• LA PLAÇA DEL DIAMANT

    Article complet

  • Ressenya: Terra Baixa d’Àngel Guimerà

    Autor: Jordi Sánchez Callado

    Article complet

  • “El mar”, de Blai Bonet.

    Article complet

  • EL MANUSCRIT PERDUT

    Maria Dolores Briales

    Article complet

  • Siurana, el poblet més fotogènic del Priorat

    Enfilat en un penyal de pedra calcària i guaitant un paisatge de valls i penya-segats, aquesta petita localitat de la província de Tarragona és, per mèrits propis, un poble de conte on es pot passejar pels seus carrerons de caràcter medieval, descobrir les seves llegendes protagonitzades per belles nobles morisques i gaudir de les seves postes de sol.

    La visió del pintoresc poble arribant des de Cornudella de Montsant, municipi al qual pertany, és un paisatge que no s’oblida fàcilment. Aquí només viuen una vintena d’ànimes, una placidesa que els amants del senderisme i escaladors assaboreixen quan arriben i que, sobretot, durant els caps de setmana i a l’estiu, es fa patent per l’afluència forana. Els primers coneixen bé el camí antic de Siurana, el qual antigament enfilava el poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat i que forma part de la Xarxa de Senders del Priorat.

    Sens dubte, un dels grans atractius de Siurana és el seu passat sarraí, ja que gràcies a la seva estratègica ubicació, protegida per la Serra de Gritella, va ser l’últim reducte de la dominació musulmana a Catalunya. Les restes del castell àrab construït al segle IX coronen el poble i el seu nucli de cases, amb la plaça Vella com a epicentre. Fins al quilòmetre zero de Siurana s’arriba entre silenciosos i recargolats carrerons empedrats, jalonats de casalots medievals, racons perfumats de geranis i un petit arc que comunica dos casalots a banda i banda del carrer principal. La fortalesa, que va pertànyer al governador de Siurana, estava estratègicament situada a la part alta d’un avenc, amb vistes a la vall.

    No cal esforçar-se molt per localitzar el mirador més espectacular. Tots els camins condueixen al cingle conegut com el Salt de la Reina Mora. Es pot baixar fins a ell pel camí de la Trona, que neix al costat de les ruïnes del castell, i que passa en un primer tram per un antic camí de ferradura. Segons la llegenda, va ser just des d’aquest penya-segat des d’on va saltar amb el seu cavall blanc la filla del valí, la bella reina mora Abdelazia, que va preferir així acabar amb la seva vida abans de veure sotmesa a l’exèrcit cristià que assetjava la fortalesa en 1153. Des d’aquest vertiginós enclavament s’observa la marca del que sembla la ferradura del cavall a causa del seu impressionant salt al buit i, reptant a l’abisme, les impressionants vistes que regala aquesta talaia dels cims de les muntanyes de Prades i del pantà de Siurana.

     

     

     

     

     

     

     

    El carrer Major desemboca molt a prop d’un altre dels tresors del poble: l’església romànica de Santa Maria de Siurana. D’estil romànic i construïda entre els segles XII i XIII després de l’arribada de les tropes del rei Ramon Berenguer IV, el seu estat de conservació és excel·lent. Té una planta de nau única i un absis semicircular evident des de fora. L’església s’aixeca majestuosa al mig del poble, lluint el bon fer dels picapedrers medievals. Tot i que no està oberta al públic, la superfície de vidre instal·lada a la porta permet veure el seu interior.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    No gaire lluny es troba un bon lloc per finalitzar el recorregut. A un pas del refugi Ciríac Bonet, un dels millors enclavaments del poble on gaudir d’un refrigeri i, de passada, des de la terrassa, delectar-se en els cingles de la serra de la Mussara, es troba el monument que commemora el VIII Centenari de la Reconquesta de Siurana.

