“Gran” i “gros”, heus aquí dos adjectius que a vegades confonem perquè no acabem de tenir clars els significts. L’adjectiu ‘gros’, l’utilitzarem quan volem destacar el volum d’un cos: un préssec gros, unes mans grosses, el dit gros del peu, un gos molt gros…
L’adjectiu ‘gran’ té un sentit literal que significa ‘grandària’ o ‘capacitat’, com pot ser el cas d’una plaça o un pis, per exemple (una plaça gran o un pis gran). Sembla, però, que l’adjectiu ‘gran’, per pressió del castellà ‘grande’ ha anat guanyant terreny sobre l’adjectiu ‘gros’ i d’aquí vénen les nostres confusions.
Hem de pensar que ‘gran’ o ‘gros’ poden ser l’adjectiu d’un mateix objecte. Tot dependrà del que vulguem destacar, el volum o la capacitat. En tot cas, aquest dubte només el tindrem amb objectes que puguin encabir alguna cosa a dins (o sigui, que tinguin capacitat).
Per exemple, una maleta. Una maleta pot ser ‘grossa’ si penses en el seu volum a l’hora d’encabir-la al’armari (“Aquesta maleta és massa grossa i no ens cabrà a l’armari“), però també pot ser ‘gran’ si penses en el que pot encabir a dins en comparació d’una altra (“Haig de comprar una maleta més gran per viatjar a Austràlia).
El problema esdevé quan utilitzem l’adjectiu ‘gran’ en tots els casos i ens oblidem de designar el volum amb l’adjectiu ‘gros’.
Hi ha d’altres parelles de paraules que presenten el mateix problema. Com que el castellà té un sol terme per designar-les, sembla que ens entestem a fer-ne desaparèixer una. Fixeu-vos com la segona paraula de les parelles següents va caient en desús: caixa/capsa, aviat/d’hora, tarda/vespre, etc.
