• 6. Estratègies per a l’aprenentatge de llengua

    Sisena i darrera entrada al bloc. Ens allunyem una mica de les aplicacions del web social i entrem en un territori des de sempre vinculat a l’autoaprenentatge, el de les estratègies. No deixem de banda, amb tot, que a la xarxa hi ha aplicacions o eines útils per a qüestions relacionades amb les estratègies d’aprenentatge (un exemple: la qüestió dels estils d’aprenentatge).

    Algunes de les aplicacions del web 2.0 que hem vist, d’altra banda, contribueixen clarament a fer aprenents estratègics (les que incideixen en els aspectes de planificació, sense anar més lluny).

    He seleccionat, com us vaig comentar el primer dia, tres recursos com a punt de partida del treball a partir d’aquesta entrada. Un, el primer, és el bloc d’estratègies per a l’aprenentatge de llengües que es va configurant a l’entorn del Centre d’Autoaprenentatge de Llengües que coordino a la UAB. És un recurs obert a tothom i en creixement.

    Els altres dos recursos ens porten a una obra (descarregable en pdf en francès i en anglès), Aider les apprenants…, que reflexiona sobre aquesta qüestió en l’àmbit dels aprenents de llengües universitaris a Europa, del qual em semblen recomanables, per exemple, les graelles finals.

    L’altre recurs, que em sembla molt madur i molt solvent, són unes taules d’estratègies canadenques, pensades per a aprenents de francès en una àrea no francòfona del Canadà.

    Quin treball proposo amb aquests materials? D’entrada una bona mirada dels recursos recomanats. Posteriorment, les possibilitats són múltiples: 1) comentar els recursos (aplicabilitat, interès en el vostre cas); 2) posar-los en relació amb com treballeu aquests aspectes amb els vostres aprenents; 3) debatre un aspecte que considero fonamental, el de la integració del component estratègic en les activitats de l’aprenent, o, en canvi, el seu tractament aïllat (en graelles amb activitats d’aprendre a aprendre o similars); 4) valoració del pes que doneu als diferents tipus d’estratègies (cognitives, metacognitives, socioafectives) en els processos de formació en què interveniu. El terreny és prou obert perquè cadascuna pugui aportar el que li resulti més rellevant o significatiu sobre la qüestió.

    M’agradaria, amb tot, fer un experiment en aquest tema. Un experiment de “saviesa de la multitud” o “intel·ligència col·lectiva” (digueu-li com vulgueu, és un dels tòpics del web 2.0) o aprofitament del potencial de la “comunitat de pràctica” que constituïm tots nosaltres: us demanaria que aportéssiu algun altre recurs de la xarxa que considereu valuós (generat en un centre d’autoaprenentatge de qualsevol llengua, un material d’autor, una aplicació) sobre estratègies d’aprenentatge de llengües. A veure què construïm entre tots.

    Dilluns cap al vespre tancarem el curs, tot i que, és clar, l’aprenentatge continua (ja sabem on trobar-nos, de PLE a PLE). Fins ara!

    Enric

  1. Laura Rosich

    22 Jul 10
    23:08 #

    Primer de tot cal dir que el tema és molt interessant i que l’Enric ens proposa una llista molt llarga de material per documentar-se. Jo he estat remenant força a la xarxa i voldria fer algunes aportacions. Tot just són pinzellades per començar el debat.

    He fet servir l’eina VORK per autodiagnosticar-me com a “learner”. Crec que és una força útil i còmoda ja que s’han de contestar relativament poques preguntes i el resultat és ràpid i immediat. Per contra aquests mateixos factors provoquen que la sensació de fiabilitat també sigui força baixa. M’ha sortit que sóc una aprenent multimodal, com d’altra banda sembla que són el 60 % dels que proven el test, per bé que sempre hi ha una alguna habilitat que predomina damunt les altres. El millor és la descripció analítica que fa de cada habilitat predominant. Trobo que és una eina senzilla i accessible que podria tenir certa utilitat en les nostres classes, ja que serviria per fer que els alumnes coneguessin millor el seu mode d’aprenentatge i, per tant, també, se’n poguessin responsabilitzar i treballar més a consciència.

    També volia comentar alguna cosa sobre els tipus d’estratègia. M’han agradat concretament les metacognitives, ja que sempre les havia treballat amb els meus alumnes però no sabia que tenien aquest nom. Hi ha un pdf de Vee Harris que les explica amb mètode i exemple de forma molt amena en un arxiu de tot just dues pàgines. Jo que faig acolliment lingüístic em trobo molt sovint amb alumnes que necessiten treballar-les perquè van molt perduts en el seu procés d’aprenentatge, a causa del fet que van deixar l’escolarització de molt joves o ja fa molts anys. Crec que seria bo treballlar amb ells de nou quines opcions hi ha quan no entenen una paraula o no saben trobar la idea principal d’un text, per exemple. I també que vagin adquirint autoomia amb les autovaloracions.

