• C2 12a sessió: dilluns 8 de gener

    Imatge de Cristina Ramírez

    La sessió del dilluns 8 de gener va començar amb la presentació de la Marta, nova companya del curs del C2. És professora d’història i no havia pogut venir abans, ja que ha estat treballant. A continuació, vam seguir amb la paraula del dia. En aquest cas vam aprendre el significat etimològic de la paraula bugia. Bugia és un sinònim d’espelma. Fa temps, hi havia una ciutat anomenada Béjaïa (en català, Bugia) que exportava cera per tota la Mediterrània. Com que era de les millors, col·loquialment la gent en lloc de dir: “Vull una espelma de Béjaïa”, deia: “Vull una Béjaïa”. Amb el temps se li va quedar el nom, i com que les bugies s’assemblen a les espelmes, així se li ha quedat el nom.

    Per escalfar motors, vam rebre, per part de la Blanca, la programació del segon trimestre, que finalitza el 19 de març i durant el qual haurem de llegir Pedra de tartera, de Maria Barbal.

    Seguidament, per variar la dinàmica, en lloc de fer el resum, la professora ens va passar el qüestionari medial i vam comentar algunes preguntes, com ara el que hem après fins ara, si voldríem tornar a treballar algun aspecte o comentaris sobre la professora. En general l’opinió va estar bastant consensuada entre nosaltres. Hem après molt durant el primer trimestre, hem refrescat moltes normes, hem après sobre els recursos retòrics per argumentar i estem contents amb les dinàmiques d’aprenentatge que proposa la Blanca i tota la informació que ens va donant.

    Havent escalfat, vam visualitzar uns models de prova d’examen del curs superior C2. En primer lloc, vam veure el del Consorci per a la Normalització Lingüística. Es pot veure en l’enllaç següent:

    Estructura prova CPNL

    I després vam veure el de la Direcció General de Política Lingüística. Es pot veure en l’enllaç següent:

    Estructura prova Política Lingüística

    Hi ha algunes diferències, però en la major part és molt similar. Ens podem apuntar al de Política Lingüística si volem augmentar les possibilitats d’aprovar.

    Abans de la pausa, vam seguir amb el dictat, dut a terme per la Tere. La història entre la parella i el capellà comença a enredar-se.

    Després del descans, vam començar a treballar en els textos escrits. Vam visualitzar unes diapositives sobre els textos periodístics d’opinió, que poden ser: articles d’opinió, editorials, ressenyes o crítiques, cartes al director o columnes d’opinió. A continuació, vam analitzar en grup l’estructura d’un article d’opinió, i vam observar si l’argumentació del text era deductiva (partint de la tesi) o inductiva (concloent amb la tesi).

    Sense més temps, la Blanca va posar, tot i que curts, molts deures per a la setmana vinent:

    • Exercici 2 dels connectors de les fotocòpies de l’anàlisi de l’article
    • Portar un article d’opinió
    • Exercicis del tan/tant
    • Exercicis de l’apostrofació de l’article i “lo”
    • Llegir l’article d’opinió de l’Espinàs, fer els exercicis i el posterior anàlisi
    • Portar una llista d’arguments a favor i en contra sobre:

    LA TELEVISIÓ: CULTURA O ADDICCIÓ

    Bona setmana!

    Article complet

  • C2 11a sessió: dilluns 18 de desembre

    Imatge de Todonavidad.info

    Que ràpid que passa el temps, ja hem acabat el primer trimestre!

    Com cada dilluns, hem començat la classe amb la paraula de dia. En aquest cas, hem après d’on prové la paraula brindis i ratafia. La paraula brindis l’hem importada de l’alemany i forma part de l’expressió germànica ich bring dir‘s, que significa “t’ho ofereixo”. Forma part del ritual de les persones que arriben a un acord i volen manifestar la satisfacció de l’entesa, ritual que moltes vegades és un brindis de celebració. En canvi, ratafia ens ve de les Antilles franceses, on el segle XVII ratificaven els pactes amb aquest licor. És un escurçament de l’expressió llatina rata fiat res, que vol dir “que sigui ratificat el pacte”.

    A continuació, el Moisès va fer el resum oral de la classe anterior. Seguidament, el Jordi va analitzar l’estructura i els recursos retòrics que contenien les ressenyes que havia escrit la Blanca en el portal d’arts escèniques Hiperactivicat. En va destacar el concert de Sangtraït Simfònic al festival Acústica de Figueres, que la Blanca descriu i en fa una crítica sobre la simplificació dels músics de música clàssica tocant rock.

