelona. L’obra retrata un grup de dibuixants de l’Editorial Bruguera que intenten fundar una revista, Tío Vivo, que els permeti aconseguir més recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges i en definitiva, obtenir més llibertat dins del procés de creació; però el moment històric en què viuen, la dictadura de Franco, actuarà com a rerefons en una empresa que els fa sentir com uns obrers sense drets que treballen a canvi de diners.

    A l’Espanya de 1957, fer historietes era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la pàgina –o la vinyeta–, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d’autor a canvi dels diners cobrats. Però en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l’esperança: cinc dibuixants extraordinaris, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.

    Després d’un any i mig de treball gràfic i de documentació, el valencià Paco Roca va aconseguir reflectir amb gran fidelitat l’ambient de l’època i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme.

    El mateix Paco Roca explica que aquesta és l’obra que sempre havia volgut fer: “els tebeos de l’Editorial Bruguera són els que em van fer començar a estimar els còmics i, com molts de la meva generació, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges; Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto… Des de petit em preguntava què hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial”.

    Article complet

  • Parlem de Montserrat Roig?

    portada-el-temps-de-les-cireresEl proper divendres 18 de novembre, a les 10.30 h, a la primera sessió del club de lectura de nivell intermedi de la biblioteca Fort Pienc, volem afegir-nos a la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’escriptora i periodista Montserrat Roig parlant d’El temps de les cireres, la segona part de la trilogia formada també per Ramona, adéu i L’hora violeta.

    Montserrat Roig ens hi presenta, a través de les dones de les famílies Miralpeix i Claret, la Barcelona dels anys setanta, encara plenament en el franquisme però on sembla que algunes coses ja poden començar a canviar. Tot comença amb el retorn a Barcelona de la protagonista, la Natàlia, després d’haver viscut dotze anys a França i Anglaterra, pocs dies després de l’execució de Salvador Puig i Antich.

    Article complet

  • Parlem d’aventures egípcies?

    casa-sotala-sorraEl proper 3 de novembre, de 19 a 20 h, al club de lectura de nivell bàsic que fem a la biblioteca Sagrada Família, parlarem de l’obra La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, un llibre d’aventures exòtiques i de suspens que segueix el periple de Pere Vidal, un barceloní de vint-i-set anys, que a partir de la lectura d’un misteriós anunci al diari inicia un viatge que el durà pel Caire i les terres del Nil, rere la pista d’una organització criminal comandada pel malèvol arqueòleg senyor Ti…

    La casa sota la sorra ha esdevingut un clàssic de la literatura infantil i juvenil perquè continua sent llegida després de cinquanta anys d’haver-se publicat i després de vuitanta-vuit edicions.

    L’obra va originar una sèrie de còmics il·lustrats per Josep Maria Madorell i és una de les moltes herències perdurables que ens ha anat llegant la revista Cavall Fort. També va inspirar una comèdia musical que es va estrenar la temporada 2010 al Teatre Nacional de Catalunya i que després es va representar en altres teatres.  En podeu veure algunes imatges aquí.

    Article complet

  • Autobiografies lingüístiques: Matthew Tree

    les-llengues-de-la-meva-vida-matthew-tree-1Amb motiu del concurs d’autobiografies lingüístiques “Les llengües de la meva vida”, tindrem l’oportunitat de parlar amb en Matthew Tree, que, entre altres coses, ens explicarà la seva biografia lingüística. Serà el dimecres 26 d’octubre a les 18 h a la sala polivalent de la primera planta, aquí, al carrer Calàbria, 66.

    Al blog Les llengües de la meva vida trobareu més informació d’aquesta trobada i les bases del concurs. Us recordem que qualsevol comentari o suggeriment serà benvingut.

    Al número 1 de Contes per parlar hi ha una narració breu d’en Matthew que us pot servir per llegir digitalment alguna de les seves obres:L’aprenent ambulant“.

    Article complet

Delegació de l’Eixample

C. Calàbria, 66, 2n
08015 Barcelona

Tel. 934 512 445
eixample@cpnl.cat

De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dijous també de 16 a 20 h


Categories


Comentaris recents


Núvol d’etiquetes


Blogroll


Enllaços d'interès


Materials per a l'aprenentatge


Recursos de consulta


Recursos del professorat


Històric