RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘complements verbals’

  • Dijous, 30 de març del 2017

    Resultat d'imatges de cafè amb gel

    a) Els complements verbals

    Hem corregit uns quants exercicis que ens han servit per aplicar en l’anàlisi sintàctica els procediments de la concordança, la commutació i la substitució pronominal.

    Quadre de la complementació verbal

    b) Els dialectes catalans

    DEURES:

    • Marqueu els trets propis de valencià del conte “Avís” de Manuel Baixauli.
    • Llegiu “La dansa dels mixons” de Joan Barceló.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 14 de març del 2017


    El mètode Cervantes per canviar de resposta a última hora.

    a) El verb: sintaxi

    Hem fet un exercici  per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessar: Aquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantar: L’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • estranyar: No sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu.]
    • repugnar: Ella diu que li repugnar trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]
    • pegar: No li peguis més, tros d’animal. [Regeix un complement indirecte de persona.]

    També hem presentat el Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat. És una bona eina a l’hora de saber quins complements (CD, CI, CRV…) ha de portar un verb. Hem de tenir en compte, tanmateix, que és un diccionari d’ús i que, per tant, recull solucions no normatives.

    b) Derivats

    Panarra o panassa?

     Panerer o panellet?

    Panada o panadera?

    DEURES:

    • Comproveu en el diccionari si els verbs entrenar, baixar, abaixar, callar, caure i imaginar són pronominals.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dijous, 9 de març del 2017

    Cappon magro, un plat de quaresma tradicional de la cuina lígur. Per als que feu abstinència aquests dies.

    a) L’adjectiu: gènere i nombre

    Us havíeu preguntat mai si el nom dels colors tenen femení i plural? Doncs la resposta és que depèn.

    Si el nom del color és una paraula que no prové de cap objecte, com ara el blanc, el blau, el negre o el groc tenen femení i plural. Així doncs, parlem d’una bata blanci blava per al femení i d’uns mitjons negres i grocs per al plural.

    En canvi, els noms de colors que provenen d’una flor, com ara lila, d’una fruita, com ara taronja, o altres elements de la natura, no tenen ni femení ni plural i hem de parlar de mitjons lila (i no *mitjons liles) i o de bates taronja (i no de *bates taronges).

    En el camp del bàsquet, per exemple, parlarem dels verd-i-negres quan ens referim als jugadors o als seguidors de la Penya , perquè negre és un color que té plural però en canvi, per als jugadors o els seguidors del  Barça parlarem dels blaugrana, i no dels *blaugranes perquè el color grana prové del nom de la fruita i no té plural.

    [CNL de Badalona i Sant Adrià: web Un bocí de llengua]

    Hi ha una sèrie d’expressions, formades per dos adjectius o per adjectiu més nom, que serveixen per designar noms de colors, amb una estructura fixa i un cert grau de lexicalització. Aquests compostos s’escriuen separats i sense guionet. Per exemple: verd clar, vermell fosc, blau marí, blau verd, gris rogenc, verd blavós,marró vermellós, gris perla, blau cel, groc canari, verd poma, etc.

    Aquestes expressions són invariables perquè elideixen el mot color, de manera que quan s’utilitzen en realitat es vol dir, per exemple, color verd clar: cintes de color verd clar, vestits de color blau marí, etc. Per tant, no tenen flexió de nombre ni de gènere. Així, cal dir: cintes verd clar, bruses blau marí i mitges gris perla.

    [Optimot: fitxa 2069/4]

    Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l’adjectiu s’escriu en masculí i en plural. Per exemple:

    furgonetes i cotxes abandonats
    nenes i nens entremaliats

    un tamboret i una cadira rústics

    un gos i una gata bufons

    Si l’adjectiu va davant dels noms, la concordança de gènere i nombre només es fa amb el primer nom. Per exemple:

    bon resultat i feina
    màxima dedicació i esforç

    Si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, es pot repetir l’adjectiu o bé invertir l’ordre dels noms per tal que el masculí aparegui immediatament abans de l’adjectiu. Per exemple:

    un tamboret rústic i una cadira rústica
    una gata i un gos bufons

    [Optimot: fitxa 6737/1]

    Més enllaços:

    b) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    DEURES:

    • Llegiu l’explicació sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte que trobareu a les pàgines 158-163 del llibre.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 15 de març del 2016

    overbooking

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 9

    a) Els complements verbals

    Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

    Per exemple:

    El públic va aplaudir els tres tenors.
    He trobat en Josep.
    Aquest matí he vist la Núria.

    Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

    1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ellvosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès ,etc.
      El funcionari els va avisar a ells.
    2. Quan el complement directe és tothom, algú, qui, el qual, tots i totes.
      Van  contestar a tothom que va escriure
    3. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
      Es truquen cada dia l’un a l’altre.

    [Text extret dels Itineraris d’aprenentatge. Suficiència]

    b) Els neologismes

    Per entendre una mica més el funcionament dels neologismes i com s’adapten o s’adapten els manlleus, podeu llegir l’article de Neus Faura “El català i els neologismes“.

    El Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals recull que la llengua dels diferents mitjans de la Corporació ha de ser funcional i en evolució constant. Per això, per respondre a les necessitats comunicatives d’una societat que evoluciona, recorren a les possibilitats que ofereixen les regles internes de la llengua, sobretot en la creació o difusió de paraules o expressions noves. Quan cal fan servir neologismes (avantmatx, streaming, glocalització, boca-orella), col·loquialismes (acollonantbirra) o termes procedents de l’argot (catejar, xutar-se). Eviten, emperò, l’ús innecessari de manlleus i incorporen només els imprescindibles, que adopten directament (shaolin, capo) o adapten (xat, licra). Per aconseguir una llengua funcional, el model ha d’estar en evolució constant.

    RECORDEU: “El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per l’elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l’assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes. Des del 1998, els seus avisos terminològics són d’aplicació obligatòria en les publicacions científiques i tècniques de l’administració pública del país. Els neologismes aprovats es publiquen al Diari Oficial.” [Viquipèdia: “TERMCAT“]

    DEURES:

    • Feu els exercicis 7 i 8 de la fotocòpia de procediments sintàctics.
    • Busqueu a l’Optimot (ara que la interfície és amigable us serà més senzill) la definició de bitllet sense reserva, classe de negocis i xàrter.
    • Llegiu l’article “De viatge!” del TERMCAT.

    I, per acabar, una mica de nostàlgia.

    norma

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 10 de març del 2016

    Aquesta festa rave és un rave.

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • activitat 1

    a) Els complements verbals

    El verb agradar és, probablement, el més popular d’un grup de verbs que usualment funcionen d’una manera diferent i que són anomenats verbs psicològics. Aquests verbs expressen el sentiment o la sensació d’una persona en relació amb algun objecte, i, normalment, es conjuguen d’una manera diferent a la resta.

    Aquests verbs sempre van acompanyats d’un pronom de CI o de CD i expressen un sentiment o una sensació.  Per una banda tenim un objecte que provoca una sensació (Subjecte) i una persona que experimenta aquesta sensació. Amb aquests verbs l’objecte fa la funció de subjecte mentre que la persona apareix representada a través d’un complement directe o indirecte. Generalment utilitzem la tercera persona del singular (quan hi ha un únic objecte o una acció) o la tercera del plural (quan hi ha més d’un objecte). [“M’agrada la llimona, i a tu?”, blog Català per ser feliç]

    A les pàgines 158-163 de llibre hi trobareu una explicació molt completa sobre els verbs psicològics i altres verbs en què dubtem entre el complement directe i el complement indirecte.

    b) Els neologismes

    Els neologismes serveixen per designar objectes, fruits, etc., que no fins ara no eren coneguts o conceptes nous. N’hi ha de diferents tipus:

    • Els neologismes semàntics adapten un significat vell a un nou significat: ratolí (dels ordinadors).
    • Els neologismes formals són els que es basen en els procediments propis de formació de nous elements lèxics: parallamps.
    • Els manlleus són mots que s’incorporen a la llengua a partir d’una llengua estrangera. Els manlleus es poden adaptar a la fonètica i a la grafia catalana (futbol) o es poden adoptar tal com s’escriuen en la llengua d’origen (croissant, whisky).

    Al web Sens dubte hi trobareu un bon resum dels arguments dels crítics de la decisió del Termcat de triar la forma bloc. Recordeu que des del 2013 la forma normativa és blog, tal com recull el web del Termcat.