    La classe ha continuat i entre tots vam corregir els deures de la coma. La Blanca va fer un incís en l’ús de la coma per explicar que entre verb i complement directe (CD) o entre subjecte i verb no hi pot anar una coma, sinó que només en podrem posar en el cas que el subjecte sigui molt llarg. També hem posat en comú els deures de les majúscules i minúscules, revisant la norma i les excepcions.

    Després de la pausa, ens vam posar per parelles i vam avaluar les ressenyes dels companys amb una graella que ens va proporcionar la Blanca, adaptada de la que ella fa servir per corregir l’expressió escrita. Hi ha sis aspectes a tindre en compte: l’adequació, l’elaboració, la coherència, la cohesió, el domini i els recursos lingüístics.

    Per acabar la sessió, la Blanca ens va proposar jugar al concurs de TV3 El Gran Dictat. Vam haver d’endevinar paraules que sortien el llibre de Roc Casagran. Va ser molt divertit!

    Bones festes i una millor entrada d’any!

    Deures

    1) Fer ressenya del llibre L’Amor fora de mapa, de Roc Casagran.
    2) Exercicis de precisió lèxica (fotocòpies).
    3) Exercicis de derivats (fotocòpies).

    Article complet

  • C2 10a sessió: dilluns 11 de desembre

    Com cada setmana, vam començar la classe amb la paraula del dia que ens aporta el Diccionari etimològic de la llengua catalana, de Joan Coromines. Aquesta vegada vam aprendre el gentilici brasiler/a. Per conèixer-ne l’origen hem d’anar a principis del segle XVI, moment en què els portuguesos van descobrir el Brasil. Allà van començar a explotar un arbre que els proveïa d’un tint de color vermell intens, semblant al color d’una brasa. D’aquí van adoptar el mot de treballadors del Pau Brasil, que va acabar derivant en l’actual brasiler/a.

    A continuació, la Teresa va fer un resum de la classe anterior i, enllaçant amb aquest, vam fer un dictat de paraules divergents del castellà amb vocals o/u àtones. Però el repàs no va quedar aquí, ja que la Blanca ens va proporcionar uns fulls d’ortografia per a nivell C2 i ens vam centrar especialment en la vocal neutra i les vocals o/u àtones per a donar per tancat aquest apartat.

    Seguidament, vam passar a parlar dels recursos argumentatius que havíem trobat als diferents mitjans de comunicació. La Maria en va llegir uns de provinents d’una entrevista a Xavier Garcia Albiol que contenia moltes fal·làcies argumentatives com la generalització indeguda en dir frases com “La majoria de la gent…”. D’altra banda, la Cristina va portar un extracte de la sèrie de TV3 Merlí, on abundaven els recursos literaris com la ironia.

    Tot seguit, vam compartir impressions sobre les ressenyes literàries que hem hagut de fer del Conte de Nadal de l’Auggie Wren, de Paul Auster. Entrats en matèria, la Blanca va explicar les diferents variants per fer una ressenya periodística recolzant-se en les ressenyes de L’últim abat i el Hamlet de Nou, que ens havia donat en classes anteriors, i ens va dividir en petits grups de 2/3 persones per a analitzar la ressenya periodística Salvar el soldat Marco, que era part dels deures de feia un parell de setmanes.

    Ara va ser torn del dictat. En aquesta ocasió, en Moisés el va llegir i la Teresa el va escriure a la pissarra.

    En tornar del descans, vam fer un joc amb accents. De nou ens vam posar en grups de 2/3 persones (organitzats per alçada) i havíem d’encertar si la paraula portava accent o no. Aquest joc ens va servir per a repassar les normes d’accentuació, que breument són:

    • Accentuació d’agudes. Paraules acabades en: vocal, vocal +s, -en –in
    • Accentuació de les planes. Paraules no acabades en: vocal, vocal +s, -en –in (o el que la Blanca anomena consonants qualssevol)
    • Accentuació d’esdrúixoles. Totes.

    Al finalitzar, es va fer incís en els diftongs per a evitar confusions freqüents.

    Seguint amb els jocs, vam repetir el d’endevinar com s’escriu una paraula, però amb casos especials d’accentuació.

    Concurs d’accentuació. Fotografia de Moisés Torró

     

    Finalment, amb l’ajuda de més fotocòpies, vam estudiar els 9 punts de l’ús de la coma relacionant aquests 9 usos amb exemples pràctics.

     

    Deures

    Els deures de la setmana són fer els exercicis de les fotocòpies corresponents a Ortografia C2, L’ús de la coma i Majúscules i minúscules.

