RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Sobre aquest bloc.

Blog del curs de nivell superior de Salt

  • Dijous, 30 de març del 2017

    Resultat d'imatges de cafè amb gel

    a) Els complements verbals

    Hem corregit uns quants exercicis que ens han servit per aplicar en l’anàlisi sintàctica els procediments de la concordança, la commutació i la substitució pronominal.

    Quadre de la complementació verbal

    b) Els dialectes catalans

    DEURES:

    • Marqueu els trets propis de valencià del conte “Avís” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “La dansa dels mixons” de Joan Barceló.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 28 de març del 2017

    a) Revisió i correcció de textos

    Hem repassat la versió manipulada de l’article “Poques pàgines” de Manuel Baixauli.

    • dins de d‘Esas vidas [La preposició de s’apostrofa davant de títols començats amb vocal.]
    • sabrós > saborós
    • calent > te calent [Només s’accentua del verb tenir.]
    • vesprada gris > vesprada grisa
    • Mentres agonitze > Mentre agonitze
    • els hi ha entusiasmat un llibre [El pronom hi no té cap funció en l’oració.]
    • fluidesa > fluïdesa
    • de qui se n’ha enamorat [És un pleonasme.]
    • fàstig > fàstic [És una excepció a la regla que ens diu que, després de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats.]
    • espós > espòs
    • li confessa al doctor [Repetim el complement indirecte.]
    • padrí [‘home gran’]> fadrí [‘home jove’]
    • el que fa fins a uns extrems… > cosa que fa fins a uns extrems [El que no pot substituir el relatiu neutre.]
    • lliura [‘entrega, sotmet’] > deslliura [‘allibera’]
    • la urbs > l’urbs
    • color sípia > color sèpia [Sípia només es pot utilitzar quan fa referència a l’animal.]
    • se n’han endut per sempre els anys [El pronom en no té cap referent.]

    b) L’anàlisi sintàctica

    DEURES:

    • Feu els tres primers exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 23 de març del 2017

    Un “espai natural”…

    a) L’article d’opinió

    A partir de la col·laboració de Xavier Moret al programa El matí de Catalunya Ràdio, hem redactat un article d’opinió d’unes 300 paraules per al diari Ara sobre els viatges a espais naturals singulars i l’impacte del turisme de masses en aquests llocs.

    b) La prova homologada

    DEURES:

    • Feu el qüestionari d’avaluació de la unitat 4 que trobareu a l’Aula mestra.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 21 de març del 2017

    a) Revisió i correcció de textos

    1. L’últim cens al 2010 informa de 22.000 habitants. 
    2. Es tracta d’un edifici al mig de l’estepa patagònica, on les seves formes emulen figures de gel i glaceres i en el soterrani de l’edifici un bar, el Glaciobar…
    3. Aquesta vila de la província de Santa Cruz és la porta d’entrada i la seu de la intendència del Parque Nacional de los Glaciares, que conté no menys de 49 d’aquests elements geomorfològics.
    4. Llocs que no passen de moda, n’hi haurà sempre.
    5. Calafate és una visita obligada pels més aventurers, pels amants de la naturalesa i pels aficionats als grans viatges.
    6. Us explicaré tot el que heu de saber i treure’n el màxim profit de la vostra estada en aquest lloc.

    RECORDEU:

    b) Les locucions adverbials

    El mot arreu té generalment el valor de ‘pertot’ i pot anar precedit d’una preposició seguida de tot o aparèixer duplicat (amb un escreix de significat): Hi havia gent d’arreu; Ho he vist per tot arreu; Hi havia gent a tot arreu; Ho he vist arreu arreu. Com mostren els exemples anteriors, normalment s’usa sense complement encara que també l’admet: Aquest art es difondrà arreu del món.

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]
    orri
    m. [LC] [AGR] Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge.
    [LC] [AGR] fer orri Munyir les ovelles en l’orri.
    [LC] en orri [o a orri] loc. adv. a) En abundància.
    [LC] en orri [o a orri] loc. adv. b) En doina 1 .
    m. [LC] anar-se’n una cosa en orri [o anar-se’n en orris] No reeixir, espatllar-se o perdre’s.

