RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dijous, 25 de maig del 2017

    Resultat d'imatges de guillotina

    Últim dia de classe abans de la prova

    a) Les preposicions

    Hem corregit l’exercici.

    b) Ús de les majúscules i les minúscules

    Com a norma general, s’escriuen amb majúscula inicial els noms propis i també els noms comuns que tenen una funció distintiva o singularitzadora, és a dir, que funcionen com a nom propi o que formen part d’un nom propi. S’escriuen amb minúscules, en canvi, els noms que tenen un valor genèric.

    Una mateixa paraula pot tenir un valor o un altre segons el context. Per exemple, la paraula institut té una funció singularitzadora a Institut d’Estudis Catalans, ja que forma part del nom d’una institució, però funciona com a nom genèric a els instituts universitaris, ja que instituts universitaris no és el nom de res. En general, els noms tenen un valor genèric, no singularitzador, en els casos següents:

    1. Quan s’utilitzen en plural:
      • el Departament de Filosofia
      • els departaments de Filosofia i de Geografia
    2. Quan van davant dels adjectius demostratius aquest i aquell:
      • la Unitat de Lletres
      • aquesta unitat
    3. Quan van davant de l’article indeterminat un i dels quantificadors algun, cap i cada
      • s’ha inaugurat el I Congrés d’Edafologia
      • assistiran a un congrés d’edafologia

    La majúscula inicial només afecta els noms i els adjectius; els articles, les preposicions i les conjuncions s’escriuen amb minúscules.

    • la II Mostra de la Dona a Catalunya
    • el Centre d’Estudis Olímpics

    Només la majúscula inicial de títol afecta qualsevol tipus de mot.

    • la tesi Els preus del sòl. El cas de Barcelona
    • l’obra O tu o res

    En els mots compostos units amb guionet, el segon element comença sempre amb minúscula.

    • Vall-llebrera
    • Sud-àfrica

    [Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona]

    DEURES:

    • Us han demanat que feu una roda de premsa per donar a conèixer l’entitat Eicascantic. Feu la presentació, en què heu d’exposar la tasca de l’entitat i comentar la importància de la feina dels voluntaris per a les entitats socials d’àmbit local. La durada de la intervenció ha de ser d’uns 4 minuts. Per preparar-la, feu servir la informació que trobareu en aquest enllaç.
    • Repasseu aquest resum d’algunes qüestions de normativa.
    • Feu els dos exercicis d’omplir buits. [1 ø, 2 fins, 3 durant, 4 dels, 5 una, 6 per, 7 els, 8 sinó, 9 i tot, 10 a/en, 11 ja / pel fet, 12 Aquesta/La, 13 però, 14 que, 15 fins, 16 sinó, 17 entre, 18 en, 19 sobre, 20 en]

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 23 de maig del 2017

    Qui va rebre el tret?

    a) El gerundi

    Hem repassat l’ús dels gerundis.

    b) Les preposicions

    1. Caiguda de les preposicions

    En general, les preposicions febles a, de, en i amb cauen o s’elideixen davant de la conjunció que. Per exemple:

    T’adones que estàs fent el ridícul?
    Sempre insisteix que podem canviar les condicions laborals.
    No es tracta de fugir, es tracta que vull refer la meva vida.

    També se sol elidir la preposició quan l’oració subordinada es troba dislocada (o desplaçada). Per exemple:

    Que li va al darrere, no te n’has adonat? / No te n’has adonat, que li va al darrere? 

    Que vingui l’endemà al matí, no hi confio. / No hi confio, que vingui l’endemà al matí. 

    2. El canvi de preposició davant dels infinitius

    Els verbs o altres categories que tenen de complement un sintagma nominal introduït amb a o de mantenen aquestes preposicions quan es tracta d’una subordinada d’infinitiu. En canvi, en els casos en què el sintagma nominal també va precedit de en o amb, aquestes preposicions alternen amb a o de (sovint qualsevol de les dues) quan introdueixen una subordinada en infinitiu. Així, tenim Insisteix en els temes de sempre o Comptava amb això, però Insisteix a (o en) parlar dels temes de sempre i Comptava a (o de, amb) fer això. Tant el manteniment de en i amb com el canvi de preposicions són acceptables, però el canvi és la solució preferible en els registres formals.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    3. Usos de per i  per a davant de nom

    Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al oper als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi si expressa un dels significats següents:

    • destinació o finalitat: Hi ha entrades per a tothom, Cal un plantejament correcte per a la solució d’aquest problema;Aquest producte va bé per a les taques;
    • termini fix referit al futur: Ens plantegem nous objectius per al 2018, Ho heu de tenir llest per a demà;
    • àmbit d’adequació: L’alberg és massa lluny per a ells (‘tenint en compte on són, no arribaran per fer-hi nit’),  Per a la traducció del text, una tarda és poc temps (‘tenint en compte la llargada del text, cal més d’una tarda per fer la feina’), De cop i volta, tot es va fer més feixuc per a ella(‘tenint en compte el canvi de circumstàncies, a ella li va resultar tot més difícil’).

    [Optimot, fitxa 7696/1]

    En certs parlars (sobretot en valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental) es distingeix l’ús de les preposicions per i per a. En canvi, en d’altres (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès) habitualment només s’usa la preposició per. Segons els parlars, doncs, s’usa tantper com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:

    • si indica orientació o intenció: Estudia per / per a advocat;
    • si expressa opinió o punt de vista: Per / per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat; Per / per a l’opinió pública la pujada contínua de l’electricitat és un escàndol;
    • si expressa un valor concessiu, equivalent a ‘malgrat’: Per /per a la feina que té, ja ens podria ajudar;
    • en les formes fixades no haver-n’hi per / per a tant i no donar per / per a gaire: Apa, que no n’hi ha per / per a tant!,Ha dormit poc i ja no dona per / per a gaire més;
    • en l’expressió per sempre s’usa preferentment la preposicióper, perquè emfasitza la durada, tot i que l’ús de per a és admissible: Se’n va anar per sempre més.