     

     

    Article complet

  • C2 9a sessió: dilluns 4 de desembre

    Exercici sobre les relacions semàntiques. Fotografia de Teresa Arechavala

    Avui hem començat la classe recordant l’experiència d’anar a la ràdio. Els participants ens han fet dentetes als que no hi vam poder anar i tothom ha mostrat la satisfacció per la feina feta i se n’han comentat anècdotes. Us adjunto l’enllaç a la notícia.

    Després que la Blanca hagi escrit l’ordre del dia a la pissarra, hem començat la classe, com cada dilluns, aprenent una paraula nova. Ha estat el torn de la paraula boicot, paraula ben coneguda per tothom (“negar-se a fer una cosa”) però desconeguda en el sentit etimològic. Boicot prové del nom del Sr. Charles Cunningham Boycott, un personatge a qui els pagesos es van negar a pagar els impostos d’un compte, és a dir, li van fer boicot.

    La classe ha continuat amb la Cristina, que ens ha fet el resum de la classe anterior. Seguidament, hem reprès el tema de la o/u àtones, el qual ens havíem d’haver preparat i resumit ja fa uns dies. Hem fet un test de la o/u àtones en grup i hem consultat tots aquells dubtes que teníem al respecte. Hem tancat aquest apartat comentant uns exercicis que haurem de fer (especificats més endavant).

    Avui també hem acabat amb les estructures argumentatives i les fal·làcies. Hem vist un exemple de fal·làcia a partir un extracte d’un capítol de la sèrie House of cards. A partir d’aquest exemple, la Blanca ens ha demanat buscar per al proper dia exemples de recursos argumentatius que trobem o veiem pel nostre entorn.

    Fa uns dies vam haver de buscar el significat de diferents paraules relacionades amb les relacions semàntiques (per exemple, sinonímia, hipònim, antonímia, etc.). Avui hem tingut uns minuts per refrescar aquests significats i, en grups, hem aparellat aquestes paraules amb exemples, com es pot veure (més o menys) a la fotografia de més amunt.

    Hem acabat la primera part de la classe amb el dictat creatiu, que ha estat dictat per la Maria i escrit a la pissarra pel Moisés, a qui tocarà dictar el proper dia.

    Després de la pausa hem continuat parlant de la ressenya, ja que durant les vacances de Nadal haurem de fer-ne una sobre el llibre L’amor fora de mapa. Aquí hem fet un incís sobre aquest llibre, en què hem comentat la forma que té l’autor d’escriure alguns mots no normalitzats (com iutub, de l’anglès youtube) amb l’objectiu d’aproximar-se al lector. Es diu que l’autor s’agafa una llicència estilística. Hem seguit la classe repassant l’estructura de la ressenya, i en concret hem parlat sobre el resum. Hem fet pràctiques entre tots resumint petits paràgrafs que hem projectat a la paret. La Blanca ens ha entregat dues fitxes, una sobre el resum i l’altra sobre valoració crítica, que ens ajudaran a fer una bona ressenya.

    Hem acabat la classe d’avui llegint col·lectivament el conte de Paul Auster El conte de Nadal d’Auggie Wren. Cadascú s’ha preparat un fragment del conte i seguidament l’hem llegit amb veu alta. La Blanca ha gravat tota la narració i ja ens l’ha passat per correu electrònic. Per al proper dia haurem de fer una ressenya d’aproximadament una pàgina sobre aquest conte que inclogui una petita introducció sobre qui és Paul Auster, un resum del conte i una valoració crítica.

    Finalment, ens hem acomiadat fins dilluns que ve.

    Per cert, en algun moment de la classe (no recordo ben bé quan) hem parlat sobre la festa de Nadal, que serà el dimarts 19 de desembre a les 19h. Poden venir criatures però la parella no. Cada estudiant ha de posar 1€ per subvencionar els premis que hi haurà per al concurs de tapes.

    Bona setmana!

    Deures

    1. Ressenya del conte de Nadal de Paul Auster.
    2. Exercicis o/u àtones (sobretot del 296 en endavant) de la fitxa que ens ha donat la Blanca.
    3. Buscar un exemple d’estratègia argumentativa que trobem al nostre entorn.