    DEURES:

    • Empleneu, si cal, els espais buits del text amb la paraula o paraules adequades.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 16 de març del 2017

    Una imatge per acomiadar l’hivern.

    a) El verb: sintaxi

    1. Els juvenils s’entrenen al pavelló i els infantils al camp de futbol. [entrenar intr. pron. Preparar-se per a una prova esportiva mitjançant un entrenament.]
    2. Encara entrenes als els juvenils o ja no entrenes? [entrenar v. tr. Preparar (algú) per a una activitat mitjançant exercicis i un règim especial.  Dirigir l’entrenament (d’un esportista).]
    3. Quan arriba el bon temps, baixa el preu del butà i s’apuja el de la gasolina. [baixar intr. Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. / apujar v. tr. Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui més alt.]
    4. Va amagar-li tota la vida que ell no era el seu pare. Aquests secrets no es poden callar. [callar tr.Servar silenci (sobre alguna cosa), deixar de dir.]
    5. Si et caus de la cadira, t’estarà bé! [caure intr. Una cosa que descansa sobre el sòl, dreta o recolzant en alguna altra cosa, desviar-se de la seva posició d’equilibri, moure’s per l’acció de la gravetat, fins a estar ajaguda o en una nova posició d’equilibri.]
    6. Podràs passar-te de fer comentaris grollers a taula? [passar intr. pron. passar-se d’alguna cosa Saber-se’n privar.]
    7. Durant la guerra va deixar els rojos i es va passar als nacionals. [passar intr. Esdevenir d’una cosa, d’un estat, a un altre.]
    8. No et riguis dels professors perquè et faran fora de classe. [riure intr. pron. riure’s d’algú Burlar-se’n.]
    9. El cremallera s’ha sortit de la via i ha descarrilat. [sortir v. intr. Alguna persona o cosa, anar-se’n a fora del lloc clos o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava o aturava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.]
    10. M’imagino que ja deus saber què ha passat. [imaginar tr. pron. Formar-se noció (d’una cosa) sense base suficient, suposar.]
    11. Es pensa que és molt espavilat, però algun dia l’enxamparan. [pensar tr. pron. Ésser de l’opinió, tenir com a cert.]
    12. En Joan ha plegat. Ha dimitit el càrrec de conseller delegat. [dimitir v. tr. Renunciar (un càrrec). intr. dimitir d’un càrrec Dimitir-lo.]
    13. Els guàrdies civils li van cridar l’alto, ell no va frenar i el li van disparar. [disparar v. tr. Fer que (una arma) llanci el projectil.]
    14. Quan el gerent ens va dir que érem una colla de ganduls, no em vaig poder estar de replicar-lo. [estar intr. pron. estar-se de fer una cosa Privar-se’n, no fer-la.]
    15. M’ha preguntat quan faria vacances  i ja li l’he respost. [respondre  v. tr.  Algú, adreçar a qui li ha adreçat una pregunta, una qüestió o una acusació, a qui el crida, li truca, etc., (paraules, senyals, que satisfan la seva pregunta, etc., que hi tenen relació).]

    FIXEU-VOS-HI:

    • veure-hi Tenir el sentit de la vista. Els orbs no hi veuen. No hi veig de cap ull. Veure-hi clar. No veure-hi gota. / veure-s’hi Tenir algú claror suficient per a veure-hi. Aparta’t de davant del llum, que no m’hi veig.
    • rifar Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball. / rifar-se Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances d’alguna cosa, etc. S’ha rifat de tots els seus pretendents.
    • menjar v. tr.  Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant. /  tr. pron.  [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t’has menjat tot l’arròs? El gat s’ha menjat un tall de peix.
    • morir v. intr. [LC] [MD] Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam. intr. pron.  No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
    • pixar v. intr. Orinar. / tr. Pixar sang. / intr. pron. És un caganerot que se li pixarà a la falda.

    b) Les locucions adverbials

    Les locucions són combinacions de mots lexicalitzades que tenen el valor sintàctic i semàntic d’un sol mot i que com a tals solen ser recollides pels diccionaris. Les locucions es classifiquen d’acord amb la funció sintàctica que acompleixen dins l’oració. La locució de mala mort, per exemple, té la forma d’un sintagma preposicional, però pertany a la classe de les locucions adjectivals, ja que té un significat equivalent als adjectius insignificant o miserable.