    Hem revisat una adaptació de l’entrada de blog de la Viquipèdia. Hem titulat els diferents apartats i hem adaptat els neologismes que hi apareixen:

    • bloc: blog
    • blocaire: bloguer
    • weblog: blog
    • links: enllaços
    • blogroll: llista de blogs [Viquipèdia]
    • web sites: llocs webs
    • web pages: pàgines web
    • cybernautes: cibernautes, internautes
    • audio files: arxius d’àudio, fitxers d’àudio
    • free software: programari lliure
    • photoblog: fotoblog, fotolog
    • post: apunt, entrada
    • tag: etiqueta

    Quan la paraula web fa una funció adjectiva i acompanya els substantius lloc o pàgina, el gènere és masculí en el primer cas (un lloc web poc conegut, els llocs web més visitats) i femení en el segon (una pàgina web molt ben dissenyada, la pàgina web institucional).

    Cada vegada més, però, la paraula web s’utilitza com un substantiu de gènere femení per designar, amb caràcter general, el que en llenguatge corrent s’anomena una web (tant si es tracta realment d’una pàgina que penja d’un lloc web com si es tracta d’un lloc o servidor web pròpiament dit; aquesta és una qüestió purament tècnica que la majoria de vegades l’usuari no sap ni pot saber).

    Per tant, atenent a criteris de simplicitat i d’eficàcia comunicativa,el Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra proposa d’utilitzar sistemàticament el substantiu web en gènere femení (la web, les webs, una web, unes webs) excepte si va precedit de les paraules lloc o servidor. Això ens estalviarà molts maldecaps i evitarà frases com podeu consultar-ne tota la informació a través del [lloc] web de la Universitat, i més concretament de la [pàgina] web de la Biblioteca… [Gabinet Lingüístic de la Universitat Pompeu Fabra]

    DEURES:

    • Amb el diccionari a l’abast, feu l’exercici 6 de les fotocòpies de procediments d’anàlisi sintàctica.
    • Mireu si els manlleus de la fotocòpia s’han d’adoptar o s’han d’adaptar. Consulteu les fitxes de l’Optimot i el web esAdir.

    Fins dimarts!

     

    Article complet

  • Dimarts, 8 de març del 2016

    1457285787_803344_1457290661_noticia_normal_recorte1

    Dia Internacional de la Dona (Treballadora). Un bon moment per parlar de gènere i sexe: “Sobre el ‘donanatge’ i el masclisme fet gramàtica” de Rudolf Ortega (El País).

    a) Revisió i correcció de textos

    1. D’altra banda, els polítics les volen abolir, ja que consideren que el soroll d’aquestes poden ser molestes per l’oïda dels turistes que s’allotgen al Barri Vell i, per aquesta raó, perdre turisme a la ciutat.
    2. I pel seu cantó, el tercer element que són els veïns, aquests no hi guanyen res amb el fet de tenir contents els visitants.
    3. No és just que, davant una problemàtica com aquesta, diverses entitats, polítics, etc., tots ells veïns d’altres barris allunyats a la catedral, pressionin a l’Ajuntament per tal que les campanes tornin a sonar i perjudicar un cop més als que si hi viuen a prop.
    4. Vivim en una ciutat que un gran percentatge d’habitants viu del turisme.
    5. Als Garidells les van silenciar a la nit, a Sant Just Desvern i Rabós han eliminat els quarts i a Sant Esteve Sesrovires han baixat el volum de la campana.
    6. La denúncia efectuada per tal de demanar que les campanes deixessin de tocar va venir d’un veí del Barri Vell.

