Què llegim?

Un espai per opinar, recomanar, informar sobre llibres i lectures.

Envieu els vostres escrits a jmarfany@cpnl.cat i us els publicarem

  • JOANA RASPALL: CENT ANYS DE COMPROMÍS I DEDICACÍÓ

     stories_img_index_joana_raspall_002gk-is-96

    Enguany tenim la sort de poder celebrar en vida seva el centenari de la poetessa i escriptora Joana Raspall. És una celebració molt especial, és clar, per l’excepcionalitat mateixa d’una vida tan llarga i tan ben aprofitada, però el cas és que per a tots els que som aquí ho és doblement, perquè de tots els escriptors de la seva extraordinària generació Joana Raspall és la que més s’ha interessat per l’educació d’aquest país, i potser l’única que s’hi ha compromès a fons des del primer moment.

    (Miquel Desclot, parlament en els premis Baldiri Reixac)

    Enguany la poeta i escriptora Joana Raspall compleix 100 anys. Cent anys d’una vida dedicada a la llengua i a la literatura; d’una vida dedicada al compromís ciutadà i nacional.

    Alguns dels cursos de català de Sant Feliu de Llobregat hem volgut sumar-nos a la nostra manera als homenatges totalment merescuts que està rebent durant aquests mesos. Ho hem fet com nosaltres sabem, mitjançant la llengua, mitjançant la lectura i l’escriptura.

    Més amunt podreu trobar alguns dels treballs dels alumnes del curs 2012-2013 de Suficiència 3, resultat de la lectura del llibre de la Joana Raspall “Diamants i culs de got.”

    Article complet

  • Català a la carta

    Potser sou catalanoparlants en potencia que encara no heu fet el pas de  parlar-lo; potser en sou parlants tímids i només l’utilitzeu en entorns molt concrets; potser ja en sou parlants habituals, però canvieu de llengua sense adonar-vos-en; o bé potser en sou parlants fidels, d’aquells que us manteniu conscientment en català, tot i que de vegades sueu la cansalada per fer-ho i acabeu enrabiant-vos de valent. Sigueu com sigueu, aquest llibre és per a vosaltres.

    És un llibre de català per a tots els gustos, pensat perquè qualsevol català, nouvingut o de soca-rel, hi pugui trobar arguments que l’esperonin a emprar la llengua i a fer-ho amb tota comoditat. Aquest és el pilar sobre el qual se sustenta el nou llibre de David Vila, Català a la carta, en què el jove dinamitzador lingüístic de Sabadell repta el lector a deixar enrere la teòrica inferioritat del nostre idioma per fer de la llengua catalana la principal eina d’integració i de cohesió social del país. El vicepresident de Tallers per la Llengua explica com va sorgir la iniciativa: “Quan l’Anna Muro va parlar-me del seu projecte Vents del canvi, una col·lecció de l’editorial Setzevents amb vocació didàctica que tenia com a objectiu ajudar a bastir, mitjançant un llenguatge planer, un nou pensament català des de disciplines diverses, de seguida em va bullir l’olla i vaig posar-me a treballar en uns textos que han acabat prenent la forma d’aquest llibre”.

    L’autor remarca que ”no vol ser un llibre de llengua per a lectors habituals d’aquesta temàtica, sinó un llibre que pugui llegir qualsevol català, estigui interessat en les qüestions sociolingüístiques o no, i en el qual trobi arguments que l’esperonin a fer servir la llengua amb normalitat”. D’aquí ve el subtítol de l’obra, Tria la teva aventura lingüística: si hi ha molts perfils de catalanoparlant, cal oferir arguments a mida.

    Català a la carta, que s’obre amb un interessantíssim pròleg de Ferran Suay, està estructurat, doncs, en blocs: Un tastet de diversitat presenta curiositats que ens regala la diversitat lingüística global i vol ser un ham per aquells catalans que no tenen una consciència lingüística específica; Els hàbits lingüístics o com ajudar el català sense haver-nos de trencar les banyes va adreçat a persones conscienciades que volen usar més el català i fer-ho amb tota comoditat, i Sense estat no hi ha llengua té com a objectiu fer palès que, sense un escenari de llibertat política, és a dir, si no esdevenim un estat independent, difícilment podrem normalitzar el català.

    Per tot plegat, Vila considera que “Català a la carta és un llibre que podeu comprar i llegir els que tingueu interès pel tema, però també un llibre que podeu regalar a aquelles persones que no tenen aquest interès” perquè “l’objectiu és, precisament, arribar a tot tipus de catalanoparlant i animar-lo a usar una mica més la llengua”.