    Les locucions adverbials poden presentar la forma d’un sintagma adverbial (així així, tard o d’hora, avui per demà), encara que habitualment tenen la forma d’un sintagma preposicional (a pols, amb prou feines, de pressa, a punta de dia, amb pèls i senyals).

    [IEC, Gramàtica de la llengua catalana]

    DEURES:

    • Expliqueu el règim verbal del verb col·laborar.
    • Busqueu el significat de les locucions adverbials de la fotocòpia.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de març del 2017


    El mètode Cervantes per canviar de resposta a última hora.

    a) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessar: Aquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantar: L’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • estranyar: No sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • repugnar: Ella diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    També hem presentat el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. És una bona eina a l’hora de saber quins complements (CD, CI, CRV…) ha de portar un verb. Hem de tenir en compte, tanmateix, que és un diccionari d’ús i que, per tant, recull solucions no normatives.

    b) Derivats

    Panarra o panassa?

     Panerer o panellet?

    Panada o panadera?

    DEURES:

    • Comproveu en el diccionari si els verbs entrenar, baixar, abaixar, callar, caure i imaginar són pronominals.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de març del 2017

    Cappon magro, un plat de quaresma tradicional de la cuina lígur. Per als que feu abstinència aquests dies.

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    DEURES:

    • Llegiu l’explicació sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte que trobareu a les pàgines 158-163 del llibre.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 7 de març del 2017

    Resultat d'imatges de el señor de los cielos

    El Señor de los Cielos

    Algú em pot explicar la frase en negreta? “Según la encuestadora Nielsen, la serie atrajo mayor cantidad de público que la población de Siberia, quedando en el segundo lugar de las telenovelas más vistas en toda la historia de Telemundo después de La reina del sur, logrando superar a Univisión en el horario de las 10pm/9c, horario estadounidense.”

    a) Els registres

    Podem parlar d’un registre oral?

    Hem analitzat el factors que determinen el registre lingüístic del vídeo:

    • temàtica: llenguatge no especialitzat [Tracta sobretot dels viatges, però és una llengua poc curosa amb el lèxic específic del tema, com ho prova el fet que utilitza calcs d’altres llengües, com ara glaciartrekking.]
    • nivell de formalitat: baix, familiar [S’adreça als seus amics i coneguts. Fins ara és un vídeo que ha tingut molt poca difusió.]
    • canal de comunicació: audiovisual [La imatge acompanya el text, que és oral.]
    • propòsit: subjectiu [No pretén transmetre cap coneixement, sinó expressar sensacions i mantenir el contacte amb els amics de Catalunya.]

    Aquestes són algunes de les propostes que hem fet a en Rai perquè pugui col·laborar en un espai de viatges d’un magazín en una televisió local, tenint en compte que el nivell de formalitat ha de ser més alt i que el text ha de ser més objectiu:

    • Vés amb compte amb les interferències: glaciars > glaceres3.000 i pico metres > més de 3.000 metres [És més adequat que 3.000 metres i escaig.]; legendari > llegendaricaminata > caminadatrekking o tresc [És més adequat l’ús del manlleu no adaptat?].
    • No abusis dels mots crossa, com ara bueno.
    • Fes servir estructures correctes i genuïnes:  lo més important > la cosa més importanthan hagut > hi ha hagut; Què tal? > Com va?.
    • No utilitzis expressions pròpies del llenguatge col·loquial que puguin ser malsonants (Hòstia!) o poc generals (Que guai!). Pots fer servir expressions col·loquials adequades a la situació, per exemple, està a petar.
    • Pronuncia correctament totes les paraules: ca[s]a, fí[s]icament] > ca[z]a, fí[z]icament.