     

    Albert López Tena

    Article complet

  • Un dia a Camprodon

    La rutina, l’estrès, els nervis d’arribar tard a tot arreu. Cotxes, contaminació, aglomeració de persones. Tot això passa al nostre voltant en el dia a dia sense quasi bé adonar-nos. A vegades, per continuar cal aturar-se i per això… què millor que marxar un cap de setmana?

    Hem viscut la nostra infància a cavall entre Pineda de Mar i Camprodon. Entre la platja i la muntanya. Entre els peixos i les vaques. Suposo que és per això que ens costa decidir a on anirem a passar el cap de setmana però al final la segona opció guanya. “Agafeu el pijama nois, que marxem!”

    Pugem al cotxe i després d’una hora i quart comencem a veure les muntanyes verdes amb alguns animals pasturant, el sol darrere d’algun núvol i els ocells que ens donen la benvinguda. Tots tres parlem sobre aquells estius en què el problema més gran que teníem era qui dormiria en la llitera, qui es tirava el primer per la pradera fent la croqueta o a qui li tocava agafar la bici gran. “Com hem crescut aquí, però… algú sap per què aquí?” Pregunta un d’ells.

    Camprodon és un municipi català situat a la comarca del Ripollès, a la província de Girona, a 120km de Barcelona. La seva tradició és excursionista, ja que el paisatge convida a fer caminates pels seus camins, a buscar bolets per les seves muntanyes o a passejar pel mig del poble.

    Si aneu a visitar Camprodon, heu de començar fent el picnic per esmorzar a la font Nova, que és la primera sortida que veureu al entrar al poble on, a més a més de la font i el parc infantil, hi ha un llac immens amb peixos i una petita cascada. Quan acabeu la primera parada, endinseu-vos en el poble. Passegeu per els carrerons on algú voldrà saludar-vos, recorreu els carrers de pedres antigues i amb història. Si us assembleu una mica a nosaltres… feu una parada obligatòria a la botiga de llaminadures que hi ha pel camí, carregeu les forces i continueu direcció al Pont Nou, el qual es va construir al segle XII i creua el riu Ter. Una vegada arribeu no us quedeu només amb veure-ho des d’allà, és cert que s’ha de pujar escales, però us asseguro que val la pena poder observar el poble des del mig del pont. Al acabar també podeu baixar al riu, a tocar l’aigua gelada que corre per aquest i a veure els ànecs des de més a prop. Tampoc podeu deixar de passejar una estona pel Passeig Maristany i delectar-vos amb les cases residencials dels burgesos que van arribar al poble a final del segle XIX. Totes les cases estan envoltades de verd i de tranquil·litat.

    És l’hora ja de dinar? Doncs si voleu menjar bé us recomano que torneu al cotxe, aneu cap a Tregurà. Aquest és un poblet molt petitó, ple de carrers estrets però solejats, amb cases petites i carreteres antigues i té el millor restaurant de la zona: la Fonda Rigà.

    Depenent del temps que tingueu, podeu visitar els pobles que hi ha al voltant: Setcases, Beget…

    Nosaltres hem decidit tornar al càmping “La Vall de Camprodon” per jugar a les set diferències però al arribar… ha passat tant de temps que ens surten més de vint! Així que si ens permeteu, ens quedem una estona a recordar la màgia, la pau, la vida.

    Resultado de imagen de pont de camprodon

    Pont Nou de Camprodon

     

    Resultado de imagen de la vall de camprodon

    La Vall de Camprodon vista aèria

     

    Sara Serrano Ibáñez

    Article complet

  • La Vall de Gallinera, un paisatge per veure’l i viure’l

    La Vall de Gallinera, un paisatge per veure’l i viure’l

    La Vall de Gallinera és una de les valls d’interior de la comarca de la  Marina Alta, al País Valencià. Forma part de les Valls de Pego. Té una forma allargada en forma de corredor que va en direcció  nord-est, sud-oest. En aquesta Vall neix i discorre el riu Gallinera, i està formada pels pobles de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carrotja, Alpatró,Llombai i Benissili. Aquests vuit pobles constitueixen un sol municipi amb el seu ajuntament en Benialí. La suma total dels seus habitants està al voltant de 600 persones.

