• 3. Aurora: culte i superstició

    Culte i superstició

    El protagonista d’aquest conte comença una aventura que tindrà un desenllaç ben tràgic.

    Henry Turuma Walter havia mort sobtadament. La seva desaparició afligí l’illa sencera: blancs, mestissos, indígenes, xinesos. El varen plorar des de «la seva jove i distingida vídua», com deia el periòdic local, fins Parua, el bruixot pagà de Tairapú: filòsof i curander.

    Entre la superficialitat de la colònia blanca, la mort de Walter fou comentada poc temps i amb lleugeresa. Entre els indígenes i els mestissos, aquest misteriós i lamentable esdeveniment es conta encara amb una esgarrifança.

    […]

     

    Resultat d'imatges de tikiEl que ningú ignora, però, és que Henry Turuma Walter, dos dies abans de morir, havia profanat el temple pagà de Faaite, que guardava la imatge d’un déu des dels temps immemorials. Va trencar el sagrat tabú afegint-hi el sacrilegi del robatori.

    […]

    ─I tens el tikí ací? ─braolà Marua.

    Walter afirmà amb un lleu moviment d’ulls, segons la consuetud taïtiana.

    L’indígena aixecà els dos braços en senyal de desesperació.

    ─On és, on?

    Turuma signà el jardí.

    ─Totes les malvestats cauran damunt teu i també, per dissort, damunt nostre. Ves-te’n ─suplicà─. No vulguis embolcallar-nos amb el teu destí. Has estat profanador i sacríleg. No puc hostatjar l’home que ha robat un déu.

    […]

    Avui el graciós pavelló de Marua és un pilot de fulles seques.

    Morí el «frangipanier» que el perfumava; es corsecà el maioré que li donava ombra; el bananer tendríssim del davant es tornà estèril, i les formoses taïtianes del districte no volgueren mai més alegrar els vetlles dels blancs sota el rostre del niau que un déu havia maleït.

    Aurora Bertrana, <<El “Tikí”>>, dins Peikea princesa caníbal i altres contes oceànics, Barcelona, Ed. Pleniluni, 1980, ps. 139, 140, 154 i 160.

    Font imatge: [en línia]: Vintage Carved Polynesian Tiki Totem

    Per si et ve de gust:

    Henry Turuma Walter ha robat una imatge sagrada. S’insinua que la desgràcia li sobrevé per haver fet aquest delicte. Què en penses de les històries misterioses, inexplicables segons el raonament? Ens en pots explicar alguna? Creus que tradició, fe i superstició tenen relació? La majoria de gent té alguna superstició? Darrere una mania s’amaga una superstició?

    (Comenta breument alguns d’aquests aspectes. O alguna altra cosa que et vingui de gust. Amb unes 80 paraules n’hi ha prou).

    [Propera anotació al blog: 13 de juliol]

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • 3. Prudenci: un cas de cirurgia literària

    Un cas de cirurgia literària

    Ui, quina descripció!

    [En línia]: Universitat de Barcelona, «La victimització de les persones grans…», Notícies, 04/05/2016.

    Un jorn jo vaig trobar un vell, molt vell, assegut a la porta d’una pobra masia; era invàlid, el vell, es cargolava sobre ell mateix com una fulla seca; per mirar-me li calia aixecar la testa, desdoblegar aquella espina dorsal anquilosada pels anys, retorta com un cercle de bóta. Amb la pipota als llavis i les mans sobre els genolls, prenia el sol i conversava amb mi: «Molts», deia, «desitgen la mort, jo no: de l’altra vida ningú no n’ha tornat; no sabem pas quins tractes hi fan, i en aqueix món encara hi estic bé». Aquell decrèpit s’acontentava amb poder contemplar cada jorn unes oliveres, una brancalada de pou, un gos que li llepava les mans i unes quantes gallines que sorrejaven. Un artista n’hauria fet un quadro, d’aquell pou, d’aquelles oliveres i d’aquells animals domèstics; un poeta n’hauria fet un sonet; però cap dels dos, segurament, en el cas del vell, fóra consolat sols de mirar-lo.

