RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Entrades amb l'etiqueta ‘s. XX’

  • Llengua catalana des de començaments de segle XX fins a 1939

    INTRODUCCIÓ

    A començaments del segle XX es van produir una sèrie de canvis en la llengua catalana, que estan lligats a la creació d’institucions polítiques pròpies de Catalunya (la Mancomunitat, de Prat de la Riba), l’organització del primer Congrés de la Llengua Catalana (1906), la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), així com també la figura de Pompeu Fabra (1868 – 1948).

    MARC GENERAL

    A començaments dels segle XX, el catalanisme polític va arribar a les institucions. Així, el 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, de la qual Prat de la Riba fou president fins a la seva mort, el 1917. La Mancomunitat va ser un òrgan encarregat de crear una sèrie d’òrgans culturals, polítics i econòmics, que van posar la base cultural del país: biblioteques populars, escoles diverses, museus…

    Tanmateix, l’any 1923 va iniciar-se la dictadura de Primo de Rivera, la qual va dictar una sèrie de lleis que van abolir la Mancomunitat i van reduir l’ús del català en públic; tot i això, l’ús de la llengua per part de la població no se’n va ressentir.

    Amb l’arribada de la II República (1931-1939), Catalunya va recuperar les seves institucions i, gràcies a l’aprovació de l’Estatut de Núria (1932), el català va esdevenir llengua oficial a Catalunya, juntament amb el castellà.

    CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, LA SEVA FUNCIÓ I EL PAPER DE POMPEU FABRA

    L’any 1907, Prat de la Riba va crear l’IEC, una entitat que va vetllar, sobretot, per l’enfortiment i l’expansió de la llengua catalana, des de la seva Secció Filològica. Tot i així, l’IEC no només es dedicava a l’estudi de la llengua, sinó que també integrava altres seccions com són les d’història, arqueologia o dret.

    La Secció Filològica va publicar una sèrie de documents importants per a la promoció i la normativització de la llengua catalana, gràcies al suport i a l’ajuda de Pompeu Fabra.

    – 1913 – Normes ortogràfiques

    1918 – Gramàtica catalana, elaborada per Pompeu Fabra i adoptada com a oficial per l’IEC

    1932 – Diccionari de la llengua catalana, elaborat per Pompeu Fabra. Aquest diccionari no tenia caràcter definitiu, sinó que era la base per la futur diccionari de l’IEC, que no apareixerà publicat definitivament fins a l’any 1996.

    El model lingüístic de l’IEC va ser adoptat ràpidament per institucions públiques i privades, escriptors, periodistes, mestres, correctors… i pel conjunt de la població.

    Qui era Pompeu Fabra?

    Pompeu Fabra i Poch era un enginyer industrial que se sentia atret pels estudis filològics, als quals es va dedicar de manera autodidacta. La seva carrera filològica es pot dividir en tres etapes:

    1a etapa: Marcada, sobretot, per la fixació ortogràfica de l’idioma, durant la qual va participar activament en la campanya lingüística de la revista L’Avenç i per la seva participació en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906), en el qual va fer una ponència amb el títol Qüestions d’ortografia catalana, cosa que va fer augmentar el prestigi de Fabra fins al punt que fou cridat per Prat de la Riba per ocupar la càtedra de català de la Diputació de Barcelona

     2a etapa: Època en què Fabra va treballar en la codificació gramatical. L’any 1918 publica la Gramàtica catalana

    3a etapa: És un període de culminació dels seus treballs enfocats sobretot de cara al lèxic català. Així elabora el Diccionari de la llengua catalana (1932) i, després de l’exili, segueix treballant en la gramàtica de la llengua

     

     

     

    Article complet