• 3. Els entorns personals d’aprenentatge (PLE)


    Hola, companyes. Avancem. Parlem dels entorns personals d’aprenentatge (PLE, EPA, PLN…), o personal learning environments. És un tema relativament recent, del qual no es parlava fa quatre o cinc anys a la xarxa, però de rabiosa actualitat. Comencem per algunes definicions del PLE:

    1) “[…] alguna mena d’instal·lació o lloc perquè un usuari tingui accés, agregui, configuri i manipuli els recursos i referències digitals que provenen de les seves experiències d’aprenentatge en curs.” (Lubensky, 2007)

    2) “Un PLE es una colección autodefinida de servicios, herramientas y dispositivos que ayuda a los estudiantes a construir sus Redes Personales de Conocimiento, poniendo en común nodos de conocimiento tácito (ej. Personas) y nodos de conocimiento explícito (ej. información).” (Reig, 2009)

    3) “The ‘pedagogy’ behind the PLE – if it could be still called that – is that it offers a portal to the world, through which learners can explore and create, according to their own interests and directions, interacting at all times with their friends and community.” (Downes, 2007).

    El tema és molt complex i té molts caires. Us proposo que:

    1) us documenteu a partir de diversos documents (vegeu més avall);

    2) col·lectivament llistem les característiques del PLE, argumentadament, als comentaris i

    3) feu una valoració de les possibilitats que aquests entorns d’aprenentatge s’estenguin i s’implantin veritablement entre els autoaprenents. Quines condicions (competències dels aprenents, dels formadors, tecnològiques, del sistema educatiu, etc.) hi hauria d’haver garantides perquè s’implantessin els PLE? Els considereu, senzillament, utòpics? Inconvenients?

    La documentació de punt de partida és la següent:

    1) lectura del document de dues pàgines d’EDUCAUSE sobre els PLE, si no teniu dificultat amb l’anglès (ajudeu-vos, si cal, d’un traductor a la xarxa);

    2) lectura dels diversos escrits d’Aprendre llengües que parlen molt directament sobre els PLE: aplego aquí tots els que responen a l’etiqueta PLE. Recomano que els llegiu en ordre invers al que us apareixen (comenceu pel més antic).

    Podeu mirar, a les primeres entrades d’AL, dos materials audiovisuals interessants: el d’Attwell i el de Rhode. Crec que orienten i tenen una certa bellesa (el d’Attwell, sobretot). De tots dos podeu extreure, indubtablement, característiques dels PLE. També us suggeriria que donéssiu un cop d’ull als articles enllaçats des de les entrades d’Aprendre llengües, si podeu. I, per no abusar dels articles, podríeu consultar també algunes altres presentacions incrustades en entrades d’Aprendre llengües (Downes, Reig…). I tot el que vulgueu, és clar.

    Paral·lelament escriuré impressions de la PLE Conference al meu bloc, per si us poden interessar.

    No us endarreriu, sisplau, que anem contra el rellotge. Qui intervé?

    Enric

  1. Enric Serra

    10 Jul 10
    10:50 #

    Companyes,
    No hi ha encara cap intervenció sobre els PLE… Compto que opinareu aviat… La reflexió en aquest primer apunt m’agradaria que fos general, sobre aquesta nova filosofia per aprendre. Dilluns faré una nova entrada que ja us interpel·larà directament sobre el vostre PLE (real o projectat; conscient o no tan conscient…) i sobre el PLE en l’àmbit de l’aprenentatge de llengües. M’agradaria que opinéssiu… Aquest és el gran tema de fons relacionat amb l’autoaprenentatge que tenim en aquests moments al davant, i al qual hem de poder donar una resposta, posicionar-nos. L’experiència d’aquests dies a la PLE Conference al Citilab m’ha permès veure que és un tema emergent però sobre el qual hi ha encara molts dubtes…En parlaré al bloc. Ens interessen a tots les opinions de tots!
    Enric

  2. Mariona Mas

    11 Jul 10
    13:46 #

    De moment aporto un vídeo que he trobat interessant sobre els PLE:
    http://talkingabout.eu/cat/Temes/Ismael-Pena-Lopez-i-Jordi-Adell

  3. Enric Serra

    11 Jul 10
    18:36 #

    Gràcies, Mariona, l’he incorporat a Aprendre llengües per a les persones que el segueixen. Sobretot la primera part em sembla interessant. Diuen unes quantes coses clau en el tema dels PLE. Si us interesen les entrades a Aprendre llengües sobre The PLE Congres (en vull fer encara una altra):

    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/07/509-ple-conference-al-citilab-1.html

    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/07/510-ple-conference-al-citilab-2.html

    Fins ara!