    Article complet

  • C2 8a sessió: dilluns 27 de novembre

    Els alumnes del C2 en el simulacre de tertúlia a Cugat.cat Ràdio. Foto de Cugat.cat 

    Avui és el dia que havíem de fer el debat radiofònic a Cugat.Cat Ràdio 91.5 FM, que es va emetre el dijous 30 de novembre al matí dins el programa L’anell al dit, conduït per la periodista Carme Reverte.
    A les 15.45 h uns quants de nosaltres –la Maria, la Montse, en Moisés i un servidor– ens vam trobar amb la Blanca a l’aula de Servei Local de Català (SLC) per anar a les instal·lacions de Cugat.Cat Ràdio. Abans de marxar, la Blanca ens va proposar ensenyar-nos uns exercicis de relaxació, per tal que si arribat el cas de posar-nos nerviosos davant el directe tinguéssim una eina d’autoajuda.

    En arribar a les portes de la ràdio, ens vam trobar amb la resta de companys, la Cristina i l’Eduard. Allà ens va rebre la Carme Reverte, conductora del programa L’anell al dit, que cada dijous conté un espai que gira al voltant de la llengua catalana. Un cop fetes les presentacions, vam entrar a l’estudi on es va realitzar la gravació del programa. La Carme Reverte va fer una petita introducció del curs C2 del SLC i va donar pas a la Blanca perquè expliqués el que anaven a fer. El nostre debat consistia a discutir si el gat és o no un bon animal de companyia; la Maria defensava que sí, l’Eduard es posicionava en contra i jo donava una altra opinió. Aquestes tres intervencions les van analitzar la Montse, la Cristina i el Moisés, que van desconstruir les diverses tècniques que havíem utilitzat: preguntes retòriques, estratègies argumentatives, fal·làcies i recursos de cortesia lingüística. El rellotge es va aturar i allò que havia de durar uns vint minuts va allargar-se fins ben bé trenta-cinc minuts.

    Un cop finalitzada la gravació, vam fer un cafè de tornada a les instal·lacions del SLC i de passada comentar la jugada entre els companys.

    Un cop retornats a l’aula, vam tornar a la rutina: l’Eduard va fer el resum del dia anterior i a continuació la correcció dels deures (exercicis 1, 2 i 3 de la pàgina 267 i 281). D’aquests exercicis sobre les relacions semàntiques, podem destacar la diferència entre composar i compondre. Mentre que la segona, compondre, la utilitzarem per a la creació de música, en canvi, composar, segons el diccionari.cat, significa imposar arbitràriament (a algú) una contribució, una multa. L’exemple de la Blanca va ser: “Van composar aquest candidat per la falsificació de l’expedient acadèmic”.

    A més a més, també teníem una altra tasca de fonètica sintàctica, que vam aprofundir amb una feina en què calia primer llegir les grafies fonètiques i veure quins sons no es  realitzaven per contactes vocàlics (elisió, assimilació, geminació, etc.).

    A continuació, vam començar un tema nou: la ressenya. L’objecte d’una ressenya és fer un text en què es fa un resum i valoració personal d’un llibre, obra de teatre, pel·lícula, exposició, etc. Aquest gènere té una pauta clara: introducció, resum, comentari crític i conclusió. Immediatament després vam fer uns exercicis d’anàlisi d’unes ressenyes ja fetes (per exemple, d’un llibre del periodista Martí Gironell).

    Per concloure, i per no perdre el costum, la Blanca ens va donar una bateria de deures: buscar informació sobre Paul Auster; treballar la ressenya de Marina Espasa sobre el llibre de Javier Cercas Salvar el soldat Marco, del dossier de les ressenyes. I finalment fer el resum teòric  de les vocals o/u en posició àtona, que fa setmanes que arrosseguem sense explicar a l’aula.

    Article complet

  • C2 7a sessió: dilluns 20 de novembre

    Exercici de fonètica. Foto d’Eduard Casas

    Ja són 7 sessions! La llavor ja és sembrada i no parem de regar.

    En aquesta sessió la paraula del dia avança en l’abecedari i comença per la lletra B.

    La Blanca ens explica l’origen de la paraula bigoti, la qual, segons Coromines, té l’origen a Flandes a partir de l’expressió local bye Gode (“per Déu!”) que anava acompanyada del gest de tocar-se el bigoti. Els soldats de la corona espanyola que estaven desplaçats allà van acabar relacionant el gest amb la paraula i és així com ens va arribar aquesta paraula a casa nostra.

    A continuació, en Jordi va fer el resum oral de la sessió anterior i seguidament vam corregir els exercicis que teníem proposats com a deures.