    Prudenci Bertrana, “De les belleses de la Natura i el meu goig” dins Proses barbares publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 114.

     

    Per si et ve de gust:

    Tria: Bertrana en aquest text ens fa el dibuix d’un ancià de poble. T’atreviries a redreçar-li la columna, a allisar-li les arrugues i, en fi, a fer que amb una descripció teva quedés convertit en un home més jove? I és que les operacions estètiques també poden ser literàries! Què creus que es pot esperar de la vida quan ets vell? A quina mena d’artistes es refereix Bertrana en aquest text. També pots parlar del que a tu et suggereixi aquest text.

    (Ho pots fer en unes 100 paraules)

    [Propera anotació al blog: 13 de juliol]

    Article complet

  • 2. Prudenci Bertrana: les presses, per a qui les vulgui!

    Les presses, per a qui les vulgui!

     

    A Prudenci Bertrana li agradava la natura, entendre-la, fondre-s’hi, caminar els camins a consciència, anar pel bosc, enfrontar-se als accidents del terreny… Així, no ens ha d’estranyar que afirmi i exclami:

    Ai, del que no pot torbar-se, pobre del que sigui esclau dels horaris i de les fites quilomètriques!

    Córrer món! Heus ací una grossa blasfèmia ¿Per què córrer? ¿Quin goig dóna córrer?

    Imatge relacionada

    Si us agrada saber quelcom del sospirar dels oreigs en l’espessor dels boscos, dels odors
    íntims dels marges florits, dels murmuris de les aigües verges i de la bonesa i suavitat del cor de les muntanyes, cal despreciar el temps, les brúixoles i els diners; cal fer-se caçador, contrabandista, boer o llenyataire; cal transitar penosament pels corriols que no menen enlloc.

    Fotograma de la pel·lícula Temps moderns de Charles Chaplin.

    Prudenci Bertrana, «Els bells camins que no menen enlloc » dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 178-179.

    Per si et ve de gust:

    Pots mirar a la pàgina web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) l’any de la publicació de Proses bàrbares. Si en aquella data Bertrana pensava això, què en pensaria ara de l’estrès i de la vida feta a corre-cuita que portem tots plegats? Què en penses tu de les presses? Correm massa? És possible fer una vida més contemplativa? Creus que coneixem bé la natura? Opines que hi ha massa o poc bosc? Hi ha suficients conreus? Trobes a faltar més “verd” en el teu dia a dia? En fi!, què et suggereix aquest fragment?

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

     

    [Propera anotació al blog: 1 de juny]

    Article complet

  • 2. Aurora Bertrana: ídols, deus i imaginació…

    Ídols, déus i imaginació…

    Llegim aquesta descripció d’aquest ídol selvàtic, a la Polinèsia.

    Foto [en línia]: Eva Rodríguez Braña, caxigalinas blog. Les islas Maqueses Paul Gauguin.

    Al fons de la badia de Taïohae, prop de la selva tenebrosa, s’aixeca entre el ferest  brancam, un ídol gegantí, tallat directament entre la roca. És la Dea de la fecunditat, monstruosament lletja, venjativament amenaçant. Està ajupida, amb les cames obertes, anguloses i febles. Té els ulls sense pupil·la immensament arrodonits, la boca esbiaixada, el nas ample i aixafat.
    Els braços prims, reposen damunt del ventre enorme, aparatosament inflat. Enmig d’aquesta atmosfera evocadora, el sexe apareix expressiu, provocant. Sembla la porta oberta a la vida. Lluny de sacerdots i de creients viu oblidat i solitari. Les plantes enfiladisses el mig cobreixen. Els ocells irreverents hi refilen al damunt. Els llangardaixos, les cuques s’hi passegen per sobre, elàstics i lascius.

