0 comentaris a “ESPAI DE DEBAT SOBRE EL LLIBRE “VICTUS””
Hola , he començat el llibre Victus, penso que m’agradarà.
Salutacions, Neus
Jo fa temps que vaig llegir-ho i em va agradar molt
En relació al llibre que estic llegint, Victus, porto al voltant de 150 pàgines i he pensat que continuaré fins al final, tot i que m’havia plantejat canviar de llibre.
És el llibre que menys m’ha agradat de tots els que he llegit en català. Em sembla molt bèl•lic i amb un vocabulari massa tècnic (no estic preparada, de moment).
Continuo llegint-lo!
Jo vaig triar “Victus” perquè m’agrada la història i més si és una novel•la.
M ‘ha semblat molt interessant perquè ens narra la història de Catalunya i m’ha sorprès gratament la forma de narrar els fets i el vocabulari que es pot entendre fàcilment. També vaig trobar moltes frases fetes i encara que no m’hagi donat temps buscar-les, es poden entendre perfectament.
El que no m’ha agradat gens ni mica és saber que van morir tants innocents a la guerra ja que l`autor explica amb detall tot el que va passar.
Martí Zuviría és el personatge que ens narra tots els conflictes de l’any 1714.
L’autor també parla dels personatges més importants de l’època com, per exemple, el general Antonio de Villaroel.
Això si, m’ha semblat una mica llarg. El llibre és un totxo.
Quan vaig començar el llibre, pensaba que m’agradaria més,però al llarg de la narració i del desenvolupapent de la historia, vaig quedar saturada …Penso que ha mancat més vivences dels personatges de ficcions.
Ara bé reconec que està narrà amb molta delicadeza i ben document, amb un vocabulari fácil d’entendre.
És una novel.la histórica que narra al detall les cròniques sobre la Guerra de Succesió Espanyola i el setge de Barcelona del 1713-1714.
És contada per un jove barceloní el Martí Zuviria ” El Camallarg”.Va entrar, per circumstància,en el Castell de Bazoches, instruït pel marquès Sebastien Le Preste Vauban,enginyer i mariscal francés.
Aquí va començar l’aprenentatge..´´Vinc en qualitat d’aspirant a enginyer i porto credencials lacrades´´.
En tota aquesta historia vam aparèixer dos personatges importants pal Camallarg :el Martquès de Vauban i l’Antonio de Villarroel.
El Martí Zuviria narra les peripècies de la guerra, passant per Frància,Madrid,Toledo,Tortosa i Barcelona.
Van haver’hi personatges de ficcions :el Peret, l’Amelí, el Nan, l’Amfant…tots amb la seves històries….Y personatges reals com el Francesc Castellví, l’Esteve Ballester, el Bardonenche, el Pòpoli….y més.
Ehhh…pensava, ha sido una errada del ordinador.
ehhh. sigut….delicadesa..documentat…
ehhh…de l’ordinador….
Victus és una novel•la que sempre m’ha atret. Crec que l’actualitat política catalana té molta relació amb el que va passar en aquells dies del setge a Barcelona i que Alberto Sánchez Piñol ens explica en aquest llibre.
Penso que una novel•la històrica ha de tenir molta exactitud quan s’escriu d’un fet que va passar, és a dir, no es pot canviar situacions documentades, fets que no admeten cap discussió, moments que encara que hi hagi dubtes d’alguns detalls són així i no d’una altra manera.
Naturalment, un escriptor no és només una espècie de biògraf de la història sinó que també ens ha de fer un relat amb detalls dels fets, dir-nos com les persones se sentien, el que passava per les seves ments, el que feien quan no disparaven, què conversaven entre ells, què cuinaven, què somiaven, mostrar aquells éssers humans en els seus diferents aspectes que la història, tradicionalment, no compta o compte d’una manera molt limitada.
En aquest sentit, l’escriptor té la llicència d’imaginar, de crear, d’unir amb els llaços de la seva creació els diferents fets històrics. Aquest és un dels elements fonamentals que li dóna èxit a qualsevol història, també el ritme, intensitat i claredat amb que ens la compti.
Victus ens espera per ficar-nos entre les seves pàgines i viure el que va passar en aquells dies terribles del setge a Barcelona que, 300 anys després, continua la seva influència en les nostres vides.
