• Les ressenyes

    “Si el llibre que llegim no ens desperta com un cop de puny en el crani, llavors, per a què el llegim? Un llibre ha de ser la destral per al mar gelat que portem dins.” Franz Kafka

  1. alumnatmaresme

    13 juny 16
    13:44 #

    La Mirora mata els dimarts, de Josep Torrent . Premi Ferran canyameres de novel•la 2008, amb una portada que ens ensenya l’arma dels crims i un títol que ens descobreix l’assassí, assassina en aquest cas.

    Els personatges principals són la Mirora ( Maria Rosa en realitat) i l’inspector Damià Surrell. En aquest llibre que es titula: La Mirora mata els dimarts és un llibre d’intrigues i d’assassins, o més ben dit, assassina. Un joc d’escacs mental entre la Mirora i l’inspector de policia. i ambdós sembla que disfruten del joc. La Mirora és una empresària del sector de la perfumeria, una persona que sap el que vol, per què ho vol i quan ho vol, intel•ligent i metòdica. L’inspector Surrell és un professional que viu dedicat a la seva feina, un home ” de bé” que no li importa no descansar fins que tanca un cas. Tant l’un com l’altre, fan servir les seves capacitats mentals per al propòsit, el d’ella és maquinar els crims i confondre a la policia amb les pistes que deixa; e l d’ell és atrapar definitivament a un criminal que ja li està fugint de les mans.
    Estructurat en capítols curts on els quals es manté el suspens fins al final del llibre. La Mirora respon al model de psicòpata i l’inspector Damià al típic investigador cerebral clàssic que desperta admiració i respecte.
    Una novel•la negra, lluny de pobles suecs,africans, alemanys o europeus que demostra que no cal anar gaire lluny per trobar homicides, morts i sang.

    AMADEU CLOTA TEYS

  2. Pere Flores i Grima

    08 juny 16
    15:14 #

    Això és (i no és) Allò, és un llibre publicat l’any 2008 per l’editorial Ara llibres. Escrit per Jesús Tuson i Valls, catedràtic valencià que va néixer l’any 1939 i que durant anys treballà a la Universitat de Barcelona com a professor de lingüística. Actualment l’autor està jubilat i en aquest llibre en particular, li dóna molta importància a l’ús de la paraula i al llenguatge perquè és l’únic instrument evident que ens allunya dels animals. Per a ell, les metàfores són com autèntiques autopistes d’informació.
    Aquest llibre no és una novel·la ni explica cap conte, sinó que dóna una idea per comunicar eficaçment amb la utilització d’aquest recurs retòric, que està ple de sentit figurat. Sembla un elogi a la metàfora. Mentre el llegia he hagut de realitzar consultes al diccionari perquè no entenia algunes paraules i per tant havia de llegir què volien dir. Són per exemple: al·legoria, analogia, sinestèsia… De totes maneres, penso que és un llibre molt recomanable.Està format per tres parts ben diferenciades. A la primera ens diu què són les metàfores per explicar després, en una segona part, com s’utilitzen i darrerament, una última part que ve a dir que aquestes són part del llenguatge i que no podem obviar-les. També ens informarà de com es fan servir en els mitjans de comunicació i com de presents són, al nostre món de cada dia…
    Jesús Tuson ha escrit, entre altres obres Mal de llengües (1988), Una imatge no val més que mil paraules (2001)… Alguns d’ells han estat editats més d’una vegada i tots els seus llibres tracten sobre les ciències del llenguatge per culpa de la seva trajectòria professional.
    Un llibre que pot sorprendre per les referències que hi ha, citant a molta gent entesa, i demostrant el seu domini en la matèria i la llengüa.

  3. Òscar Herrera Constans

    08 juny 16
    15:12 #

    Ressenya: K.L. Reich, Joaquim Amat Pinella. Club Editor Barcelona, IV edició (novembre de 1979).

    Joaquim Amat i Pinella (1913 – 1974) de família benestant comença la seva carrera com a escriptor amb 16 anys en un diari. Com a gèneres literaris toca la prosa, la poesia i la novel·la.

    Va ser amb aquest darrer estil en què va destacar amb la seva obra més reconeguda: K.L. Reich (1945).

