Arxiu de la categoria ‘Els vostres relats’

  • Protagonistes del mes: Antoni i Pavel, del Voluntariat per la llengua de Torrelles de Llobregat

    Aquest mes entrevistem la parella lingüística formada pel voluntari Antoni i l’aprenent Pavel, del Voluntariat per la llengua de Torrelles de Llobregat: “És un respir comprovar que hi ha persones que sí volen integrar-se lingüísticament i social amb nosaltres”

    1) Des de quan viviu a Torrelles de Llobregat?

    Pavel: Fa un any i mig. Vinc de Krasnodar (Rússia) però soc de la ciutat de Semei, al Kazakhstan.

    Antoni: Fa 10 anys però ja hi havia viscut la dècada dels 90.

     

    2) Quines són les vostres aficions?

    P: Sobretot la fotografia, forma part del meu perfil professional, i la cultura en general: lectura, música, cinema… També m’agrada anar amb bicicleta.  

    A: Practico el running, soc corredor assidu de curses populars. També llegeixo molt.

     

    3) Com vau conèixer el Voluntariat per la llengua?  

    P: Un amic meu de Sitges, català que parla rus, m’hi va posar en contacte.  

    A: N’havia vist informació a la biblioteca de Torrelles i vaig pensar que seria una bona experiència, una cosa positiva que podia fer pel català i m´hi vaig apuntar per internet.

     

    4) I què us va impulsar a apuntar-vos a aquest programa?  

    P: M’agrada la cultura de Catalunya i vull parlar en la seva llengua a la gent d’aquí.  

    A: Em sembla gratificant ajudar a una persona que realment li interessa el català.

     

    5) Què feu habitualment quan quedeu?  

    P: Parlem del meu país, les meves experiències allà i també les meves experiències aquí.  

    A: Tot prenent un cafè fem servir la llengua per parlar del seu país, Kazakhstan, que em resulta un món del tot desconegut, i també de com en Pavel veu les coses d’aquí des de la seva perspectiva.

     

    6) Què us aporta aquesta experiència?  

    P: Practicar el català, aprendre’l millor. Saber coses noves sobre Catalunya, la seva cultura, els mitjans audiovisuals (hi estic especialment interessat per la meva formació acadèmica).  

    A: Em sento molt bé acompanyant una persona nouvinguda realment interessada en aprendre i parlar català perquè tindria perfectament l’opció de no fer-ho.

     

    7) Per quin motiu recomaneu el Voluntariat per la llengua?  

    P: Pel que considero que m’aporta a mi: la satisfacció d’aprendre amb una persona que t’ensenya voluntàriament tot dedicant-me una part del seu temps.  

    A: Com he dit abans: per les bones sensacions que ofereix aquesta activitat quan es dedica a algú que realment vol aprendre.

     

    8) Voleu afegir alguna cosa que no us hàgim preguntat?  

    A: En aquests moments d’alarma social per la davallada de l’ús del català pot proporcionar un respir comprovar que hi ha persones que sí volen integrar-se lingüísticament i social amb nosaltres.

     

    Moltes gràcies, Pavel i Antoni, per la vostra participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

     ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Carles i Isabel, de Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem al Carles i a l’Isa, de l’establiment Les Muses, de Sant Boi de Llobregat

    Les Muses és un establiment del Voluntariat per la llengua des del 2021. És la cafeteria del Casal de barri Marianao de Sant Boi de Llobregat (c. Miquel, 2), que es concep com un espai cultural, on la música té un paper molt important.

    Avui parlem amb el Carles Montserrat i la Isabel Jiménez, que en són els responsables.

    -Què és Les Muses? Com us definiu?

    -Les Muses és una associació que treballa per la dinamització de la cultura de proximitat i de barri al municipi de Sant Boi des del 2013. Els primers set anys van ser al Casal de Barri de Casablanca i darrerament estem instal·lats al Casal de barri Marianao. La música en directe ha estat la nostra principal aposta dins del món de la cultura, i hem programat tant artistes novells com d’altres amb reconeixement internacional. Més enllà de la música també organitzem xerrades literàries i col·laborem estretament amb altres associacions de diferents àmbits, com per exemple en la defensa dels drets del col.lectiu LGBTI, entre d’altres.

    -Expliqueu-nos una mica la vostra història.

