Arxiu de l'autor

  • Aules amb poesia

    Escrit per el 28 de març del 2017 a les 12:18 a: Alumnat, CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2017

    Des del taller de llengua i socialització en l’entorn educatiu fins a l’intermedi, l’alumnat dels cursos de català per a adults de Vilafranca del Penedès viu la poesia de manera molt propera.

    Les mares de l’escola Mas i Perera, en el marc del Taller de llengua i socialització en l’entorn educatiu, van llegir el poema d’Antònia Vicens en diferents llengües: àrab, francès, anglès, català i castellà. A més a més, amb ajuda de les parelles lingüístiques que s’han creat a la mateixa escola, van redactar petits versos inspirats en fotografies.

    Al bàsic 1 es va llegir un poema en el qual havien de reconèixer el lèxic de la família que s’havia treballat. Va anar molt bé i tots van sortir de classe molt engrescats.

    Al bàsic 2 i al bàsic 3, els lectors que havien de participar en l’acte públic del Dia Mundial de la Poesia de Vilafranca van llegir “La poesia”, d’Antònia Vicens: l’Angie, va llegir el poema en castellà; la Bàrbara, en polonès; la Susan, en anglès; la Patrícia, en portuguès, i el Saruar, en alemany. A continuació, la Karima va llegir un poema d’un poeta àrab; la Bàrbara, d’un poeta polonès; la Patrícia, d’un poeta portuguès i, per acabar, la Virgínia va llegir un text escrit per un company de la classe, l’Ezequiel. I tot plegat gaudint de l’emoció de les paraules i també de la força del cant espontani que ens va regalar la Patrícia.

    A l’intermedi 2 es van llegir poemes de diversos autors catalans. En aquest curs la lectura en veu alta va ser molt ben rebuda i els alumnes van poder posar en pràctica les habilitats que havien après. No hi van faltar els aplaudiments i l’entusiasme al final de la lectura.

    Article complet

  • A les Roquetes, treballem amb la poesia

    Escrit per el 27 de març del 2017 a les 13:43 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2017, General

    Les alumnes del Taller de llengua i socialització de famílies a l’entorn educatiu de l’Escola Mediterrània de Sant Pere de Ribes, van celebrar el Dia mundial de la Poesia escrivint haikus i poemes curts.

    Aquí us els mostrem…

     

     

    Article complet

  • Dia Mundial de la Poesia a Sant Pere de Ribes

    Escrit per el 27 de març del 2017 a les 12:00 a: Alumnat, CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2017, General

    Els alumnes dels cursos de català de Sant Pere de Ribes s’han sumat a la commemoració del Dia Mundial de la Poesia.

    Alumnes del Bàsic 1 van llegir el poema “La poesia” en català, castellà, alemany, anglès, àrab i francès.

    Al Bàsic 3 vam fer l’activitat “Poetes i poesies” que consistia a presentar de manera breu un poeta del seu país a la resta de la classe. Després en llegien un poema en la llengua original i, si calia, n’explicaven el significat. Aquesta activitat ens va permetre escoltar poemes en català, castellà (amb molts accents diferents!), hongarès, polonès i rus, i adonar-nos de la musicalitat de les llengües i de com ens pot emocionar un poema, encara que no l’entenguem, per la manera en què s’ha recitat.

    Finalment, els alumnes del curs Escriptura fàcil (Llengua i gastronomia) s’ho van passar molt bé amb la poesia gastronòmica o Gastropoesia. Tota la classe vam treballar el vocabulari del divertit poema de Santiago Rusiñol “Al bacallà. Oda clàssica”. A més cada alumne s’havia preparat la lectura a casa d’un poema d’aquesta temàtica que els havia lliurat la professora i van fer un recital amb les patates fregides, el tomàquet, la xocolata, el lluç, el pot de confitura, el pa amb tomàquet, el vi, el pimentó valencià… com a protagonistes.

    Al bacallà. Oda clàssica (Santiago Rusiñol, 1911)

    Peix auster! Peix ideal! Peix noucentista!

    En el pòrtic mateix de la Quaresma

    et saluda un gourmet i un humanista

    que admira el bé que fas perquè el fas d’esma.

    Oh Mut! Oh Bacallà!… Per tu les glòries

    de totes les victòries!

    No hi ha pas, ni en la Flora ni en la Fauna

    tall comparable, en exquisida essència,

    a un morro ben molsut en una llauna

    amb aquell suquet ros picat d’ardència

    o a una penca bullida

    amb all i julivert ben amanida.

    Jo t’endreço el perfum de mes estrofes

    perquè, per mi, ets més bo que les pessetes;

    que amb coliflor, amb patates amb mongetes,

    amb pèsols amb cigrons o amb escarxofes,

    amb tot cases tant bé i tens tal substància

    que no pot mesurar-se ta importància.