    Les experiències viscudes al llarg de cinc anys a Mauthausen i d’altres camps de concentració nazi arran que el capturessin els alemanys a la Segona Guerra Mundial li van servir per plasmar les atrocitats comeses als camps d’extermini de l’època.

    La novel·la, basada en fets reals, explica les condicions de vida del protagonista i dels seus companys, republicans espanyols deportats a Mauthausen. Narrada en tercera persona tot explicant diversos punts de vista i saltant d’un personatge a un altre, dóna peu a la visió de les diverses situacions i vivències que succeïen als camps de concentració.

    També ens mostra com dins de les rutines terrorífiques pròpies d’un camp d’extermini existeix l’anomenada zona grisa: un submón de corrupció, robatoris, trànsit d’influències, tracte de favors; que com a mínim els garantia als reclusos sobreviure un dia més en aquelles instal·lacions.

    Aquesta dinàmica entrava en conflicte amb l’ètica, la moralitat i la dignitat les quals molts dels presos hi renunciaven en convertir-se en mans executores de les forces dels SS contra els seus propis companys.

    Finalment, al llibre se’ns mostra com l’èxit de la supervivència en aquella situació passava més aviat en com sobreviure el dia a dia en lloc de veure el llum final del túnel. Clar exemple d’això és la mentalitat del personatge principal, l’Emili; el qual al ser conscient que un dia l’exèrcit alemany perdria la guerra però sense saber quan seria, va aprofitar la seva oportunitat de tenir un tracte preferencial al convertir-se en el dibuixant de pornografia d’un oficial de les SS.

    Amb el llibre K.L. Reich, la intenció de l’autor va ser la de perpetuar la memòria dels milers d’espanyols que van estar dins dels camps de concentració nazi i fer coneixedora a la societat dels diferents tipus de reclusos, del terrible sistema d’extermini, de la malnutrició, de la inhumanitat, i en definitiva d’un dels episodis més tristos de la història de la humanitat.

  4. Fina Moreno

    07 juny 16
    19:31 #

    Els Til·lers de Mostar, Maria Lluïsa Amorós Corbella, Ed.Columna 1996.

    Maria Lluisa Amorós, nascuda a Reus al 1954. Cursà els estudis de Filologia Catalana i Filosofia i Lletres. És catedràtica de Llengua Catalana i Literatura, dóna classes en un institut a Reus. La literatura ha estat sempre present a la seva vida, el seu pare Xavier Amorós, és poeta i escriptor català, el seu germà Xavier Amorós Corbella, també escriu poesia . Altres novel·les seves: Vora el llac (1999) i Un glop de calvados (2003).

    La novel·la Els Til·lers de Mostar, ens situa abans d’iniciar-se la Guerra de Bòsnia. Un grup d’amics de diferents ètnies i religions conviuen feliçment a Mostar amb les preocupacions normals de qualsevol jove; estudis, diversió, plans de futur, etc. Els protagonistes: l’Andrea, una noia bosniana i en Branko, un jove serbi, entre ells dos sorgeix una intensa historia d’amor que es veu interrompuda sobtadament per l’esclat d’una guerra que ells no comparteixen. L’Andrea i la seva mare han de fugir del seu país i es refugien a Catalunya, en Branko se’n va a la guerra. Passen els anys, cadascú ha refet la seva vida, però la noia s’assabenta que l’amor de la seva joventut és viu i pot trobar-lo a Praga, així que envaïda per una barreja de sentiments, dubtes i pors, marxa disposada ha retrobar-lo.

    Vaig triar aquest llibre perquè fa temps el vaig veure a la llibreria i el tenia pendent de llegir, ja que vam fer un raid amb 4×4 per tota la zona dels Balcans i em va colpir trobar-me en aquells escenaris, especialment a Sarajevo i a Mostar ciutats a on encara s’observen els vestigis d’aquella guerra. Llegir-lo m’ha impressionat.

  5. Oscar Cruz

    06 juny 16
    17:14 #

    Perduda (The Gone Girl) Gillian Flynn 2012
    Premi EDGAR a la millor novel·la

    L’important en la novel·la és l’enfrontament entre dues persones intel·ligents, fins i tot diria que molt intel·ligents.
    La novel·la la vivim des de dins dels protagonistes i en capítols alterns cadascú ens explica la seva història.