    En aquests enllaços hi trobareu més informació sobre els registres i l’estàndard:

    b) Els neologismes

    Hem comentat les propostes del TERMCAT per substituir alguns manlleus i hem vist que n’hi ha que no han tingut gaire èxit. Per això, les hem comparat amb les que trobem al portal ésAdir.

    • afterhours > fora-d’hores / afterhours
    • airbag > coixí de seguretat / airbag
    • botellón > [no resolt] / botellón
    • crowdfunding > finançament col·lectiu amb recompensa, micromecenatge / crowdfunding
    • culebrón > fulletó, serial , telenovel·la /culebron
    • e-mail > correu electrònic, adreça electrònica / correu electrònic, adreça electrònica
    • hashtag > etiqueta / hashtag
    • pay-per-view > pagament per visió / pay-per-view
    • reality-show > xou d’impacte / reality
    • software > programari / [no resolt]
    • Tipp-Ex > paper correctiu / típex
    • tupperware > [no resolt] / tàper
    • trending topic > tema del moment / trending topic

    Si al final es decideix fer una proposta nova per substituir el manlleu , s’ha de tindre en compte que l’èxit de la implantació de l’alternativa també depèn de l’atractivitat del terme. És evident que l’economia expressiva t é un paper molt important en l’èxit d’una forma lingüística (compareu westem amb pel·licu!a de l’oest). Aquest fet té unes repercussions socials importants: p. e., la proposta de traducció de goal-average, que és mitjana de gols, no satisfà cap periodista; un altre cas de rebuig clar és maquinari i programari, formes que semblen formalment viables però que, sigui pel motiu que sigui, de moment els costa arrelar. En aquest sentit, es pot afirmar que les formes curtes tenen més possibilitats de ser acceptades que les llargues. Això té una especial importància perquè quan es proposa traduir un anglicisme expressat per una paraula curta és preferible no recórrer a sintagmes travats llargs. Hem d’evitar que, per a certes solucions molt arrelades, es posi en circulació alternatives sintagmàtiques de poc ganxo; altrament, no s’aconseguirà fer fora el manlleu.

    No volem dir amb això, però, que per força s’hagi de buscar sistemàticament una forma més curta; a vegades la millor solució és una fórmula més llarga, perquè respon més bé al geni de la llengua: happening només pot ser espectacle al carrer; el lísing comparteix territori amb l’arrendament financer, que té una certa vitalitat, i lifting ha deixat pas a estirament de pell, que ha anat guanyant terreny . De fet, el pas del temps sol jugar a favor de les propostes neològiques -això sí: si hi ha al darrere un bon mecanisme de difusió. És el cas de majorista de viatges, que ha arraconat touroperador en el sector professional en qüestió (però no en els mitjans de comunicació de masses), o coixí de seguretat per airbag, que hem documentat en converses orals espontànies. Aquests dos exemples palesen que les conclusions sobre la validesa d’una proposta no poden fer-se a l cap de dos o tres anys d’haver-se formulat , sinó al cap de molt més temps.

    En la decisió sobre quina ha de ser la forma alternativa al manlleu s’ha de tindre en compte la possible resposta dels parlants que, al cap i a la fi, són els usuaris dels manlleus i de les noves propostes. Com que , per norma , el parlant no reflexiona sobre la validesa de tot allò que fa servir, ha de ser algú altre (un gramàtic , un codificador, un terminòleg, etc.) qui li digui si allò que diu és o no apropiat. Pot se r que el parlant no en faci cas i qu e continuï utilitzant un a construcció considerada inapropiada pel lingüista. Els possibles motius pels quals es rebutgen propostes correctives poden ser diversos. D’entrada, la primera paraula que sentim associada a un concepte ens sembla com a més vàlida. En segon terme, si passa un temps i no es rebateja el concepte amb una altra forma, el mot nou es va afermant (s’usa més), arrela (apareix escrit) i treu brosta (crea derivats). Fins i tot s’adapta i  s conforma al nou ecosistema (s’acaba escrivint sense grafies alienes al codi gràfic català). En definitiva, passa a estar plenament integrat al sistema lingüístic.