    La Vall està envoltada per les muntanyes: la Serra de l’Almirall, la Serra de l’Albureca i la Serra Foradada.

    Sens dubte, per a mi, és un dels paratges naturals amb més encant de la Marina Alta. Hi ha molts llocs per visitar, són tants, que em resulta difícil fer-ne un resum en sol full, però ho intentaré, recomanant allò imprescindible per a mi.

    El primer lloc indispensable per visitar és la Foradà. S’arriba al seu cim per uns magnífics senders en forma de ferradura. Un cop a dalt, allà està: el gran forat a la penya, on es produeix el fenomen astronòmic del País València, l’alienació solar de la Foradà. M’explique: dos cops a l’any, la primera als voltants del 8 de març i la segona, sobre el 4 d’octubre es produeix una alienació solar en què el sol passa a través de l’arc de la penya Foradà, il·luminant el lloc exacte on es trobava l’antic convent franciscà de Benitaia. A la vegada que fenomen astronòmic és un peregrinatge de tradició història, que es remunta al 1611.  Al matí des de qualsevol dels vuit pobles surten excursions cap a la penya i a la caiguda del sol, naturalment, s’ha d’estar de tornada a Benitaia per veure travessar la llum del sol.

    Penya de la Foradà

     

    Alienació solar

    El segon lloc que cal visitar és la Vall de l’Encantada. Una vall de goles, amb cascades i basses naturals del riu Gallinera i on és un plaer fer-se un bany a l’estiu. Aigua freda i neta, que et renova físicament i espiritualment, per a qui cregui en aquests afers, el que esclar és que no et deixa indiferent. El seu paisatge mentre et remulles commou.

    Tercer lloc recomanable: El hisn al-Qala o castell d’Alcalà o castell de Benissili. Encara està prou conservat. La seva funció històrica era la de vigilar i defensar l’entrada a la vall des de l’interior, ofereix, per tant, unes vistes magnífiques del seu interior i de la Costa Blanca, ja que, la seva alçada permet veure la població de Dénia i el seu mar.

    Castell de Benissili

     

    Per poder gaudir d’aquesta natura necessiteu uns quants dies, lo millor, doncs,  és instal·lar-s’hi  en un dels vuit pobles de la vall. La meva recomanació és que ho feu a Benirrama. És dels pocs  pobles on ningú tanca la porta de casa seva, i on els veïns a la vesprà treuen les cadires a la porta del carrer per prendre la fresca i petar la xerrada, i també, per contemplar l’increïble cel d’estels. Penseu que estem lluny de contaminació atmosfèrica i lumínica. Fa goig escoltar els xiquets fent cridòria quan juguen a polis i cacos pels carrers de  tot el poble i sense cap perill. No passen cotxes! Us podeu instal·lar a la casa rural “El Raconent”, on us tractaran molt bé. Això sí, cal tenir en compte que està a tocar amb l’església del poble i els diumenges a primera hora et desperta el so dels forts cops de pilota a la paret de l’església, sí, sí, ho esteu llegint bé, resulta que és el racó i la paret on es juguen partides de pilota valenciana! I naturalment, heu de visitar el bar Roca, on el Raül, amb el seu accent del valencià meridional, un regal pel oïts, us servirà unes tapes boníssimes, a molt bon preu. Els “minchos” i la paella de muntanya, indispensables. Regats amb un bon vi valencià.

     

    Benirrama

    La millor època per anar a la Vall de Gallinera és a la primavera o l’estiu. A la primavera podeu participar de la festa de la cirera, que es celebra  als vuit pobles. Fer una caminada per qualsevol sender de la vall és un regal pels ulls, els cirerers estan en flor.

    Camp de cireres de la vall

    Ai!, que em descuide!, no us he dit que per les rutes de muntanya podeu trobar nombrosos abrics d’art rupestre, i també podeu veure…Bé no acabaria mai. Com us deia no hi ha prou paper, em falten fulls per descriure-us tot allò del que podeu gaudir, i és que la Vall de Gallinera s’ha de veure i s’ha de viure.