    -Nosaltres vam obrir una teteria al barri centre de Sant Boi el 2006: la Teteria Namasté, un espai on gaudir d’una estona relaxada i una carta amb més de 60 varietats diferents de tes i infusions. Va ser allà, en un raconet de la teteria, on vam fer el nostre primer concert. I al cap d’un temps ja estàvem fent programació musical setmanal. Fins i tot vam fer un cicle de jazz! Deu ser per això que combinem tan bé el món de la cultura i el de la hosteleria!

    -I quina és l’actualitat de Les Muses?

    -Actualment estem molt involucrats en la dinamització cultural del Casal de barri Marianao. Fem concerts quasi cada cap de setmana als vespres i en horari de vermut. Enguany celebrem el novè Sant Blues, el Festival de Blues de Sant Boi. També farem el Marianao Té Rock al novembre i moltíssimes coses més. L’objectiu és també dur les nostres activitats a les places del barri.

    -Per què sou del Voluntariat per la llengua?

    -Per moltes raons. La llengua és cultura i el català és la nostra llengua. Nosaltres creiem que el català ha de ser cuidat i protegit sobretot al Baix Llobregat, on de vegades arriba a ser llengua minoritària al carrer.

    -Recordeu alguna anècdota relacionada amb el català?

    -A Les Muses no, però aquest estiu, a l’Algarve de Portugal, estàvem fora dels circuits turístics i en un restaurant de poble, el cambrer, autòcton de la zona, ens va sentir parlar en català i, fent un esforç, se’ns va dirigir en la nostra llengua. Ens deia que estiuejava a Catalunya des de feia molts anys i que li encantava l’idioma. En acabat li vam agrair l’esforç i també li vam fer saber que per a nosaltres era un orgull que algú de lluny tingués les ganes de parlar el català encara que fossin només unes poques paraules.

    -Voleu afegir alguna cosa més?

    -Volem felicitar el CPNL, i en concret, el Servei Local de Català de Sant Boi, per la bona tasca que realitza i donar les gràcies per comptar amb nosaltres per aquesta entrevista.

    Agraïm al Carles i a l’Isa la seva participació i us animem a visitar els establiments col·laboradors de Sant Boi: https://www.vxl.cat/establiments

    Si voleu adherir el vostre comerç a la xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi, adreceu-vos a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Xarxa d’establiments col·laboradors del Voluntariat per la llengua de Sant Boi
    2. Notícia al web del CNL Eramprunyà
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Aquest mes entrevistem la Maria, una voluntària que condueix un grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans

    –Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    -Anys enrere vaig participar com a voluntària en el Voluntariat per la llengua i ara he reprès l’activitat perquè m’agrada col·laborar a fer que la gent s’acosti a aquest programa i perdi la por d’expressar-se en català.

     

    -Quantes parelles lingüístiques tens?

    -En el meu cas són tertúlies en català al Casal de Barri de l’Alba-rosa, de Viladecans; ara mateix hi ha un grup de 14 dones aprenentes.

     

    -Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    -Personalment m’aporta molt, perquè jo també aprenc moltes coses amb les persones amb què col·laboro. En aquestes tertúlies totes adquirim nous coneixements.

     

    -En quins altres projectes o entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?

    -Col·laboro amb l’associació cultural Viladecans Punt de Trobada, amb la revista que es fa en línia; també soc membre de la junta d’aquesta entitat; membre de la coordinadora d’entitats “El Mamut de Viladecans”, on formo part del grup que treu el Mamut al carrer durant la Festa Major de Viladecans, i sortim a fer la mamullada per la Festa Major del 8 de setembre i també en festes de barri. Aquest any, per la sequera, no hi ha hagut mamullada; penseu que, com el nom indica, es tracta que la gent participi en un correaigua fent servir l’aigua de molts bidons que hi ha als carrers del recorregut i és una activitat on tothom queda ben xop.

     

    –Quin origen té la mamullada?

    -L’any 2008 es va trobar a la riera de Sant Llorenç un ullal d’aquest elefant prehistòric. El 2009 es va crear l’entitat “El Mamut de Viladecans”, amb l’objectiu de promocionar aquesta figura com a símbol de la ciutat. El mamut que vam crear ha quedat integrat com a figura del bestiari festiu i ha viatjat fins i tot a França!