    [Optimot, fitxa 7697/2]

    4. La preposició davant del complement directe

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persones: tu, ell,ella, nosaltres, vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres. Es va trair a si mateix.

    2. Davant d’un complement directe duplicat per un pronom feble de primera o segona persona de plural. Per exemple: Sempre ens avisen als mateixos. El sotrac us va espantar als que éreu a l’ascensor.

    3. En l’expressió l’un a l’altre (els uns als altres). Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. Ens cridàvem els uns als altres.

    4. Per desfer ambigüitats en frases comparatives. Per exemple:T’estimava molt, potser més que a la seva mare. L’aconsella com un pare al seu fill.

    5. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu: A l’Anna ja no la veig. Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament.

    6. També en aquells casos en què el complement directe es posposa al complement de règim. Per exemple: Va voler convèncer d’acceptar aquell tracte al seu germà. 

    7. Davant de quantitatius amb valor pronominal com ara molts,pocs, bastants, uns quants, uns, uns altres, etc. Per exemple: La notícia va trasbalsar a molts. Els seus raonaments han esgotat a uns quants.

    Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    1. Davant dels pronoms tothom, tots, cadascú, cada u, qualsevol,algú i ningú. Per exemple, es pot dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.

    2. Davant dels interrogatius qui,quin, quants i els relatius el qual, la qual, els quals i les quals quan fan referència a éssers animats, en frases interrogatives, exclamatives i de relatiu per desfer ambigüitats. En les frases següents, la segona opció, amb la preposició a, desfà la possible ambigüitat que hi pot haver en les frases que es donen com a primera opció.

    Qui va lloar el pare?, però A qui va lloar el pare?
    Mira quin concursant va seleccionar la Maria, però Mira aquin concursant va seleccionar la Maria.
    Va preparar els formularis la treballadora, la qual va acompanyar el cap de l’organització, però Va preparar els formularis la treballadora, a la qual va acompanyar el cap de l’organització.Si no hi ha ambigüitat, és preferible suprimir la preposició. Per exemple: Qui vau convidar?

    Ara bé, en les oracions de relatiu explicatives el pronom qui, amb funció de complement directe, va sempre precedit de la preposicióa: Vam contactar amb la Berta, a qui coneixeu tots en aquesta empresa.

    3. Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, es poden introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Els saluda a ells i la Maria i Els saluda a ells i a la Maria.

    [Optimot, fitxa 7701/2]

    5. Les preposicions a i en en expressions de lloc

    Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l’una o l’altra sol dependre de l’element que acompanya i del verb de l’oració. Així:

    • Davant de noms sense determinant en general s’usa la preposició en. Per exemple:
      S’estan en cases d’acollida.
      Ara bé, si el lloc és figurat, s’utilitza la preposició a. Per exemple:
      L’equip de la seva ciutat és a Primera Divisió. 
    • Davant de la majoria de determinants, d’un quantificador o d’un interrogatiu es troben totes dues preposicions. Ara bé, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s’usa només la preposició a. Per exemple:
      Viuen a/en l’edifici verd.
      Ha fet amics en/a moltes ciutats.

      Però:
      Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.
      A quin refugi aneu?
      Davant de un, algun o aquest/aquell, en canvi, és preferible usar en, tot i que si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment també es pot fer servir la preposició a. Per exemple:
      S’estaven en algun indret desconegut.
      En aquest despatx no s’hi pot treballar.  

      Però:
      Vam arribar en/a una esplanada. Si el lloc al qual es fa referència és un lloc figurat, es prefereix la preposició en si s’expressa un concepte molt abstracte, tot i que també s’admet a davant de llocs que es perceben més propers a la localització física. Per exemple:
      Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia. (Concepte amb un alt grau d’abstracció.)
      L’explicació és a/en la pàgina 35.
      La història transcorre a/en la Barcelona medieval.  
    • Davant d’un topònim o nom propi de lloc es fa servir la preposició a. Per exemple:
      Vivim a Andorra.
      Anirem als Estats Units.
      Treballa a Cucurull Traduccions.

    Finalment, si l’ús de la preposició a pot originar ambigüitat, és preferible utilitzar la preposició en o alguna altra, com aradamuntdins, etc. Per exemple:

    He escrit molt en el diari. (Es vol indicar que s’han fet molts articles per al diari.)
    He escrit molt al diari. (Es pot entendre que s’han adreçat moltes cartes al diari.)