    [Text extret de Xavier Rull, “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus (i II)“]

    DEURES:

    • La Revista del RACC us ha demanat que escrigueu un article sobre El Calafate per a la secció de viatges del número del mes d’octubre. L’article ha de tenir unes 300 paraulesFeu servir aquests textos i aquesta taula per documentar-vos:

    • Repasseu l’apartat de morfologia dels noms i dels adjectius i feu els exercicis de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 2 de març del 2017

    Tarda de primavera. Hem hagut d’apagar l’aire condicionat.

    a) Els registres

    Isidor Marí: “Registres i varietats de la llengua”, COM ensenyar català als adults, 12 (text adaptat)

    Les varietats dialectals de la llengua

    Al moment d’observar la diversitat de la llengua es troben dues menes de varietats lingüístiques: els dialectes i els registres. Els dialectes o varietats dialectals són pròpies de les persones, van vinculades a uns grups humans definits i formen part, per tant, de la seva identitat. Les varietats dialectals es vinculen a les persones, als grups humans, i procedeixen totes de la quantitat de relacions que hi ha entre les persones que es troben més a prop.

    Els dialectes més coneguts són les varietats dialectals geogràfiques. Aquestes varietats vénen donades per la relació entre les persones que viuen en llocs pròxims, les quals comparteixen unes característiques lingüístiques que els són pròpies i que els distingeixen d’altres grups que viuen en altres territoris. Podríem exemplificar-ho a partir de la gran divisió dialectal de la llengua catalana: parlars occidentals i parlars orientals.

    Unes altres varietats, també dialectals, són les varietats històriques. En aquest apartat podem parlar del català del segle XV o del català de la Renaixença, però potser també hi hauríem d’incloure les varietats històriques que es poden observar en la societat actual. Des d’aquest punt de vista, distingiríem la manera de parlar de generacions joves i la de generacions més grans.

    De tots els dialectes, els que ha estat més recentment objecte d’estudi són els dialectes socials, les varietats socials de la llengua. Dins de les societats també hi ha unes característiques lingüístiques pròpies, per exemple, dels grups porfessionals o dels grups que comparteixen alguna activitat. Així doncs, es podria parlar d’un dialecte propi dels estudiants o dels metges. Hi ha també altres característiques socials, com poden ser la classe social, que permetrien distingir uns varietats populars d’una varietat diguem-ne d’elit.

    Els registres: les varietats funcionals de la llengua

    Passem ara a un altre aspecte, potser el menys conegut de tota la diversitat lingüística: el de les varietats funcionals de la llengua, és a dir, els registres. Així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions, a uns usos determinat. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i que permeten parlar d’un tipus de llengua propi de cada funció que anomenem registre.

    Així com els dialectes tendeixen a agrupar-se, a unificar-se, a disminuir les diferències entre uns i altres com a resultat de l’augment de comunicació entre tota la gent, els registres tendeixen més i més a diversificar-se. Els registres es van fent, i tots sabem que cada dia n’apareixen de nous, fruit de l’aparició de noves formes de comunicació.

    Els factors que defineixen els registres són quatre: la temàtica, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i el propòsit o la intencionalitat.

    1. La temàtica

    La temàtica determina unes formes lingüístiques especials de cada un dels registres. En principi, podem distingir els temes generals i els especialitzats. Per exemple, si tractem d’un mal de coll de manera general li direm així: mal de coll. Si el tractem dins d’un camp especialitzat, podem distingir ja si és una faringitis o béuna amigdalitis. Ja usem un altre tipus de formes expressives.