     

    -Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    -Algunes vegades les persones pronuncien les paraules com les llegeixen i en dir-les estan comunicant una altra cosa, i això genera un ambient molt divertit.

     

     -Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    -És important la presència del Voluntariat per la llengua perquè aquest programa dona visibilitat a una mancança social, la de les persones que, per diversos motius, els costa parlar en català.

    Animaria tothom a fer-se voluntari o aprenent d’aquest programa perquè és molt gratificant compartir temps ajudant altres persones a apropar-se i aprofundir en aspectes de la nostra llengua.

     

    -Vols dir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    -Voldria aprofitar per agrair a la Cati l’acompanyament i l’ajut que ens dona per poder fer més dinàmiques aquestes trobades. I a tothom que dinamitzi el Voluntariat per la llengua, tot organitzant grups de tertúlies i activitats diverses per a voluntaris i aprenents.

     

    Moltes gràcies, Maria, per la teva participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del CNL Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Carme, voluntària del Voluntariat per la llengua de Gavà

    Aquest mes entrevistem la Carme, una voluntària que condueix un grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua a Gavà

     

    — Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    — Soc voluntària des de fa relativament poc temps. El mes de setembre d’enguany vaig apuntar-me al curs de Suficiència  i l’Elena, la nostra professora, m’ho va proposar. Va semblar-me una gran idea. M’apassiona el tema de la llengua i m’agrada ajudar en allò que puc.  Quan em van explicar de què anava, no ho vaig dubtar ni un instant.

     

    — Quantes parelles lingüístiques tens?

    — No som exactament parelles lingüístiques sinó un petit grup de tertúlies. Els aprenents són els mateixos companys i companyes de classe que poden, i els ve de gust, que ens trobem abans d’entrar a l’aula per mantenir aquestes converses lingüístiques.

     

    — Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    — L’experiència és molt enriquidora.  Per a mi és una cooperació mútua: sempre s’aprèn de l’altre i ajudes les persones que tenen dificultats per expressar-se en català. Tothom aporta en positiu.  A més, coneixes gent i passes una bona estona.

     

    — En quins altres projectes i entitats col·labores a Gavà a banda del VxL?

    —Tinc la sort de poder acomplir la meva passió. Faig un programa setmanal a  Ràdio Gavà  i a Ràdio Eixample Barcelona, que es diu “Planeta Catalluna”. Cada setmana entrevisto convidats i convidades de tots els àmbits culturals i/o  d’altres països, i els acompanyo amb temes musicals. També tinc cabuda dins del programa matinal “Amb G de Gavà”,  amb “Les ulleres violeta”, una secció mensual dedicada a la biografia de dones que han destacat al llarg de la història. Així mateix, he estat col·laborant amb el Banc del Temps de Gavà. Són xarxes d’intercanvi de temps entre persones, que s’inscriuen al projecte amb l’objectiu de donar, rebre i compartir el seu temps amb altres persones, generalment del seu entorn més proper.

     

    — Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    — Sempre és divertit perquè com que som un grup sempre hi ha qui explica alguna experiència divertida que li ha passat quan parla català al carrer. Sovint els dic que la vergonya no serveix de res, però recordo, per exemple, un aprenent que, per un cop que es va decidir parlar català, es va trobar que no entenia res del que li deien. Era a Vielha i li parlaven aranès!

     

    — Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    — És importantíssim que existeixi el Voluntariat per la llengua. Crec que la teoria, els exercicis i les classes de català són imprescindibles, però parlar, poder mantenir una conversa i treure’t la por és essencial. Vull encoratjar totes les persones que parlen català que s’apuntin com a voluntaris al programa VxL per ajudar a fer conèixer la llengua i la cultura catalanes.

     

    — Vols dir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

    — Vull donar les gràcies a la Cati, dinamitzadora del Voluntariat per la Llengua, per haver pensat a fer-me protagonista de l’entrevista d’aquest mes tan especial de Nadal. Bones festes nadalenques, bon any nou i bon Voluntariat per la llengua l’any 2024!

    Moltes gràcies, Carme, per la teva participació!