    Ara m’estic mirant el “Helping learners learn” de Vee Harris i trobo especialment interessant el capítol 9 perquè és una aposta concreta i gens abstracta per l’aplicació directa de les estratègies a la nostra realitat de docents. I sobretot perquè mira de convèncer-nos a nosaltres, els docents, per parar-hi atenció de forma persuassiva i raonada.
    Bé, continuaré amarant-me d’informació sobre aquest tema!

  2. Enric Serra

    23 Jul 10
    17:37 #

    Companyes,

    Aquests darrers dies a Aprendre llengües he fet tres entrades sobre estratègies d’aprenentatge, per si us poden interessar:

    Estratègies metacognitives
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/07/513-estrategies-metacognitives-en.html

    Estratègies socioafectives
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/07/506-estrategies-socioafectives-en.html

    Estratègies cognitives (reforç de la memorització)
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/06/502-estrategies-per-reforcar-la.html

    Enric

  3. Laura Rosich

    25 Jul 10
    15:37 #

    Enric, m’han agradat molt aquestes últimes entrades que remetien al teu bloc, especialment la que fa referència a les estratègies socioafectives per aprendre. Una de les meves dèries i últimes batalles a l’aula és la de l’aprenentatge cooperatiu. Més enllà dels condicionaments culturals cal dir que la majoria d’alumnes, fins i tot després d’haver-li vist els avantatges, s’hi mostren reticents perquè tot el que havien après en els seus estudis anteriors ho havien fet amb un mètode tradicional ( i unidireccional) i així d’entrada prefereixen descartar innovacions “innecessàries”. L’entorn de la xarxa ens pot ajudar molt en aquests casos ja que aquí hi impera “un altre codi”, de manera que podem salvar els inconvenients de relació intercultural gràcies a la distància física i pel fet que a la xarxa estem molt més acostumats a intercanviar enllaços, comentaris, informació i, per tant, hi operem encara que sigui inconscientment, de manera cooperativa.

  4. Laura Rosich

    25 Jul 10
    15:41 #

    Ah! I pel que fa a l’entrada sobre estratègies de memorització, jo he fet servir com a professora un recurs que permet elaborar mots encreuats, joc del penjat i altres jocs amb el vocabulari. Et donen l’esquelet i laidea és que el profes el costumitzin (s’hi pot posar el vocabulari que s’està treballant a classe, en una unitat en concret o en una tasca, per exemple) Va molt bé com a reforç (voluntari) fora l’aula i també si tenim un bloc de classe i hi passa allò que sempre s’hi connecten els mateixos pot servir d’esquer per “captar” la resta d’alumnes.

    http://www.proprofs.com/games/

  5. Lídia Montenegro

    25 Jul 10
    22:20 #

    Bon vespre a tothom,

    Bé, jo volia comentar que m’he estat mirant la informació que ens has dit, Enric.

    Faré uns comentaris sobre:
    Estratègies metacognitives i/o d’avaluació
    El que m’ha semblat més útil són els exemples de les diferents graelles d’autoavaluació dels alumnes per avaluar el seu aprenentatge en les diferents destreses: comprensió oral, expressió oral, etc. Dic que és el que em sembla més útil perquè jo integro aquestes eines d’autoavaluació sempre en els cursos (però confesso que a partir del nivell elemental, ho experimento poc en els bàsics). I em seran una gran ajuda: la graella d’avaluació de l’EO la vaig fer jo, i ara he vist que n’hi ha per a d’altres destreses que puc utilitzar i adaptar en funció de les necessitats dels meus alumnes o del que pretengui treballar-hi.
    A part d’això, volia fer un altre comentari, que és que aquests recursos he vist que estan pensats per treballar-los en cursos d’autoaprenentatge, però en el meu cas, els utilitzo sempre en cursos presencials. És bàsic que si volem fomentar l’autonomia de l’aprenent, no fem aquesta distinció.