    Nick ens explica la desaparició de la seva dona, en el segons capítols és Amy qui ens mostra el seu diari, escrit anys enrere.
    Nick continua el relat de l’absència de la seva dona i de les investigacions policials a partir de l’últim dia. Amy comença a explicar-nos com va conèixer a Nick.

    Nick i Amy es retroben i ens expliquen en capítols alterns els seus pensaments sobre l’altre.

    Des del primer capítol ens anem ficant poc a poc en una història desconcertant on res del que està passant té sentit. Segons anava desfullant els capítols em canviava la percepció, l’opinió i fins i tot feia conjectures de com acabaria la novel!la, em vaig alegrar massa aviat que tenia resolt el final encara que no pensava deixar de llegir, perquè m’estava resultant interessantíssima.

    La intel·ligència de Nick notable, però massa pragmàtica i molt més simple la d’Amy, és comprensiu, afectuós, detallista, culte, bon amant, però tot dins d’una organització lògica en la qual s’ofreix tot això a canvi de rebre coses similars.

    És una novel·la molt ben escrita, molt ben pensada i et convida a seguir llegint.

    La narració va resultant cada vegada més fascinant segons es va apropant el final, perquè el que planteja l’argument resulta molt inquietant i molt sorprenent en aquesta lluita psicològica que mantenen els protagonistes.

    És un llibre recomenable, de fàcil lectura gràcies a que et convida a seguir llegint cada vegada que vols fer una pausa i continuar més tard amb la lectura.

  6. Eva Calvo

    05 juny 16
    10:00 #

    RESSENYA : “Algú com tu”

    Aquesta ressenya versa sobre el premi Ramon Llull de Narrativa 2015: “Algú com tu”, darrera obra del periodista i escriptor català: Xavier Bosch.

    Nascut a Barcelona al 1967, Xavier Bosch i Sancho té una llarga trajectòria com a periodista versàtil, es mou amb maestria a diversos mitjans de comunicació. Ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com: Alguna pregunta més (1994—1997, juntament amb Antoni Bassas, premi ondas 1997), cap del programa El món a RAC1 o El gran dictat; en premsa dirigí el diari Avui (2007-2008) i va ser entre d’altres impulsor del diari Ara(2010) i actualment és membre del consell director.

    Com a novel·lista l’autor ha estat també guardonat: creador de la trilogia de novel·les del també periodista i investigador Dani Santana: Se Sabrà tot (premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010); Homes d`honor (2012) i Eufòria (2014). Compta al seu haver d’altres gèneres literaris com recull de contes: Jo, el si molses (1992), Vicis domèstics (1998) i Estimat diari (1996); Novel·la Juvenil: La màgia dels reis (1994).

    Amb Algú com tu (Ed Planeta-2015) l’autor escapa de l’encasellament com a escriptor de novel·la policíaca i es capbussa sense salvavides en un tema tan universal, a temporal i lliscant, com és la força perdurable de l’amor.

    Amb aquesta història d’amor, situada als anys vuitanta a Paris i a Londres i la Barcelona de la nostra època, ens descriu una història d’amor perfecta entre la Paulina i l’enigmàtic galerista francès Jean Pierre Zanardi. Història acabada just en començar, desconeguda per a tothom i en la que ens endinsem alhora que la filla de la Paulina, la Gina, qui es deixa emportar per aquesta màgia i reprodueix, a la seva manera, la magnífica història de sa mare.

    Amb llenguatge entenedor i proper, sense caure en la caricatura ni l’ensucrament, ens descriu magistralment el Paris encisador i màgic que tots tenim al cap i al cor; qui no ha somiat mai amb un amor prohibit a Paris?

  7. Núria Navarro Teixidó

    04 juny 16
    21:07 #

    SOLITUD. Ressenya.