    Les diferències de temàtica entre els registres solen caracteritzar-se principalment pel vocabulari. Els registres especialitzats tenen un vocabulari propi en el qual solen abundar els cultismes i els tecnicismes.

    2. El nivell de formalitat

    Si una persona ha agafat una borratxera -mot que forma part dels registres de temàtica general- en un to de formalitat baix, en un nivell familiar podríem dir que ha agafat una trompa: Si voleu un exemple que és considerat socialment vulgar, podríem dir que ha agafat una merda. En canvi, un metge que faci un diagnòstic dirà que el seu pacient pateix >una intoxicació etílica aguda.

    Normalment ens cal usar cada un d’aquests registres en el moment adequat. Perquè si parlant amb els nostres amics diguéssim que en Joan pateix una intoxicació etílica aguda, es pensarien que parlem irònicament o bé que som uns pedants irresistibles.

    Per tant, hi ha un segon element a part de l’especialització de la temàtica que condiciona els registres, el nivell de formalitat. Hi ha uns elements que caracteritzen d’una manera molt evident aquesta diferència de formalitat, que són les formes de tractament. És habitual que quan usem el >tu estiguem en un nivell de cordialitat familiar. En canvi, en un nivell de fomalitat molt alt, solemne, emprem Eminència Reverendíssima, Molt Honorable Senyor

    3. El canal de comunicació

    És el tercer element que caracteritza els registres lingüístics. L’augment dels canals de comunicació avui dia ha complicat considerablement la caracterització dels registres per raons del canal. La diferència fonamental que es pot fer és entre els canals de comunicació orals i els escrits.

    Com que la comunicació oral sol ser molt més espontània que l’escrita, és també molt més efímera. Les paraules orals no es poden controlar perquè van fluint, en canvi les escrites poden ser molt més pensades i, per tant, són molt més controlables. I tot això condiciona d’una manera extraordinària els criteris de distinció dels registres. No obstant això, hi ha formes de llengua escrita que són molt espontànies, com ara els SMS o els xats.

    4. El propòsit o la intencionalitat

    Hi ha registres que tenen un voluntat objectiva i que es refereixen a la realitat externament, per exemple, la descripció d’una ruta (distància, mitjans de transport…) en una guia de viatges; i en canvi hi ha unes intencionalitats, uns propòsits que són subjectius, amb els quals es vol expressar la identitat o la manera de sentir pròpies, com ara, les recomanacions de restaurants en la mateixa guia de viatges.

    Aquests registres objectius o subjectius també tenen les seves pròpies característiques lingüístiques, i la més evident, probablement, és l’ús de les persones gramaticals. Quan es fa servir la llengua amb una intenció objectiva, posem per cas en un article en un revista científica, normalment no sol aparèixer mai la primera persona del singular; l’autor sol usar el plural de modèstia: nosaltres opinem que…, a la secció anterior hem vist que… Igualment sol usar la tercera persona per adreçar-se al lector: com observarà el lector… Aquestes limitacions en l’ús de les persones gramaticals són fruit de la distància que es vol establir amb la subjectivitat de les persones.

    Per tant, hem vist que la temàtica, la formalitat, el canal i el propòsit o la intencionalitat condicionen molt les formes de llengua que usem. En aquest sentit, aprendre una llengua vol dir dominar un repertori de registres adequat a les funcions que hem de fer. Hi ha, evidentment, unes necessitats lingüístiques generals, hi ha uns registres generals que tots hem de dominar. Uns, encara que només sigui passivament, és a dir, hem de ser capaços d’entendre’ls quan els llegim o quan els sentim; d’altres, en què cal ser capaços d’expressar-se, oralment o per escrit.

    b) Els neologismes

    El català i els neologismes

    En la mesura que les societats progressen i que eixamplen i aprofundeixen els àmbits de coneixement, les llengües també evolucionen, especialment en el vessant lèxic per la necessitat de denominar conceptes, realitats i fets nous, cosa que estimula la neologia, la formació de noves unitats lèxiques. Els llenguatges d’especialitat, és a dir, el conjunt d’elements lingüístics propis dels àmbits de coneixement especialitzat tècnic, científic, social o humanístic, són una de les fonts principals d’introducció de nocions noves i, en conseqüència, experimenten constantment la necessitat de crear també noves denominacions per a designar-les (neologismes).

