• Augmentem la família!

    Parlant de dàlmates, mai no n’hi ha prous!

    Una de les novetats de la nova Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) quant a morfologia de les paraules la (és a dir, si són invariables o canvien pel que fa a gènere i nombre) és la descripció del plural/femení d’alguns quantitatius que fins ara consideràvem invariables i sancionàvem.

    Tal com es diu a l’apartat 17.3: “En registres informals, però, es constata una certa tendència a dotar alguns d’aquests quantitatius invariables de flexió de nombre. Aquest és el cas de prou, massa i força. A més el quantitatiu prou presenta, en alguns parlars, flexió de gènere amb les formes analògiques prouta i proutes, formes que no resulten adequades més enllà dels registres informals“. El quantitatiu bastant/bastants ja figurava al DIEC amb les formes bastanta/bastantes, també en registres formals.

    Fixem-nos en el llenguatge de la GIEC; en cap cas prescriu o determina la correcció o incorrecció d’una forma. A partir de la variació lingüística quant a registres i dialectes, diferencia entre un estil molt formal, un de formal o estàndard i un d’informal o col·loquial, en què aquests usos analògics serien els més habituals.

    No hi ha respostes unívoques, tot depèn de qui ho diu, a qui s’adreça, en quina situació i amb quin propòsit. Sempre, és clar, que siguin formes catalanes i no interferències d’altres llengües, per més informals que siguin.

    I ara un exemple de tria lèxica: sortint d’una classe especialment llarga, un parell d’alumnes s’aixeca volant i s’apressa cap al passadís. “On aneu? ¬─pregunta una amiga. Al lavabo ─diu una, A pixar! ─crida l’altra.” Adequat, inadequat, què en penseu? I si els hi hagués preguntat això mateix un desconegut a qui haguessin envestit mentre sortien de l’aula? Adequat, inadequat?

    La nova gramàtica va per aquí, per enfortir les tries informals que són les que garanteixen l’ús espontani i viu de la llengua, sense haver de recórrer a les interferències.

    Article complet

  • Hi han novetats!

    Recordeu l’època dels llibrets de barbarismes i mots escaients, del català correcte i el català incorrecte? N’hi havia un niu de llibrets d’aquests! La nova gramàtica ha bandejat aquestes expressions pròpies d’un període de “resistència” i ha descrit els fets lingüístics sense atorgar-los càrregues valoratives. Així parlem de formes catalanes i formes no catalanes i sempre tenint en compte la diversitat de parlars del domini lingüístic: central, baleàric, nord-occidental, valencià…

    Les formes catalanes pertanyen a diferents registres: col·loquialn’hi/dugues/ceia/es refereix a que; estàndard (formal) → n’hi/dues/es refereix al fet que, o molt formal → li’n/es refereix que/llur… Totes són formes de la llengua, triar-ne una o l’altra depèn de la situació comunicativa.

    Què vol dir això? Doncs que la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (la GIEC o la GLC) despenalitza algunes formes en els registres informals de la llengua, que fins ara corregíem.

    Les formes no catalanes són les interferències lingüístiques que justifiquen aquesta proliferació de diccionaris sobre el català correcte/incorrecte: *quant més més (com més més), *tenir que (haver de), *sí o sí (tant sí com no), *fregona (pal de fregar), *peste (ferum…), *apurar (anar just…), *donar temps (tenir temps…).

    Evidentment la GIEC les continua excloent perquè són formes externes al sistema de la llengua.

    Pel que fa al verb haver-hi, la novetat que ens planteja ara la GIEC és que podem optar per fer la concordança amb el verb, depenent de la varietat dialectal. Anem a pams, fins ara (i per semblança amb el castellà, vegeu el següent article) corregíem sempre les formes hi han, hi havien, hi haurien… però en oracions en què el subjecte gramatical presenta propietats típiques de l’objecte directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o de ser pronominalitzat amb el pronom feble en (no per el/la-els/les), la concordança és ben normal. Característicament aquests verbs (que anomenem inacusatius) tenen una estructura verb + sintagma nominal i no tenen complement directe.

    Així doncs, igual que diem: Venen avionsen venen (avions, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en), o falten dones en la política→ en falten, diem: A primer d’ESO hi han més sol·licituds que places→ n’hi han més (més sol·licituds que places, subjecte posposat al verb en plural i pronominalitzat amb en).

    Aquesta concordança es veu afavorida en formes verbals compostes, com ara: hi han hagut moltes famílies que s’han quedat sense plaça → n’hi han hagut moltes

    De tota manera, la GIEC ens remarca que la forma sense concordança és la més estesa en usos formals.

    Article complet

  • Més adequat i menys correcte

    La nova gramàtica aprovada per l’IEC suposa una nova manera de mirar les relacions entre ús i norma. La visió prescriptiva, en què l’ús s’ha d’adequar a la norma per ser correcte, passa a ser descriptiva, en què l’ús més estès constitueix la norma, un criteri flexible que acull les varietats dialectals (extensió geogràfica) i funcionals (registres), el fet que la comunicació sigui oral o escrita, el grau de formalitat, les condicions de producció, la tradició o novetat de la forma, etc. En una societat tan plural com l’actual, amb catalanoparlants d’orígens molt diversos, no és possible fer una norma única i vàlida per a tothom, cal entendre-la de manera més flexible, associada als usos i especialment adreçada a les noves generacions, els futurs catalanoparlants!