    Aurora Bertrana, «Venjança de déus», dins Peikea princesa caníbal i altres contes oceànics, Barcelona, Ed. Pleniluni, 1980, p. 60

    Per si et ve de gust:

    Et suggerim alguns temes… si en tens algun altre, també serà benvingut.

    Aurora Bertrana ens ha descrit una imatge, en pots descriure també tu una? Què deuen tenir algunes imatges que ens suscitin sentiments i emocions? Has llegit o saps alguna cosa dels ritus de la fertilitat? D’on caram deu sorgir la necessitat dels humans de fabricar imatges, art…?

    Prova-ho amb unes 90 paraules.

    [propera anotació al blog: 1 de juny] 

     

    Article complet

  • 1. Aurora Bertrana: l’escriptura personal

    L’escriptura personal

    Quan pensem en producció escrita de seguida ens ve al cap materials publicats: llibres, premsa, revistes, contes… i actualment, també, altres publicacions en suport digital. Sempre, però, és forçosament així? Llegim aquest fragment d’Aurora Bertrana:

    Un home d’Hernam, un tal Martin Rohe, per bé que simple i de poques lletres havia escrit en un quadern escolar de paper ratllat una mena de dietari durant l’ocupació. Sabent que jo m’interessava per la petita història local, tan recent encara, me’l va facilitar i me’l vaig llegir de cap a cap amb veritable avidesa. És a través d’aquell quadern, increïblement eixut d’estil i pobríssim de sintaxi que vaig descobrir la figura de l’últim oficial d’ocupació.

    Imatge relacionada

    Martin Rohe, amb una lletra grossa i maltraçuda, havia anotat només els fets capitals: la mobilització dels pagesos, l’ocupació del poble per l’enemic, l’ingrés de gairebé tots els homes de la comarca a les guerrilles de la resistència, diversos episodis sobresortints de la lluita entre les guerrilles i l’exèrcit ocupant, els abusos d’autoritat  d’aquest. El dietari assenyalava, sense cap comentari, la desaparició d’un tinent coronel enemic; i dies després la troballa del cadàver per una patrulla. Aquí s’interrompia bruscament. Tornava a començar mesos més tard. El llogaret, en l’interval, havia quedat sense homes…

    Aurora Bertrana, «Com vaig descobrir Hernam» dins d’ Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006.

    Per si et ve de gust:

    Pots desenvolupar alguns d’aquests temes o qualsevol altre que sigui del teu interès.

    Creus que les xarxes com ara Whatsapp, Facebook, Twitter… ens fan escriure més? L’habilitat d’escriure i la necessitat de fer-ho creus que sempre van lligats? Quines circumstàncies ens fan escriure més? Què creus que passaria si ara de cop i volta es publiquessin tots els escrits personals de totes les persones que hi ha al món? 

    Ho pots fer amb menys de 100 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet

  • 1. Prudenci Bertrana: el llatí de la son

     

    El llatí de la son

    Aquí tenim un breu fragment d’uns feligresos de poble que s’adormen a missa. 

    Resultat d'imatges de esglésies romàniques

     

    La fresca apacible de la nau i el llatí monòton del capellà, que el resa amb una tessitura de contrabaix, conviden a l’esllanguiment. Pocs n’hi ha entre els homes, que no adoptin una actitud de migdiada. Els que seuen en cadires baixes s’eixarranquen, els dels bancs s’estiren, els marrecs, pel sòl, creuen les cames i s’arramben a la paret per recolzar-hi la testa.

     

    Prudenci Bertrana, «La Missa Major al poble» (fragment), dins Proses bàrbares, publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016, p. 168.

    Per si et ve de gust:

    Saps si hi ha parròquies que fan misses en llatí? Antigament, per què creus que es va començar a fer la missa en català, i el llatí en fou apartat? Busca informació a la xarxa sobre aquest tema pots posar al navegador homilies en català història.

