Finalment podem aclarir l’escriptura correcta del plural de safareig.
Ja sabeu que podem formar el plural d’aquesta paraula afegint una -s al singular: safareigs. Aquest no presenta problemes ortogràfics, però sí de pronunciació.
Perquè la pronunciació sigui més assequible, sabem que podem construir el plural afegint-hi -os. (Igual que podem fer amb bateig →bateigs/batejos, o enuig→enuigs/enutjos). El dubte és si el plural de safareig ha de ser “safarejos” o “safaretjos”.
Per sortir de dubtes els diccionaris ens donen la solució. Tant al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com al de l’Enciclopèdia Catalana, ens informen del següent:
safareig
[pl. -igs o -tjos]
1 1 m. [AQ] [LC] [ED] Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular, que s’omple d’aigua i serveix ordinàriament per a rentar-hi la roba o per a regar. Omplir, buidar, el safareig. Un safareig públic.
1 2 m. [LC] [ED] Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.
2 m. [LC] [AQ] Bassa 1 2 .
3 m. [LC] fer safareig [o haver-hi safareig] Haver-hi xafarderies, enraonies, comentar alguna cosa públicament.