    [Optimot, fitxa 48/9]

    6. Les indicacions de temps

    IEC, Les localitzacions temporals en la Gramàtica de la llengua catalana

    DEURES:

    • Repasseu l’ús de les preposicions en l’article sobre el comerç just.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 18 de maig del 2017

    a) El gerundi

    Gerundi de simultaneïtat o anterioritat

    El gerundi pot expressar una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal. Per exemple:

    Llegia mossegant-se les ungles. (acció simultània)
    Mirant aquella pel·lícula li va venir la son. (acció simultània)
    Sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà. (acció anterior)
    Havent dinat vam sortir a fer un volt. (acció anterior)

    Gerundi adverbial

    El gerundi també pot fer la mateixa funció que un adverbi, és a dir, pot expressar els valors següents:

    • Manera: el gerundi expressa la manera com es desenvolupa l’acció del verb principal. Per exemple: Els veïns van col·laborar-hi venent números de la rifa (‘la manera de col·laborar-hi va ser venent números’).
    • Condició: el gerundi equival a la conjunció si. Per exemple:Llevant-te d’hora guanyaries molt temps(‘si et llevessis d’hora’).
    • Instrument: el gerundi expressa el mitjà o l’instrument amb què es duu a terme l’acció del verb principal. Per exemple: Va pintar la paret passant-hi el corró (‘amb el corró’).
    • Causa: el gerundi equival a la conjunció perquè o com que. Per exemple: No veient-hi res d’estrany, va donar per tancada la inspecció (‘com que no hi va veure res d’estrany’).
    • Concessió: el gerundi equival a la conjunció encara que. Per exemple: Donant-los el que reclamen, no en tindran mai prou(‘encara que els donem el que reclamen’).

    Gerundi predicatiu o atributiu

    El gerundi també es pot fer servir per complementar un nom. En aquest cas, el verb de l’oració principal ha de ser de percepció, com ara: veure, sentir, mirar, escoltar, notar, observar, recordar,descriure, gravar,retratar, etc. Per exemple:

    Van sentir uns nens xisclant com uns esperitats.
    Sempre recordo l’àvia fent mitja al menjador.
    Vaig gravar la Judit felicitant el seu germà.

    [Optimot, 2180/2]

    Gerundi de posterioritat o conseqüència

    El gerundi no pot expressar una acció posterior a la del verb principal o una conseqüència d’aquest verb. Per exemple, no és correcte:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables, promovent un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret donant les gràcies als assistents.

    El conductor es va adormir al volant, provocant un greu accident.

    En canvi, caldria dir:

    Aquesta mesura impulsa l’ús de les energies renovables i promou un model energètic més sostenible.
    Es va posar dret i tot seguit va donar les gràcies als assistents
    .
    El conductor es va adormir al volant, cosa que va provocar un greu accident.

    Gerundi copulatiu

    El gerundi tampoc no es pot fer servir quan equival a una frase amb la conjunció copulativa i. Per exemple, no és correcte:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, sent una de les bandes més consolidades del panorama musical català.
    El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament.

    En canvi, caldria dir:

    Pop Urri fa vint-i-cinc anys que conquista els escenaris, i és una de les bandes més consolidades del panorama musical català. (o bé de manera que és una de les bandes).
    El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament.

    Gerundi especificatiu

    El gerundi no pot actuar com a complement d’un nom amb valor especificatiu. Per tant, no pot ser equivalent a un adjectiu que especifiqui, restringeixi o determini l’extensió d’aquest nom. Per exemple, no és correcte:

    una carta informant sobre els preus
    una circular comunicant el nou horari
    una contesta acostant-se a la insolència
    un escrit notificant el nomenament
    un quadre representant la solitud
    una sentència condemnant el demandat

    En canvi, caldria dir:

    una carta per informar sobre els preus
    una circular en què es comunica el nou horari
    una contesta que s’acosta a la insolència
    un escrit de notificació del nomenament
    un quadre que representa la solitud
    una sentència que condemna el demandat  

    Gerundi final

    Finalment, el gerundi no pot expressar finalitat. L’oració final es pot construir amb la preposició per. Per exemple, en lloc de dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat aportant els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns

    caldria dir:

    El sol·licitant s’ha de presentar al jutjat per aportar els documents necessaris
    Li va tocar assistir a la reunió per defensar els veïns.

    [Optimot, fitxa 4438/3]

    b) Ús de les majúscules i de les minúscules

    IEC: Regles d’ús de les majúscules i les minúscules (enllaç directe)

    DEURES:

    • Poseu majúcules quan calgui en els sintagmes i les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 16 de maig del 2017

    Dia gairebé d’estiu.

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Malgrat que en registres informals de vegades coincideixen el pronom relatiu i un pronom feble que fa la mateixa funció sintàctica, en registres formals, no hi ha aquesta duplicació pronominal. Així doncs, tindrem, per exemple:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres (i no La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres) 

    A la concursant a la qual han donat el premi… (i no A la concursant a la qual li han donat el premi…) 

    La seva actitud, en la qual tothom veia passivitat… (i no La seva actitud, en la qual tothom hi veia passivitat…)

    [Optimot, fitxa 7383/5]

    Cal tenir en compte, però, que en determinades oracions de relatiu de vegades és recomanable la presència del pronom feble. És el cas de les oracions de relatiu amb verbs psicològics que porten un complement indirecte, com ara agradar, interessar, encantar(‘agradar molt’); amb verbs d’obligació i necessitat com caldre, fer falta, fer nosa, i amb altres verbs que tenen un funcionament similar, com ara semblar, passar, ocórrer. En oracions de relatiu d’aquest tipus prescindir del pronom pot ocasionar construccions molt forçades. Per exemple:

    L’Aurora, a qui no li agraden gens les faves, ha hagut de menjar-ne un plat ben ple per compromís. (millor que …a qui no agraden gens les faves…, perquè resulta molt forçat)

    El tossir de la malalta entristia la Xava, a qui li feia molta pena l’estat de la Baturra.

    La presència del pronom és necessària en els casos següents:

    1. En oracions de relatiu amb verbs com dir-hi (la seva), haver-hi,estar-ne, fer-hi, fer-ne, entendre-hi, tocar-hi, trobar-s’hi, veure-hi oveure-s’hi, en què el pronom és imprescindible per al verb, perquè li atorga un significat determinat, diferent del que té sense el pronom. Per exemple:

    Sec en un lloc on no m’hi veig per llegir. (‘no tinc prou llum’)

    En aquest cas, el pronom hi canvia el significat del verb, ja que no és el mateix veure que veure-hi. (Compareu l’exemple anterior amb la frase següent: Sec en un lloc on no veig res més que una paret.)