    Abans de començar amb matèria nova, en Moisés i la Berta ens van explicar els tipus de connectors que podem utilitzar en les nostres exposicions, tant orals com escrites. Aquesta explicació havia quedat pendent l’últim dia, en el marc del trencaclosques d’experts que havíem iniciat al final de la 6a sessió del curs C2, quan per manca de temps no s’havia pogut abordar el darrer punt corresponent precisament als connectors. Gràcies, Berta i Moi, ens va quedar molt clar!

    Entrant ja de ple en la sessió i amb vista a preparar el que serà la 8a sessió, ens vam disposar a preparar el cara a cara radiofònic que es gravarà a Cugat.cat Ràdio el proper dilluns 27 de novembre. El tema escollit va ser el debat sobre si el gat és o no és un bon animal de companyia. Per preparar el cara a cara ens vam dividir en tres grups, en què cadascú exposaria el seu parer. En cada grup hi haurà un orador que defensarà el seu punt de vista i un segon participant que explicarà quines estratègies argumentatives, fal·làcies i recursos de cortesia lingüística ha utilitzat l’orador per defensar la seva opinió.

    Després de la pausa, la Montse ens va dictar la continuació del dictat creatiu que estem relatant entre tots. En aquesta ocasió, la paraula rossolar es va incorporar en el lèxic de la majoria del grup.

    Per acabar la sessió, la Blanca ens va proposar un eriquidor exercici del que hauria hagut de ser un repàs sobre fonètica. Calia, doncs, relacionar les lletres amb tots els seus sons. En definitiva, un bon repàs a tots els nivells.

    Per no perdre el costum, abans de plegar veles, la Blanca ens va obsequiar amb les tasques pendents (perífrasi de deures), que són els següents:

    1. Marcar fenòmens de fonètica sintàctica (pàgines 2 i 3 de les fotocòpies)

    2. Fer exercicis 1,2 i 3 de la pàgina 267 i següents del llibre

    3. Fer exercicis 1,2 i 9 de la pàgina 281 i següents del llibre

    4. Fer resum de les paraules en titolet:

    4.1. La polisèmia i l’homonímia

    4.2. La sinonímia i l’antonímia total i parcial

    4.3. Falsos sinònims

    4.4. Doblets lèxics

    4.5. Hiperònim

    4.6. Hipònim

    4.7. Neologismes

    4.8. Barbarismes

    Fins la propera!

    Article complet

  • C2 6a sessió: dilluns 13 de novembre

    Mapa mental de l’Eduard. Imatge de Cristina Ramírez

    Com a les sessions anteriors, la classe del dia 13 de novembre es va iniciar amb la paraula dia. Vam aprendre que arrossegar ve de ròssa (cavall vell, decadent i de poc vigor per al treball) que al segle XIII s’emprava per castigar els dolents estirant-los amb una corda nugada a l’animal.

    Tot seguit, la nostra campanya Cristina va resumir la sessió passada i vam corregir els deures següents:

    • Exercici de lèxic
    • Exercicis del perquè/ per què/ per a què
    • Vam mostrar els nostres mapes conceptuals de la retòrica, dels quals van destacar el de la nostra companya Maria i el nostre company Eduard
    • Vam visionar els vídeos relatius a les estratègies argumentatives i vam comentar els tipus d’arguments que s’empren en cadascun

    A continuació, vam formar grups de quatre persones per a representar els cara a cara. Mentre dos alumnes debatien amb punts de vista oposats, les altres dues persones en feien la valoració amb una rúbrica.

    Cara a cara. Imatge de www.universocinema.com

    Un cop finalitzat el cara a cara, es va realitzar el dictat, en què la història s’embolica cada vegada més.

    Després del descans, vam dur a terme un trencaclosques d’experts mantenint el mateix grup de 4 persones que havia discutit en el cara a cara, on cada membre del grup havia d’explicar una part dels blocs temàtics següents:

    1. Bones pràctiques i bellesa del llenguatge
    2. Fal·làcies argumentatives
    3. Connectors

    En primer lloc, ens vam ajuntar amb la persona del grup contrari que tenia el mateix bloc i ens vam explicar les diferents parts que ens corresponien. En segon lloc, es van agrupar els membres que formaven el grup original i cadascú havia d’explicar a la resta dels companys la totalitat del seu bloc temàtic.

    Finalment, la Blanca va posar el deures per a la setmana pròxima:

     

     

     

    Article complet

  • C2 5a sessió: dilluns 6 de novembre

    La sessió del dilluns 6 de novembre va començar amb la paraula del dia. En aquest cas vam aprendre el significat etimològic de la paraula assassí. Assassí és una paraula d’origen àrab que vol dir “addicte al haixix”. En el temps de les creuades hi havia una secta musulmana temuda pels cristians. Segons deien, aquesta secta cometia assassinats en nom d’Al·là sota la influència del haixix. Aquesta secta va passar a anomenar-se haixixins, és a dir, “els que consumeixen haixix”. Més endavant, la paraula agafaria la forma assassí per designar la persona que comet assassinats.

