RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Textos de l’Expressió Oral

    Aquí us en deixo quatre fragments, un dels quals haureu de llegir en veu alta (ja sigui a classe o gravat en un arxiu de veu).

    Les orenetes i els falziots
    FRAGMENT 1 (216 paraules)
    A Catalunya tenim quatre menes d’orenetes: l’oreneta de xemeneia, que és la que abunda pertot arreu; l’oreneta de finestra, que també és anomenada cul-blanc i sol rodar per les ciutats i llocs de molta gent; l’oreneta de ribera, que ja és més escassa i volta pels camps a les vores dels rius i torrents; i el roquerol, que és una oreneta menuda, tota negrosa, i només es troba en els llocs de muntanya i a les masies apartades.
    La més estesa de totes i la més simpàtica és l’oreneta de xemeneia, que és coneguda arreu amb el nom sol d’oreneta. Té gairebé un pam de la punta del bec a la cua, i les seves plomes són acolorides amb més gràcia que les de cap altra mena d’orenetes. Té tota l’esquena d’un color negre lluent, que sembla blau metàl·lic, i el front i la gorja d’un coloret castany rogenc. Diuen les velles de pagès que té aquest color perquè, havent anat a desclavar els claus dels peus i les mans de Nostre Senyor quan era a la creu, es va quedar amb la cara pintada de sang. Té tota la panxa pintada d’un color de palla, i al mig de la cua, que fa com una forqueta, hi té dues taques blanques que semblen dues perles.
    FRAGMENT 2 (150 paraules)
    L’oreneta s’escampa per Europa i el nord de l’Àfrica. Sol arribar a casa nostra la darrera quinzena de març, i a la primeria d’abril totes les parelles ja han vingut i totes estan atrafegades amb els nius. Quan arriben als nostres països, les orenetes estan contentes i xisclen d’un cap del dia a l’altre; i quan se’n van estan tristes i sembla que facin el viatge per força. Això vol dir que el país de les orenetes és el nostre, que aquí hi tenen llur niu i llur alegria.
    El niu de l’oreneta és una meravella de treball i d’enginy. L’edifiquen sempre adossat a la paret: en una pallissa, sota el balcó, en un racó de la cuina, a la quadra dels animals, pertot arreu (com més animat és el lloc, millor); però sempre de manera que estigui a cobert de la pluja i en un lloc arrecerat del vent.
    FRAGMENT 3 (150 paraules)
    El niu de l’oreneta està fet de fang: si pot ésser, d’una argila ben grassa. L’oreneta l’agafa amb el bec i el pasta amb la saliva, i va guarnint les parets i va fent una mena d’olla perfecta com no la faria cap terrisser. Per aguantar-lo hi posa una mica de tronquets i palletes; i, quan té la cassola feta, a dins la farceix de tiges finíssimes, de pèls d’animal i borrissol de ploma. Si fa bon temps, amb vuit dies una parella d’orenetes en tenen prou per deixar el niu llest i acabat. Generalment, les orenetes fan servir el mateix niu una colla d’anys. Cada parella sap ben bé on deixa casa seva; i, quan torna, el primer que fa es veure com segueix el niu, i, si hi ha hagut algun desperfecte o s’ha fet malbé d’alguna banda, de seguida hi posa remei i el deixa com nou.
    FRAGMENT 4 (236 paraules)
    Quan el niu està fet, la femella pon quatre o sis ous petitets i de forma semblant a un pinyó, amb la closca fina com un tel de ceba. Aquests ous són blancs amb taques fosques o vermellenques. Quan fa bon temps, el mascle es cuida de dur l’aliment a la femella mentre cova; però, si plou o el temps és humit, la femella se l’ha d’anar a cercar ella mateixa, i aleshores, és clar, com que no pot covar tan seguit, el naixement de les orenetes petites tarda més temps: a vegades la covada dura quinze o vint dies.
    Quan neixen, els petits són lleigs com un pecat; i es pot dir que només se’ls veu el bec groguenc, que sempre tenen obert. Aleshores els pares no es cansen de dur-los menjar, i veureu que en quatre dies es van fent i es van plomant, i de seguida comencen a treure el cap per damunt del niu per veure què passa. Generalment, al cap de dues o tres setmanes ja poden començar a volar i fer de les seves. Els pares els vigilen, i quan es fa fosc els fan tornar cap al niu. Després els acostumen a passar la nit fora de casa; i a la fi, quan ja són prou espigadets, els abandonen perquè se les campin pel seu compte i s’espavilin a guanyar-se la vida caçant mosquits i papallonetes de tota mena.

Cap comentari

  1. Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • dolors sans: m’agrada molt els dictats en línea aixì faig recuperacions i m’adono de les meves faltes
  • Josep Fusté Boronat: El corrector automàtic de Word, no admet safaretjos; només safareigs o safarejos
  • núria: a menorca
  • Joan: Sí, a més d’aquest ús, podem fer-lo servir com a adjectiu emfàtic: “Ho he fet jo mateix”....
  • Miau Lin: crassies per astò, mol xulo i val mol la pena grassies 🙂

Núvol d'etiquetes

Adminigma dubte exercicis Humor