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonista del mes: Anna Martí, voluntària del grup de tertúlies del Voluntariat per la llengua del SLC de Viladecans

    1. Des de quan ets voluntària del Voluntariat per la llengua i per què vas decidir ser-ho?

    Ja fa una bona colla d’anys que faig de voluntària. No porto el compte exacte però crec que fa més de 7 anys!

     

    2. Quantes parelles lingüístiques has tingut? Com valores conduir un grup d’aprenents al Servei Local de Català de Viladecans?

    N’he tingut 6, totes dones, de diferents edats i procedència. És molt bonic el tracte de tu a tu. Segons la persona i les seves necessitats o aficions, hem fet activitats diverses: mentre que amb una fèiem llargues caminades per la muntanya, amb una altra ens trobàvem en una cafeteria, o l’acompanyava a fer encàrrecs…

    Ara és el primer cop que porto un grup i estic descobrint noves dinàmiques també molt positives. S’estableixen converses riques en contingut i matisos, i aprenem totes de totes. Un dels meus objectius és vetllar perquè totes tinguin el seu temps per parlar i es puguin expressar amb comoditat. L’ambient que s’ha generat és molt agradable.

     

    3. D’on et ve la vocació docent?

    M’he dedicat tota la vida professional a l’ensenyament. El passat mes de setembre em vaig jubilar i ara disposo de més temps per fer diferents voluntariats. A l’escola he treballat gairebé sempre amb infants petits, aquí la meva tasca és amb adults; són dos contextos ben diferents i complementaris.

     

    4. Personalment, què t’aporta fer de voluntària al VxL?

    És una activitat que em motiva molt, m’enriqueix com a persona, em posa en contacte amb la nostra realitat lingüística. Si puc ajudar una mica a fer més present la llengua catalana a Viladecans, ja em sentiré satisfeta.

    Amb alguna de les aprenentes vaig continuar trobant-me més enllà de les 10 sessions, però en arribar la pandèmia, tot es va aturar i ja va ser més difícil reprendre les nostres trobades.

     

    5. En quins altres projectes/entitats col·labores a Viladecans a banda del VxL?

    Els dilluns per la tarda participo en el programa Lecxit de la Fundació Jaume Bofill. Es tracta de fer un acompanyament lector a infants d’uns 10 anys que tenen alguna dificultat a l’hora de llegir. També formo part del grup d’Amics de la poesia, ens trobem un cop al mes a la llibreria Els Nou Rals de la nostra localitat.

     

    6. Recordes alguna anècdota lingüística divertida que hagi passat durant alguna sessió amb les teves aprenentes?

    Cap en concret. Però és cert que de vegades alguna aprenenta m’ha hagut de rectificar quan, engrescada en la conversa, se m’ha escapat algun “vale” o “bueno”, que encara tinc tan integrat. I és que, com ja he dit, es tracta d’aprendre tothom de tothom.

     

    7. Per què creus que és important que existeixi el VxL i com animaries algú a participar-hi?

    El català està en una situació realment complicada i més en el nostre entorn. Cal, doncs, potenciar qualsevol iniciativa que pugui ajudar a ampliar l’ús de la nostra llengua. Em consta que molta gent voldria parlar més en català però té vergonya i por a cometre errades; cal animar tothom a deixar de banda aquestes pors.

     

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Galeria de fotos
    2. Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

     

    Moltes gràcies per la teva participació, Anna.

    Si us voleu inscriure al Voluntariat per la llengua com a voluntaris o aprenents us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Protagonistes del mes: Maria Teresa i Paco, del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat

    Entrevistem la Maria Teresa i el Paco, voluntària i aprenent del Voluntariat per la llengua de Sant Boi de Llobregat: Tothom ha de tenir l’oportunitat d’aprendre a parlar en català. El Voluntariat per la llengua ho fa molt fàcil.

    — Com vàreu conèixer el Voluntariat per la llengua?

    — Paco: Jo estic apuntat a un curs de català i una companya de classe em va explicar que existia. Em va interessar de seguida, per guanyar en velocitat i fluïdesa a l’hora de parlar-lo.

    — M. Teresa: No me’n recordo com va ser exactament, la veritat! Coneixia algú que ho feia, i recordo veure’n publicitat als establiments, a alguna entitat… Ja feia temps que m’hi volia apuntar i, quan em vaig jubilar, vaig veure clar que era el moment.

    — I què us va impulsar a apuntar-vos-hi?