    A continuació, la Blanca va parlar sobre el segon concurs fotogràfic a Instagram, anomenat  “I tu, jugues en català?”. Va comentar que hi podem participar fins al 15 de novembre, enviant una fotografia en què es relacioni el joc i el català. Aquesta fotografia s’ha de publicar a Instagram amb l’etiqueta #jugacpnl i descriure-la amb una paraula o frase.

    Seguidament, la Montse va fer el resum de la sessió anterior i vam comentar els dubtes que ens van sorgir dels deures sobre la morfologia del substantiu i de l’adjectiu. La resta d’exercicis  els hem d’autocorregir amb el solucionari.

    Una de les tasques que havíem de fer per dilluns era un mapa mental sobre el vídeo “Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal”, de Teresa Baró.

     

    Tal com havíem fet a la sessió anterior, vam col·locar els mapes conceptuals sobre les taules, ben visibles per a tothom. D’aquesta manera, vam poder passejar-nos per l’aula, observant les diferències entre ells. N’hi van destacar de dos tipus diferents, els que contenien molta lletra i els que només es mencionaven els conceptes. N’hi va haver un que tenia colors i que destacava perquè entrava per la vista. De cara al proper mapa mental que hàgim de fer, la professora ens va encoratjar a usar els colors per donar vida i atractiu al mapa.

    Ja per entrar en matèria de la sessió, vam comentar els recursos retòrics de la comunicació. Cada alumne, expert en un apartat, va comentar el que va creure rellevant i important d’un dels apartats  que tenia assignat a estudiar. Així, vam poder parlar sobre les diferències entre la retòrica actual i la clàssica, la retòrica i l’argumentació i les figures retòriques. L’activitat es va allargar una mica i només va quedar temps, abans de la pausa, perquè la Berta llegís el dictat creatiu preparat per ella mateixa.

    Havent descansat, vam visualitzar un vídeo model d’una exposició oral. El professor protagonista fa una exposició de caràcter expositiu, ja que comparteix les dades d’una enquesta.  Ens serveix de model perquè fa una introducció fent una salutació i una petita explicació del que serà l’exposició, un desenvolupament del tema, i s’acomiada amb un resum del que ha explicat i un agraïment al públic que l’escolta. Es veu clarament que usa l’estructura tripartida: introducció, nus i desenllaç. Tot i que és un bon model, la Blanca va esmentar el fet que la nostra exposició oral haurà de ser de caràcter argumentatiu.

     

    Visionat d’un vídeo a l’aula. Imatge de Cristina Ramírez

    I aquest comentari va donar pas a fer l’activitat sobre l’argumentació. Ens va repartir uns exemples que havíem d’emparentar amb el tipus d’argument. Fet això i resolt el misteri, per grups vam haver de preparar un guió amb uns arguments per defensar el tema “Intercanvi de cases, una forma barata de viatjar”.

    Per últim, la Blanca va posar, tot i que curts, molts deures per a la setmana vinent:

    • Mapa mental de la retòrica, pàg. 7,8 i 9 del llibre
    • Anàlisi d’un dels quatre vídeos que enviarà per correu electrònic
    • Preparació d’un cara a cara
    • Exercicis de perquè
    • Exercicis de lèxic
    • Preparar el tema de o/u

    M’agradaria afegir el vocabulari nou que la Blanca va llançar a l’aire i que dilluns vam caçar i ja l’hem après:

    • Sengles – Un per a cadascuna de dues o més persones o coses.(DIEC 2)
    • Esmerçar – Emprar (DIEC 2)

    Gràcies!

    Article complet

  • C2 4a sessió: dilluns 30 d’octubre

    A classe del C2. Foto de Montse Sales

    El dilluns 30 d’octubre de 2017 la Blanca va començar la classe per la paraula del dia, alarma, que prové d'”A l’arma!”, que era el crit amb què les autoritats militars feien formar els soldats per atacar l’enemic. D’aquest crit es va passar al verb alarmar i després el nom alarma. Moltes exclamacions han passat a ser paraules corrents: “Amb Déu siau” es converteix en adéu i “Anuncià l’àngel a Maria” es converteix en Àngela per dir que sí.

