El dia 22 comença la III edició de la Gimcana de les Llengües a Osona

1 October de 2010

Esteu a punt? El dia 22 d’octubre comença la tercera edició de la Gimcana de les Llengües a Osona.

Tornaran a ser, com l’any passat, 6 setmanes de joc obert a tothom.

No necessiteu fer inscripció, només cal que respongueu la pregunta de la setmana i quedareu incorporats al joc.

Pel que fa a les categories, enguany augmenten les escolars:

  • A1: Grups d’alumnes de 1r i 2n de primària
  • A2: Grups d’alumnes de 3r i 4t de primària
  • A3: Grups d’alumnes de 5è i 6è de primària
  • B1: Grups d’alumnes de 1r d’ESO
  • B2: Grups d’alumnes de 3r i 4t d’ESO
  • C: Grups a partir de 16 anys
  • D: Individual a partir de 16 anys

Quant a les setmanes de joc, cadascuna estarà dedicada a una temàtica concreta per a totes les categories:

  • Setmana 1: Diversitat dialectal
  • Setmana 2: Llengües del món: Àfrica, Àsia i Europa
  • Setmana 3: Català: significats
  • Setmana 4: Llengües del món: Amèrica i Oceania
  • Setmana 5: Frases fetes, orígens i significats
  • Setmana 6: Jocs lingüístics

Hi podeu participar tant des del web, on podreu respondre les preguntes, com dipositant les butlletes als llocs on hi hagi bústies (CNL de Vic, Manlleu, Torelló i Vic, alguns centres escolars i algunes biblioteques).

Els participants de les categories escolars, A1, A2, A3, B1, B2, hauran de respondre una pregunta setmanal que val 10 punts i els de la resta de categories, C i D, dues cada setmana de 5 punts cadascuna.

Guanyarà aquell grup o persona que hagi obtingut la puntuació més alta en cada categoria.

Si ja hi heu participat, torneu-hi, perquè tornareu a descobrir curiositats lingüístiques i us divertireu. Si encara no ho heu fet mai, ara és el moment.  Recordeu que el divendres dia 22 engeguem el joc.

Cloenda i lliurament de premis de la Gimcana amb Màrius Serra

17 December de 2009

Dimarts, 15 de desembre a les 19.00 h al Museu Industrial del Ter de Manlleu es va fer l’acte de lliurament de premis de la II Gimcana de les Llengües a Osona.

En aquesta segona edició la Gimcana ha comptat amb uns 7.000 participants, repartits en cinc categories diferents, tres de les quals eren grups escolars, una altra era de grups d’adults i una última era individual per a adults.

Màrius Serra va amenitzar l’acte abans del lliurament de premis i va plantejar al públic assistent, unes 200 persones,  uns quants enigmes de diferents graus de dificultat per adaptar-se també a una part del públic que eren escolars.

Després del “concurs d’enigmes” es va fer el lliurament de premis:

CATEGORIA A: 1r curs de primària de l’escola Santa Caterina de Siena de Vic

CATEGORIA B: 5è B de Primària del col·legi L’Escorial de Vic

CATEGORIA C: 1r C d’ESO del Cirviànum de Torelló

CATEGORIA D: Grup de català d’Intermedi 1 de l’Oficina de Català de Torelló

CATEGORIA E:  Maria Carme Tuneu de Manlleu.

Els premis consistien en una visita al Cosmocaixa per als grups escolars; la participació en un circuit d’aventura per al grup d’adults, i un viatge en globus per a la categoria individual. Aquests premis estan subvencionats per “la Caixa”, Anigami i Balo Tour, respectivament.

En aquest enllaç podeu veure la galeria de 36  fotografies que han fet els companys d’elter.net. A més a més, a l’edició d’aquest divendres 18 de desembre d’El 9 Nou es publicaran 22 pàgines amb les fotografies de tots els grups finalistes de la categoria A, B i C.

Aprofitem l’avinentesa per agrair-vos a tots la vostra participació i citar-vos per la III Gimcana de les Llengües a Osona l’any vinent.