    — Paco:  Jo fa molts anys que visc a Sant Boi, i el català no m’ha costat mai d’entendre. Però parlar-lo ja és diferent. Ara que estic jubilat, he trobat el temps per dedicar-m’hi. Jo ara no tinc cap obligació d’aprendre’l; ningú me l’exigeix, però tinc ganes de millorar-lo.

    — M. Teresa: Penso que la llengua la tenim una mica tocada i, per tant, tot el que es pugui fer per promoure-la és important. Tothom ha de tenir l’oportunitat de parlar-lo i les parelles lingüístiques són una bona manera, perquè els aprenents perden la por de llançar-s’hi quan són amb algú que s’ha ofert voluntàriament a ajudar-los. Cal posar-ho fàcil.

    — Què feu habitualment quan quedeu?

    — Paco: Passegem i parlem una mica de tot. No ens costa gens de començar a parlar! Sempre hi ha coses per explicar. Potser si ens veiéssim cada dia, ens costaria més, però amb una hora a la setmana, no ens costa gens.

    — M. Teresa: Passegem, parlem, al final, fem un talladet. La conversa surt fàcil: els dos som força xerraires!

    — Què us aporta aquesta experiència?

    — Paco: Molta satisfacció! M’ajuda moltíssim a millorar el meu català i a treure’m la vergonya de sobre. Ara, en la meva vida quotidiana, quan en algun lloc es parla el català, jo també el parlo. A més, amb la Teresa, tot és molt fàcil; ens avenim molt.

    — M. Teresa: Valoro molt la bona relació que hem establert entre nosaltres i també l’esforç que el Paco fa i l’interès que té per aprendre la nostra llengua. Que algú vulgui aprendre català per aprendre’l, i no perquè el necessiti, per papers o per feina, a mi m’admira. M’admira i em fa feliç.

    Moltes gràcies, Maria Teresa i Paco, per la vostra participació!

    Si us voleu adherir al Voluntariat per la llengua, us podeu adreçar a vxl.eramprunya@cpnl.cat 

    ENLLAÇ RELACIONAT:

    Notícia al web del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Mercè Granados: Molts motius per ser voluntària per la llengua

    FotoMercèGranadosSantBoiPossiblement, el motiu més important que tinc per ser voluntària per la llengua és que m’agradaria que tothom que viu a Catalunya sabés parlar català.

    Aquest desig meu té relació amb una anècdota que em va succeir fa molts, molts anys.

    Havia vingut a Catalunya, amb la meva família, des de la província de Conca. Al barri de l’Hospitalet on vivia no sentia el català, ni a la ràdio; tampoc a l’escola ni es parlava ni s’estudiava. El primer contacte que hi vaig tenir va ser a l’institut. En aquell moment jo tenia catorze anys i feia set que vivia a Catalunya. Algunes companyes parlaven català entre elles. Un dia se’m va acudir ficar cullerada a la seva conversa i vaig rebre una riallada d’una d’elles. Glups!

    Un altre dia, llegint en veu alta la lletra d’una cançó en català, una altra em va dir que ho deixés, que no la destrossés.

    Que malament que em vaig sentir! Jo volia però…

    Va haver de passar un llarg temps fins que vaig tornar a provar-ho. Va ser als disset anys, a la meva primera feina. En arribar, vaig dir un bon dia! segur i decidit. Allà ningú es va burlar de mi. Gràcies!

    Des d’aquell bon dia! el meu català va anar millorant per l’ús, la formació permanent, les lectures…

    Actualment, tinc temps per a mi i… què millor que compartir-lo? Crec que el voluntariat per la llengua és una manera pràctica, imaginativa, diferent d’ajudar aquelles persones que necessiten un suport per usar el català a la vida quotidiana.

    D’altra banda, crec la llengua és una eina de cohesió social perquè permet una millor comunicació entre les persones, l’expressió d’idiosincràsies, de cultures, una millor integració, un apropament entre diferents.

    És el primer any que participo al VxL i l’experiència amb la meva parella lingüística és molt bona. Notem que, trobada a trobada, la nostra relació va millorant, avançant cap a l’amistat.

    Procuro participar en les diverses activitats que es proposen des del VxL perquè solen ser engrescadores, perquè dono i rebo idees, maneres de pensar, de fer… aprenc!