    La Maria va ser l’encarregada de fer el resum del dilluns passat, 23 d’octubre de 2017. Tot seguit, vam corregir els deures; en primer lloc, vam exposar els dubtes sobre els exercicis de la vocal neutra, la Blanca va aclarir les paraules malenconia (principal) i melancolia (secundària), que es refereix a l’estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga. En segon lloc, vam observar els esquemes de tots els companys que havien fet sobre com fer una exposició oral (pàg. 137-138), dls quals es va destacar el del Jordi, ja que el seu era un mapa conceptual i no pas un resum. I en tercer lloc, vam corregir els deures del text de Jaume Funes (pàg. 139-141).

    Després de la pausa, ens vam posar per parelles per elaborar una mapa conceptual de la taula rodona. Per últim, vam fer una intervenció oral participant en la taula rodona que portava com a títol “La importància de la lectura en el procés d’aprenentatge”, aprofitant el text d’Ada Castells Literatura, per a què?. En la intervenció exposàvem i argumentàvem el nostre punt de vista com a professionals de l’ensenyament. La intervenció es feia un per un, en grups de quatre. La Blanca va donar 10 minuts per preparar-la i podia durar entre 2 i 4 minuts. Després els companys que escoltaven omplien la graella d’observació, que serveix per valorar i millorar les nostres intervencions.

    Deures

    1/ Explicar detalladament perquè els companys ho entenguin:

    • La retòrica clàssica (Maria), pàg. 7-8
    • La retòrica actual (Cristina)
    • La retòrica i l’argumentació (Montse), pàg. 9.
    • Article d’opinió (Jordi), pàg. 65
    • Les figures retòriques (Tere), pàg. 331, pàg. 332-333 del 7-12 (Eduard)

    2/ Mapa conceptual del vídeo Les 5 claus per seduir el teu públic a través de la comunicació no verbal”, de Teresa Baró, que la Blanca ens enviarà per correu electrònic.

    3/ Gramàtica: morfologia del substantiu i l’adjectiu.

    Article complet

  • C2 3a sessió: dilluns 23 d’octubre

    La classe del dilluns 23 d’octubre va ser seguir més o menys l’estructura que la Blanca, la professora, ens havia avançat en classes anteriors.

    En primer lloc, ens va explicar l’etimologia de La paraula de la setmana, que en aquest cas va ser una expressió: a la babalà. Aquesta expressió té el seu origen en l’àrab: ells feien servir la fórmula alà báb Al·lah, que significava “a la mà de Déu”, per referir-se als pobres que demanaven almoina pel carrer. El significat es va anar modificant al llarg del temps i actualment significa “fer les coses de qualsevol manera o de manera impulsiva”.

    A continuació, la Montserrat va fer un resum oral de la classe de la setmana anterior. Va destacar, entre d’altres, l’exercici relacionat amb la redacció d’una nota de premsa, el dictat creatiu i les explicacions de la professora en relació amb els recursos disponibles per resoldre dubtes relacionats amb la llengua catalana.

    Després vam començar l’activitat principal de la primera meitat de la classe. Durant tres quarts d’hora vam elaborar, en equips reduïts, la nota de premsa sobre l’acte de presentació dels cursos de català per a adults i del programa Voluntariat per la Llengua, que s’havia celebrat el dimecres dia 18 al Claustre del Monestir.

    Per portar a terme la feina, la professora, en primer lloc, va fer un breu guió sobre l’estructura i el contingut que havia d’incloure el document final; també, per tal de facilitar la tasca, va recordar les bases d’un procés de treball en equip; a continuació, va fer grups de tres o quatre persones en els quals cada component va aportar un apartat de la nota de premsa que havia treballat en classes anteriors. D’aquesta manera vam podem agrupar i revisar tota la informació de forma conjunta per, a continuació, redactar de forma precisa i completa la nota de premsa final. Aquesta nota de premsa es va entregar com a informació de partida al grup del nivell C1, que, també com a exercici de classe, haurà de redactar una notícia sobre l’acte. Aquesta feina es publicarà en línia aquesta setmana.

     

    Acte de presentació dels cursos de català per a adults i del programa Voluntariat per la Llengua sobre el que hem treballat a la nota de premsa. Font: vídeo Montse Sales

     

    Després d’un intermedi per airejar-nos, tots, alumnes i professora, vam tornar a la classe. Ara tocava fer el dictat creatiu, aquest cop l’havia preparat l’Eduard.