    També pots deixar escrit el que et suggereixi aquest fragment de Prudenci Bertrana.

    Ho pots fer en unes 80 paraules.

    (El proper apunt: 18 de maig)

    Article complet

  • La proposta de l’Any Bertrana del nostre Centre de Normalització Lingüística

    Fomentem la lectura i l’escriptura. Aquest 2017, coneguem Prudenci i Aurora Bertrana

     

    Cada mes, fins a final d’any o a començament del que ve, anirem publicant en aquest blog dos fragments: un de Prudenci i l’altre d’Aurora Bertrana i en farem una proposta de redacciódescarrega. Hi podreu dir la vostra, amb més o menys paraules; recomanem no superar les cent. Anirem publicant les vostres intervencions i entre tots anirem fomentant el coneixement d’aquests dos escriptors, la lectura i la creació. La proposta és oberta als alumnes del centre, a l’alumnat dels instituts, a les persones que integren el programa del Voluntariat per la llengua i a la ciutadania en general.

    Si sou alumnes del CNL Terrassa i Rubí, anirà bé que poseu el vostre nom i el curs que esteu fent; per exemple: Josep Pérez, I2 (Rubí), Mireia Pi, S3 (Terrassa). Si pertanyeu al un centre educatiu, potser estaria bé esmentar-ho per saber la participació d’estudiants al blog.

    Els primers fragments sortiran els dies: 

    28 d’abril / 18 de maig

     

    Imatge relacionada

    Prudenci: la terra, el bosc…

    «La Naturalesa parla de molt distinta manera als homes: com una bella dama, té els seus desconeguts, els seus visitants cerimoniosos, els seus íntims, els seus enamorats. L’amor a la Natura no entra pas sobtadament. Jo no hi crec gaire en els amors súbdits, jo crec més en aquells amors fills d’una contemplació llarga, sorgits a còpia de descobrir petites belleses (…)».

    Prudenci Bertrana, «De les belleses de la Natura i el meu goig», dins de Proses bàrbares,  publicada a Tots els contes, edició d’Agnès Prats i introducció de Xavier Pla, Girona, Edicions de la ela geminada, 2016.

     Aurora: el mar, els pobles…

    Resultat d'imatges de polinèsia francesa

    «No he cregut mai gaire en les fronteres geogràfiques. Crec en fronteres morals, les quals de vegades ens separen d’un parent consanguini, mentre viceversa no existeixen entre nosaltres i un negre, un xinès o un polinesi. La pàtria de la bondat abraça tot el món. No per sabuda i dita mil vegades, aquesta veritat deixa de ser una veritat eterna.»

    Aurora Bertrana, «Com vaig descobrir Hernam»dins Entre dos silencis, Barcelona, Club Editor, 2006.

    Article complet

  • Any Bertrana: parlen Prudenci i Aurora

    I ens diu Prudenci Bertrana:

    Resultat d'imatges de prudenci bertranaEn bona hora s’han creuat els nostres camins, amic lector o amiga lectora. El nom, ja me’l coneixes. L’edat, potser no: aquest 2017 en compleixo 150, i la meva filla Aurora, 125. Les institucions del país volen commemorar la nostra memòria. Si t’he de ser franc, em fa il·lusió que es tornin a editar les meves obres i que noves mans i nous ulls em fullegin i em provin de conèixer. No cal que t’expliqui la meva vida, que tot ho trobaràs en els enllaços que la meva filla i jo et donarem més endavant. El més important que et puc dir fa molts anys que t’ho vaig escriure en els meus relats. Sempre t’he parlat de moltes coses, i el relat que s’ha fet més famós de tots els que he escrit ha estat el de la relació passional i truculenta de Josafat i Fineta. Des d’avui, però, també et convido a conèixer el paisatge que he estimat, la natura que he conegut a fons i la vida amb el pa, el vi de les masies i dels hostals. Et regalo aquesta terra fressada per les meves passes d’observador i caçador, i desitjo que també per a tu et sigui una escola de sensacions, que et provoqui una mica de dèria de conèixer-la més des de dins. No tinguis por, sent-te lliure per vagarejar-hi i trepitjar-la. Sense saber com t’aniràs sentint humanament més il·luminat o il·luminada.