    2. En oracions de relatiu amb verbs de percepció (veure, mirarsentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos, es fa servir el pronom datiu de possessió. Per exemple:

    En Pau, a qui se li veuen tots els queixals corcats quan riu, és el preferit de la mestra. (i no a qui es veuen tots els queixals corcats…)

    3. En oracions de relatiu en què hi ha un modisme com ara fer-se’n creus, girar-se-li d’esquena, no saber el pa que s’hi dona, tampoc no es pot prescindir del pronom. Per exemple:

    És una actitud que no entenc i de la qual me’n faig creus. (i no i de la qual em faig creus).

    4. Finalment, de vegades els verbs posar i dir incorporen el pronom hi per expressar un significat pròxim a ‘haver-hi’. En aquests casos, tampoc no es prescindeix del pronom. Per exemple:

    On hi diu malta hi ha de dir manta. (‘on hi ha el mot malta hi ha de dir manta‘).

    [Optimot, fitxa 7396/3]

    b) L’apòstrof

    Anteriorment l’article femení la no s’apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s’escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l’anormalitat i la normalitat.

    Actualment, però, en aquests casos l’article s’apostrofa d’acord amb les regles ortogràfiques que regulen l’apòstrof: l’anormalitat,l’asèpsia, l’asimetria, l’amoralitat. Així ho recull l’Ortografia catalanade l’IEC de l’any 2016.

    En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entrel’anormalitat i la normalitat, ja que la representació gràfica resol el dubte. En canvi, oralment sí que es tendeix a pronunciar amb prou claredat la anormalitat, si és necessari, per evitar l’ambigüitat.

    També s’apostrofa, com s’ha fet sempre, la preposició de quan es troba en aquestes mateixes condicions. Cal escriure, per exemple: la condició d’anormal o un seguit d’asimetries en el dibuix.

    [Optimot, fitxa 6669/5]

    Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s’apostrofa només l’article masculí el, amb la finalitat d’evitar una lectura incorrecta dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l’striptease i no el striptease, l’statu quo i no el statu quo.

    En canvi, no s’apostrofen ni l’article femení la ni la preposició de, ja que no hi ha cap problema de pronúncia: la schola cantorum, la Scala de Milà; la República Democràtica de Sri Lanka, la teoria de Stern.

    Per extensió, és recomanable apostrofar l’article masculí el davant de mots començats per un grup de consonants el nom de la primera lletra de les quals comença per vocal: l’ftalat de potassil’zwitterió (llegit l’esvitterió). En aquests casos, tampoc no es fa servir l’apòstrof ni amb l’article femení la ni amb la preposició de: la ftiriasi, de Schlacht.

    [Optimot, fitxa 6668/3]

    En general, els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit en cursiva, tret d’usos metalingüístics, sempre que calgui segons les normes que regulen l’ús de l’apòstrof. Per exemple:

    L’autora d’Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
    L’Ara treu un nou suplement.
    Has vist l’última portada d’El Temps?
    Els relats d’El cafè de la Granota se situen a Mequinensa.
    El substantiu de atraure és atracció. (ús metalingüístic)

    [Optimot, fitxa 6670/3]

    Els articles definits el i la i la preposició de s’apostrofen davant d’una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l’apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l’apòstrof en casos com els següents:

    • Les citacions:
      El director va qualificar aquell fet d'”únic”.
      El conseller ha parlat d'”el fracàs de la reforma laboral”.
    • Els eslògans utilitzats com a títols de campanyes o activitats similars, que s’escriuen entre cometes i només amb la inicial del primer mot amb majúscula:
      Al web d'”En català, també és de llei” trobareu informació sobre l’ús del català en l’àmbit de la justícia.
    • Els títols de col·leccions de llibres, de discos o de pel·lícules, que s’escriuen entre cometes i amb la inicial de tots els mots significatius amb majúscula. Si la denominació del títol de la col·lecció inclou l’article definit, aquest s’escriu amb majúscula i no es contreu amb la preposició de, sinó que s’apostrofa:
      Els llibres d'”El Club de la Ciència” combinen aventures i coneixement del medi.

    [Optimot, fitxa 2384/4]

    S’apostrofen l’article singular i la preposició de davant nombres i davant sigles que es lletregen, en aquells casos en què es pronuncien amb un so vocàlic inicial: l’1 de febrer, l’XI Simposi de Ciències Socials; l’HTML, l’NBA, l’RNA, l’FBI, l’AP-7, l’N-II; d’11,5 milions d’euros, una emissora d’FM, una dosi d’LSD.

    [IEC, Ortografia catalana]

    DEURES:

    • Reviseu els usos del gerundi.
    • A partir d’aquest reportatge de la secció d’esports de La Xarxa, redacteu un article d’opinió d’unes 300 paraules per a la revista ONGC que tracti de les noves estratègies de les ONG per donar-se a conèixer i per captar fons i que inclogui la vostra opinió sobre la seva viabilitat.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 11 de maig del 2017


    Presentació d’El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana al TNC.

    a) Les oracions de relatiu

    El relatiu adverbial on indica lloc. Per exemple:

    El poble on estiuejo és a l’Empordà.

    Tant si el verb indica localització (‘lloc on’) com si indica direcció (‘lloc cap a on’), el relatiu on pot usar-se tot sol (en un registre més formal) o amb la preposició a. Per exemple:

    L’edifici (a) on vivien estava afectat d’aluminosi.
    Aniràs (a) on jo et digui.