    Tu ets excel.lent de totes les maneres:

    esqueixat, i fregit, i a la cassola

    i en ma taula frugal tu sol imperes

    amb l’esplendent auriola

    dels plats millors de les millors cuineres.

    Quan a punt de menjar-te el crostó em llesco,

    corprès d’admiració em dic de vegades:

    ¿Què foren sense tu el clàssic romesco,

    les sòbries esqueixades,

    que són ànima i cos de les fontades?…

    Ningú, ningú diria

    els mil gustos que tens, tots saborosos,

    quan te veiem allà a la Boqueria

    entre barrils de grogues arengades

    mostrant tes llenques i tos talls carnosos,

    quan en remull te posen

    les nimfes del mercat arremangades…

    Havent-hi bacallà i bacallaneres

    no és tan trista la vida com suposen

    les fames mentideres

    de filòsofs il·lustres,

    dels Schopenhauers, Kants i Zaratustres.

    ¡Glòria al peix inactual, al peix que es troba

    en les aigües d’Islàndia i Terranova,

    i, pescat i salat, emprèn el viatge

    cap a tots els racons del gran formatge!

    Tu sustentes igual el ric que el pobre

    tu ets l’amic del senyor i del manobre,

    i, ara a la biscaína

    ara a tall de Provença

    no hi ha menú de taula de gent fina

    que no s’honori amb ta virtut immensa.

    El llagostí, el llenguado, el salmó, el nero,

    ¿què són al teu costat, si bé es compara?

    Un menjar presumit, vianda cara,

    peixet “papa-dinero”.

    El glosador, oh Bacallà, et venera,

    que és part d’Humanitat, i considera:

    ¡que en seria de nyicris i pipioli,

    si el teu fetge gloriós no ens donés l’oli

    que ens reconstitueix i ens assegura

    la nostra miserable carnadura!

     

     

    Article complet

  • Primavera poètica a Vilafranca del Penedès

    Escrit per el 27 de març del 2017 a les 11:55 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2017, General

    El 21 de març, com cada any, el Servei de Català es va sumar a la celebració del Dia Mundial de la Poesia que es feia a Vilafranca, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Biblioteca Torras i Bages. L’entorn escollit era idoni per a un acte d’aquestes característiques: el pati enreixat que hi ha just al davant de la capella romànica de Sant Joan, un recinte acollidor i a la vegada obert al carrer, a l’abast de qualsevol persona que en aquell moment se sentís atreta per les veus dels lectors.

    Obra d’Imane Kechaoui inspirada en “La poesia”

    Així, tretze participants al Voluntariat per la llengua i alumnes dels cursos de català van llegir en diverses llengües el poema “La poesia”, creat per a l’ocasió per la poeta mallorquina M. Antònia Vicens. Concretament, vam poder gaudir de la musicalitat d’aquest poema en català, castellà, polonès, portuguès, gallec, italià, hebreu, francès, àrab, amazic, anglès i romanès. A continuació, el poeta Amat Baró i el cantautor Xavier Baró van completar l’acte amb el recital poètic “No em tapis el sol”.

    Penedès Televisió va fer un bon reportatge de l’acte. Podeu veure’l en aquest enllaç:

    http://www.rtvvilafranca.cat/2017/03/vilafranca-ha-celebrat-21-marc-acte-poetic-pati-capella-sant-joan/

     

     

     

    Article complet

  • Viatge poètic a Sant Sadurní d’Anoia

    Escrit per el 22 de març del 2017 a les 11:29 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2017

    DIARI DE LA PROFESSORA

    Bàsic 3 de Sant Sadurní d’Anoia, dimarts 21 de març

    Avui els alumnes s’han fet un regal i jo l’he pogut compartir amb ells. Junts hem viatjat per diferents països gràcies a la poesia: Mèxic, Filipines, Palestina, Veneçuela, Cuba i Paraguai.

    La Nathaly ha triat el poema Lluvia de sol, del poeta mexicà José Emilio Pacheco. La Joy, el poema Bayan Ko del poeta i activista filipí José Corazón de Jesús. La Nadia ens ha portat a Palestina a través del poema Lam Naftrik de Mahmoud Darwish. La Mariángel ha volgut fer un homenatge al mar mediterrani  i ha escollit el poema Regreso al mar del poeta veneçolà Andrés Eloy Blanco. El José Luis i l’Arely són de Cuba i per ells el poeta més representatiu és José Martí, per això han llegit Los versos senzillos i Cultivo una rosa blanca. I l’Eduardo, en guaraní, ens ha transportat al Paraguai amb el poema Che ru Tujami de Sabino Giménez Ortega, que fa referència al pare de família.

    Ja ho veieu, un viatge meravellós durant el matí de classe del Dia Mundial de la Poesia.  Ha estat un plaer!