    L’estudi de les nocions pròpies d’aquests llenguatges d’especialitat i de les seves denominacions és la terminologia. Quan les llengües entren en contacte i s’enriqueixen amb l’intercanvi cultural, comercial, tecnològic i científic, incorporen en el seu sistema conceptes nous i unitats i estratègies gramaticals alienes que amb el temps acaben esdevenint propis. En la civilització actual, l’acceleració i la intensificació d’aquest intercanvi han comportat també l’augment del bescanvi de les denominacions que designen aquests conceptes. Els neologismes es creen generalment en la llengua pròpia de la societat en què s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí s’exporten a la resta de llengües (llengües d’arribada) directament o per mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular). Aquest traspàs d’informació pot donar lloc a manlleus o calcs en la llengua d’arribada. A grans trets, un manlleu és un element lingüístic, especialment lèxic, que passa de la llengua de partida a la llengua d’arribada. Aquest concepte inclou tant el manlleu directe —que és pròpiament l’element lingüístic procedent d’una llengua de partida que s’integra a la llengua d’arribada amb un grau d’adaptació a la nova llengua més o menys gran segons el cas— com el calc —que és la traducció literal d’un terme d’una altra llengua. A efectes pràctics, en aquest document s’emprarà la denominació de manlleu amb el sentit de manlleu directe, i sempre des d’una perspectiva sincrònica. Un tipus especial de manlleu és el xenisme, que designa una realitat pròpia d’una cultura que no té un paral·lel en la cultura d’arribada i que, per aquest motiu, resulta difícil de traduir. En els llenguatges d’especialitat —com en la llengua general— és desitjable un cert control de les unitats noves per a garantir-ne l’encaix en el sistema lingüístic general i en el subsistema propi de l’àrea d’especialitat.

    Davant de les formes manllevades, els sistemes lingüístics reaccionen d’una de les maneres següents:

    1. Recorrent a formes alternatives en la llengua d’arribada.
    2. Incorporant la forma original sense cap modificació (adopció)
    3. Adaptant la forma original al sistema lingüístic d’arribada (adaptació)

    [TERMCAT, Manlleus i calcs lingüístics en terminologia]

    DEURES:

    • Mireu el vídeo i analitzeu els factors que en determinen el registre lingüístic.
    • Reviseu la primera part del vídeo (fins al 2’25”)  i feu una llista dels canvis que caldria fer perquè es pogués projectar aquest vídeo en una televisió local.

     

    Article complet

  • Dimarts, 28 de febrer del 2017

    Sóc o estic?

    a) Revisió i correcció de textos

    La majoria de noms de països, d’estats i de regions geogràfiques s’usen sense article fora de context, si bé molts l’admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l’Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l’Argentina, etc. D’altra banda, l’ús de l’article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre –l’Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d’altres el rebutgen –Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d’altres es tracta d’una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació –Àfrica o l’Àfrica” (Gramàtica del català contemporani). Tanmateix, davant del dubte, feu servir l’article.

