• La vida que aprenc

    “Prou sé que la vida s’aprèn vivint-la, sovint a patacades, però mirar d’endreçar els aprenentatges per escrit els consolida.”

    Carles Capdevila

    La vida que aprenc és un recull d’articles de Carles Capdevila. S’hi recullen tots els temes que li interessaven: l’educació, la salut, les emocions, les pors, la vida personal i col·lectiva, les il·lusions, el voluntariat, la bona gent, la feina ben feta. Escrit en un llenguatge molt planer i molt proper, se’ns acosta com ell sabia fer-ho: de cara, amb tendresa, de vegades amb humor i amb una sensibilitat exquisida.
    Un llibre imprescindible per recordar el que va ser un gran periodista i, sobretot, un gran comunicador.

    Article complet

  • Aurora Bertrana

    Aquest any es commemoren els 125 anys del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana (i 150 del naixement del seu pare, Prudenci Bertrana) i per això us en volem recomanar la lectura.
    L’Aurora va ser una dona avançada a la seva època, feminista, aventurera, valenta. El 1926 va viatjar a Tahití i de seguida es va interessar per la manera de viure de la població autòctona, especialment de les dones. Dels articles que en va escriure en va sorgir el seu primer llibre Paradisos oceànics.
    Durant els anys de la República va desplegar una intensa activitat cultural a Barcelona, mentre publicava el seu segon llibre, Peikea, princesa caníbal, un recull de contes i llegendes de les illes del Pacífic, i L’illa perduda, escrit conjuntament amb el seu pare.
    El 1935 va fer un viatge a Marroc, tota sola, per conèixer la vida de les dones musulmanes. De l’experiència en sorgiria El Marroc sensual i fanàtic. El 38 va emprendre el camí de l’exili cap a Ginebra, on va viure uns anys de gran penúria econòmica i escriure tres llibres a l’entorn de l’experiència de la II Guerra Mundial.
    Tornà a Catalunya el 1950 i continuà escrivint. La seva novel·la Vent de grop va ser portada al cinema, amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua
    També va escriure la biografia del seu pare i les seves memòries, que es van acabar de publicar després de la seva mort, el 1974.
    En aquest enllaç hi trobareu més informació.

    Article complet

  • En la pell de l’altre

    La darrera novel·la de Maria Barbal s’inspira en la història d’Enric Marco, l’home que presidia l’Amical Mathausen, fins que el 2005 es va saber que mai havia estat deportat a un camp de concentració, i aquesta mentida va causar una gran commoció.
    A En la pell de l’altre la protagonista és una dona que als anys 70, després de la dictadura, acaba presidint una associació d’exiliats i familiars de víctimes de la guerra i la repressió franquista, sense haver-ne estat mai. Havia començat treballant-hi com a secretària i en un moment donat falsifica alguns documents per aparèixer com a familiar directa d’una víctima; no pas per treure’n un profit econòmic sinó perquè pensa que així podrà ajudar més l’associació.

    En aquest enllaç hi trobareu un article molt interessant que en parla.

    Article complet

  • La casa gran

    Maria Mercè Roca és una escriptora gironina, de Portbou, que publica novel·les, contes i obra de no ficció des de l’any 1986. Avui us en recomano una novel·la que es basa en la seva infantesa. La protagonista és una nena que va creixent i explica com era la vida en un poble fronterer amb una important estació de trens.  Una figura importantíssima en tota l’obra és el seu pare, a qui estima molt. També hi apareixen el germà, la mare, els amics… i com a figura amenaçadora, que acaba desencadenant el drama, la caserna de la guàrdia civil, des d’on es controla el contraban amb França.

    Si us agrada busqueu més obres de la mateixa autora. No us decebran.

    Article complet

  • Rosa de cendra

    Rosa de cendra, l’últim llibre de Pilar Rahola, és una novel·la històrica que explica la vida d’una família de Barcelona en un temps convuls, de guerres i revoltes. Hi coneixerem la vida de l’Albert Cornell, de família pobra i supervivent de la guerra de Cuba, que aconsegueix esdevenir un prohom de la ciutat i ha de lluitar per mantenir els seus privilegis i els de la seva família. Una família que no sempre comparteix els seus ideals ni la seva manera de fer i això genera grans tensions. De manera que el llibre ens parla de la gran història, la comuna de tots els habitants del país, i la petita història, la d’una família amb  les seves  misèries i les seves grandeses.