     

    Article complet

  • La poesia emociona

    Escrit per l'01 de març del 2017 a les 11:42 a: Alumnat, CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, General

    Sí, la poesia emociona. Ho van poder comprovar un cop més els alumnes de l’Intermedi 3 de Sant Pere de Ribes. Veus trencades, nusos a la gola… i fins i tot llàgrimes! Tot això es va poder viure en el II Concurs de lectura en veu alta de poesia de temàtica nadalenca. Aquest títol tan pompós descriu una activitat que al voltant de la poesia es va fer a Sant Pere de Ribes amb els alumnes de l’I3 l’últim dia de curs abans de les vacances de Nadal.

    La setmana anterior, la professora va presentar a classe diversos poetes catalans que han escrit poemes sobre el Nadal. Van parlar una mica de la seva època i de la seva obra. Tot seguit cada alumne va poder escollir una poesia per llegir-la en veu alta als seus companys i participar en el concurs. S’havia d’entendre bé, buscant si calia el significat d’algunes paraules o comentant amb alguns companys si la interpretaven de la mateixa manera. I preparar-se a casa per llegir adequadament.

    Per afegir una mica més d’emoció, no es va fer només el recital sinó que cada participant va votar el company que, segons la seva opinió, havia llegit millor. La guanyadora, una alumna d’origen italià, va emocionar amb la seva lectura del poema Potser Nadal de Miquel Martí i Pol. El premi per a la guanyadora: el llibre de Montserrat Roig El temps de les cireres.

    Ara que s’acosta el Dia Mundial de la Poesia, ens tornarem a emocionar!

     

     

     

    Article complet

  • Dia Mundial de la Poesia: les llengües i els colors

    Escrit per el 08 d'abril del 2016 a les 12:56 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2016

    Sovint els parlants quan ens referim a les llengües, sigui a la pròpia o a les dels altres, anem a parar als llocs comuns de sempre: que l’alemany se’ns fa dur a l’orella, que el francès és més dolç que el català, que uf, quines arestes que té l’àrab!Imatge_B3_VG

    És curiós de veure com casem llengua i sentits, com atribuïm a les parles elements que correspondrien més aviat a altres conceptes quotidians. Diem que una llengua és aspra, dolça o estrident com si parléssim d’una tovallola sense suavitzant, d’una fruita madura o de la cançó de rock dur que hem sentit a la ràdio. El tacte, el gust i l’oïda entren en joc talment com un tastador quan descriu les notes vellutades i els tons caobes dels seus vins.

    I pensant en els vins, ens va venir al cap de fer amb els alumnes de B3, una mena de maridatge poètic, és a dir una associació entre la musicalitat de la lectura amb diferents idiomes i els colors que ens suscitava la recitació. Es va llegir i escoltar el poema Preneu les roses, d’Olga Xirinacs, en català i el van veure de color carbassa perquè tenia la calidesa de les llengües romàniques i l’atreviment d’una llengua que volia tenir el seu propi espai. Després es va encarar l’anglès i l’ucraïnès, que van semblar dues llengües apassionades i diàfanes, per tant el blau era el que més s’hi esqueia. Per al francès i l’italià hi van posar el groc, un color amable, tendre i transparent. El castellà va ser vermell perquè el van percebre atrevit i vigorós i, per acabar, l’àrab, que va resultar solemne, hermètic i una mica fosc.

    A l’aula es van poder desgranar sons i cromatismes, i va ser curiós i emocionant com es van poder interrelacionar i crear unes harmonies, si més no d’entrada, impensables.

    Article complet

  • ‘Llegir per parlar, llegir per aprendre’ i Gastropoesia a Sant Pere de Ribes

    Escrit per el 06 d'abril del 2016 a les 11:17 a: Alumnat, CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2016

    Ja sabem que llegir poesia en veu alta no és una tasca fàcil. A més, alguns dels poemes poden ser una mica difícils d’entendre per la temàtica, el context en què van ser escrits, alguns dels mots utilitzats, etc. Per això, amb els alumnes de l’Intermedi 2 ens va anar molt bé utilitzar els fulls de la DGPL Llegir per parlar, llegir per aprendre dedicats als poemes i cançons de Pere Quart, Maria-Mercè Marçal, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Lluís Llach.