    Enric

  4. Enric Serra

    11 Jul 10
    18:37 #

    Companyes!!!!
    Trobo a faltar les intervencions sobre els PLE! Sou per aquí? Demà hi haurà una altra proposta de treball sobre els PLE, si hem debatut la primera!
    Enric

  5. Elena Xirau

    11 Jul 10
    20:44 #

    Iep!

    M’he mirat el vídeo que ha proposat la Mariona i, tal com diu l’Enric, em semblen molt interessant els dos primers minuts. N’extrec les idees que m’han semblant més rellevants:

    1. Els PLE institucionalitzats no són necessaris, ja que un PLE es conforma gràcies a una tria personal.
    2. Un PLE és una eina per formar-se al llarg de tota una vida.
    3. La universitat és el lloc s’han d’aprendre i ensenyar les habilitats i les actituds perquè cadascú generi el seu PLE.
    4. L’estudiant pot partir del PLE del seu professor per crear el propi.

    A partir d’aquí, jo em pregunto: això vol dir que el professorat ha de tenir un PLE? I què és un bon PLE? Hi ha bons PLEns i mals PLEns? Qui ensenyarà al professorat com generar-ne un d’adequat? El professorat està preparat per poder demanar als estudiants que aprenguin amb un PLE? Els formadors ens creiem realment que un PLE funciona per aprendre? Sé que tanta pregunta segur que atabala (sobretot quan no se’n tenen les respostes) però són les que m’estan venint al cap des de l’inici del curs i no m’he resistit a deixar-les anar. Ho sento, tot plegat m’aclapara una mica. 🙂

  6. Enric Serra

    11 Jul 10
    21:31 #

    Elena,
    Sobre la qüestió dels PLE institucionals, hi ha molt a dir. Hi ha molts posicionaments que consideren que les institucions (pensen sobretot en la universitat) no poden quedar fora dels PLE, i que els han de facilitar als estudiants. En parlaré aviat.
    Pel que fa als PLE del professorat, crec que aquest és un tema important. Aquest any he treballat “des del meu PLE” amb els meus alumnes de la Facultat i han après molt més sobre PLE veient com aprenia i em comunicava jo mateix, que amb les classes que els he fet sobre eines… Crec que el professor ha de treballar amb PLE.
    Bons PLE i mals PLE? El bon PLE és el que satisfà les necessitats d’aprenentatge d’una persona, ras i curt. El mal PLE és el que no ens permet aprendre. Entenc que són espais dinàmics, sempre optimitzables. Una de les capacitats que cal valorar en l’aprenent és si sap anar readaptant el seu PLE a partir de noves eines, nous contactes, nous interessos personals… Aquí hi ha algunes respostes. A veure si n’aportem més i podem començar a parlar, després, del PLE per aprendre llengües.
    Fins ara!
    Enric

  7. Laura Rosich

    12 Jul 10
    10:11 #

    Després d’haver llegit amb força atenció tots aquests enllaços que ens recomanava l’Enric per fer-me una idea més o menys acurada del PLE, m’ha anat molt bé aquest vídeo que ha trobat la Mariona, llàstima que hi hagi força soroll de fons. En el seu comentari, a més, trobo que L’Elena plateja una sèrie de preguntes cabdals. La universitat encara arrossega una llarga tradició d’ensenyament unidireccional i els formadors són els primers que han de canviar el xip per potenciar l’autonomia dels alumnes (autonomia inidividual però també en grup mitjançant l’aprenentatge cooperatiu) però no els únics. Per moltes eines i recursos que se’ls presenti, creieu que la majoria d’alumnes estan preparats per analitzar el seu tipus d’aprenentatge i customitzar plataformes per fer-les més adequades? És realment una cosa que es pugui arribar a ensenyar?
    D’altra banda també volia comentar que he vist que hi ha qui utilitza la paraula “bombolla” a l’hora de definir els PLE i que trobo que és una paraula que pot despistar. Per mi una bombolla implica aïllament i si no ho he entès malament l’essència dels PLE és tota la contrària: afavorir el contacte amb persones o comunitats que mostrin afinititat amb el teu aprenentatge.

  8. enric serra

    12 Jul 10
    13:06 #

    D’acord amb el que dius sobre la “bombolla”. Pel que fa a si es pot ensenyar o no a configurar-se un PLE, no tinc cap dubte que sí. Que cal presentar models als alumnes, o la vivència del teu PLE com a formador-facilitador. Us atreviu amb les preguntes 2 i 3?

