RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

  • Accents diacrítics: dubtes

    – En els exercicis complementaris, m’has corregit “rodamons” perquè havia escrit “rodamóns”. Doncs bé, tinc dubtes sobre l’accentuació de paraules derivades d’altres que tenen accent diacrític.

    En primer lloc, entenc que la paraula rodamón s’accentua perquè és una paraula composta amb els mots roda i món, i aquest últim té accent diacrític. Vaig buscar-ho al Google i vaig trobar algunes entrades que mostren aquesta paraula accentuada, tot i que poques, mentre  la gran majoria apareixen sense accentuar.

    (bé, però no us fieu de tot el que surt al Google, que hi surti no vol dir que estigui ben escrit!)

    Però, la regla diu que si una paraula es deriva d’una altra que té accent diacrític, aleshores aquest es conserva en la derivada. No obstant això, en les pàgines on expliquen la regla no hi ha cap exemple del plural d’una paraula derivada o composta amb un mot que té accent diacrític.  Així mateix, el corrector de l’openoffice em marca falta amb la paraula “rodamons” sense accentuar.

    També dubto de la paraula subsòl; no hauria de fer el plural subsols? (el corrector també me la marca com a incorrecta).

     

    Molt bona pregunta!

     

    Hi ha mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. Per exemple:

    déu (‘divinitat’) / deu (’10’, ‘font’, verb)
    món (‘univers’) / mon (‘el meu’)
    nét (‘fill d’un fill’) / net (‘sense brutícia’)
    sòl (‘terra’) / sol (‘astre’, ‘sense companyia’, ‘solament’)
    pèl (‘vellositat’) / pel (contracció de per i el)

    En plural, l’accent d’aquests mots es conserva si hi continua havent perill de confusió: déus, néts, sòls, pèls.

    En canvi, quan no cal distingir mots coincidents, la forma de plural perd l’accent. Per exemple: el plural mons (del singular món) no s’accentua, ja que no es confon amb el plural de mon (mos): el món, els mons; mon pare, mos pares. Altres casos de plural que no s’accentuen són:

    , mans (‘extremitat’) / ma, mes (‘la meva’, ‘les meves’)
    rés, resos (‘pregària’) / res (‘cap cosa’)
    ús, usos / us (pronom: us saluda)

    L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos. Per exemple:

    déu, redéu
    nét, besnét, besnéts
    sòl, subsòl, subsòls, entresòl, entresòls
    pèl, repèl, contrapèl…

    Si el plural del mot primitiu no manté l’accent (com a món/mons, /mans, rés/resos, ús/usos), la forma de plural d’un derivat o un compost tampoc no s’accentua. Per exemple:

    món, mons, rodamón, rodamons
    , mans, passamà, passamans

     

2 comentaris

  1. Pere

    18 Jul 12
    3:06 #

    Hola!

    He anat a parar ací perquè mentre escrivia un text m’he trobat amb un dubte que mai no se m’havia acudit. I és que estic escrivint “netets”, és a dir, el diminutiu de “nét”, és a dir el fill del fill d’hom. Segons aquesta pàgina, “L’accent diacrític es conserva en la formació de mots derivats o compostos”. La forma composta, en aquest cas, seguiria necessitant dur el diacrític, ja que “netets” també podria ser el contrari de “brutets”. Però, en aquest cas, accentuar-lo entraria en conflicte amb les regles d’accentuació de les paraules agudes, ja que escriure “nétets” canviaria la pronúncia a plana.

    Supose que és obvi que, en aquests casos, prima la regla més general, però no ho he trobat explicitat enlloc. Algú ho podria confirmar?

    Aprofite per avançar-me a la resposta i suggerir-li a l’IEC que, per evitar perdre la valuosa “diacrització” que oferia l’accent en la paraula original front a la derivada, admeta paraules amb més d’un accent, com ocorre amb altres idiomes.

    Gràcies i salut!!

    Respondre

    1. agrabolosa

      19 Jul 12
      23:09 #

      Hola Pere,

      Tal com tu dius, en aquest cas, tot i que no sóc cap autoritat de l’IEC, crec que el que preval és la norma general de l’accentuació. O sigui, que les vocals només poden portar accent gràfic si són tòniques. En la paraula ‘netets’ canviem la tònica de lloc: esdevé una paraula aguda i, per tant, no pot dur accent. És diferent quan el que hi posem són prefixos, com en el cas de besnét, en què es manté la vocal tònica.

      També és veritat que molts mots diacrítics porten un accent que contradiu les normes d’accentuació (dónes, mòltes…), però mai s’accentua una vocal àtona.

      Em sembla que malgrat que aquest diminutiu es consideri un sufix en una paraula derivada preval el fet que la tònica canvia de posició: és el mateix que passa amb la paraula ‘ossets’. Igualment coincideixen en la pronúncia les paraules ‘ossets’ (animal) i ‘ossets’ (óssos petits), però com tantes d’altres paraules no porten accent diacrític malgrat escriure’s igual ( pensem en ‘valent'(adjectiu)/’valent’ (gerundi); ‘bec’ (boca d’au)/’ bec’ (verb beure).

      En conclusió, m’hauria agradat donar-te una referència d’alguna gràmatica, però suposo que no ho he sabut trobar per l’evidència que suposa que no es pot accentuar cap vocal àtona. Una resposta a la qual ja havies arribat, oi?

      El teu suggeriment a l’IEC en tot cas s’hauria de fer arribar a l’IEC.

      Respondre

RSS dels comentaris

Escriu un comentari

Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

contes elemental microrelat rondalles