    La jove Caterina Albert va escriure la novel·la Solitud l’any 1905 sota el conegut pseudònim de Víctor Català. Es considera una de les millors novel·les escrites en llengua catalana i s’emmarca dins el moviment literari modernista, una època d’una creativitat exuberant que trencava motlles i ens conduïa cap a un naturalisme valent i simbòlic on la natura i les experiències vitals tenien una forta presència. L’autora ens regala un llenguatge que és un bé de déu d’adjectius detallistes, fotogràfics. Veiem el món rural i també el sentim en boca dels personatges. La riquesa de vocabulari és una meravella.

    Mila, la protagonista de Solitud, emprèn un viatge iniciàtic amb el seu marit Maties, un calçasses gandul i pocapena, cap al que serà el seu destí: fer-se càrrec de l’ermita que hi ha dalt de tot de la muntanya. Així comença la història, amb l’ascensió cap a l’ermita, i també comença la decepció de Mila quan veu a venir la vida que l’espera en aquella casa d’austeritat i santedat. Però també albira alguna cosa més, tot i les vicissituds de la pujada descobreix la magnitud del paisatge i intueix la seva potència transformadora.

    Durant, aproximadament, el transcurs d’una any, Mila viurà tot tipus d’experiències i coneixerà algunes persones que l’ajudaran a descobrir el nou món que l’envolta i a ella mateixa. El pastor i el nen que l’ajuda, en Baldiret; l’Ànima, una mena de bèstia salvatge, caçador furtiu de conills…

    Però sobretot, descobrirà la força de la natura, gairebé personificada en la muntanya, integrada de tal manera que sembla que la mateixa Mila sigui la roca, la pedra, el penya-segat o la bruguera.

    Ara bé, podrà redimir-se del cruel destí de solitud que l’espera? Llegiu-la per descobrir-ho i deixeu-vos sentir com us cala la seva feminitat salvatge.

  8. Miquel Serra

    04 juny 16
    13:03 #

    SOLITUD – VICTOR CATALÀ
    És la novel•la més coneguda de Caterina Albert i és d’estil modernista. Va aparèixer sencera el 1909. Aquesta obra és una narració simbòlica de les tensions entre l’individu i l’entorn, i els protagonistes principals són el personatge de la Mila i la muntanya. L’argument és l’itinerari vital i interior de la Mila per arribar-se a conèixer ella mateixa.
    Mila segueix el seu marit, un home gandul i indiferent, per fer-se càrrec d’una ermita en una muntanya solitària i salvatge. Cada vegada està més insatisfeta i busca assolir l’amor, l’instint maternal o el desig de formar part d’alguna cosa en les relacions personals amb altres personatges com el pastor, l’hereu o el nen. Al final de la novel•la assolirà el coneixement de la pròpia personalitat, per mitjà de la solitud, i podrà iniciar una altra vida.
    Els trets modernistes són els d’una història d’autoconstrucció i descobriment de la pròpia personalitat. És simbòlica quant a que defuig el realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols. Suggereix la realitat de la Mila amb la seva mirada i el seu punt de vista. La muntanya és el símbol de les dificultats de la vida. El pastor exerceix de guia de la Mila en aquesta mirada cap el seu interior. L’Ànima simbolitza els instints terrenals, la barbàrie dels éssers humans.
    El llenguatge és un tret característic de Solitud: Utilitza una llengua viva i expressiva amb diferents varietats i registres per donar vivesa i diferenciar l’estil dels personatges.
    Víctor Català estableix un triangle narrador-protagonista-lector en que el lector descobreix la realitat, més enllà de les aparences, al mateix temps que la protagonista i per mitjà dels seus estats d’ànim. L’agressió de l’entorn es deu a la manca d’individualització de la personalitat de la Mila. El pastor la inicia en els secrets de la natura. Finalment la protagonista és víctima de fets tràgics, però capta la realitat i davalla de la muntanya a la terra baixa, sola per elecció personal, per enfrontar-se a la resta de l’existència.

  9. Maribel Camps

    03 juny 16
    15:54 #

    Solitud, Víctor Català. Educació 62, 2008.

    Solitud és una obra escrita per encàrrec i per entregues, sovint a corre cuita i a estones sense poder gairebé ni ésser revisada, però que esdevindrà un dels grans referents de la literatura catalana i l’èxit més rellevant de Víctor Català.

