El dia que vaig néixer…
era l’últim diumenge de gener de l’any 1967 a quarts de vuit del matí. Vaig ser matinera i encara ho segueixo sent. Vaig néixer a casa. La llevadora va ajudar la meva mare a portar-me a aquest món. I després va haver de venir el metge perquè el part es va complicar. La mare em va explicar que en aquella hora la gent anava cap a missa i que, quan en sortien, ja feien córrer la notícia: “A cal Banyista, han tingut una nena. El petit de cal Banyista” . Ja se sap, als pobles les notícies volaven i ningú es volia perdre cap detall. Segurament només calia passar pel forn de pa per estar ben al dia de tot.
– Ha estat un part una mica complicat!
– Ah, sí! I què ha passat?
– La criatura ha nascut amb una volta de cordó i li ha costat respirar. Sort que, al final, amb quatre plantofades al culet i amb una bona remullada d’aigua ha reaccionat. Hi ha hagut d’anar el doctor Guzmán i tot.
– Caram doncs! I ara estan bé mare i filla?
– Em sembla que sí.
– Doncs encara bo! I saps quan bategen?
– Segurament, la setmana que ve!
I així va ser. La setmana vinent ja em van batejar i encara la meva mare feia llit. Els batejos abans es feien de seguida, pel que pogués passar, deien. I hi assistia la llevadora. El meu avi Agustí, el patriarca de la saga Tarridas, va ser el padrí -ja n’era de tres nésts més- i la tia Pepita va ser la meva padrina, la germana de la meva mare. Abans, per l’Església, et batejaven amb tres noms. A mi em van posar Núria, Josepa o Josefa (per la padrina) i Agustina (pel padrí i per la meva besàvia paterna “l’Agustineta”, que va ser qui va inaugurar els Banys Tarridas. Però això ja és una altra història!). La bosseta dels confits era plana i de paper cartró amb un dibuix d’una cigonya a una cara i , a l’altra cara, hi havia escrit el dia que vaig néixer i el dia que em van batejar, el nom dels meus pares: Josep i Núria, i el dels padrins. Tot com havia de ser. Iels confits suposo que devien ser d’Arenys. Després tiraven confits i caramels als nens del veïnat.
Aquella setmana el meu pare i el meu oncle van pescar molt bonítol. Així que, de petita, sempre em deien que havia nascut amb el pa sota el braç. I mai no m’ha faltat el pa. Que així segueixi sent!
Ara m’agradaria que també expliquessis com va ser el dia o l’any que vas néixer.
Jo vaig néixer en 30 de Desembre de 1957,era un dilluns de lluna minvant
En aquest any ha passat moltes coses interessants, com:
– L’URSS llança el Sputnik I, el primer satèl · lit artificial de la Terra
.
– S’inaugura el Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona.
– L’argentí Juan Manuel Fangio es consagra campió del món de Fórmula 1.
– S’estrena “Maduixes Salvatges”, d’Ingmar Bergman, una de les grans pel · lícules del segle.
– L’URSS realitza el primer llançament a l’espai d’un ésser viu, la gossa Laika (en el Sputnik 2), que tindrà una agonia de moltes hores. El govern oculta aquest fet poc humanitari.
A més de jo hi ha poques persones importants nascudes al dia 30, tal com: Tiger Woods, golfista nord-americà, Ben Johnson, atleta canadenc i Theodor Fontane, escriptor alemany.
El dia que vaig néixer l’Ericka González…
Jo vaig néixer el dia 5 de juliol de mil nou cents setenta-set, al centre del melic de la lluna (“el melic de la lluna” es el significat de la paraula Mèxic en la llengua Náhuatl).
Aquests son alguns esdeveniments historics de aquest dia, que va ser un dimarts:
· Abans que jo surtís de la panxa de la meva mare, va néixer a l’altre costat del mon el tenista Nicolas Kiefer a l’Alemania.
· A prop del meu país, va néixer Ryan Montgomery a Detroit, a ritme de rap. Es un noi molt conegut al Nord America tant com el cantant de rap Eminem.