    2) col·lectivament llistem les característiques del PLE, argumentadament, als comentaris

    i

    3) feu una valoració de les possibilitats que aquests entorns d’aprenentatge s’estenguin i s’implantin veritablement entre els autoaprenents. Quines condicions (competències dels aprenents, dels formadors, tecnològiques, del sistema educatiu, etc.) hi hauria d’haver garantides perquè s’implantessin els PLE? Els considereu, senzillament, utòpics? Inconvenients?

    Enric

  9. conxita navarro

    12 Jul 10
    19:58 #

    Començo per reconèixer que en arribar al curs no havia sentit a parlar mai de plens, m’havia quedat en els EVA i encara, perquè vaig fer un curs a la UOC. Ara, després de les recomanacions de l’Enric i de mirar i remenar per la xarxa, m’adono que alguna cosa semblant a un PLE em fa falta.
    Ara bé, els interessos personals –que són molts i molt dispersos- necessiten un contenidor gros que em permeti emmagatzemar algunes informacions, compartir-ne unes altres, i i construir-ne de noves. Primera contradicció, doncs, ja que després del que he llegit resulta que les arquitectures són limitadores i jo en lloc de tirar envans, busco contenidors.
    Arribats aquí, no sé si el que necessitaria no són dos plens: un per a l’àmbit professional i un altre per a l’àmbit més privat. Un més formal i un altre més informal. M’explicaré, ja vaig dir el primer dia que actualment em dedico més a la gestió que a la formació però quan penso en els curricula dels graus i nivells de català que impartim des de la Institució, se’m fa difícil organitzar un PLE si no és personal. I si és personal, els meus interessos, com he dit més amunt, són diversos i depassen l’àmbit lingüístic.
    Primera pregunta doncs: puc dissenyar-me un PLE que contingui un àmbit personal i un àmbit professional? Em sembla que era l’Alícia que posava aquesta dicotomia sobre la taula el primer dia. I encara una altra, si no tinc un PLE puc sobreviure? Els aprenentatges informals em poden servir personalment com a aprenent, però quin paper juguen en mi com a formadora? Com ajudo l’alumnat a construir-se’n de propis o com els convenço de la necessitat de tenir-ne? Quan penso en molts dels nostres alumnes, em sembla una veritable odissea.
    Suposo que l’Enric em diria que puc tenir una part privada, que em serveixi a mi per aprendre i una part més pública per compartir, per crear coneixements, etc. I potser és el que acabaré fent. Ara per ara, però, he anat fent aquelles coses que m’han semblat més fàcils: ja tinc el dilicious, ja he sindicat alguns dels RSS de consulta sovintejada, ja sóc una livemocha aprenent de grec, ja li he deixat un post-it a la Laura al fòrum de wallwisher i per acabar, jo també us recomano un vídeo de Graham Attwell.

    Siau!

  10. conxita navarro

    12 Jul 10
    19:59 #

    Apalí! Excuses mil.

  11. Enric Serra

    12 Jul 10
    21:23 #

    Hola Conxita,
    Espero que tothom hi vagi dient la seva. Algú apuntava més amunt que la de la “bombolla” no era una bona imatge per als PLE, que són espais socials. A mi la imatge del dipòsit tampoc no m’acaba de fer el pes. M’agraden més imatges de moviment, de dinamisme, de liquidesa. La funció d’emmagatzematge no és la més important dels PLE, opino. Els veig més com espais de cercar, trobar, fer córrer, compartir, emetre… El dipòsit em fa pensar en l’època de l’escassetat, no de la hiperabundància.

    Pel que fa al nombre de PLE… a mi se m’ha fos completament el que és personal, laboral, aprenentatge, posant com a centre un interès, l’interès per la llengua. El meu PLE no m’ajuda a trobar un vol barat a Islàndia immediatament, però perquè he decidit deixar això fora el PLE. Crec que si pensem a compartir enllaços, comentaris, informacions… també hem de projectar un PLE des dels ulls del nostre “col·lega”, destinatari, lector… digueu-li com vulgueu.

    Sense PLE es potr sobreviure? Sense poder fer front a l’allau d’informació, de coneixement que hi ha a la xarxa, perdem moltes opcions de guanyar “competències”. Amb PLE o sense PLE? El PLE no deixa de ser una manera de dir “tinc un filtre, l’allau no pot amb mi, estic en condicions d’aprendre”.

    Fins ara.