    Pel que fa a l’Aprendre a Aprendre, he entrat al VORK i he tingut el mateix diagnòstic que la Laura. M’ha semblat interessant perquè, a mesura que vas responent les preguntes ja vas anticipant una mica quin tipus d’aprenent ets i què implica que responguis una cosa o l’altra. Però el que més m’ha agradat és que ets conscient que en algunes ocasions utilitzes una estratègia i, en d’altres, una altra. Això em sembla motivador en el sentit que demostra que no tenim només una manera d’aprendre i que el nostre aprenentatge dependrà de factors, moments, etcètera.
    Ara bé, aquest qüestionari estava poc relacionat amb l’aprenentatge explícit de la llengua. Per això us recomano un test que fa un parell d’anys vaig trobar a la Didactired del Centro Virtual Cervantes. És el següent:Test d’estratègies gramaticals
    http://cvc.cervantes.es/aula/didactired/anteriores/octubre_02/14102002.htm

    Per acabar, volia comentar que les estratègies socioafectives em sembla que són les menys treballades. I hem de pensar que són bàsiques perquè parlar d’això, vol dir, simplement, parlar de motivació: motivació dels aprenents en l’aprenentatge de L2.
    Per això us recomano l’enllaç a un bloc d’un taller de motivació que ha fet una companya del meu centre, Cristina Bernado, i en Llorenç Comajoa, de la Uvic.
    Jo no vaig assistir al taller, però la teoria són un recull d’estratègies adaptades del llibre de Dörney sobre motivació. Espero que us sigui útil, la veritat és que crec que les estratègies bàsiques de motivació estan molt ben resumides.

    http://blogs.cpnl.cat/motivacio

    Bon cap de setmana (o el que en queda!)

  6. Enric Serra

    25 Jul 10
    22:56 #

    Hola Laura,
    Conec aquest web de jocs (en vaig parlar, de fet, fa uns mesos)… Pel que fa a les estratègies de memorització suposo que heu vist les que apleguem al bloc d’estratègies d’aprenentatge de la UAB (fitxes del centre d’autoaprenentatge).
    Enric

  7. Enric Serra

    25 Jul 10
    23:09 #

    Laura,
    M’interessa molt, també, l’aprenentatge cooperatiu/col·laboratiu. L’any passat vaig elaborar un recurs en forma de bloc sobre aquest tema, amb 40 pistes que ajuden a reflexionar sobre la qüestió. Espero que et pugui ser útil. Fins ara.
    Enric

  8. Enric Serra

    25 Jul 10
    23:29 #

    Laura, Lídia,
    Veig per les vostres entrades que esteu fent molta feina.
    *Totalment d’acord amb les vostres opinions sobre el VARK.
    *Moltes gràcies per la informació del taller Bernardó/Comajoan. Vaig devorar el Dörnyei, fa uns mesos, una lectura molt estimulant que recomano a tothom. Si us interessa un comentari meu sobre l’obra podeu llegir-lo en aquestes entrades: http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/02/217-estrategies-de-motivacio-laula-1.html
    http://enricserrabloc.blogspot.com/2009/02/218-estrategies-de-motivacio-laula-i-2.html
    Considero molt important, decisiva, la motivació en l’aprenentatge d’idiomes.
    *Totalment d’acord amb la Lídia: l’autonomia en l’aprenentatge no és privativa dels cursos d’autoaprenentatge. També s’ha de fomentar en altres situacions. En aquest sentit, penseu que el Pla Bolonya fa que les assignatures tinguin totes entre un 40 i un 50 % d’hores dedicades a l’aprenentatge amb autonomia. Crec que és un plantejament molt encertat.
    *Una de les qüestions en què no hem pogut entrar i que em sembla crucial és la manera de fer treballar les estratègies i les qüestions relacionades amb “aprendre a aprendre”. Aquestes qüestions difícilment es poden treballar frontalment, tot i que tots nosaltres hem vist fitxes als centres d’autoaprenentatge “d’aprendre a aprendre” o d’estratègies. Crec que una bona part de l’èxit en la introducció de les estratègies rau en la subtilitat amb que es fan treballar a l’aprenent. Altrament, la meva experiència és que es produeix un rebuig molt gran cap al component estratègic. L’aprenent no sembla voler dedicar-s’hi exclusivament, li sembla perdre el temps. Bé, no sé si coincidim en l’observació.
    Fins ara.
    Enric

