És un conte en mandinga del Senegal que ens han enviat l’Adolfo Martín, de Sabadell, i el Kaoussou Souane, de Senegal, però que fa quatre anys que viu a Sabadell.
EL PARE MOSTRA EL MÓN AL FILL
Un pare va dir al seu fill:
—Anem-nos-en de viatge que vull ensenyar-te el món.
Van anar a buscar l’ase, li van treure el morrió i el pare va asseure’s a la gropa mentre que el nen caminava darrere d’ells.
Van arribar al primer país i van saludar uns homes asseguts al terra:
—Salam alekum. Com esteu?
—Alekum salam. Molt bé.
Després de conversar una estona, el pare i el fill van continuar el seu camí i els homes asseguts van comentar entre ells que no era un bon pare, perquè anava a sobre de l’ase i el nen caminava darrere a ple sol.
El pare va sentir els comentaris dels homes i va dir al seu fill:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la primera destinació.
Llavors van canviar els papers. El nen va asseure’s a sobre de l’ase i el pare caminava darrere d’ells.
Quan van arribar al segon país, altres homes asseguts a terra també els van saludar i quan van marxar van comentar que el nen era un mal educat, perquè anava a sobre de l’animal i el pare, que era gran, caminava darrere a ple sol.
Per segon cop el pare li va tornar a dir:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la segona destinació.
Llavors van canviar de nou. Tots dos van pujar a sobre de l’ase.
Van continuar el viatge i, ja en el tercer i últim país, van trobar unes dones que treien aigua d’un pou. Elles van oferir aigua per beure al pare, al fill i a l’ase, que estaven assedegats.
Els van donar les gràcies i quan marxaven van sentir com les dones comentaven que eren uns babaus perquè tots dos anaven a sobre de l’animal a ple sol.
Com en les altres ocasions, el pare va dir al seu fill:
—Entens quan et dic que de vegades allò que fem, per als altres no està ben fet? Aquest és l’ensenyament de la tercera destinació.
El nen, que estava perplex, va dir al seu pare que primer ell anava caminant i la gent els va criticar, després, al segon país, quan el pare anava caminant, també els van criticar, i una tercera vegada, quan tots dos muntaven l’ase, per tant, ara podrien anar tots dos caminant.
I el pare li va respondre:
—Fill, el món és així. Si tu dius blanc, els altres diuen negre. Tu sempre has de fer el que pensis que està bé, perquè sempre hi haurà algú que pensarà el contrari.
Adolfo Martín – Sabadell
KEBA BE A DING BLONDOLA DUNYALA
Dindig na fama fa ko a dinge ye nata. Taamola ye dunya kaaran fa nin ding ye falo firin ye taama silo muta fa seleeta falo kooto ding ye falo kanw muta.
I futata saate. Foolo ma ye moolu tara shirin yee konton.
I tambita wollu ko nin keba le xakilo doyaata. Nin tilo be kandirin. Ate be falo kooto dindig be taamala a sin na a kaa ding ye kiling moylle i tambita keba jiita aye falo Kaho muta. Ding seleta. I futata saate.
Fulanjanw to ye doolu tara sirin yee konton i tambita wollu ko nin dindig ne man kulu abe falo kooto keba ba a sinna a ko a dindig ye fulandiage felee.
I tambita fa.nin dindig be seelrta falo kooto i futata saate sabanjanw ma dandula. Ye mussolu tara jiibiyoola kolondala yee dani jiyolaye falo mindi ye koo di wollu ko nillu le balafa dooyaata.
I moo fulo be be falo kooto. Fa ko a dindig dunia feele ni ya findi i koo ya koyindi ni ya koyindi i ko ya findi ding ka fa ye foonige mbee seleeta falo kooto i bo kouma kiling ne folaa fa. Koo ding ye foning dunya bannta wo kouma kiling ne mou.
Kaoussou Souane – Senegal
No hi ha comentaris