RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Dialectologia (7). L’alguerès

    L’alguerès és la varietat dialectal que es parla a la localitat de l’Alguer, situada a l’illa de Sardenya, a Itàlia. És un dialecte consecutiu, perquè hi va ser portat pels repobladors procedents del Principat de Catalunya cap a l’any 1353. En general, podem dir que és una varietat dialectal amb trets molt propis, sobretot caracteritzada per la presència d’arcaismes i la influència tant de l’italià com del sard.

    Per conèixer més informació sobre la situació actual de l’alguerès a l’Alguer (el nombre de parlants, el nombre de persones que la coneixen…) podeu consultar la pàgina del Corpus oral de l’alguerès al següent enllaç: http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html

     

    CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA VARIETAT DIALECTAL ALGUERESA

     

    Observeu aquest text, transcripció de la varietat dialectal algueresa, per tal que pugueu observar-hi els trets principals que la caracteritzen:

    Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.

     

    Tot seguit, escolteu aquestes dues cançons cantades en varietat dialectal algueresa. Són gravacions reals d’un treball de recerca i formen part del Corpus oral de l’alguerès, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. Intenteu-hi trobar característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal:

    AL PAÍS DE L’ ALGUER HI HABITA UNA MINYONA

    [Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_05.html]

    Al país de l’Alguer
    hi habita una minyona,
    festejava un (el) mariner,
    tot en una l’abandona.

    Aquell pobre mariner
    que no ne sabiva arrés
    a quan recivi la lletra
    que amb ell no hi era més.

    Pensau lo desplaier
    de aquell pobre mariner,
    a lluny a treballar
    per se poguer un dia casar.

    Escoltau, o companyons,
    posem-mos tot un rodo,
    la dona mia m’ha deixat
    per se prendre el campanyolo.

    Vengut és a l’Alguer,
    passat és al carreró
    i ha vist la sua jove
    parlant amb Salvador.

    Escoltau, o bona gent,
    fini que s’és casada
    i lo bon mariner
    se l’ha dimenticada.

    SÓ COSIDORA (cantada)

    [Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html]

    (Só cosidora, respectada assai,
    cus a de dia i de nit també)…
    Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
    vaig vestida com una senyora,
    ara que tenc la gonella estreta
    no me hi manca més que la servidora.

    Cus a de dia i de nit també… no!

    Tots me miren, tots m’adoren,
    tots me fanen los compliments.
    Tots me miren, tots m’adoren,
    tots me donen los apuntaments.

    Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
    vaig vestida com una senyora,
    ara que tenc la gonella estreta
    no me hi manca més que la servidora.

    I un bell dia un jove com un sol
    i me n’ha pres, nunua com era:
    envetxe de cosir de part d’envant,
    ell m’ha cosit tota de part d’enrera!

    Excusa, si és així!

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.