    Enric

  12. Elena Xirau

    13 Jul 10
    12:19 #

    Hola!
    He estat pensant una mica sobre la pregunta 2 que l’Enric ens planteja en aquesta entrada. Aquí teniu el fruit de la meva reflexió:

    Quines han de ser les característiques d’un PLE?

    1. La necessitat
    Qui decideix iniciar el seu propi PLE l’ha de sentir com a necessari per poder-se formar i aprendre. Crec que no té sentit tenir un PLE perquè està de moda, perquè toca o perquè m’ho ha dit el professor o la professora. En aquest sentit, doncs, ha de respondre a un o més objectius o interessos concrets.

    2. La flexibilitat
    Ha de ser una eina creada a mida de l’usuari, ampliable i reduible, que permeti qualsevol canvi i que admeti eines diferents (vídeos, podcasts d’àudio, text…)

    3. La “compartibilitat”
    Ha de néixer amb l’esperit de poder ser compartit amb altres usuaris perquè gràcies a les aportacions d’altres pugui ser precisament ampliat o reduït o, fins i tot, redirigit cap a nous interessos.

    4. La gestió fàcil
    L’usuari ha de poder-lo gestionar amb facilitat, l’ha de trobar pràctic. Si un PLE li ha de comportar més inconvenients que avantatges potser és que no val la pena.

    Compartiu aquestes idees? N’hi afegiríeu d’altres?
    Bé, intento reflexionar ara, sobre la pregunta 3 (que em sembla més difícil, encara!) 🙂

  13. Enric Serra

    13 Jul 10
    17:56 #

    Hola Elena,
    Comparteixo els teus punts de vista. A veure si algú més s’anima a proposar altres característiques.
    Enric

  14. Enric Serra

    13 Jul 10
    17:58 #

    Hola a totes,
    Tingueu en compte que hem encetat el nou tema de debat, sobre el vostre PLE, a l’entrada número 4 del bloc. Participeu-hi!
    Enric

  15. Mariona Mas

    14 Jul 10
    18:49 #

    Una mica tard i ràpid, però voldria afegir el meu punt de vista sobre dues qüestions:

    1. El professorat ha de tenir PLE? Rotundament sí, i en aquest sentit crec que l’experiència de l’Enric és molt interessant. El PLE del professor ha de ser la proposta base d’estructura, contingut i eines de PLE per als alumnes, la llavor sobre la qual després ells desenvoluparan i personalitzaran el seu PLE en funció dels seus interessos i les seves necessitats. Veure com el profe fa funcionar el seu PLE és la millor manera d’ensenyar-los a fer funcionar el seu.

    2. Les institucions han de tenir/facilitar PLE? També crec que sí. Entenc que hauria de ser una de les prioritats estratègiques de les institucions (especialment de les educatives) per a la construcció de la seva pròpia identitat digital, i també entenc que tenen la responsabilitat de fer-ho tant per adaptar-se als canvis i donar resposta a les necessitats de funcionament pròpies i de l’entorn com per afavorir i facilitar la pràctica diària dels seu professorat i del seu alumnat. Crec que les institucions han d’apostar decididament per aquesta opció i dedicar-hi els recursos que calgui, i no deixar-ho en mans de la “bona voluntat” (en el bon sentit de l’expressió) i del temps personal del professorat.

  16. Enric Serra

    14 Jul 10
    19:29 #

    Hola,

    Gràcies Mariona, a veure si s’anima el debat!

    Pel que fa a institucions i PLE, ahir vaig escriure aquestes ratlles, en part a partir d’algunes experiències de fa una setmana:

    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/07/512-ple-conference-al-citilab-i-3.html

    Enric

  17. Antònia

    15 Jul 10
    9:31 #

    Hola,
    Hes estat uns dies fora del món i ara torno. No sé si encertaré en la meva opinió, però intentaré (amb lapoca informació que m’he pogut mirar i amb els vsotres comentaris) dir-hi la meva. Si fa uns dies dèiem que sempre estem aprenent, i la barrera de separació entra la vida professional i la personal són més prims, potser el meu PLE és mixt. no sé com explicar-ho. el meu entorn personal d’aprenentatge és institucional (allò que respon a lameva feina) i també personal (que hi ha fora de la institucuó que em pot ajudar a aprendre i quines d’aquestes coses, encar que vinguin d’un altre àmbit les puc aprofitar o tansformar per la meva feina). No m’ha entretingut a posar en un diagrama allò que seria ara el meu entorn d’aprenentatge, però sí que és dinàmic que hi vaig posant i traient (flexible) com es diu en els vostres comentaris, segons allò que m’interessa i que interess a la institució que jo faci. Evidentment les eines que hi incorpori han de ser les eines amb les quals jo em senti còmoda, però també que responguin als interessos d’allò que vull fer i de com ho vull donar a conèixer (si és el cas).
    Com veieu m’hi he de posar més, hi he de reflexionar més i he de trobar el temps per fer-ho.
    Antònia