  9. Elena Xirau

    26 Jul 10
    2:26 #

    Hola a tothom,

    La veritat és que hi ha tantes tecles per tocar que… buf! Entre els enllaços que proposa l’Enric i els que heu proposat, Laura i Lídia, la feina se m’acumula. De moment, només hi he pogut fer un cop d’ull, espero poder-hi fer una llegida més endavant amb més calma.
    Com vosaltres dues, el meu test de VARK també m’ha dit que sóc una alumna multimodal, però destacava una mica en la vessant kinestèsica. I pel que fa al test que ha proposta la Lídia sobre aprenentatge gramatical he obtingut 53 punts, que no està malament. 😉
    Pel que fa a les graelles que ens proposaves mirar, Enric, crec que poden donar pistes, però que no les podem aplicar així, directament. Com comentes, sóc del parer que cal fer la reflexió sobre com s’aprèn d’una manera més subtil. Com a alumna que he estat, quan m’han intentat fer treballar aquestes estratègies d’una manera diguem-ne “poc natural” (enteneu-hi completant graelles o respondent qüestionaris), sempre m’ha fet molta mandra i no li he acabat mai de veure el què. Penso que, tenint en compte que tractem amb un alumnat adult amb experiència d’aprenentatge vital, el més pràctic per treballar aquestes estratègies és proposant-los directament activitats en què les posin en pràctica i, en tot cas, a posteriori, fer-los-en prendre consciència. Ho dic perquè la meva experiència personal em diu que “aprenc estratègies d’aprenentatge” quan faig alguna cosa, quan treballo, quan visc.
    I aprenc molt dels altres; en aquests sentit, doncs, també estic molt d’acord amb la Laura i l’Enric en la utilitat de l’aprenentatge cooperatiu. També recomanaria el taller d’aprenentatge col·laboratiu que s’ofereix en la formació del CPNL. Realment, en vaig treure molt profit. Podeu obtenir-ne més informació i referències a http://ice2.uab.cat/grai/. A veure si trobo algun enllaç interessant sobre estratègies d’aprenentatge per compartir amb vosaltres.
    Fins aviat,
    Elena

  10. Mariona Mas

    26 Jul 10
    12:28 #

    Hola,
    Estic començant a treballar aquesta darrera part del curs… hi ha tant!! He fet un cop d’ull al primer dels recursos que proposava l’Enric i de moment només se m’acut felicitar-vos pel bloc i per la superfeinada que esteu fent sobre lesestratègies d’aprenentatge. M’agrada l’estructura del bloc i trobo interessantíssima la qualitat de la informació que hi ha.
    Pel que fa a les estratègies d’aprenentatge, tot i que evidentment penso que totes són importants i necessàries, coincideixo amb alguns comentaris que ja han sortit

  11. Mariona Mas

    26 Jul 10
    12:31 #

    en referència a la manera de treballar-les: de forma subtil i intentant evitar el rebuig que pot generar abordar-les frontalment. Dels diferents tipus, des de sempre m’han interessat especialment les metacognitives, però darrerament, i ara ja avalada la meva dèria per part de l’Olga Esteve (pràctica reflexiva), penso que les afectives són essencials, de fet potser les que fan possible la resta. Cada cop estic més convençuda que si no hi ha emoció (afecció) no hi ha, de fet, veritable cognició (i/o metacognició). Deixeu-me manifestar, a part d’això, i pel que fa a les estratègies socials, la meva passió per l’aprenentatge cooperatiu. Ambé crec, com ja heu dit, que té un potencial enorme. No m’he mirat encara les eines que proposeu entre tots (VARK, Vee Harris, Centro Virtual C ervantes, bloc del CPNL sobre motivació, bloc de l’ICE de la UAB…). Ara hi vaig! A reveure!

  12. Enric Serra

    26 Jul 10
    18:44 #

    OK, Mariona (i resta de companyes). Això no s’acaba aquí, però. Suposo que heu desat ben desats els links al Delicious 😉 i hi podreu tornar amb una mica més de temps.
    Fins ara.

  13. Laura Rosich

    26 Jul 10
    21:31 #

    Moltes gràcies per l’enllaç amb el recurs en forma de bloc que vas preparar. M’ha estat especialment útil la definició inicial de termes aprenentatge col·laboratiu/cooperatiu , que no tenia gens clara. De debò que les 40 pistes valen molt la pena i m’han ajudat a reenfocar algunes pràctiques potser errònies que duia a terme a classe. En aquest tema em continuen faltant eines per a l’avaluació d’aquest tipus d’aprenentatge, tot i que pot ser que la clau estigui, per què no, en l’autoanàlisi del treball realitzat pel grup.

  14. Enric Serra

    27 Jul 10
    12:08 #

    Gràcies a tu, Laura, celebro que t’hagi servit el bloc d’aprenentatge cooperatiu/col·laboratiu.
    Enric

Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Laura Corsà: Perfecte si el bloc continua actiu. He trobat el curs molt interessant i entre tots hem obert molts...
  • Antònia: Hola, Enric. Moltes gràcies.Em queda molta feina per fer i per descobrir. Em sap greu no haver participat...
  • Enric Serra: Gràcies a tu, Laura, celebro que t’hagi servit el bloc d’aprenentatge...
  • Enric Serra: Mariona, Elena, moltes gràcies a vosaltres. Si no dic el contrari el bloc es podrà continuar fent...
  • Elena Xirau: Com diu la Mariona, espero que el bloc continuï actiu per poder-ne consultar tots els enllaços que...

Núvol d'etiquetes

benvinguda continguts metodologia objectius sindicació Twitter