En aquesta entrada podeu comentar el llibre Victus, d’Albert Sánchez Piñol
Hola , he començat el llibre Victus, penso que m’agradarà.
Salutacions, Neus
Jo fa temps que vaig llegir-ho i em va agradar molt
En relació al llibre que estic llegint, Victus, porto al voltant de 150 pàgines i he pensat que continuaré fins al final, tot i que m’havia plantejat canviar de llibre.
És el llibre que menys m’ha agradat de tots els que he llegit en català. Em sembla molt bèl•lic i amb un vocabulari massa tècnic (no estic preparada, de moment).
Continuo llegint-lo!
Jo vaig triar “Victus” perquè m’agrada la història i més si és una novel•la.
M ‘ha semblat molt interessant perquè ens narra la història de Catalunya i m’ha sorprès gratament la forma de narrar els fets i el vocabulari que es pot entendre fàcilment. També vaig trobar moltes frases fetes i encara que no m’hagi donat temps buscar-les, es poden entendre perfectament.
El que no m’ha agradat gens ni mica és saber que van morir tants innocents a la guerra ja que l`autor explica amb detall tot el que va passar.
Martí Zuviría és el personatge que ens narra tots els conflictes de l’any 1714.
L’autor també parla dels personatges més importants de l’època com, per exemple, el general Antonio de Villaroel.
Això si, m’ha semblat una mica llarg. El llibre és un totxo.
Quan vaig començar el llibre, pensaba que m’agradaria més,però al llarg de la narració i del desenvolupapent de la historia, vaig quedar saturada …Penso que ha mancat més vivences dels personatges de ficcions.
Ara bé reconec que està narrà amb molta delicadeza i ben document, amb un vocabulari fácil d’entendre.
És una novel.la histórica que narra al detall les cròniques sobre la Guerra de Succesió Espanyola i el setge de Barcelona del 1713-1714.
És contada per un jove barceloní el Martí Zuviria ” El Camallarg”.Va entrar, per circumstància,en el Castell de Bazoches, instruït pel marquès Sebastien Le Preste Vauban,enginyer i mariscal francés.
Aquí va començar l’aprenentatge..´´Vinc en qualitat d’aspirant a enginyer i porto credencials lacrades´´.
En tota aquesta historia vam aparèixer dos personatges importants pal Camallarg :el Martquès de Vauban i l’Antonio de Villarroel.
El Martí Zuviria narra les peripècies de la guerra, passant per Frància,Madrid,Toledo,Tortosa i Barcelona.
Van haver’hi personatges de ficcions :el Peret, l’Amelí, el Nan, l’Amfant…tots amb la seves històries….Y personatges reals com el Francesc Castellví, l’Esteve Ballester, el Bardonenche, el Pòpoli….y més.
Ehhh…pensava, ha sido una errada del ordinador.
ehhh. sigut….delicadesa..documentat…
ehhh…de l’ordinador….
Victus és una novel•la que sempre m’ha atret. Crec que l’actualitat política catalana té molta relació amb el que va passar en aquells dies del setge a Barcelona i que Alberto Sánchez Piñol ens explica en aquest llibre.
Penso que una novel•la històrica ha de tenir molta exactitud quan s’escriu d’un fet que va passar, és a dir, no es pot canviar situacions documentades, fets que no admeten cap discussió, moments que encara que hi hagi dubtes d’alguns detalls són així i no d’una altra manera.
Naturalment, un escriptor no és només una espècie de biògraf de la història sinó que també ens ha de fer un relat amb detalls dels fets, dir-nos com les persones se sentien, el que passava per les seves ments, el que feien quan no disparaven, què conversaven entre ells, què cuinaven, què somiaven, mostrar aquells éssers humans en els seus diferents aspectes que la història, tradicionalment, no compta o compte d’una manera molt limitada.
En aquest sentit, l’escriptor té la llicència d’imaginar, de crear, d’unir amb els llaços de la seva creació els diferents fets històrics. Aquest és un dels elements fonamentals que li dóna èxit a qualsevol història, també el ritme, intensitat i claredat amb que ens la compti.
Victus ens espera per ficar-nos entre les seves pàgines i viure el que va passar en aquells dies terribles del setge a Barcelona que, 300 anys després, continua la seva influència en les nostres vides.