Les classificacions de l'última setmana Gimcana

9 December de 2009

Ja podeu consultar les classificacions finals de la Gimcana de les Llengües. Si teniu algun dubte ens podeu escriure a través del formulari de contacte del web o a la nostra adreça de correu electrònic: activitats.osona@cpnl.cat

Tots els participants que heu aconseguit els 60 punts de la Gimcana sou finailstes de la categoria on participeu!

Acte de cloenda de la Gimcana

8 December de 2009

Ben aviat publicarem les classificacions de l’última setmana de la gimcana i us direm qui són els finalistes de cada categoria. Mentrestant,

el Centre de Normlització Lingüística d’Osona us convida a la cloenda de la II Gimcana de les Llengües a Osona que tindrà lloc dimarts 15 de desembre a les set del vespre al Museu Industrial del Ter de Manlleu.
S’entregaran els premis als guanyadors de la segona edició de la Gimcana.

Màrius Serra conduirà l’acte i proposarà alguns enigmes lingüístics a tots els assitents.

Hi esteu tots convidats!

Les solucions de l'última setmana de la Gimcana!

4 December de 2009

SETMANA 6: JOCS DE LLENGUA (DESEMPAT)

CATEGORIA A:

Si ‘incorrecte’ vol dir que no és correcte i ‘incòmode’ vol dir que no és còmode, què vol dir ‘incolor’?

El prefix in serveix per transformar alguns substantius en el seu contrari. Així doncs, una cosa incolora significa ‘que no té color’.

CATEGORIA B:

Si Mesopotàmia vol dir ‘entre rius’ i hipòdrom és el “lloc on corren els cavalls”, què us sembla que vol dir hipopòtam?

El prefix hipo ve del grec hippos i significa ‘cavall’. Si Mesopotàmia significa ‘entre rius’, el mot hipopòtam vol dir ‘cavall de riu’.

CATEGORIA C:

Paquiderm femella i molt refrescant

ELEFANTA. En aquest cas es tractava de veure que un paquiderm femella és una elefanta i que fanta és la marca d’una beguda refrescant.

CATEGORIA D:

1.Confronten aspectes sense saber com aturar-los

COMPAREN. Un sinònim de confrontar és comparar. Si s’adequa a la persona verbal de l’enigma és ‘comparen’ i com-paren té relació amb ‘com aturar-los’.

2.Fècula musical

MIDÓ. Un sinònim de fècula és midó, que també conté el nom de dues notes musicals (Mi – Do)

CATEGORIA E:

1.Endevina la reverberació de l’astre rei

RESOL. Un sinònim d’endevina és ‘resol’ (del verb resoldre) i la reverbació (reflex) de l’astre rei és el ‘ressol’. S’ha tenir en compte que calia trobar el sinònim d’endevina que és resol amb una sola essa.

2.Escometo el vestit amb un setrill d’oli

ATACO. Un sinònim d’escometo és ‘ataco’ i si fragmentem la paraula a-taco ens indica què ens pot passar amb un setrill d’oli.

Algunes orientacions per resoldre els jocs de llengua

27 November de 2009

Us deixem algunes indicacions que us podran ajudar per resoldre els jocs de llengua que us demanem aquesta setmana, la darrera de la Gimcana!

RESOLUCIÓ DELS JOCS DE LLENGUA

Per resoldre aquests enigmes, primer cal que busqueu un sinònim de la primera part de la proposta. Després, cal que comproveu que el resultat té alguna relació amb la segona part de l’endevinalla. Aquesta connexió amb la segona part pot ser fonètica , semàntica, cultural… Si, efectivament, hi veieu una clara relació voldrà dir que l’heu encertat.

Exemple d’enigma :  Aroma de xemeneia (de 6 lletres)

  1. Sinònim d’aroma : olor, perfum
  2. Connexió amb xemeneia: perfum [ per fum]
  3. Solució: perfum

Exemple d’enigma: Qualitat de no dir res, però m’ho endreça tot (de 6 lletres)

  1. Definició : Qualitat de no parlar> mudesa
  2. Connexió amb (m’ho endreça tot) > mudesa (m’ho desa)
  3. Solució: mudesa

Les solucions de la setmana 5

27 November de 2009

Aviat pengem les preguntes de l’última setmana. Mentrestant us deixem amb les solucions de la setmana 5.