· El diari “The Washington Post” va exposar la preocupació dels Estats Units per els partits comunistas en Europa i la seva real independencia de l’URSS. El gobern america li dona el seu braç economic a la monarquía espanyola a canvi de mantenir les seves bases militars. El rei es guanya la simpatia dels representants de relacions exteriors americans.
· A Madrid els nous representants del gobern per primera vagada juran de peu, davant del rei a la Zarzuela, entre ells el nou president Adolfo Suárez.
· Va ser un día negre a l’historia de Pakistan, la llei Marcial va ser proclamada i va esdevenir un cop d’estat militar en aquest país i es van a quedar sense democracia. L’exèrcit va estar recolzat pel govern dels Estats Units amb la intervenció de la CIA.
Mentrestant a Mèxic, la meva mare va estar cuinant tota la matinada per fer els manjars del restaurant que tenian els meus pares. A la tarda ella va tenir que anar a l’hospital i vaig néixer a la nit. La meva avia em deia que jo vaig tenir molt singlot els primeros mesos del meu neixement perquè jo extranyava els fogons i el calor de la cuina…
Marcia, mira’t de nou el text perquè t’hi he fet alguna esmena.
Jo vaig néixer el 30 de desembre de 1957. Era un dilluns de lluna minvant.
Aquell any van passar moltes coses interessants, com:
– L’URSS va llançar l’Sputnik I, el primer satèl·lit artificial de la Terra.
– Es va inaugurar el Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona.
– L’argentí Juan Manuel Fangio es va consagrar campió del món de Fórmula 1.
– Es va estrenar “Maduixes Salvatges”, d’Ingmar Bergman, una de les grans pel·lícules del segle passat.
– L’URSS va realitzar el primer llançament a l’espai d’un ésser viu, la gossa Laika (amb l’Sputnik 2), que va tenir una agonia de moltes hores. El govern va ocultar aquest fet poc humanitari.
A més de mi, hi ha poques persones importants nascudes al dia 30, tal com: Tiger Woods, golfista nord-americà; Ben Johnson, atleta canadenc, i Theodor Fontane, escriptor alemany.
Ericka, si us plau revisa el text per observar-ne les esmenes.
El dia que vaig néixer
Jo vaig néixer el dia 5 de juliol de mil nou-cents setAnta-set, al centre del melic de la lluna (“El melic de la lluna” és el significat de la paraula Mèxic en la llengua Náhuatl).
Aquests són alguns esdeveniments històrics d’aquest dia, que va ser un dimarts:
· Abans que jo sortís de la panxa de la meva mare, va néixer a l’altre costat del món el tennista Nicolas Kiefer, a l’Alemanya.
· A prop del meu país, a Detroit, va néixer Ryan Montgomery a ritme de rap. És un noi molt conegut al Nord-Amèrica, tant com el cantant de rap Eminem.
· El diari “The Washington Post” va exposar la preocupació dels Estats Units pels partits comunistes d’Europa i la seva real independència de l’URSS. El govern americà va donar el seu braç econòmic a la monarquia espanyola a canvi de mantenir les seves bases militars. El rei es va guanyar la simpatia dels representants de les relacions exteriors americanes.
· A Madrid, els nous representants del govern, per primera vegada, juren de peu, davant del rei a la Zarzuela, entre ells el nou president Adolfo Suárez.
· Va ser un dia negre en la historia de Pakistan. Va ser proclamada la llei Marcial i va esdevenir un cop d’estat militar en aquest país i es van a quedar sense democràcia. L’exèrcit va tenir el suport del govern dels Estats Units amb la intervenció de la CIA.
Mentrestant, a Mèxic, la meva mare va estar cuinant tota la matinada per fer els menjars del restaurant que tenien els meus pares. A la tarda ella va haver d’anar a l’hospital i vaig néixer a la nit. La meva àvia em deia que jo vaig tenir molt singlot els primeros mesos del meu naixement perquè trobava a faltar els fogons i la calor de la cuina…
Jo vaig nèixer el 7 de novembre de 1990, un dimecres al vespre de tardor ,en Berna ( Suiza ).
Aquest mateix dia :
-La reina sofia va anar a una festa de la Creu roja.