    Marina Giménez Ripoll

    Article complet

  • La Ruta dels Molins Fariners – De Calldetenes a Sant Julià de Vilatorta

    S’apropa el cap de setmana i encara no saps què fer? No ho dubtis més, has de fer la Ruta dels Molins Fariners.  A més, si a sobre ets un fanàtic de la natura, és l’excusa perfecta per sortir de la teva zona de confort i deixar-te endur per la fauna de la comarca d’Osona.

    Riera de Sant Martí

    La Ruta dels Molins es tracta d’un camí de gairebé quatre kilòmetres (només anada) paral·lels al Torrent de Sant Martí. Si vens amb la família i amb nens hi pots estar tranquil, gràcies a que és un camí molt planer i fàcil de fer.

    A mesura que el recorres et trobes amb diferents elements: un pont de fusta que has d’entravessar, un seguit de canals i recs, basses, recloses. fonts, “cadiretes” i els molins. Per ser exactes, al llarg del camí arribes a trobar-te fins a sis molins i set fonts. Anys enrere, aquest conjunt d’elements d’arquitectura hidràulica permetien aprofitar tot el cabal d’aigua del torrent. A més, al voltant del camí  s’hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble.

    Molí del Pujol

    La ruta comença a Calldetenes, un petit poble a poc més de 5 kilòmetres de Vic (Osona), i finalitza a Sant Julià de Vilatorta, que és el poble proper. Un cop entres al poble de Calldetenes veuràs al costat de la carretera un cartell gegant on posa “Ruta dels Molins”, aquí s’inicia la ruta. El camí està molt ben senyalitzat durant tot el passeig. El recorregut no només convida a descobrir racons amagats de la natura, sinó que a l’hora també t’il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver en el municipi. Un cop trobes el cartell, comença la gran aventura.

    Pont de les Eres

    Seguint l’orde de la ruta el primer que et trobes és el molí Pujol, i més endavant el segueixen: la font de la Gana; la font de les Eres; el molí de la Frontera; el de Rosanes; el de la Calvaria…entre els altres elements que tu mateix podràs descobrir si t’animes a fer el corriol.

    Molí de la Calvaria

    La ruta s’acaba en arribar al parc de les 7 Fonts. El parc és un gran espai verd, amb una àrea infantil i zona de pic-nic on et pots endur l’entrepà i dinar amb tranquil·litat rodejat per la naturalesa i l’aire net.
    Tot plegat et fa gaudir d’un dia diferent, especial, envoltat d’un paisatge únic. Anima’t a experimentar aquesta aventura, t’asseguro que voldràs tornar-hi ben aviat.

     

    Elena Sampedro Bertolín
    C2

    Article complet

  • Costa Brava ets única!

              Al poc temps de treballar aquí, justament quasi al acabar la feina i agafar les vacances, em vam parlar de la Costa Brava. Em van dir que era un lloc molt bonic amb unes platges i cales impressionants. Jo els hi vaig escoltar i vaig decidir veure amb els meus propis ulls si això era cert.

              Vaig decidir fer un recorregut i visitar Figueres, Roses, Cadaqués, Portlligat, Cap de Creus i Begur. Vam estar instalats en un camping a Roses. Les platges i el poble tenen unes vistes meravelloses. A Figueres, va ser visita obligada el museu de Dalí, ja que m’agrada moltíssim aquest artista. Igual que visitar la seva casa i veure el seu petit vaixell a Portlligat. A Cadaqués vam estar per la tarda. La calma que n’hi havia juntament amb la temperatura suau, va fer que el passeig pel poble fos molt agradable. La petita esglèsia i tot el petit comerç envolta a Cadaqués d’un encant únic.