SETMANA 5: GEOGRAFIA LINGÜÍSTICA I NEOLOGISMES

CATEGORIA A: Els espaguetis provenen d’Itàlia i, per tant, aquesta paraula ens ha vingut de l’italià. Com tothom sap, la paraula ‘espagueti’ catalana prové de l’italià spaghetti. La ‘e’ del principi s’hi afegeix per la dificultat que representa pronunciar paraules que comencin amb ‘s’ seguida de consonant. ‘Spaguetti’, en italià, és el plural  d’spaghetto que, alhora, és un diminutiu d’spago, que significa ‘cordill’. En definitiva, doncs, la traducció literal d’espaguetis seria ‘cordillets’.

CATEGORIA B: El pitxitxi és el màxim golejador d’un equip o d’alguna competició. L’origen d’aquest mot el trobem en un futbolista anomenat Rafael Moreno Aranzadi, que jugava a l’Athletic de Bilbao. Aquest jugador rebia el sobrenom futbolístic de “Pichichi” i durant els anys 1910-1920 va destacar per la seva gran capacitat golejadora.

CATEGORIA C: L’expressió cul-de-sac s’escriu igual en català i en anglès i té el mateix significat: camí sense sortida o atzucac. També té un sentit metafòric per indicar un pensament o una acció que no porten enlloc. Aquesta expressió també  existeix en francès. Cap a l’any 1300 l’aristòcràcia anglesa parlava en francès, llengua de la qual en van manllevar l’expressió.

CATEGORIA D: El senufo és parlat per 3.400.000 persones repartides entre el nord de Costa d’Ivori (1.350.000), el sud-est de Mali (1.780.000), el sud-oest de Burkina Fasso (200.000) i el centre-oest de Ghana (60.000). Linguamón, Casa de les llengües explica que el senufo  gaudeix de reconeixement a Mali i a Costa d’Ivori,  però no a Burkina Fasso i a Ghana. A Burkina Fasso la llengua oficial és el francès mentre que a Ghana no hi ha cap llengua oficial però ho és l’anglès de facto, ja que és l’única llengua de l’administració i els mitjans de comunicació públics.

-El mot pinganillo és l’auricular de petites dimensions que els conductors d’un programa es col·loquen dins l’orella per sentir el que s’emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d’altres membres de l’equip. En català en podem dir auricular o orellera.

CATEGORIA E: Linguamón, Casa de les llengües, explica que el haussa té més de 30 milions de parlants repartits entre els següents països: Nigèria (uns 23 milions), Níger (5 milions i mig), Sudan (500.000), Camerun (250.000), Ghana (200.000) i Txad (150.000). Si mirem l’estatus legal del haussa veurem que és oficial a Nigèria, que té protecció genèrica a Níger, Camerun i Sudan, i que no gaudeix de reconeixement a Ghana i al Txad.

-El terme anglès e-mail es refereix en català tant a l’adreça electrònica com al correu electrònic. És a dir, quan a una persona li preguntem el seu e-mail, li estem demanant la seva adreça elctrònica per comunicar-nos-hi. I quan des del nostre ordinador li enviem un e-mail, li estem enviant un correu electrònic.

Algunes orientacions de la setmana 5

21 November de 2009

Neologismes

Per resoldre les preguntes sobre neologismes, podeu consultar la pàgina web del TERMCAT (Centre de Terminologia catalana). Aquest organisme s’encarrega de proposar i normalitzar la terminologia nova de la llengua catalana.

En aquesta pàgina hi trobareu tres apartats: el Cercaterm (servei de consultes en línia), la Neoloteca (diccionari en línia dels termes normalitzats) i la Biblioteca (una biblioteca terminològica per àrees temàtiques). També hi trobareu la traducció en altres llengües (francès, castellà i anglès).