    2016-03-30 16.48.08Els alumnes, en parella, van fer les activitats que es proposen als fulls. Un cop comprès el text, cada membre de la parella n’havia de llegir un fragment en veu alta. Per torns, el que escoltava havia d’oferir ajudes a l’altre si és que les necessitava per millorar l’entonació o la pronúncia d’alguns mots. Després de tota aquesta feina prèvia, va venir el moment de llegir els poemes per a tota la classe. Satisfacció per part de tothom, un gran aplaudiment i aquella sensació tan difícil d’explicar que ens deixa la poesia…
    Per altra banda, com que els alumnes de Suficiència 2 estaven treballant temes gastronòmics, les poesies triades –d’Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Jordi Sarsanedes i altres- van girar entorn d’aquest centre d’interès. Vam poder comprovar que fins i tot algú havia batejat el gènere com a Gastropoesia o poesia gastronòmica.  El dia del recital, cada alumne va rebre una llista amb el nom del poema i de l’autor i un espai en blanc. Es tractava d’escoltar atentament els companys i intentar endevinar quin poema llegia (títol i autor). Ens ho vam passar molt bé perquè n’hi havia de divertits, de temàtica similar que es podien confondre…

    Per cert, ben pocs van estar d’acord amb la frase final del poema d’Enric Casasses:

    Començament dels començaments i ocasió de les ocasions

    Al pot petit hi ha la bona confitura
    i al cor trencat la veritat més dura:
    mal amagat és mal que no té cura
    la llibertat, la llei més segura,
    la veritat, bandera que no es jura
    i el paradís, un bon plat de verdura.

    DMP_Ribes

    Article complet

  • La poesia no es pot explicar, però es pot compartir

    Escrit per el 30 de març del 2016 a les 12:03 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf, Dia Mundial de la Poesia 2016

    llibres poemes_3Hem deixat enrere els dies commemoratius de la poesia catalana i de la poesia de qualsevol lloc del món, però ens queden les lectures que hem compartit. Recordem les lectures a l’aula i tenim a l’abast les veus que s’han atrevit a fer sonores les paraules belles dels poetes.

    I això ens quedarà guardat gràcies als espais virtuals, que són una ombra llarga de les experiències associades als nostres cursos. En l’apunt La poesia no es pot explicar del blog CATàleg trobareu una pila de comentaris sobre poesia i un tou de poemes en la veu dels alumnes del curs d’Intermedi 3 de Vilanova i la Geltrú.

    Gaudiu-ne!

    Article complet

  • EL BÀSIC 1 DE SANT SADURNÍ D’ANOIA CELEBRA EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA

    Escrit per el 29 de març del 2016 a les 11:19 a: CNL de l'Alt Penedès i el Garraf

    El dijous 17 de març vam celebrar el Dia Mundial de la Poesia a l’aula del Bàsic 1 de Sant Sadurní d’Anoia. Els alumnes que van voler van portar un poema escrit en la seva llengua materna, d’un poeta conegut o de creació pròpia. D’aPissarra_B1_SS_DMPquesta manera vam poder escoltar les diferents llengües que coexisteixen a classe: el guaraní, el castellà, el francès, l’àrab, l’italià i el català.
    El Cristian i l’Eduardo van llegir un poema en guaraní de Lino Trinidad, Chénte Rohayhututa (Només jo t’estimaré).

    La Natascia ens va sorprendre amb un poema de creació pròpia en català, castellà i italià, La primavera de la tardor.

    La Pilar va triar Machado, el poema Campo.

    La Yensy va recordar un poema anònim que va aprendre de petita a l’escola, a Colòmbia, La semillita.

    La Iliana va escollir Gabriel García Márquez, Si alguien llama a tu puerta.

    I, per acabar, les dues alumnes que es diuen Nadia van llegir el poema encarregat per la Institució de les Lletres Catalanes: Preneu les roses, d’Olga Xirinacs, en francès i en àrab, respectivament.

    Amb aquest regal per a tots els sentits ens hem acomiadat fins després de les vacances de Setmana Santa.

    B1_DMP_SS

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Caterina Albert: http://quanarribalainspiracio. blogspot.com.es
  • FRANCESCA BLANCH: Un entorn natural…el millor lloc on recitar les teves poesies.
  • M.Mercè Alsina: Va ser una festa molt maca. Molt bé, per els alumnes que van participar amb els poemes.
  • manel casals: No vaig poder estar a tot l’acte pero la part que hi vaig estar molt be.Desprès em van dir que va...
  • Rocio Giraldo Duran: Hola, m´agradat molt el comentari que a fet la lourdes de la clase d`ultim día d´avan de les...

Núvol d'etiquetes

#dmp_cpnl acolliment alumnat Ausiàs March Badia del Vallès bàsic CNL de l'Hospitalet CNL de Lleida CNL Vallès Occidental 3 concurs Dia Mundial de la Poesia dmp Ebre elemental escriptura creativa Espriu haikus intermedi Joan Brossa Joan Maragall Joan Salvat Papasseit Joan Vinyoli lectura Miquel Martí i Pol Montserrat Abelló Màrius Torres Narcís Comadira Olga Xirinachs Pere Quart poema poemes poesia recital Ripollet Salvador Espriu Sant Jordi Sant Pere de Ribes SLC de Castelldefels SLC de Gavà suficiència tertúlia Vicent Andrés Estellés Voluntariat per la llengua VxL Zoraida Burgos