• L’elegància de l’eriçó de Muriel Barbery

    La novel·la narra la història que es desenvolupa al voltant del número 7 de la elegant i selecta rue de Grenelle de París, al bell barri parisenc de Saint-Germain-des-Prés. La seva protagonista Renée, la portera de l’immoble, té “l’elegància de l’eriçó: per fora està coberta de pues, una veritable fortalesa, però […], per dins, té el mateix refinament senzill dels eriçons, que són animalets falsament indolents, tremendament solitaris i terriblement elegants”.

    La protagosnista amaga a una dona de 54 anys, intel·ligent, refinada, autodidacta i que llegeix compulsivament tot el que cau a les seves mans -al seu gat l’anomena Lleó per Tolstoi les novel·les del adoració. El secret de Renée passa totalment desapercebut als  veïns de l’edifici  que són membres de l’elit parisenca i compten amb tot el que es pot desitjar en aquesta vida. Tot canvia quan apareix en la trama un nou propietari, un ric japonès d’extraordinària sensibilitat, cultura i cortesia que, immediatament, s’adona que la portera no és el que sembla. Per desemmascarar a l’eriçó comptarà amb la col·laboració de la Paloma, filla d’un dels veïns del refinat edifici, un exministre socialista casat amb una dona una mica neuròtica. Nena preadolescent, la seva rebel·lia i intel·ligència la porta a menysprear el món i a planejar el seu suïcidi quan finalitzi el curs escolar cremant la seva pròpia casa.

    A partir de la història d’aquests tres personatges, la novel·la presenta un agut anàlisi sobre la insatisfacció de l’ésser humà en les nostres societats de consum. Des d’un punt de vista de la trama narrativa, alguna cosa em falla a l’inici de l’obra. Al llarg de les primeres pàgines, potser 70 o 80, no s’entreveu, ni tan sols s’intueix, la gran novel·la que s’està a punt de llegir. En tot cas, un cop superat aquest començament, l’elegant escriptura, la cruesa de les anàlisis i l’agilitat amb què es plantegen les mateixes, fan que el lector devori les seves pàgines introduint-se en reflexions sobre la complexitat de l’ésser humà sense que amb prou feines se n’adoni d’això. Alhora, la pulsió humana que batega en aquesta novel·la la fan veritablement deliciosa.

    En fi, ja sé que la que escriu aquestes paraules arriba tard a aquesta cita de la festa de “Som el que llegim” i que alguns companys hauran llegit ja aquesta novel·la. Vagi amb ells el meu homenatge i agraïment a Muriel Barbery.

    Publicat per 62 en català.

    Olga Gómez

  1. lborrell

    05 Jun 15
    16:34 #

    Gràcies per aquesta recomanació. Mai és tard per fer aportacions al “Som el que llegim”.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Històric


Categories




Entrades recents


Blogroll


Enllaços d'interès per a l'aprenentatge


Rebost d'activitats


Recursos TIC


Segueix el CNL a


Webs d'interès


Paraules clau