Les solucions de la tercera setmana

20 November de 2009

Us deixem amb les solucions de la setmana 4 de la Gimcana de les Llengües. Teniu fins dijous vinent per contestar-les. Recordeu que també podeu consultar les classificacions de les tres primeres setmanes.

SETMANA 4: GEOGRAFIA LINGÜÍSTICA

CATEGORIA A:

Les llengües que es parlen a l’estat espanyol són diverses. El castellà es parla a tot el territori, però hi ha zones on també se’n parlen d’altres, com per exemple el català a Catalunya, el gallec a Galícia, l’euskera a Euskadi o l’aranès a la Vall d’Aran.

CATEGORIA B:

Linguamón, la casa de les llengües, ens informa que diversos estudis indiquen que al món es parlen aproximadament 6.000 llengües. Les llengües africanes i asiàtiques representen al voltant del 32 per cent en cada continent, les del continent americà el 15 per cent i les del Pacífic un 18 per cent. El continent europeu acull només el 3 per cent de les llengües mundials.

La meitat de les llengües del món es concentra en 8 estats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Nigèria (515), Índia (400), Mèxic (295), Camerun (286), Austràlia (268) i Brasil (234).

Malgrat el gran nombre de llengües existents i la necessitat de preservar-les, ben poques gaudeixen de bona salut. La globalització pot provocar que algunes comunitats abandonin les seves llengües. Però també pot ser una oportunitat per difondre amb més facilitat les diferents llengües que conviuen al planeta.

Segons la UNESCO, al voltant del 50 per cent de les 6.000 llengües del món estan en perill de desaparició, el 96 per cent de les llengües són parlades per només el 4 per cent de la població mundial, i més del 90 per cent del contingut d’Internet és redueix a només 12 llengües.

CATEGORIA C:

Uruguai és l’únic estat sud-americà on ja no es parla cap llengua ameríndia. Linguamón, que ha començat a documentar les llengües parlades al continent americà i continua treballant per documentar-ne la totalitat, ens explica que les llengües autòctones d’Amèrica es classifiquen en tres grans famílies: l’ameríndia, la na-dene i l’esquimoaleuta. Totes tres tenen l’origen en tres onades migratòries que van entrar al continent per l’estret de Bèring fa uns 18.000 anys, segons les hipòtesis més contrastades.

La família ameríndia és probablement la més diversificada del planeta, és a dir, la que se subdivideix en més grups de llengües: té unes 600 llengües que pertanyen a més de 100 grups. En el següent enllaç podeu consultar una classificació de les llengües ameríndies.

És curiós saber que la immensa diversitat lingüística d’Amèrica ha minvat des de l’arribada de Colom el 1492, com a conseqüència de la colonització. Per posar-ne un exemple, es calcula que anteriorment al Brasil existien unes 1.200 llengües. Actualment n’hi ha només unes 170, la majoria de les quals es troben en avançat procés d’extinció.

CATEGORIA D:

1. L’imperi Inca va ser una entitat política creada per la civilització Inca, una de les tres grans civilitzacions d’Amèrica. A partir d’uns orígens petits al segle XIII, al voltant de la vall de l’Urubamba i l’Apurímac, es formà al llarg del segle XV aquest poderós imperi que dominà tota la regió andina. La seva caiguda es produí al segle XVI amb l’arribada dels espanyols. En el moment de màxima expansió, cap al 1530, l’imperi controlava les zones andines i les costes pacífiques dels actuals Perú, Equador, Bolívia i la meitat nord de Xile, així com extensos territoris a l’Argentina i una petita zona de Colòmbia.

La llengua oficial de l’imperi era el quítxua, que és una llengua ameríndia. Precisament, en ortografia quítxua l’imperi Inca s’anomenava Tahuantinsuyo (en grafia tradicional) o Tawantin Suyu (en la nova ortografia quítxua). Literalment significa “les quatre parts del món” o “les quatre províncies del món”.

El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua, s’expandí per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. Però amb la conquesta espanyola i, especialment, l’Església Catòlica, es prohibí l’ús de la llengua oficialment i el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda en les reivindicacions nacionals. En els darrers anys s’està produint una certa revalorització del quítxua entre les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l’Equador.