    Mercè Granados, voluntària del VxL de Sant Boi de Llobregat (del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà), nascuda a Castella-La Manxa i arribada a Catalunya el 1962.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Notícia al portal del Voluntariat per la llengua
    2. Microrelats de Mercè Granados
    3. Vídeo Jo sóc VxL, i tu?
    4. Notícia al web del CNL Eramprunyà
    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Guanyadors del concurs de microrelats de Sant Jordi de Sant Boi de Llobregat

    El 1r Concurs de microrelats de Sant Jordi del SLC de Sant Boi de Llobregat es va dur a terme del 20 al 27 d’abril.
    Concurs de microrelats de Sant Jordi

    		 El 1r Concurs de microrelats de Sant Jordi ha comptat amb la participació de setze persones (alumnat dels nivells Bàsic,  Elemental, Intermedi, Suficiència, Taller de redacció de textos i Voluntariat per la llengua).El jurat, format pel professorat del SLC, ha decidit atorgar els premis següents:

    • Voluntariat per la llengua: Mercè Granados Bestard, voluntària
    • Taller de redacció de textos: Francisco Hidalgo Maldonado
    • Bàsic: Balbina Rodríguez Benítez, B2
    • Elemental: Jordi Sánchez de Miguel, E3
    • Intermedi: Gemma Fernández Serra, I3
    • Suficiència: Joan Padró López, S3 Parla.cat

     

    Els premis són gentilesa dels establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua següents:

    • Herbes per curar
    • Llibreria Les hores
    • Llibreria papereria Croquis
    • Llibreria papereria J. Isart
    • Òptica Marianao
    • Tot Natural, el supermercat ecològic

    Agraïm la participació de l’alumnat i la col·laboració dels establiments comercials. I felicitem les persones guanyadores!

    ENLLAÇOS RELACIONATS:

    1. Notícia al web del CNL Eramprunyà
    2. Notícia al portal del VxL
    3. Tots els microrelats
    4. Actes de Sant Jordi al CNL Eramprunyà

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Corranda VxL improvisada

    IMG_8484

    Això és improvisació i esperit de col·laboració de voluntaris que s’acabaven de conèixer:

    Corranda cantada per Manel Sunyer Mas, voluntari de Viladecans, amb lletra de Maria Josep Udina, voluntària de Castelldefels, al dinar de Nadal d’aprenents i voluntaris del CNL Eramprunyà (17 de desembre de 2014):

     

    LLETRA:

    Cati que ens has dut la Queta:
    Voluntaris i aprenents
    hem estat de xerrameca
    i hem mastegat amb les dents.
    Que l’any vinent continuïn
    les ganes de ben parlar.
    Que s’hi afegeixi qui vulgui.
    Cati, gràcies pel dinar.

    Partitura Corranda Dinar Nadalenc 2014

    Dinar de Nadal del voluntariat eramprunyanenc

    Moltes gràcies per la copla, per haver vingut al dinar i per pertànyer al Voluntariat per la llengua!

     

    Fes-ho córrer!

    Article complet

  • Una voluntària del Voluntariat per la llengua publica un llibre de poemes

    20140203_191732La voluntària VxL i poetessa Raquel Serra presenta a la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà la seva darrera publicació

    Dilluns 3 de febrer la voluntària del Voluntariat per la llengua Raquel Serra va presentar a la sala d’actes de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà el llibre Espurnes de poesia, el seu darrer poemari.
    L’any 2013 aquesta voluntària havia conduït sengles tallers de poesia en aquesta mateixa biblioteca i en la de Viladecans. Els tallers anaven adreçats a les parelles lingüístiques del VxL i a l’alumnat dels cursos de català d’aquests municipis. La presentació va comptar amb l’acompanyament musical d’un guitarrista i es va cloure amb un petit refrigeri.
    Fes-ho córrer!

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Darrers comentaris

    Núvol d'etiquetes

    1714 Agrupació de Cultura Popular de Castelldefels avantatges carnet VxL Bastoners Biblioteca Central Castelldefels Castellers català Cinema en català descomptes Dia Mundial del Teatre establiments col·laboradors lectura en català Museu de Sant Boi Parlem tu i jo pirates Pocavergonya Sant Jordi Sant Jordi 2020 teatre Teatre Plaza VxL