    RECORDEU:

    L’article forma part de molts topònims. Si els topònims són catalans o estan catalanitzats i es troben dins d’un context, l’article va en minúscula i es pot contreure amb les preposicions a, de, per. Si el topònim no està catalanitzat, s’escriu amb majúscula. Per això, escrivim La Rioja i, en canvi, escrivim la Manxa. L’article salat s’aglutina al nom en els indrets on ja no s’usa: Sant Just Desvern, Sant Esteve Sesrovires.

    b) Procediments d’anàlisi sintàctica

    RECORDEU:

    • Quan el subjecte és un nom col·lectiu, la norma permet de fer sovint la concordança en singular o concordança gramatical (atenent a la forma) i la concordança en plural o concordança de sentit (atenent al significat). No obstant això, hi ha casos que afavoreixen de fer la concordança gramatical (és a dir, el verb en singular) i casos que afavoreixen la concordança de sentit (és a dir, el verb en plural), tenint en compte les característiques del nom col·lectiu i les característiques dels complements que l’acompanyen.
    • ATENCIÓ: exemple masclista  CPred: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]
    • ATENCIÓ: exemple masclista CD: Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    oracions-compostes

    DEURES:

    • Feu els exercicis 4 i 5 de la fotocòpia.

    Fins dijous!

     

    Article complet

  • Dimarts, 19 de maig del 2015

    On és l’estiu?

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Activitat 2.1

    a) Les oracions de relatiu

    En una oració de relatiu, el pronom relatiu fa una funció respecte del verb. Per exemple, en la frase La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres, el pronom relatiu on fa de complement de lloc del verb vivia (la Clara vivia a la casa). Per aquest motiu, no és adequat afegir-hi un pronom feble que tingui aquesta mateixa funció (en aquest cas, el pronom hi). Així doncs, en comptes de:

    La casa on hi vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual en parlaven era molt interessant

    cal dir:

    La casa on vivia la Clara tenia moltes finestres
    El tema del qual parlaven era molt interessant.

    Referència: Optimot, fitxa 7383/2

    b) Les preposicions

    La norma de la caiguda de preposicions és sens dubte la que crea més problemes  de totes les de sintaxi, i la que menys s’ha assimilat, però, a més, sembla que en aquest cas Fabra només va reintroduir una part del sistema medieval en què estava integrada. Va prescriure que caiguessin les preposicions febles de règim verbal davant un que però no –com calia esperar si s’adopta la sintaxi dels clàssics (o l’actual d’altres llengües romàniques)– davant una interrogativa indirecta. Cau el de que poso entre parèntesis a (1) “L’èxit depèn (de) que la maniobra surti bé” però no a (2) “L’èxit depèn (de) si la maniobra surt bé”. I, com va tornar a recalcar Solà a la seva última lliçó, la immensa majoria de professionals –inclosos
    els de l’IEC– no veuen cap problema en la no-caiguda a (2) i, en canvi, condemnen sense pal·liatius la no-caiguda a (1).

    Referència: Ara, 12 d’abril del 2015

    Habitualment el complement directe no porta preposició, però hi ha algunes excepcions en què s’usa la preposició a:

    1. Davant dels pronoms forts següents referits a persona: tu, ell, ella, nosaltres,vosaltres, ells, vós, vostè, mi i si. Per exemple: Us he vist a vosaltres.
    2. En l’expressió l’un a l’altre. Per exemple: Es miraven l’un a l’altre. 
    3. Per desfer ambigüitats en frases comparatives si ja s’han esgotat altres recursos. Per exemple: T’estimava molt, potser més que a la seva mare. 
    4. Davant de complements directes desplaçats a inici de frase i que representen una persona o grup de persones, per desfer l’ambigüitat que pot comportar començar la frase sense preposició, en què podria semblar que és el subjecte i no el complement directe dislocat. Així, s’escriu:
      A l’Anna ja no la veig.
      Als nens, afortunadament, aquesta norma els afecta molt directament. 
    5. Hi ha alguns casos en què la preposició a és optativa:

    — Davant dels pronoms tothom, tots i ningú. Per exemple, podem dir: Coneix a tothom o Coneix tothom.
    — Davant dels pronoms qui, el qual, la qual, els quals i les quals. Tant podem dir A qui van assassinar? com Qui van assassinar?
    — Davant de dos complements directes coordinats en què un ha d’anar introduït per la preposició a i l’altre, no; per paral·lelisme, els podem introduir tots dos amb la preposició. Per exemple: Saluda a ells i la Maria Saluda a ells i a la Maria.