    Així doncs la normativa prioritza els usos més estesos i adequats en qualsevol situació (allò que em dèiem l’estàndard o llengua general).

    Però això no ens ha de fer pensar que tot s’hi val! Hi ha formes no catalanes que no pertanyen al sistema de la llengua; les que hem estat bandejant al Rubricatus des de sempre: perífrasi *tenir que, *anar a + infinitiu,  formes d’haver-hi sense el pronom feble, pronom *lis, el doncs causal, *sempre i quan per sempre que, abús del possessiu quan no hi cal, en fonètica absència de neutralitzacions i sonoritzacions…

    Penseu que la majoria de canvis eren recomanacions que ja practicava l’Institut, els mitjans i els llibres de text però que encara no s’havien ratificat. Així doncs la nova gramàtica aporta claredat i modernitat a una llengua, sovint amb el vent en contra, que ha de donar respostes als parlants del segle XXI.

    Un exemple de tot això és la fixació de l’escriptura de les combinacions col·loquials de pronoms febles: anem’s-en, llegim’s-el, fixem’s-hi, mireu’s-el… Us hi atreviu?

    Article complet

  • Abans no arribi l’estiu…

    Per molts anys, Laia!

    Mes de maig. Comencem l’operació biquini o l’endarrerim una mica? Seria un crim no aprofitar l’agenda d’activitats ludicogastronòmiques d’aquest mes… L’ajornem, doncs?

    Primer l’oferta més moderna, la de cuina de carrer, menjar de carrer o menjar sobre rodes (street food), en què les furgoteques vintage venen tastets d’arreu del món. Els terminòlegs han estat prou creatius i també ens han proposat les formes tecabús i gastrobús per substituir el mot anglès food truck. Per als llaminers sempre hi ha una paradeta de bagels farcits (panet anular, força dens), cupcakes (pastisset individual, recobert amb una capa de sucre i clara d’ou, fondant o crema de mantega), brownies (bescuit de xocolata i nous que se serveix en porcions quadrades), muffins (magdalena elaborada amb mantega), cookies (galeta rugosa amb trossets de xocolata o fruita seca) o plum-cakes (pastís de mantega farcit amb panses i fruita confitada); totes aquestes denominacions són manlleus procedents de la pastisseria anglosaxona per als quals no tenim un nom equivalent. Però si som dels de la coca de forner ben ensucrada, no hi ha res millor que la rebosteria (repostería, bollería en castellà) tradicional: pastissos de poma (tarta), el pa de pessic (bizcocho), els tortells (rosco), la pasta de full i els milfulls (hojaldre, milhojas), les cassoletes de crema (tartaletas), les safates de variats

    Les postres casolanes fan una olor boníssima d’acabat de fer (recién hecho), que no hi ha cap “XLmuffin amb gingebre” del món que pugui superar.

    Aprofiteu doncs el maig, que al juny ens hi hem de posar: l’aigua de la platja ja està a punt!

    Article complet

  • Que estem sonats?

    *Descerebrat? És a dir… guillat, tocat del bolet, que no hi toca, que no hi és tot, sonat, poca-solta, forassenyat, boig, com un llum, com una regadora, com un llum de ganxo, eixelebrat, curt de gambals, llunàtic, tocat de l’ala, tabalot, tarambana, esbojarrat, com una cabra, que s’ha begut el seny (o l‘enteniment), que li falta un bull…

    En tenim prou?

    Tothom ha entès que volem dir que tal persona és una insensata i que us en guardareu prou de pujar amb  ella al cotxe? I, de retruc, que no és precisament intel·ligent sinó que més aviat justeja? (Significats que recull el Diccionario de la lengua española de la RAE: “descerebrado, da. adj. Privado de cerebro, o sin actividad funcional en él por lesión medular. 2. coloq. De muy escasa inteligencia”).

    Doncs per dir tot això en català tenim almenys 20 formes que ens permeten bandejar la tria 1 i optar per les 19 següents.

    En català, l’adjectiu descerebrat el trobem com a terme d’especialitat (TermCAT) en els àmbits de la medicina i la fisiologia en els sentit de produir la inactivitat funcional del cervell o d’extirpar experimentalment el cervell d’un animal, al costat del nom descerebració i les formes cerebral, cerebració, cerebri-, cerebritis, etc.). Una mica truculent, tot plegat! Com a adjectiu  col·loquial per indicar algú que és un irresponsable i que fa coses temeràries o fora del sentit comú, aquesta forma ni surt al diccionari ni té tradició. Per què la utilitzem, doncs? Per què hem de recórrer a una forma de moda sense cap mena de genuïnitat? Només la manca de confiança en els nostres recursos ens farà optar per la tria 1.

    Lamentablement, aquesta substitució lèxica gratuïta comporta un empobriment dels recursos expressius de la llengua, els que en fan una llengua viva i diferent de totes les altres!

     

     

    Article complet

postimage

Coneixes algú que vulgui aprendre català?

Entrades recents


Comentaris recents


Històric


Recursos en línia


Etiquetes


Meta