Sobre aquest bloc.

CNL de Girona

  • S1 – U3 Tasca final

    Escull un objecte que per a tu sigui especial i descriu-lo. Explica’ns per què és especial per a tu.

    Article complet

  • La truita de patata més gran del món

    Article complet

  • S1 – U1 Tasca final

    Escriu en l’apartat de comentaris el teu perfil perquè els companys et puguin conèixer millor.

     

    Article complet

  • Viatges – Un viatge passat per aigua

    Quan vivia a l’Argentina em feia il·lusió que el meu home conegués les cascades de l’Iguazú.

    Hi havia dues opcions per fer el viatge, amb avió o amb autobús, i jo vaig creure que en bus seria una bona oportunitat per veure tots aquells paisatges tan diferents. El viatge era llarg però valia la pena el sacrifici.

    A primera hora del matí vam anar al punt de trobada i hi havia moltíssima gent.

    Després d’unes hores van dir els nostres noms i ens van indicar el lloc a l’autobús, a dalt i davant de tot: seria com anar al cinema.

    Ens vam posar en marxa i només va passar una estona que va començar a ploure.

    La pluja augmentava, encara faltaven molts quilòmetres i per a sorpresa nostra també va començar a ploure dintre del bus: teníem unes goteres a sobre el cap.

    Una mica més tard vam notar que els seients estaven mullats, vam anar a dir-ho als conductors i van donar-nos uns quants diaris no per llegir-los sinó per seure-hi a sobre.

    Ben bé vint-i-quatre hores de viatge, quasi vint-i-quatre hores de pluja i per fi vam arribar a l’habitació de l’hotel.

    I no sé quina va ser la cara que se’m va quedar quan vaig obrir les maletes i vaig comprovar que tota la roba estava tan humida com nosaltres.

    Laura

    Article complet

  • Viatges – La meva odissea a Berlín

    Fa ja gairebé disset anys, un 23 de maig de 1999, a les 7 h, a la ciutat de Guayaquil, prenia juntament amb el meu oncle un vol de la companyia Iberia amb destinació a Berlín. El vol faria escala a Caracas, on faríem canvi d’avió i a les 11 h prendríem rumb a Madrid.

    El vol es va retardar 30 minuts a sortir de Guayaquil, no vam estar al cas dels motius.

    A les dues hores de vol, la tranquil·litat de l’avió es va veure alterada pel plor d’un nen d’uns 10 o 12 mesos d’edat i l’angoixa de la seva mare. Ens assabentem que el nen tenia febre molt alta i no aconseguien abaixar-li la temperatura. Als pocs minuts es va escoltar l’anunci del comandant de la nau: ens comunicava als passatgers que tornàvem a l’Equador ja que no li permetien aterrar a Caracas amb un nen malalt. L’avió va prendre rumb a Quito, on un equip mèdic va donar atenció al nen: allí vam romandre dues hores aproximadament.

    Quan arribem a Caracas, gairebé a les 15 h, havíem perdut el nostre vol de connexió a Madrid i vam haver d’esperar a l’aeroport de Caracas fins a les 20 h, que sortia el nou vol que ens havien assignat.

    Evidentment, quan arribem a Madrid, també havíem perdut la connexió amb Berlín i vam esperar unes sis hores fins que ens van assignar un altre vol. La veritat ja no recordo l’hora d’arribada i sortida de l’aeroport de Madrid.

    Quan per fi arribem a Belín eren gairebé les 20 h. El nostre equipatge amb els retards i transbords s’havia extraviat, vam haver d’obrir la incidència en la companyia aèria i això ens va portar una hora més. Arribem a l’hotel i no teníem roba per canviar-nos, les maletes ens van arribar dos dies després.

    Galo

    Article complet

  • Viatges – Les aparences enganyen

    Aproximadament a la primavera del 2014 vaig anar a Frankfurt. Després de tres hores arribava a l’hotel. Després de deixar les maletes i cap a la nit, volia veure una obra de teatre i em vaig dirigir al metro.