    Així mateix, el relatiu on pot usar-se amb altres preposicions relacionades amb l’espai (perdes decap afins a, etc.). Per exemple:

    El riu sha emportat el pont per on vam passar amb el cotxe fa uns dies.
    El poble des d
    on tescric està situat dalt dun turó.   
    El trajecte des de casa fins (a) on han traslladat la seu de l
    empresa és molt llarg.

    El relatiu on es pot substituir pels pronoms relatius en què en el qual (en la qualen els qualsen les quals). Per exemple:

    La casa on viu és del segle XVIII.
    La casa en què viu és del segle XVIII.
    La casa en la qual viu és del segle XVIII.

    Ara bé, quan l’antecedent és un nom de lloc, no és possible aquesta substitució. Per exemple:

    Vol tornar a Granada, on va néixer i no Vol tornar a Granada, en la qual va néixer.

    Cal evitar les formes en el què (o en la quèen els quèen les què) i al què (o a la quèals quèa les què), pròpies d’un registre col·loquial. Per exemple:

    L’edifici en què treballa (o en el qual treballa, o on treballa) i no L’edifici en el què treballa.

    Finalment, el relatiu on no és adequat en els casos següents:

    • Amb valor temporal: En comptes de Eren uns anys on la gent passava gana, és preferible dir Eren uns anys en què / en els quals la gent passava gana.
    • Amb sentit més aviat metafòric: En comptes de Hi ha situacions on les persones grans pateixen molt és preferible dir Hi ha situacions en què / en les quals les persones grans pateixen molt.

    [Optimot, fitxa 7380/1]

    De vegades l’antecedent d’una oració de relatiu no és un nom, sinó una oració. Per exemple, en la frase La seva mare ha mort, la qual cosa ha estat un cop molt dur per a ell, el pronom relatiu la qual cosa fa referència al fet que la mare hagi mort (és a dir, a tota la frase anterior); per tant, l’antecedent no és la seva mare, sinó tota l’oració: la seva mare ha mort.

    En aquest tipus d’oracions, es poden fer servir les formes neutres dels pronoms relatius: la qual cosacosa quefet que. Per exemple:

    La casa era molt freda, la qual cosa els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.  
    Van haver d’esperar que parés de ploure, cosa que va endarrerir l
    excursió.  
    Les flames es van estendre fins al poble, fet que va obligar a desallotjar algunes cases.

    El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, si escau. En aquests casos, si la preposició és àtona (adeperen amb), a més del pronom relatiu neutre la qual cosa, també es pot fer servir el relatiu tònic què. Per exemple:

    Va suspendre lexamen, amb la qual cosa / amb què ha perdut loportunitat daccedir a la universitat.
    Va suspendre l
    examen perquè no va estudiar gens, de la qual cosa / de què es penedeix molt ara.

    Les formes el que i el qual no s’han de fer servir com a equivalents de la qual cosa en aquest tipus d’oracions. Per exemple, en comptes de:

    No vol participar en els jocs dequip, el que (o el qualdificulta la cohesió del grup

    cal dir:

    No vol participar en els jocs dequip, la qual cosa / cosa que dificulta la cohesió del grup

    Hi ha altres maneres de construir aquestes oracions. Per exemple, es pot fer servir el connector i això:

    La casa era molt freda, i això els va fer desistir de quedar-shi a passar la nit.
    Van haver d
    esperar que parés de ploure, i això va endarrerir lexcursió. 
    Les flames es van estendre fins al poble, i això va obligar a desallotjar algunes cases.

    També es pot introduir un nom que faci la funció dantecedent, que equivalgui a tota loració i que no sigui ni cosa ni fet. Per exemple:

    Va decidir estudiar naturopatia, decisió que en el futur li va obrir moltes portes.

    Aquestes oracions amb relatiu neutre sempre són explicatives, és a dir, s’han de separar amb una coma de loració precedent.

    [Optimot, fitxa 7381/1]

    b) L’apòstrof

    Hem continuat repassant l’ús de l’apòstrof.

    DEURES:

    • Reviseu els pronoms relatius d’aquest fragment de La Xava de Juli Vallmitjana.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 9 de maig del 2017

    El comentari filològic del dia (Ara.cat).

    a) Les oracions de relatiu

    Relatiu neutre

    • En català, la qual cosa és la forma neutra del relatiu compost i pot substituir un antecedent global: Van tallar l’aigua, la qual cosa va obligar a tancar la piscina.
    • Considerarem preferibles les construccions equivalents fet que, cosa que, circumstància que, etc., segons el context: Van tallar l’aigua, cosa que va obligar a tancar la piscina.
    • De tota manera, no s’ha d’abusar d’aquestes construccions, que s’allunyen del llenguantge col·loquial i que es poden substituir per alternatives que eviten el relatiu: i això, per això, etc.: Van tallar l’aigua, i això va obligar a tancar la piscina. / Van tallar l’aigua, i per això van haver de tancar la piscina.

    Relatiu possessiu

    • El llenguatge col·loquial resol el relatiu possessiu (amb funció de complement del nom, l’equivalent al castellà cuyo) amb el relatiu que i, si cal, amb algun possessiu o pronom feble. Aquestes construccions són pròpies del llenguatge col·loquial, i per tant les podem fer servir en contextos informals. Informal: L’home que el seu pare és metge, ha desaparegut. Formal: L’home, el pare del qual és metge, ha desaparegut.