                          I ens diu Aurora Bertrana:

    Resultat d'imatges de Any BertranaTal com us deia el meu pare, jo en faig 125 aquest any. Sóc músic i escriptora. Alguna obra meva va tenir gran èxit, però en general les meves obres no s’han publicat gaire i encara hi ha a la Universitat de Girona un llegat per descobrir. He viatjat molt. El que he viscut ha inspirat la meva literatura, però hi he afegit una certa dosi de ficció per distanciar-me de mi mateixa i, així, oferir-te la manera de ser de la gent d’altres ètnies, sempre explotades i vexades per l’avarícia comercial de l’home blanc i també pel seu caprici sexual. Aquesta temàtica fou la que m’inspirà la Polinèsia francesa, atès que vaig residir un temps a Tahití. En la meva narrativa hi surten dones perquè considero que tenen un pes cabdal en la societat. Em va semblar que havia d’aprofundir en la comprensió de la situació de la dona al Marroc, per això hi vaig viatjar. Més tard, després de la Segona Guerra Mundial, vaig voler narrar la valentia d’unes dones soles compromeses a salvar cases i pobles perquè els homes havien estat víctimes de la guerra o dels múltiples incidents que s’hi relacionen. La història petita de la qual formem part les persones s’inscriu en la literatura d’una manera més viva que no pas en els tractats i estudis sapiencials; en conseqüència, la literatura també forma part del coneixement d’un mateix.

    Aquí et deixem unes pàgines web perquè ens puguis conèixer una mica més i sàpigues què s’organitza al llarg d’aquest any commemoratiu:

    Web Any Bertrana

    Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

     

    Article complet

  • L’altra

    L'altra, Marta Rojals

     

    Autora: Marta Rojals. RBA, La Magrana.

    Després del debut literari amb Primavera, estiu, etc., Marta Rojals torna a ser un èxit de vendes amb aquesta novel·la sobre l’Anna, una dona que s’acosta als quaranta anys. La complicada relació de parella, la feina precària, la crisi i un munt de sorpreses a la Barcelona d’avui en dia. Un llibre original i àcid.

     

    Article complet

  • Nahid, la meva germana afganesa

    Nahid

    Autora: Anna Tortajada. Editorial La Mar de Fàcil.

    Una estudiant de periodisme ha de fer un treball sobre l’Afganistan i per això es posa en contacte amb la Nahid, una adolescent que ha hagut de fugir al Pakistan. Un llibre adaptat a la lectura fàcil, en el qual Anna Tortajada ens mostra la crua realitat de la vida a l’Afganistan.

    Podeu trobar més llibres de lectura fàcil a www.lecturafacil.net

     

     

     

    Article complet

Categories


Darrers comentaris

  • Juana Liceras Granados: Un artista hauria fet un quadre, un poeta hauria fet un sonet, i un filòsof hauria cridat...
  • Valentí P. (S3 Terrassa): Avui, a l’igual que ahir, m’he llevat una mica espès i amb una lleu sensació de pèrdua....
  • OlgaV (S3 CNL Rubí): Tradició, superstició i fe no sempre tenen relació. Cadascú pot tenir la seva fe o no tenir-ne...
  • ALBERT ANDÚJAR I3: Jo crec que encara que sóc bastant incrédul amb el tema de les supersticions…..hi han coses...
  • ALBERT ANDÚJAR I3: Penso que hem d’aprendre molt de les persones velles, ja que al llarg de la seva trajectoria...

Favorits


Arxius


Núvol d’etiquetes