    Referència: Optimot, fitxa 7366/2

    DEURES:

    • Acabeu de revisar el text sobre el comerç just. Fixeu-vos en l’ús de les preposicions.
    • Busqueu informació de les entitats següents i porteu-la a classe:
    1. Eicascantic
    2. Asendi
    3. El Caliu: Xarxanet i TV3 a la carta

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dimarts, 24 de març del 2015

    Coa el calafate.jpg

    ACTIVITATS DEL DOSSIER:

    • Objectius de la unitat 5

    a) Els complements verbals

    Hem fet un exercici per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu, tot i que hi ha diccionaris que recullen l’ús intransitiu. Ésadir dóna preferència a l’ús intranstiu.]
    • estranyarNo sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu; en canvi, el GDLC només l’ús intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugna trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]

    b) L’article

    RECORDEU: Pel que fa als topònims que no tenen forma catalana, l’article s’ha d’escriure amb majúscules i, per tant, no s’hi apliquen les normes de contracció.

    DEURES:

    • Amb el diccionari a prop, feu l’exercici d’homònims de la fotocòpia.

    Fins dijous!

    Article complet

  • Dijous, 30 de gener de 2014

    Qui ha fet rodó avui?

    a) Els complements verbals

    Hem repassat alguns procediments per identificar el CPred  quan concorda amb el CD:

    CPred :

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com duia el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran té només un barret.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > Que com has d’endreçar les camises? Planxades, esclar, no deus pas voler que quedin ben arrugades. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del verb.] [Context: És la intenció de la dona.]

    CCM: En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com duia el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del verb.] [Context: En Ferran no té estil.]

    CN dins del CD:

    • En Ferran duia el barret espellifat. > Com era el barret? Espellifat. [Espellifat és un adjectiu, concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: En Ferran té uns quants barrets.]
    • En Ferran duia un barret amb poca gràcia. > Com era el barret? Amb poca gràcia. [Amb poca gràcia és un SPrep, no concorda amb barret i és un complement del nom.] [Context: El barret d’en Ferran és més aviat lleig.]
    • Endreça a l’armari totes les camises planxades. > A veure, quines camises he d’endreçar? Només les planxades. No deu haver tingut temps de planxar-les totes. [Planxades és un participi, concorda amb camises i és un complement del nom amb un valor especificatiu.] [Context: És la interpretació de l’home.]

    Fixeu-vos que el complement que regeix prendre per (de, com a) és un CPred. També fa la funció de CPred el complement que acompanya el verb dir-se.

    • dir [un nom] [a algú: CI]: Donar com a nom.
    • dir-se [un nom]: Tenir com a nom.
    • Li diuen Toti, però es diu Josep.

    EXERCICI: 31 (pàg. 168)

    b) El verb: irregularitats

    1. En català la normativa no accepta cap infinitiu en -guer; ni cap gerundi acabat en-guent. Les formes *sapiguer, *sapiguent… només es poden utilitzar en un context col·loquial o familiar.
    2. pondre postala posta dels ous, la posta de sol | posar posada:  la posada a punt
    3. compondre composar: fixeu-vos que normalment hem d’utilitzar compondre.

    compondre

    v. tr. [LC] Formar (un tot) reunint o combinant elements, parts, ingredients, diversos. Compondre una medecina de diverses substàncies.
    tr. [LC] Fer (una obra intel·lectual) executant-ne les diverses parts i combinant-les d’una manera harmònica. Compondre un poema, un sermó. Té un estil elegant i vivaç, però compon malament.
    tr. [AR] Ordenar, segons les lleis estètiques i els cànons de la proporcionalitat, tots els elements que formen (una obra pictòrica), de manera que mantinguin un efecte d’equilibri, de bellesa i de gràcia.
    tr. [LC] [MU] Produir (una obra musical). Compondre una òpera. Un músic que executa però no compon.
    tr. pron. [LC] compondre-s’ho [o compondre-se-les] Arranjar les coses de manera que reïxin.
    tr. [LC] [AF] En tip., ordenar els caràcters gràfics i els espais corresponents per formar els mots i les línies (d’un text destinat a ésser imprès). Ara componen el vostre article.
    intr. pron. [LC] Algú, arranjar amb especial artifici el seu aspecte físic. Vés-te a compondre, que hem d’anar a teatre. Tot el dia es compon.
    tr. [LC] Diversos elements reunits o combinats, formar, constituir, (un tot). Els ossos que componen l’esquelet. Els éssers que componen l’univers. Els segells que componen la seva col·lecció. Les persones que componen el jurat s’han retirat per deliberar.
    intr. pron. [LC] La paret de l’ou es compon de tres membranes. Una biblioteca composta de llibres nous.
    tr. [LC] què compon això amb allò? [o què compon això?] Expressió que indica la incongruència d’una cosa o la impossibilitat de comparació amb una altra.
    intr. pron. [LC] Entrar en acord amb algú fent algunes concessions. Compondre’s amb els seus creditors.