    [Extret del web ésAdir]

    b) L’apòstrof

    L’apòstrof és un signe ortogràfic consistent en una coma volada (‘) que s’escriu per a indicar que s’elideix la vocal dels articles definit i personal, de la preposició de i dels pronoms febles davant de mots començats per vocal, precedida o no de h, o bé, en el cas dels pronoms febles, darrere dels verbs o dels pronoms acabats en vocal altra que u. En aquests casos, es diu que l’article, la preposició i el pronom s’apostrofen.

    [IEC, Ortografia catalana, pàg. 105-109 ] Novetat!

    DEURES:

    • Feu els exercicis 3 i 4 de la fotocòpia de pronoms relatius.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 4 de maig del 2017

    Les nostres cares després de classe.

    a) Els connectors

    Recordeu que hi ha tota una sèrie de connectors que van associats a alguns signes de puntuació.

    b) Les oracions de relatiu

    Les oracions adjectives de relatiu són oracions subordinades que depenen d’un nom. Serveixen per concentrar informació sobre aquest nom. El mecanisme de les oracions de relatiu ens permet ser més econòmics perquè condensa dues o més oracions en una de sola:

    • He vist una infermera.
    • Aquesta infermera treballa amb la meva germana.
    • He vist la infermera que treballa amb la meva germana.

    Les oracions adjectives de relatiu tenen un antecedent explícit. En canvi, les oracions substantives de relatiu no tenen antecedent:

    • Qui vulgui venir, que s’afanyi. (substantiva)
    • La noia [antecedent] amb qui parlaves ahir és amiga meva. (adjectiva)

    Les oracions de relatiu, que funcionen dins l’oració principal com a complement d’un nom, permeten explicar o especificar l’antecedent, i insereixen una frase dins d’una altra. Són un recurs expressiu.

    • Els camions que anaven carregats s’havien d’aturar a la frontera.
    • Aquest agent busca nens i nenes que fan campana.

    En aquestes dues oracions especificatives ens referim només als camions que anaven carregats, no a tots els camions; i als nens que fan campana, no a tots els nens.
    En l’oració explicativa següent ens referim a tots els camions:

    • Els camions, que anaven carregats, s’havien d’aturar a la frontera.

    Les oracions explicatives afegeixen característiques complementàries a un nom:

    • La sentència, que s’ha fet pública avui, condemna els guàrdies a pagar una multa.

    [Text extret del web esadir.cat]

    En les oracions adjectives aquestes són les formes bàsiques del pronom relatiu segons el tipus d’antecedent i el context sintàctic en què apareix:

    Context Antecedents Relatiu Exemple
    Sense preposició persones i coses especificatives que El dia que vulguis, vine.
    explicatives el qual, la qual, els quals, les quals

    que

    El meu pare, el qual és fuster, ens farà els mobles.
    frase sencera explicatives la qual cosa, fet que, cosa que El meu pare és fuster, la qual cosa va molt bé quan necessites un moble.
    Precedit per a, amb, de, en, per persones qui El noi amb qui treballes és de Salt.
    coses què L’eina amb què treballes és molt perillosa.
    persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals El noi amb el qual treballes és de Salt.
    això, allò què Allò a què feia referència en Pau no té cap ni peus.
    Precedit per preposicions tòniques i per locucions persones i coses el qual, la qual, els quals, les quals Aquesta és la raó a causa de la qual no hem pogut venir.
    això, allò què Això sobre què hem parlat és la clau del problema.

    A més, cal afegir-hi el relatiu adverbial on, que indica lloc.

    DEURES:

    • Completeu els buits de les oracions de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 2 de maig del 2017

    Un anunci.

    Ens hem fixat en l’eslògan (“Digues-l’hi en gran”) i en la coherència i l’adequació en l’ús dels pronoms.

    a) Ortotipografia

    Hem comentat l’ús de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i les cometes.

    b) El català septentrional o rossellonès

    La lectura d'”El gall de bosc” de Jordi-Pere Cerdà ens ha servit per comentar algunes característiques del català septentrional:

    • vocalisme tònic de cinc fonemes
    • desinència -i de primera persona del present d’indicatiu: t’estimi (vs. t’estimu del català central)
    • possessiu àton (amb l’article): meu, meua, meus, meues; teu, teu, teus, teues; seu, seua, seus, seues
    • auxiliar ésser per als verbs intransitius de moviment i de canvi d’estat (són anats)
    • construcció d’oracions negatives amb pas sense l’adverbi no: Era pas general
    • gal·licismes lèxics i sintàctics: armada (‘exèrcit’), mere (‘alcalde’), te les molsir (col·locació dels pronoms febles davant de l’infinitiu), merci (‘gràcies’), És la cinc? (construcció en singular per demanar l’hora)
    • mots característics: haver (‘tenir’), pallagot (‘noi), gonya (‘ganyota’), botàs (‘resclosa’), espletir (‘esbravar’), trumfes (‘patates’), pesuc (‘feixuc’), graular (‘grallar’), molsir (‘munyir’), jubilació (‘alegria’), arremit (‘arraconat’), pellot (‘drap’), afram (‘grup de persones afamades’), nina (‘noia’), tonquinesa (‘siamesa’), bruit (‘soroll, fressa’), quitllar (‘posar dret’), pioc (‘gall dindi’), pago (‘paó)

    c) La ressenya

    Què cal fer per escriure una ressenya literària?