-Va morir el music Bobby Scott
-El preu maxim de la benzina “super” baixava a 1’70 pesetas
-Una dona en coma etílic portaba un millón de pesetas a sobre quan la van portar a l’hospital.
El día abans :
-George H. W. Bush va ganar les eleccions legislativas estadounidenses
En aquest mes:
.Es va firmar el pacto de Paris (conjuntament L’OTAN i el pacte de Varsovia)
-Es va fer el primer transplant de cor a un nadó de dos mesos i va ser tot un exit.
Aquest any:
-Va ser l’any internacional de l’alfabetizació per part de l’ONU.
-Mary Robinson va ganar les eleccións presidencials irlandesas.
-La cumbre de l’OSCE en Parìs va anunciar el fi de la guerra fría.
Jessica, revisa els text i observa les correccions que hi he fet.
Jo vaig nÉixer el 7 de novembre de 1990, un dimecres al vespre de tardor, a Berna(Suïssa).
Aquell mateix dia:
-La reina Sofia va anar a una festa de la Creu Roja.
-Va morir el music Bobby Scott.
-El preu màxim de la benzina “super” baixava a 1’70 pesetas.
-Una dona en coma etílic portava un milló de pesetas a sobre quan la van portar a l’hospital.
El dia abans:
-George H. W. Bush va guanyar les eleccions legislatives estatunidenques.
Aquell mes:
.Es va firmar el Pacte de París (conjuntament L’OTAN i el Pacte de Varsòvia)
-Es va fer el primer transplantament de cor a un nadó de dos mesos i va ser tot un èxit.
Aquell any:
-Va ser l’Any Internacional de l’Alfabetizació per part de l’ONU.
-Mary Robinson va guanyar les eleccions presidencials irlandeses.
-La cimera de l’OSCE a París va anunciar la fi de la Guerra Freda.
Jo vaig nèixer el 7 de novembre de 1990, un dimecres al vespre de tardor ,en Berna ( Suiza ).
Aquest mateix dia :
-La reina sofia va anar a una festa de la Creu roja.
-Va morir el music Bobby Scott
-El preu maxim de la benzina “super” baixava a 1’70 pesetas
-Una dona en coma etílic portaba un millón de pesetas a sobre quan la van portar a l’hospital.
El día abans :
-George H. W. Bush va ganar les eleccions legislativas estadounidenses
En aquest mes:
.Es va firmar el pacto de Paris (conjuntament L’OTAN i el pacte de Varsovia)
-Es va fer el primer transplant de cor a un nadó de dos mesos i va ser tot un exit.
Aquest any:
-Va ser l’any internacional de l’alfabetizació per part de l’ONU.
-Mary Robinson va ganar les eleccións presidencials irlandesas.
-La cumbre de l’OSCE en Parìs va anunciar el fi de la guerra fría.
El dia que vaig néixer, basat en un relat de la meva família:
La meva mare estava tendint roba al pati quan van començar les contraccions, va cridar al meu pare al seu treball i junts van partir rapidament a la clínica on ella va tossir i vaig néixer amb 4 quilos i mitjà.
Al tant ja estaven els avis materns i l’àvia paterna mirant a un primer nét de sexe femení que havia nascut amb ulls oberts, alguna cosa que no s’estilava en l’època, al mateix temps que el primerizo d’una coneguda de la família.
El mateix dia i en 1930, algú decidia que aquest dia era el Dia de les Américas; celebració que repetiria fins al cansament durant el període escolar i que gairebé determina que el meu nom anés un altre. Per sort els meus pares van fugir del costum de cridar als nens per dates importants sinó el meu nom seria Amèrica!
Mentrestant, en 1931, el poble madrileny es posava dempeus per celebrar la segona república; alguna cosa que va ser portat a la petita pantalla, com a sèrie de TV, i que poden trobar en aquest link: http://www.rtve.es/television/14-de-abril-la-republica/serie/
No moltes altres coses he trobat notables per explicar-los sobre aquest dia, però segurament la més interessant és que vaig néixer. (jajjjajajaj)
Durant el transcurs de 1970, es van editar llibres que m’agraden molt. D’entre ells el de Juan Salvador Gavina, que està traduït al català, és el que trio per compartir i aquí els va un petit tros d’aquest text:
“Ensenyar és recordar-los als altres
que saben tant com tu.