Actualment, el Perú és el país on el quitxua té una major distribució geogràfica; abasta vint dels vint-i-quatre departaments en què està dividit políticament: Amazonas, Ancash, Apurimac, Cusco, Lima, Loreto, Madre de Dios, Pasco, Ucayali… El Quítxua, que té ente 8.000.000 i 10.000.000 de parlants, també es parla en zones de l’Equador, Bolívia, l’Argentina, Colòmbia, Xile i el Brasil.

Al Perú, la Constitució estableix com a llengües oficials l’espanyol i, «en les zones on predominin, també el quítxua, l’aimara i les altres llengües aborígens». En realitat, però, l’espanyol acapara gairebé totes les funcions socials públiques, tret d’algunes excepcions a la ràdio i a les escoles primàries on es fa educació bilingüe.

2. El cumanagoto no es parla enlloc. Tal com es comenta a Linguamón, el cumanagoto es va extingir probablement fa més de 200 anys. Es parlava a Veneçuela, a la regió oriental de la franja costanera veneçolana, al nord de l’estat d’Anzoàtegui. L’integraven diversos dialectes: cumanagoto pròpiament dit, chacopata, píritu, cocheima, characuar, topocuar i curumuquare. Se’n conserven traduccions de fragments Bíblics escrites per missioners.

CATEGORIA E:

1. A Oceania es parlen al voltant de 1.000 llengües, que presenten força dubtes a l’hora de ser classificades. A grans trets podem diferenciar tres grups:

• les llengües austronèsiques,
• les llengües no austronèsiques de Papua Nova Guinea,
• les llengües d’Austràlia.

En el cas de les llengües d’Austràlia, de les aproximadament 750 llengües que es parlaven a l’illa a l’arribada dels europeus, actualment n’hi ha al voltant de 200, moltes de les quals només amb els darrers parlants. Les llengües d’Oceania no han pogut resistir la pressió de la colonització i és el lloc del món on més llengües autòctones desapareixen. Samoa és una de les poques excepcions; el samoà és la llengua oficial a Samoa i la parlen unes 130.000 persones.

El francès i l’anglès gaudeixen d’oficialitat a gairebé tots els estats d’Oceania. Llevat de Vanuatu, que té com a llengües oficials l’anglès, el francès i el bislama, i de Nova Caledònia o la Polinèsia Francesa, on la llengua oficial és el francès, la llengua oficial a bona part dels estats d’Oceania és l’anglès.

En el cas de les llengües de Papua Nova Guinea, l’estat amb més diversitat lingüística del món, l’opció pel tok pisin com a llengua oficial sembla que constitueix una amenaça per a les llengües de la zona.

Algunes paraules provinents de llengües d’Oceania han tingut una gran difusió a través de l’anglès. Entre aquestes podem incloure-hi ukelele (hawaià), tabútatuatge (tongà) i kiwi (maori). De les llengües australianes ens ha arribat la paraula bumerang, que és en origen el nom d’un grup ètnic local, i també alguns noms d’animals com ara dingo, coalacangur.

2. Les llengües oficials al Vaticà són: l’italià i el llatí (llengua oficial de l’església catòlica). L’italià és a bastament emprat i el llatí el parlen aproximadament unes 900 persones, encara que cap d’elles el té com a primera llengua. D’altra banda, l’alemany és l’idioma que utilitza la Guàrdia Suïssa.

Algunes orientacions sobre geografia lingüística

14 November de 2009

Estem a la quarta setmana de la Gimcana de les Llengües a Osona i per  resoldre les preguntes sobre diversitat i geografia lingüística, us pot ajudar la pàgina web de Linguamón, Casa de les llengües. Aquest  organisme promou la preservació, l’ús, el reconeixement i l’aprenentatge de les llengües del món, afavoreix la presència de les llengües a Internet i projecta models que facilitin la convivència de les llengües.

En aquesta pàgina web hi trobareu informació sobre la diversitat lingüística de tot el món i podreu respondre les preguntes. Un consell, llegiu bé les preguntes i responeu només el que se us demana.