    1. Fer una bona lectura comprensiva del text.Un bon mètode és utilitzar un full en blanc doblegat com a punt de llibre per anotar-­hi tot allò que et cridi l’atenció, el que et convingui recordar, situar, consultar…)

    2. Buscar informació: sobre la biografia de l’autor i altres obres seves, sobre el marc històric i cultural de l’obra, sobre el tema principal i els secundaris de què tracta l’obra…

    3. Fer una anàlisi descriptiva de l’obra: quin és el tema principal i, si cal, els secundaris de l’obra, quin és el punt de vista de l’autor, les parts de l’obra, el resum argumental…

    4. Fer una anàlisi crítica de l’obra ben argumentada, que ha de bascular entre la crítica convergent (allò en què estic d’acord) i la crítica divergent o discrepant (allò en que estic en desacord). Per tant, la ressenya és un text que ha de tenir una part descriptiva i expositiva, i una altra de valorativa i argumentativa. L’objectiu de la ressenya és orientar i, fins i tot, influir en el receptor, que pot ser el futur lector de l’obra objecte de comentari.

    Així doncs, l’estructura de la ressenya ha de seguir un esquema semblant a aquest:

    1. Introducció: situar el text referenciat.

    2. Resum: que expliqui succintament el contingut nuclear de la ressenya i la seva organització estructural. Ha de ser precís i no gaire llarg! Només ha d’ocupar una petita part de la ressenya.

    3. Comentari crític: crítica convergent i divergent argumentades (vegeu el punt 4t explicat anteriorment).

    4. Conclusió: que ha de contenir una síntesi integradora, breu i clara de l’apartat d’anàlisi i comentari, les conseqüències que poden anar més enllà del text i, si s’escau, una fórmula retòrica o eslògan que pretén causar un impacte final en el lector, per exemple: “llibre molt adequat per….”, “llibre que convida a … “, “obra només aprofitable per … “, “abstenir­se’n lectors…”

    [Referència: Oficina de Català de Blanes, blogs.cpnl.cat/cursosblanes]

    DEURES:

    • Completeu els buits del text de la fotocòpia.
    • Escriviu la ressenya del conte que hàgiu triar. La ressenya ha de tenir una extensió mínima de 200 paraules. Ha d’incloure el perfil biogràfic de l’autor, la sinopsi del conte, l’anàlisi crítica de la varietat lingüística que utilitza l’autor i de les tècniques narratives, i una valoració personal.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 27 d’abril del 2017

    Ara que s’acosta l’examen, i aprofitant l’avinentesa del dia, demanem tots plegats un cop de mà.

    a) Els connectors

    Hem emplenat els buits de la ressenya de L’últim abat de Martí Gironell.

    b) Estilística

    1. Biel Mesquida va publicar L’adolescent de sal l’any 1975. > [expressió poc concisa] el 1975
    2. Com a representants dels veïns, entrarem tots ensems a la reunió. > [paraula d’ús poc corrent] junt, plegats
    3. Com que no hi ha anat documentat, l’han sancionat. > [cacofonia] anava sense documents
    4. Durant l’últim any, la qüestió dels actes delinqüents ha experimentat un augment més gran que no en els altres anys. > [poca precisió lèxica i construcció sintàctica enrevessada] els actes delictius han augmentat més que en els anys anteriors
    5. Els dos veïns van anar a passejar amb llur fill. > [paraula d’ús poc corrent] el seu
    6. Els lladres encastaren el cotxe a l’aparador de la joieria. > [passat simple] van encastar
    7. Estàvem buscant un jove que no havíem vist mai amb el nostre company Jordi. > [ambigüitat]
    8. Evidentment, ho ha fet ràpidament perquè ha actuat àgilment. > [ús abusiu dels adverbis acabats en -ment] sens dubte, de pressa, de manera àgil
    9. Hem observat les principals diferències dels animals analitzats. > [adjectiu davant del nom] les diferències principals
    10. L’Administració vol conscienciar els ciutadans del tema de l’ecologia. > [poca precisió lèxica] sobre els problemes mediambientals
    11. L’aprovació de la llei de pobresa energètica s’haurà d’endarrerir. > [nominalització] La llei de pobresa energètica s’haurà d’aprovar més endavant
    12. L’associació de veïns ha demanat un millor asfaltatge dels carrers i un disseny més correcte dels trajectes dels autobusos. > [nominalització] que s’asfaltin millor els carrers i que es dissenyin millor els trajectes dels autobusos
    13. La disposició entrarà en vigor a partir de la seva publicació. > [nominalització i abús del possessiu] quan es publiquin
    14. La victòria va ser deguda a la preparació de l’atleta. > [estructura passiva] Gràcies a la preparació, l’atleta va guanyar.
    15. Les mongetes amb botifarra són una cosa catalana molt típica. > [poca precisió lèxica] plat, menjar
    16. Signeu amb la vostra signatura el full de reclamacions. > [repetició innecessària]
    17. Té molta esperança, per això mostra tanta perseverança. > [cacofonia] és tan perseverant
    18. Va explicar una cosa molt complexa que ningú dels assistents havia entès mai. > [poca precisió lèxica] tema, aspecte, qüestió
    19. Va voler que quedéssim el dijous passat. > [ambigüitat]
    20. Van fer una entrevista no prevista al candidat populista. > [verb buit i cacofonia] Van entrevistar per sorpresa el candidat populista.