    composar

    v. tr. [DR] Imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
    tr. [LC] Captenir-se (amb algú) fent-lo anar dret, imposant-li la nostra voluntat, fent-li creure el que volem.
    tr. [DR] Arbitrar.

    DEURES:

    • Feu els exercicis 22, 23 i 25 de les pàgines 160 i 161.
    • Repasseu el que hem fet fins ara per preparar la prova del dia 6.

    Fins dimarts!

    Article complet

  • Dimarts, 28 de gener de 2014

    Sant Tomàs d’Aquí-no; per això, avui hem fet classe.

    a) La variació lingüística: els registres

    Els dialectes són als usuaris de la llengua el mateix que els registres són als usos de la llengua. És a dir, així com els dialectes es vinculen a les persones i als grups humans, els registres es vinculen a unes funcions determinades. Aquestes funcions tenen unes constants lingüístiques que les caracteritzen i permeten parlar d’uns tipus de llengua propis de cada funció que anomenem registres. (Isidor Marí, “Registres i varietats de la llengua”, Com, núm. 3)

    b) Els complements verbals

    Hem fet un exercici per veure com podem recórrer al diccionari per saber si un verb és transitiu o intransitiu. Això pot ser important a l’hora de decidir si hem de fer servir la preposició  a o si hem d’utilitzar el pronom el o bé el pronom li.

    • interessarAquesta pel·lícula la/li pot interessar. [S’admet tant en l’ús transitiu com en l’intransitiu.]
    • encantarL’encanten les novel·les de Jesús Moncada. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu, tot i que hi ha diccionaris que recullen l’ús intransitiu. Ésadir dóna preferència a l’ús intranstiu.]
    • estranyarNo sé per què l’estranya. [En aquesta accepció, el DIEC només el recull com a verb transitiu; en canvi, el GDLC només l’ús intransitiu.]
    • repugnarElla diu que li repugna trobar-se’l cara a cara. [verb intransitiu]
    • escriure: Li escriurem així que arribem a Mallorca. [Regeix un complement indirecte de persona; el CD és el text que escrivim.]

    EXERCICIS: 30 (pàg. 168) i fotocòpia

    DEURES:

    • Analitzeu els complements verbals de les oracions de l’exercici 31 de la pàgina 168. Tingueu en compte com distingir els complements circumstancials de mode dels complements predicatius.
    • Resoleu el conflicte matrimonial: Endreça a l’armari totes les camises planxades. És ella que no s’explica? És ell que no escolta?

    Fins dijous!

     

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Dori: Bon dia Vicenç, estic intentant fer l’article d’opinió i em surt un enllaç que crec que no té res a...
  • Dori: Bon dia Vicenç, ara ho entenc ja que jo estic més acostumada al llenguatge administratiu i ho veia estrany,...
  • vvinyas: Totes dues formes són correctes, amb article i sense: del 2016 i de 2016. En el cas de la forma amb article,...
  • Vanesa: Hola Vicens, la presentació que has penjat i que vam veure a classe, no hi ha l’opció d’imprimir...
  • Dori: Ostres! perdona, el meu ordinador fa el que vol i ha posat el teu nom malament.

Núvol d'etiquetes

accentuació adequació adjectiu alfabet fonètic article article d'opinió català occidental català oriental cohesió complements verbals composició derivats dialectes geogràfics dièresi enumeracions estilística exposició oral expressió oral fonètica sintàctica gerundi gènere informe majúscules neologismes nombre notícia numerals oracions compostes precisió lèxica pronoms febles propietats textuals Proves registres relatius resum ser i estar signes de puntuació sinonímia substantiu text antic topònims velarització verbs veu passiva vocalisme