    Article complet

  • Lectura de vacances: “Un tros de cel”

    Isabel Clara Simó feia molt de temps que volia abordar en una novel·la qüestions referents als abusos sexuals a menors. Per fer-ho segons ha comentat l’escriptora nomès tenia dues vies; la pederàstia o bé el tràfic sexual de menors.

    Isabel Clara-Simó s’ha submergit dins la pell d’una jove xinesa que veu com els seus pares la venen a una xarxa de prostitució com a esclava. El seu proxeneta li promet la llibertat als 18 anys si abans fa tot el que li digui.

    Un tros de cel arrenca en el moment que la Wing compleix els 18 anys i espera que el seu proxeneta compleixi amb la seva promesa.

    Podeu llegir-ne un fragment clicant aquí

    També en podeu visionar un clip de vídeo

    Article complet

  • Lectura de vacances: Emili Teixidor i “Pa negre”

    Un bon moment per recordar Emili Teixidor que ens va deixar el 20 de juny passat.

    Pa negre, una obra a cavall del retrat autobiogràfic i de la ficció, situada als primers anys de la postguerra civil, i que ja algun crític considera el millor llibre en català dels últims anys. Teixidor descobreix els trets autobiogràfics d’aquesta novel·la que la qualifica de “metàfora d’un país dividit en dues lleialtats”.   Cal destacar la riquesa del llenguatge de “Pa negre”, on Teixidor recupera els mots d’un idioma que s’ha transformat en només 60 anys, i on s’han perdut moltes referències d’argot rural en benefici dels neologismes. De la mateixa manera que els llocs familiars de l’autor, com ara les colònies tèxtils, o s’han abandonat o s’han reconvertit en hostals, la cultura visual ha anat més enllà que la cultura oral, com diu l’Emili Teixidor: “Ara els nens diuen ‘ensenya-m’ho’ i abans era ‘explica-m’ho’. Hem de tornar a explicar aquesta oralitat”.

    Text de contraportada

    A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d’això, la mare s’ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

    Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d’amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre… de pa negre.

    En temps de guerra –i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l’essència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L’amor, l’odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació… res no s’escapa de la vida dels personatges d‘aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L’autor recrea amb total precisió l’ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.

    De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l’Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s’adonarà també d’una lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L’amor crema

    Article complet

  • Lectura de vacances: “Jo confesso”

    Jo confesso va guanyar  el Premi de la Crítica Catalana 2012, atorgat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) en el marc de la Fira de Sant Jordi.  Va acabar de rematar l’èxit obtenint el Premi Crexells que atorguen cada any els socis de l’Ateneu Barcelonès i les Biblioteques a la millor novel·la en català de l’any anterior.

    Text de contraportada

    Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.

    Podeu llegir-ne el primer capítol clicant aquí

    Article complet

  • Lectura de vacances: L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra

    Va ser un dels llibres més venits en el Sant Jordi d’enguany. De fet es tracta d’una mena de viatge delirant per la història del segle XX… delirant i per riure.

    Va obtenir el premi al millor llibre dels llibreteres suecs. Ha esta traduït a 31 llengües i se n’han venut més de 2 milions d’exemplars. A més, ja se n’han adquirit els drets per fer-ne una pel·lícula.

    “Segons l’Allan tots els conflictes de la humanitat tenen el següent principi: «Ets un tonto. No, tu ets més tonto. No, tu ho ets més», però tot es pot arreglar amb una ampolla d’aiguardent i ganes de deixar-ho tot enrere i mirar el futur. L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra.

    A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí. Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder.

    ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

    Article complet

  • Llibres per a l’estiu

               

    Companys i companyes i per a tots aquells amants de la lectura us recomano tres llibres que he llegit durant aquest darrer trimestre.

    Aquí teniu, doncs, tres propostes per a gaudir de les desitjades vacances d’estiu.

    El primer és de l’Isabel-Clara Simó i es titula DONES.

    Boníssim i divertidíssim. Es tracta de relats curts, d’històries de dones súper diferents gens inversemblants i molt actuals.

     El segon és d’en Ferran Torrent i es titula LA MIRADA DEL TAFUR.

    No el recomano tant per l’argument, encara que evidentment als lectors de novel·la policíaca pot agradar, sinó per la riquesa com a variant dialectal del País Valencià. 

    El tercer i últim és d’en Jaume Cabré i es titula SENYORIA.

    És una crítica brutal de la pansida aristocràcia borbònica de finals del segle XVIII.

    Amb molta sàtira i sentit del humor ridiculitza, amb noms súper divertits i molt adients, els protagonistes i els fets de la Barcelona de 1799.

     I ara tinc, com a company de viatge d’aventures, a TIRANT LO BLANC, però això molt em temo que no us ho podré explicar fins més endavant.

    Carme Albertí

    Article complet