Sou tots aprenents,
executors, mestres.
Els interrogants més senzills són els més profunds.
On has nascut? On està la teva llar?
A on vas?
Quins feixos?
Planteja-te’ls de temps en temps, i observa com canvien les teves respostes.
Ensenya millor el que més necessites aprendre”.
Carina, llegeix-te una altra vegada el text amb les esmenes que t’hi he fet.
El dia que vaig néixer (basat en un relat de la meva família),
La meva mare estava estenent roba al pati quan van començar les contraccions, i va avisar al meu pare, que era a la feina, i junts van anar ràpidament cap a la clínica, on ella va tossir i vaig néixer amb 4 quilos i mig.
Els avis materns i l’àvia paterna ja estaven al cas mirant a un primer nét de sexe femení que havia nascut amb els ulls oberts de bat a bat, cosa que no s’estilava en l’època, al mateix temps que el primogènit d’una coneguda de la família.
Al mateix dia i al 1930, algú decidia que aquest dia era el Dia de les Amèriques: celebració que repetiria fins al cansament durant el període escolar i que gairebé determina que el meu nom fos un altre. Per sort, els meus pares van fugir del costum d’anomenar els nens amb els noms de les dates importants, sinó el meu nom seria Amèrica!
Mentrestant, al 1931, el poble madrileny es posava dempeus per celebrar la segona república; fet que va ser portat a la petita pantalla, com a sèrie de TV, i que poden trobar en aquest link: http://www.rtve.es/television/14-de-abril-la-republica/serie/
No gaires coses més he trobat notables per explicar-vos sobre aquest dia, però segurament la més interessant és que vaig néixer. (jajjjajajaj)
Durant el transcurs de 1970, es van editar llibres que m’agraden molt. D’entre els quals hi ha el de “Juan Salvador Gavina2, que està traduït al català. És el que trio per compartir i aquí en teniu un breu fragment d’aquest text:
“Ensenyar és recordar-los als altres
que saben tant com tu.
Sou tots aprenents,
executors, mestres.
Els interrogants més senzills són els més profunds.
On has nascut? On està la teva llar?
A on vas?
Quins feixos?
Planteja-te’ls de temps en temps, i observa com canvien les teves respostes.
Ensenya millor el que més necessites aprendre”.
Quan jo vaig néixar, el vint-i-cuatre de març de mil nou-cents vuitanta-cinc no va passar gens important. Però aquell any, al setembre, va haver un gran terratrèmol a la ciutat de Mèxic, on jo vivia amb els meus pares, que ens va obligar a moure’ns a un altra ciutat.
Aquell matí vam sortir sense ferides tot i que moltes edificis es van esfondrar i molta gent va morir aixafada. Però poques setmanas després, era molt dificil viure en aquell lloc: no hi havia aigua i els aliments escassejavan.
Així que els meus pares van decidir anar a viure amb els meus avis a Hidalgo, on he passat molts anys de la meva vida.
Per tant, encara que vaig néixar a la ciutat de Mèxic, jo sempre dic que sóc de Hidalgo perque he viscut més temps en aquest lloc.
Molt bé, Rafa. Ara repassar les paraules que he esmenat.
Quan jo vaig néixer, el vint-i-QUATRE de març de mil nou-cents vuitanta-cinc no va passar RES important. Però aquell any, al setembre, HI va haver un gran terratrèmol a la ciutat de Mèxic, on jo vivia amb els meus pares, que ens va obligar a moure’ns a un altra ciutat.
Aquell matí vam sortir sense ferides tot i que molts edificis es van esfondrar i molta gent va morir aixafada. Però poques setmanes després, era molt difícil viure en aquell lloc: no hi havia aigua i els aliments escassejaven.
Així que els meus pares van decidir anar a viure amb els meus avis a Hidalgo, on vaig passar molts anys de la meva vida.
Per tant, encara que vaig néixer a la ciutat de Mèxic, jo sempre dic que sóc d’Hidalgo perquè hi vaig viure molt més temps.
hola