                El recorregut de les cales va ser impressionant. Cada dia anaven amb el cotxe de cala en cala i cadascuna era millor que l’anterior. La barreja entre platja i muntanya fa que les cales siguin llocs únics i salvatges en els qual et pots oblidar de les teves preocupacions diàries. A més a més, l’aigua està molt freda i per això cada bany és absolutament revitalitzant. Nedar i bussejar allà és una experiència singular, ja siguis de naturalesa o de ciutat, ja que pots gaudir de multitud d’éssers vius.

              Vam acabar el viatge visitant el Cap de Creus i em va enamorar absolutament. Veure el capvespre allà és molt romàntic i vaig tenir de nou aquesta sensació de pau i tranquilitat que es pràcticament impossible tenir-la quan ets a casa teva.

                  Per finalitzar, vull dir que la Costa Brava és un lloc que enamora i que no pots deixar de visitar i alhora tenir ganes de tornar-hi. Costa Brava ets única!

                                                                                                                                                       Silvia Ballesta

    Article complet

  • MONTJUÏC

    Montjuïc

    Si tens un diumenge lliure o qualsevol altre dia de vacances, et recomano que visitis Montjuïc. Jo hi he anat aquest cap de setmana i m’ho he passat molt bé.

    Montjuïc no és només un parc d’atraccions o una muntanya, és molt més.

    Es pot dir que Montjuïc comença a la  l’avinguda de Maria Cristina, que és l’entrada principal a la muntanya des de la plaça d’Espanya. Hi pots trobar diversos pavellons construïts amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929. La majoria d’aquests recintes s’utilitzen per fer mostres, exposicions i salons a la Fira de Barcelona.

    A la plaça d’Espanya es troba la font màgica, la qual et mostra un espectacle únic al món d’aigua, llum, música i colors les nits dels divendres, dissabtes i diumenges, i refresca l’ambient en els calorosos dies d’estiu. Darrere de la font, hi trobem el Museu Nacional de Catalunya creat per a l’Expo de 1929. És un palau inspirat en l’art renaixentista i té una decoració basada en murals i fastuosos elements arquitectònics. Les zones principals són el Saló Oval, el Saló dels Trons i la cúpula principal.

    Entre les seves col·leccions d’art cal destacar les del romànic, gòtic, renaixentista, barroc, modern, i dos gabinets: el Numismàtic de Catalunya i el de Dibuixos i Gravats.

    Al costat dret del Museu, hi ha el Jardí Botànic de Barcelona, especialitzat en plantes i comunitats d’àrees amb clima mediterrani. Està dividit en sectors que representen les àrees principals : Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, i les àrees mediterrànies de l’oest i de l’est. També s’hi pot veure la flora de les Illes Canàries.

    En sortir del Jardí Botànic, seguim pujant, per les escales mecàniques o per les escales normals, i arribem a la zona dedicada a les Olimpíades de 1992. Aquí s’ubiquen: l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Museu Olímpic, el Museu de l’Esport Joan Antoni Samaranch, el Palau de Sant Jordi, les Piscines Picornell, la Piscina Municipal de Salts i l’antic Palau dels Esports del carrer de Lleida, ara transformat en el Barcelona Teatre Musical.

    El Castell de Montjuïc està situat al cim de la muntanya, a uns 170 metres d’altura. Va ser una fortalesa militar transformada posteriorment en un museu militar. Actualment és un equipament municipal depenent de l’Ajuntament de Barcelona.

    Si vols fer de turista, t’aconsello que visitis el Poble Espanyol, un recinte que simula un antic poble d’Espanya, amb les seves places i estrets carrerons. Allà, hi pots viure diferents ambients, ja sigui per menjar, prendre alguna cosa o veure els espectacles que munten cada temporada. A més, pots visitar la torre de telecomunicacions.

    Ja veus, hi ha un munt de coses per veure a Montjuïc, ja siguis turista, esportista o només vulguis conèixer millor la teva ciutat.

    Maria Dolores Briales Jiménez

    Jardí Botànic de Barcelona

    Palau Sant Jordi i Torre de Telecomunicacions

    Poble Espanyol

    Article complet