  18. Enric Serra

    15 Jul 10
    23:41 #

    Gràcies, Antònia, pel comentari.
    Enric

  19. Lídia Montenegro

    19 Jul 10
    23:49 #

    Pel que fa als PLE estic COMPLETAMENT d’acord amb una de les seves bases: “que l’aprenentatge formal és només una petita part de l’aprenentatge d’una persona: és decisiu en la formació de cadascú tot allò que s’aprèn informalment”, i crec que ens serveix d’exemple la nostra pròpia experiència, en molts aprenentatges que hem fet, i la que veiem, també, amb els alumnes.
    Entenc i comparteixo que l’aprenent ha de responsabilitzar-se del seu aprenentatge, controlar-lo, però el que em sembla més complicat és que pugui crear-se’l. És aquí on entra la sobrecàrrega d’informació que es rep, en aquest cas, de la xarxa.
    I aquí, en realitat, estem demanant que l’aprenent pugui ser autònom exigint-li dues coses:
    1. que sigui capaç de seleccionar els recursos adients de la gran quantitat que existeixen
    2. que, un cop els tingui, sàpiga gestionar què significa ser un aprenent autònom i realment pugui/sàpiga marcar-se els objectius, concretar-los, aprendre… i, en definitiva, regular el seu autoaprenentatge.
    3. i no oblidem que cal un gran control informàtic.
    Realment, em semblen reptes bàsics i no fàcils.

    I puc parlar de la meva experiència: he passat èpoques buscant recursos a la xarxa per ampliar els meus coneixements de francès i d’anglès, practicar gramàtica i, en general, totes les habilitats. Però m’ha resultat difícil el punt 1, el de seleccionar els recursos, perquè la majoria no em convencien. I això està relacionat amb el punt 2. En el meu cas particular, sé què significa aprendre una llengua, com, etcètera. Però si no és així, l’aprenent pot ser que es trobi no amb un problema sinó amb dos o tres.
    És en aquest punt que cal dir que l’aprenent necessita una orientació o assessorament.
    Però, com apuntàveu, potser això ho podria ensenyar la universitat. I la resta d’aprenents? No podrien accedir-hi mai? Es pot convertir tan fàcilment en un modus vivendi?

  20. Enric Serra

    20 Jul 10
    17:12 #

    Hola Lídia,
    1) Aprenentatge informal: recomano molt el vídeo que hi ha a l’enllaç següent, de Jay Cross:
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2008/10/103-aprenentatge-informal.html
    2) Creació del PLE. Moltes persones poden necessitar ajut, indubtablement. A partir d’una proposta inicial (des de models vistos, o presentats pels assessors), l’aprenent va emigrant cap a un espai més personal.
    3) Capacitat de gestionar els recursos adients: aquí poden entrar en joc les competències digitals, la de cerca i valoració de la informació.
    4) Control informàtic: aquí no hi estic del tot d’acord. Les eines són, amb unes quantes hores de vol, totes semblants (relativament!) i no gaire difícils… Cal perdre-hi unes hores…
    5) Qüestions relacionades amb la metacognició: marcar-se objectius, planificar-se… comunes a tot procés d’aprenentatge: la xarxa va plena d’aquestes eines (al bloc d’aplicacions que visitàvem els primers dies en podeu trobar unes quantes per “gestió del temps”, “organització”, “planificació”)…
    Enric

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Laura Corsà: Perfecte si el bloc continua actiu. He trobat el curs molt interessant i entre tots hem obert molts...
  • Antònia: Hola, Enric. Moltes gràcies.Em queda molta feina per fer i per descobrir. Em sap greu no haver participat...
  • Enric Serra: Gràcies a tu, Laura, celebro que t’hagi servit el bloc d’aprenentatge...
  • Enric Serra: Mariona, Elena, moltes gràcies a vosaltres. Si no dic el contrari el bloc es podrà continuar fent...
  • Elena Xirau: Com diu la Mariona, espero que el bloc continuï actiu per poder-ne consultar tots els enllaços que...

Núvol d'etiquetes

benvinguda continguts metodologia objectius sindicació Twitter