    DEURES:

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 25 d’abril del 2017


    De la banda sonora d'”Imaltzin”.

    a) Els pronoms febles

    El pronom de datiu pot aparèixer en lloc d’un possessiu o d’un pronom personal fort precedit de de quan complementen preposicions i locucions com ara (al) davant, (al) darrere, (al) damunt, a sobre, en contra o a favor. Així, en lloc de Va caure damunt meu (o de mi) o Anava a favor d’ella (o seu) podem dir amb el mateix significat Em va caure damunt o Li anava a favor. Amb aquestes preposicions i locucions, a més dels pronoms de datiu de tercera persona (li/els) es pot usar també hi, sobretot si el complement és inanimat: Hi va caure damunt; Hi anava a favor, de la proposta.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    b) El balear

    La lectura d'”Imatlzin” de Biel Mesquida ens ha servit per parlar de les característiques dialectals del balear:

    • articulació de la vocal neutra en posició tònica (sistema vocàlic tònic: 8 sons)
    • sistema vocàlic àton de 3 sons (mallorquí: 4 sons)
    • iodització generalitzada (menorquí: pèrdua de la iod en posició intervocàlica)
    • morfema buit de primera persona de present d’indicatiu: jo cant
    • article determinat es, sa, ses
    • ús regular de l’article personal en na
    • mots característics: burotar (‘fer gargots’), plagueta (‘llibreta’), retxa (‘ratlla’), horabaixa (m. o f., ‘tarda. capvespre’), i busques (‘i escaig’), dois (‘disbarats’), crull (‘esquerdes’), llosca (‘burilla’), escarrufar (‘esgarrifar’), trull (‘fressa’), verrim (‘engrut’), botifarres (‘nobles’), fufa (‘vulva’), bolla (‘bola’)

    El diftong tònic [ij] únicament existeix en alguns parlars baleàrics en formes de primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs acabats en consonant seguida de iar (estud[íj]) i en algun nom (nov[íj] o f[íj], aquest darrer amb la [j] derivada de la iodització).

    Els dos paradigmes, el de l’anomenat article general i el de l’anomenat baleàric o salat, conviuen a les Illes Balears. L’article baleàric és propi dels registres menys formals de la llengua oral. Els registres formals, i sobretot la llengua escrita, sempre hi ha usat l’article general. Tots dos són, doncs, acceptables malgrat que no es puguin usar indistintament. La presència d’un o d’altre depèn del context i del registre emprat.

    [IEC: Gramàtica de la llengua catalana]

    c) Estilística

    Hem llegit dues versions de “Desert” de Manuel Baixauli:

    Espiral (1998): “IV. Desert”

    Joan Cortell despertà sobtadament de la sesta i tardà no pocs segons a superar l’efecte enlluernador del sol. Feia hores que s’havia ajagut, fatigat, sota l’ombra espessa de la figuera que adornava el seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificultaven comprendre que es trobava en un paisatge erm, ple d’infinits camins, de prominències, de clots i de cruïlles. Es va incorporar, caminà en una direcció qualsevol amb l’esperança d’arribar a un lloc identificable. No tingué fortuna: com en un laberint, tots els indrets on aplegava eren calcats al punt de partida. Joan Cortell mirà cap amunt, desmoralitzat, i no veié el cel sinó una massa enorme, fastigosa, que potser no tingué temps d’identificar com la llengua d‘un servidor, que l’havia capturat amb la palma de la mà i es disposava, immediatament, a engolir-lo.

    Espiral (2010): “Desert”

    Desperta sobtadament de la migdiada i a penes pot obrir els ulls: el sol l’enlluerna. Fa hores que s’havia gitat, exhaust, a l’ombra d’una figuera del seu xalet. Ara, la somnolència, la xafogor, li dificulten comprendre que es troba en un paratge erm, solcat d’infinits camins i cruïlles.

    S’incorpora, camina en qualsevol direcció buscant un lloc conegut. No hi ha sort: tots els indrets on aplega són calcats al punt de partida. On és la figuera? On el xalet?

    Mira cap amunt. No veu el cel, sinó una massa enorme, humida, movedissa, que no pot identificar com la meua llengua perquè abans que ho faça llepe la palma de la mà amb què l’he capturat i me l’empasse.

    Després, hem fet una llista dels canvis que hi ha introduït l’autor:

    • distribució del text en paràgrafs
    • ús de formes dialectals
    • tria de formes menys formals
    • simplificació sintàctica
    • presència més directa del narrador

    Tot i que no ens hem posat d’acord sobre quin text era millor, i per tant sobre la necessitat de revisar el text, hem comentat la justificació de l’autor:

    Espiral (2010): “Epíleg”

    —Què has canviat, a Espiral?

    —Coses. És el nostre primer llibre, encara ets verd. No sóc molt més expert que tu, però ara use menys adjectius, menys adverbis acabats en ment, evite la grandiloqüència, el barroquisme… Busque claredat.

    (…)

    —He subtilitzat alguns finals. He canviat, també, alguns títols.

    (…)

    —Què creus que has guanyat, amb això?

    —Tensió. Importantíssima, en un microconte. Alguna història, com ara “Novel·la”, l’he escrita de nou; de “Màscara”, que ara es titula “Aniversari”, n’he extirpat dos terços del text… M’he pres totes les llicències. Però l’essència del llibre és manté. O millor: Espiral és, en aquesta nova edició, més Espiral encara.

    —No esdevindrà castració, tanta poda?

    —No. Pot semblar un text massa nu, però després creix.

    —Creix, on?

    —Dins del lector.

    En conclusió, tants caps, tants barrets.

    DEURES:

    • Ompliu els buits de la ressenya del llibre de Martí Gironell.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • vvinyas: L’enllaç que hi havia és un enllaç a un document del blog i s’ha de clicar a sobre de...
  • vvinyas: Gràcies. Ara el reviso.
  • Jordi: Vicenç, l’enllaç que fas a l’IEC no hi duu…
  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...

Núvol d'etiquetes

accentuació adequació adjectiu alfabet fonètic apòstrof article article d'opinió català occidental català oriental cohesió complements verbals composició derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica pronoms febles propietats textuals registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text antic topònims velarització verbs veu passiva vocalisme