    La història cada cop està més emocionant: ara ja tenim un personatge principal, en Joan, que de moment sabem que es lleva i mira per la finestra, l’últim dia de la Quaresma. Què més passarà? La Berta ho desvelarà a la propera classe. A banda de despertar l’interès per la història, l’Eduard també tenia l’encàrrec de posar-nos-ho una mica difícil amb el text, i així ho va fer: el dictat contenia paraules amb ç i dièresi, i  aquestes no sempre són fàcils de recordar!

    A continuació, vam corregir els exercicis dirigits a fer que coneguéssim i ens familiaritzéssim amb els recursos lingüístics disponibles en línia (principalment), com ara el DIEC, el GDLG, l’Optimot o el Termcat, entre d’altres. L’exercici consistia a buscar com s’escrivien o si eren correctes en llengua catalana certes paraules o verbs.

     

    Exemple de cerca a l’Optimot. Font: www.gencat.cat/optimot

     

    La Blanca ens va recordar la lectura del primer trimestre, L’amor fora de mapa, de Roc Casagran. Mentre el llegim haurem d’anotar aquelles paraules que ens siguin desconegudes per després buscar-les al diccionari i introduir el resultat de la nostra recerca al blog del curs mitjançant un comentari. També hem de marcar els paràgrafs que ens semblin interessants o que ens agradin per alguna raó especial. Un cop llegit el llibre, haurem de fer una ressenya i la informació ressaltada segur que ens serà útil per fer-la al més interessant possible.

    És important mencionar que el CPNL de Sant Cugat ha organitzat una sortida pel 24 de novembre a Girona. La sortida tindrà una durada de tot el dia i consistirà a visitar llocs i monuments rellevants de Girona. És probable que es compti amb un guia que conegui a fons la ciutat i la seva història. És una bona excusa per conèixer Catalunya i com no!, per practicar català amb tots aquells que s’hi apuntin!

    L’activitat principal que vam realitzar a la segona meitat de la classe va ser repassar les normes relatives a l’ús de la vocal neutra. Nosaltres, com a deures de la classe anterior, havíem d’haver buscat la teoria i les principals regles associades. A més a més, la professora ens va resumir les principals normes d’ús i també va compartir amb nosaltres trucs memorístics per tal de fixar certes excepcions.

    Com a norma general les vocals neutres de paraules femenines acaben en a i les masculines en e, però trobem excepcions que hem d’aprendre’ns de memòria com “el poema” o “la mare”.

    Per saber com s’escriu la vocal àtona d’un nom o un adjectiu, hem de buscar el radical tònic i aleshores trobarem si hem d’escriure a o e a la paraula derivada.

    Sabem que els verbs que acaben amb vocal àtona s’escriuen amb a (cantava), però quan la vocal àtona ocupa la penúltima posició s’escriuen amb e (cantaven).

    I ara venen les excepcions a aquesta norma. Tenim els verbs anomenats de la pressa: vine, corre, obre i omple (el canti); si ho llegiu ràpid entendreu perquè els diuen els verbs de la pressa. Aquests verbs, tot i que acaben amb vocal àtona, s’escriuen amb e. Una altra excepció a aquesta norma són els verbs de la segona conjugació acabats amb –re.

    Per saber quina vocal àtona hem d’escriure en qualsevol forma verbal, podem buscar com s’escriu aquella vocal quan és tònica. El truc més recomanable és buscar la 3a persona del singular del present d’indicatiu i fixar-nos en com s’escriu: nedar s’escriu amb e perquè diem ell neda.

    I aquí tenim les últimes excepcions rellevants; són anomenades per alguns les excepcions del part, perquè es pot construir fàcilment una història interessant unint creativament tots aquests verbs: saber, fer, jeure, treure, néixer, caure i péixer.

    En aquests verbs escrivim exactament la vocal que sentim quan és tònica però, escriurem sempre a quan la vocal sigui àtona: trauré, naixerà.

    Finalment, hi ha paraules que s’escriuen igual en català que en castellà perquè ambdues llengües provenen del llatí (perfum, secret). També trobem les anomenades divergències, que són paraules que s’escriuen amb una vocal diferent en català i en castellà: treball/trabajo, rancor/rancor.

    Per verificar si havíem revisat la teoria a casa i si havíem entès les explicacions de la professora,  vam fer un test final sobre la vocal neutra.

     

    Les vocals en català. Font web http://blogs.cpnl.cat

     

    I amb això la classe va estar gairebé enllestida, només va faltar que la mestra dictés els deures (força) per la setmana vinent i encarregués a la Berta el dictat pel proper dia, i a mi, el resum de la classe…, que ara ja acabo.

    Article complet