    A l’entrada una noia (punki) en un mapa que portava t’assenyalava el teatre. Com que no m’entenia va optar per acompanyar-me fins a la mateixa porta. En aquell moment pense que no pots pensar malament de les persones pels vestits sinó per la educació i ara el meu pensament és diferent.

    Mercè

    Article complet

  • Viatges – Un viatge molt acalorat

    Una tarda, a la ciutat de Montevideo, estava decidit a pujar a un vaixell rumb a Buenos Aires. El trajecte tenia una durada, ni més ni menys, que de tres hores.

    Estant-me expedint el meu bitllet de viatge, de sobte, em sorprenen amb l’oferta especial d’un passatge amb una avioneta aquàtica.

    Òbviament hi vaig accedir: el bitllet no era exageradament car i, a més, el cost en hores es reduïa considerablement.

    El clima, com sol passar quan és estiu, era sobiranament sufocant. El sol irrompia amb solemnitat sobre nostre. És per això que l’embarcació estava totalment equipada de maquinària i altres estris per refrigerar l’ambient.

    Estant en aquesta situació no va sorprendre’m que la dona del seient de davant fes ús d’un vano amb la bandera d’Espanya. La calor anava en augment i jo remugava per dins que la climatització havia estat un dels factors a tenir en compte per acceptar un vol en avioneta aquàtica.

    No va caldre que passés massa temps perquè s’esdevingués el col·lapse. La refrigeració va fallar per complet! La gent va començar a desmaiar-se i el caos es va apoderar de tothom. Déu n’hi do!

    Eduard

    Article complet

  • Viatges – A Itàlia

    L’any passat vaig fer un viatge en cotxe a Milà (Itàlia) i m’agradaria dir el que més em va agradar.

    En primer lloc, ressaltar les bones condicions en què es trobaven les carreteres: bona senyalització, força benzineres i llocs per a descansar, entre altres coses.

    També, he de dir que em va sorprendre el preu dels peatges, i això per bé. Vaig fer tot el recorregut amb no gaires diners.

    Finalment, el meu viatge no hauria estat tan gratificant si no hagués sigut pels paisatges tan meravellosos que vaig veure.

    A la fi puc dir que va ser una molt bona experiència per mi.

    Íngrid

    Article complet

  • Viatges – L’espera va valer la pena

    L’any passat en Jordi va agafar el bus per anar a veure el partit del Barça al bar Dúplex.

    A les 18.51, que és l’hora que hauria d’arribar el bus, aquest no es va presentar.

    En Jordi va decidir esperar la segona arribada, que era mitja hora més tard.

    A les 19.21 tampoc es va presentar el bus. En Jordi va decidir esperar cinc minuts més.

    Llavors, ja cansat d’esperar, va marxar cap al Dúplex caminant i 100 m més endavant es va trobar el bus que venia de cara i va anar corrent a una parada que hi havia a prop.

    El bus es va parar i per fi va poder pujar i va preguntar a la conductora perquè no havia passat el bus a cap de les hores posades.

    Ella li va respondre que hi havia un embús colossal, al centre de Girona, i que anava molt endarrerida.

    En Jordi va tenir sort perquè la conductora va decidir donar la volta i no anar fins a Aiguaviva i el va portar molt a prop del centre de Girona, que és on hi havia el bar, amb el cartell de fora de servei.

    L’espera va valer la pena i, a més, va guanyar el Barcelona.

    Alina

    Article complet

  • Viatges – Un suïcida a l’autobús

    Era un divendres a la tarda quan jo anava a Girona en autobús.

    Tot era normal fins que en una parada va pujar un home que portava una motxilla a l’esquena que feia un soroll d’ampolles de vidre que xocaven. Tenia un aspecte estrany. Tota la gent el mirava fixament.

    De cop i volta l’home va començar a cridar i deia en veu alta que es volia tirar de la finestra perquè volia morir i els passatgers es veien amoïnats i amb por, sobretot els nens petits.

    El que em va cridar l’atenció va ser el conductor que no va tenir cap reacció davant aquella situació.

    Quan l’autobús va arribar a la pròxima parada, l’home va baixar de l’autobús com si no hagués passat res.

    Maha

    Article complet