    Article complet

  • La sega

    La sega, de Martí Domínguez, la recomano. És una novel·la situada al Maestrat durant els primers anys de la postguerra. La vida de la gent del camp, dels masovers, entre els maquis i la guàrdia civil. Molt ben documentada i realista, amb una prosa excel·lent, llunyana en els afers del camp però comprensible, que denota l’enorme riquesa de la nostra llengua. El vessant naturalista del professor i del nen protagonista afegeix un plus a la novel·la. Quan comences la lectura sembla un déjà vu de la literatura de postguerra, però no, és diferent.

    Article complet

  • Radiografia de noia amb tatuage

    És una novel·la policíaca de Jordi Sierra i Fabra en què una noia intenta demostrar que el seu xicot, acusat d’un assassinat, és innocent. Tot i saber que el noi l’ha enganyada, la protagonista no creu que ell sigui un assassí i s’enfrontarà a la seva família i als amics per demostrar-ho. Intriga i sentiments des de la primera pàgina.

    Aquesta obra té dues versions: l’original de l’autor i la versió en lectura fàcil feta per Marta Luna.

    En aquest enllaç en podeu llegir una bona crítica.

    Article complet

  • El cafè de la Granota

    El llibre que us recomanem aquesta setmana també té dues versions. El cafè de la granota és un recull de 14 relats en què Jesús Moncada va retratar amb molt d’humor, tendresa i esperit crític la vida de Mequinensa, la seva vila natal. Les històries que s’hi expliquen tenen com a fil conductor aquest cafè, centre de la vida social del poble i se situen pels volts dels anys cinquanta. Les narracions prenen més valor pel fet que la població original va desaparèixer sota les aigües del pantà de Mequinensa el 1957.

    Si us agrada l’obra, llegiu-vos també Camí de Sirga del mateix autor.

    I als lectors novells, us recomanem que en feu un tast amb la versió en català fàcil. Hi trobareu un resum de cinc dels relats de la versió de Moncada, adaptats per Elisenda Galobardes.

    OLYMPUS DIGITAL CAMERA

     

    Article complet

  • L’atles furtiu

    Avui us recomanem un llibre amb dues versions: la primera, tal com la va escriure l’Alfred Bosch el 1998 i la segona, la versió reduïda, adaptada per a lectura fàcil per la Gemma Redortra el 2013.

    Aquesta novel·la històrica, situada al segle XIV,  ens parla d’un cartògraf jueu que rep l’encàrrec del rei de fer el mapamundi més complet que s’hagi fet mai. El savi decideix fer-ne dos, un amb totes les informacions contrastades i un altre, el furtiu, amb informacions encara no comprovades, mites i llegendes.

    Jafudà, el fill del cartògraf, ajudarà el seu pare en l’elaboració dels mapes i serà l’encarregat de portar-los de Mallorca a Barcelona. Això li farà viure situacions interessants, arriscades i compromeses; sobretot quan l’atles furtiu desapareix.

    Si us hi atreviu, llegiu-lo en la versió de l’Alfred Bosch, no és difícil i és molt més completa; però si sou lectors novells i no us hi veieu amb cor, amb la versió reduïda també us ho passareu bé.índex índexf

    Article complet

  • Jerusalem

    Llibre guanyador del Premi de novel·la curta de Lectura Fàcil del 2011, atorgat per l’Associació Lectura Fàcil; ens explica el llarg i dolorós conflicte entre palestins i israelians des de dos punts de vista: d’una banda, un jove soldat israelià, i de l’altra, un noi palestí acusat injustament de terrorista i una noia palestina, activista per la pau.

    Fàcil de llegir, però interessant  i amb molt de contingut.

    índexJr

    Article complet

Lectures compartides des de Palafrugell

Us donem la benvinguda al blog Lectures compartides a Palafrugell. Amb aquest nou espai pretenem intercanviar l’opinió de les nostres lectures, del professorat i de l’alumnat, perquè llegir és una font inesgotable de coneixement, de lleure i d’informació.


Calendari


Favorits


Etiquetes