    b) Els determinants

    • Tots dos o els dos? Davant d’un numeral usat com a pronom (és a dir, referit a un nom sobreentès) s’utilitza tots, totes; s’ha d’evitar de fer servir els articles els, les davant d’aquests numerals. Per exemple: No s’ha de dir En Joan i l’Antoni són germans; els dos estudien dret a la universitat, sinó En Joan i l’Antoni són germans; tots dos estudien dret a la universitat. No s’ha de dir No sé quin llibre escollir perquè els cinc són molt interessants, sinó No sé quin llibre escollir perquè tots cinc són molt interessants. En el cas que el numeral s’utilitzi com a adjectiu (és a dir, acompanyant un nom) tant és possible utilitzartots, totes com els, les. Per exemple: Cal fer constar el nom i els dos cognoms (o bé Cal fer constar el nom i tots dos cognoms), Agafa-ho amb totes dues mans (o bé Agafa-ho amb les dues mans). Ara bé, si el substantiu a què es refereix el numeral porta algun altre complement, només és possible utilitzar l’article. Per exemple: Es van endur les cinc cadires negres (i no pas Es van endur totes cinc cadires negres). Quan es fa referència a dos elements, també és possible utilitzar l’expressió l’un i l’altre, l’una i l’altra. Exemple: L’un i l’altre tenien raó. Un altre equivalent és la forma ambdós, ambdues, pròpia del llenguatge formal o literari. Per exemple: Ambdós [npois] tenien raó. [Optimot, fitxa 3822/3]
    • L’article el (o els) davant el dia de la setmana indica periodicitat. No usarem l’article quan fem referència a un dia comprès dins una setmana abans o després del dia en què es parla (el dia de la setmana aquí actua com un adverbi, equiparable a ahir, demà, demà passat, etc.). En canvi, s’usa l’article si fem referència a una data concreta no compresa en aquest període de temps.
    • Si els dies de la setmana duen adjunta la data, aquesta té una funció d’explicació i, per tant, s’escriu entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, cal escriure: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de novembre. En canvi, si fan referència a més distància temporal, els dies de la setmana porten article al davant. A més, si duen adjunta la data, aquesta té una funció d’especificació i, per tant, s’escriu sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 de novembre, cal escriure: Vindré el dijous 27 de novembre.[Optimot, fitxa 3786/3]
    • Per esmentar el mes en què succeeix un esdeveniment, es poden fer servir diverses construccions:1. Amb la preposició a o amb la preposició per, per exemple:Al mes d’abril vam vendre molt.
      La desgràcia va passar a l’octubre.

      Pel mes de maig hi vam anar tres vegades.

      Pel juliol farà 30 anys.

      Aquesta construcció amb preposició és especialment indicada si es tracta d’una referència a un mes en general, sense concretar cap data. Per exemple:

      Pel desembre no hi anem gairebé cap any.
      Al juny, la falç al puny.

      2. Sense cap preposició, per exemple:

      Les eleccions es faran el març.
      Va canviar de feina el mes de novembre.
      [Optimot, fitxa 1932/3]

    • L’adjectiu bastant té flexió de nombre i de gènere: bastant, bastanta, bastants i bastantes. Per tant, amb noms femenins cal fer la concordança en femení (bastanta roba, bastantes persones).

    Quadre d’ús de l’apòstrof davant de les sigles

    1. pronunciació com una paraula: REGLES GENERALS

    • el DOGC, el BOE, la FIFA, la UEFA; l’INEFC, l’UCI

    2. pronunciació lletra per lletra

    2.1. vocal inicial: REGLES GENERALS

    • l’IRPF, l’OIT; la UGT

    2.2. consonant inicial

    2.2.2. so consonàntic inicial: NO S’APOSTROFA

    • el DNI, la CNT

    2.2.3. so vocàlic inicial

    2.2.3.1. article masculí: S’APOSTROFA

    • l’MDT

    2.2.3.2. article femení: DUBTES, però normalment s’apostrofa

    • l’NBA / la NBA

    DEURES:

    • Marqueu els canvis que caldria fer en la transcripció d’una crítica radiofònica per poder-la publicar en un revista.

    Fins dijous!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...
  • vvinyas: Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 2016 i de 2016. En el cas de la forma amb article,...
  • Vanesa: Hola Vicens, la presentació que has penjat i que vam veure a classe, no hi ha l’opció d’imprimir...
  • Dori: Ostres! perdona, el meu ordinador fa el que vol i ha posat el teu nom malament.

Núvol d'etiquetes

accentuació adequació adjectiu alfabet fonètic article article d'opinió català occidental català oriental cohesió complements verbals composició derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica pronoms febles propietats textuals Proves registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text antic topònims velarització verbs veu passiva vocalisme