    Caterina Albert (L’Escala, 1869), més coneguda pel pseudònim de Víctor
    Català, amb el qual signarà tota la seva obra, ens endinsa, amb Solitud, en la realitat dura i gris de la societat rural de principis del segle XX . En ella se’ns narra la història de Mila, una dona jove obligada a contracor a emprendre un viatge que la durà a fer d’ermitana amb un marit que no estima i del que no se sent estimada.

    Potser la història vital de Víctor Català, dona solitària i no gaire donada a fer vida social, i postrada al llit voluntàriament bona part de la seva vida, dota la novel·la d’una aura de tristor i melangia tot i l’exuberant descripció que dels paratges pirinencs ens fa l’autora. El desencís que la protagonista sent pel marit gandul, per uns vilatans que s’aprofiten de la seva innocència i de la mala fe de l’Ànima la durà a “replegar mal de muntanya” i només els consells d’en Gaietà a qui l’autora dota de gran saviesa i d’un llenguatge que captiva intensament l’atenció del lector, aconseguirà foragitar tant terribles sentiments i farà reviure en Mila l’amor i el desig.

    Solitud és bàsicament el relat del viatge, primer a contracor i després voluntari i sense retorn d’una noia jove que ha tocat fons, cap a la solitud, en solitud.

  10. alfons

    03 juny 16
    0:41 #

    La dona veloç, d’Imma Monsó. Premi Ramon Llull 2012

    Imma Monsó i Fornell nascuda a Lleida a l’any 1969, és una escriptora que va començar a escriure novel·les molt tard, la primera obra la va fer quan tenia 30 anys.

    La dona veloç és una novel·la que parla de personatges que tenen manies i trastorns, en aquest cas parla d’una dona que té un ritme de vida del tot impossible, tot ho vol fer el més ràpidament possible. Per tant té manies relacionades amb el temps. La protagonista diu que vol anar al teatre, encarrega l’entrada per al dia següent, surt de casa en direcció al teatre, però a mig camí decideix que s’ho ha pensat bé que tampoc té tantes ganes de perdre el temps veient l’obre de teatre. És per això que decideix canviar de plans. Una vegada a casa torna a planejar com aprofitarà el temps que ha guanyat deixant de fer el que ja havia planejat el dia anterior.

    Segons el meu parer aquesta obra la podíem descriure com un relat d’humor. Personalment trobo que és un llibre molt recomanable i crec que està molt ben puntuat i escrit, també em transmet un molt bon domini i ús de la llengua.

  11. Iolanda Quilez

    02 juny 16
    18:56 #

    LEVY, Marc. Totes les coses que no ens vam dir, Barcelona: Columna Edicions, 2009. Col•lecció: La Butxaca, 308 pàg.

    Marc Levy ens torna a seduir amb una de les seves novel•les romàntiques amb el títol “Totes les coses que no ens vam dir”. Desprès de llegir obres com “El primer dia” o “Si fos veritat”, aquesta no ens podia decebre, excepte el final, que és bastant previsible.

    Amb un toc de romanticisme i humor, com la majoria d’obres d’en Levy, ens depara una historia sobre segones oportunitats. Julia, una noia frustrada per haver perdut el seu amor de joventut i la relació a distancia que manté amb el seu pare per motius de feina d’ell, tindrà una segona oportunitat després de la mort del seu pare. Ell li ensenyarà com retrobar aquest amor perdut i explicar-se, com bé diu l’obra, totes les coses que no es van dir.

    Després de llegir “Si fos veritat” en Levy ha escrit una de les seves millors novel•les on no podia faltar el humor, la màgia i el romanticisme. Amb altres obres de l’autor te n’adones que normalment sol escriure sobre relacions sentimentals i situacions quotidianes que qualsevol persona pot tenir. Considero que és un dels ganxos amb que l’autor vol aconseguir atrapar al lector ja que indueix a que aquest reflexioni i segueixi llegint el llibre.

    És un llibre recomanable que no sorprendrà al lector pel seu final, però, no obstant això, és una bona lectura per esvair-se i llegir.

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Històric


Categories




Entrades recents


Blogroll


Enllaços d'interès per a l'aprenentatge


Rebost d'activitats


Recursos TIC


Segueix el CNL a


Webs d'interès


Paraules clau