RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per gener, 2012

  • Dubtes sobre la dièresi

    El signe gràfic de la dièresi assenyala la pronúncia adequada d’algunes combinacions de vocals.
    Per veure-ho més clar, us aconsello que us fixeu en la diferència  de pronúncia que hi ha entre els parells de paraules següents?

    suís / suïs                            beina / veïna                            feina / cafeïna
     
     

    •    Suís. Natural de Suïssa. (El seu amic és suís)
    •    Suïs. Segona persona singular del present de subjuntiu del verb ‘suar’. (No m’agrada que suïs tant al gimnàs)
    •    Veïna.  Que està situada a prop. (Tenim la veïna enfadada)
    •    Beina. Estoig de la fulla d’una espasa.  (Es va amagar la beina del punyal sota el braç)
    •    Feina. (No he anat a la feina)
    •    Cafeïna. (M’agraden les begudes sense cafeïna)

     

    Així, doncs, la dièresi pot assenyalar si un diftong es forma o no es forma (hiat).

    De totes maneres, cal tenir en compte els casos d’estalvi de la dièresi i convé no estalviar consultes al diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots, especialment en el cas de mots cultes:

    DIFTONG           HIAT
    heroic                 heroïcitat
    fluid                     fluïdesa
    laic                       laïcitat
    trapezoide        trapezoïdal

     

    No deixeu de repassar la teoria i la pràctica de l’itinerari d’aprenentatge de suficiència. Us serà molt útil. Feu clic aquí i practiqueu!

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Exemple d’article d’opinió

    La cirurgia estètica: qüestions de principis

     

    En la cirurgia estètica esdevenen tres factors importats, el físic, el psíquic i l’econòmic. Si preguntéssim: “Vostè modificaria alguna part del seu cos?”, la gran majoria respondrien que sí, fossin joves o vells.

    De fet, tothom té quelcom del seu cos que no li agrada i que voldria canviar. Més aviat  les persones solem ser inconformistes i exigents  amb nosaltres mateixos. Aquest esforç que dediquem per ser els més macos, per ser els millors, demostra que tenim una gran necessitat de ser reconeguts i acceptats per la societat. Això ens fa sentir més importants. Hi ha gent que s’obsessiona amb el seu físic i acaben tenint problemes psicològics. Tot i que nosaltres els veiem bé, ells no s’agraden tal com són. I és per això que recórrer a la cirurgia estètica els pot canviar la vida, donar-los estabilitat emocional, autoestima, i aparentment portar a ser més feliços.

    Però, no ens estem passant? Realment val la pena ser tan perfectes? Gastar-se tants diners? Penso que la cirurgia estètica hauria de servir només en aquells casos que veritablement  la persona tingués defectes físics greus, bé de naixement, per malaltia o accident. Alguns exemples serien: posar-se unes dents, un nas, reconstruir un pit, o inclús una cama, etc.

    Acceptar-se  un mateix  equival a  ser feliç. I hauríem de recordar que: “La bellesa no és el que es veu per fora, sinó el que hi ha dins nostre”.

    Leo

    Share

    Article complet

  • Exemple d’article d’opinió

    Els oficis tenen gènere?

     

    Tots els oficis poden ser desenvolupats per dones i per homes. No obstant això, hi ha oficis que es consideren que corresponen al sexe femení, així com d’altres al masculí, tot dependrà de la nostra cultura i educació rebuda, ja que són un gran referent en aquesta qüestió.

    En poques paraules, els oficis tenen sexe. Tanmateix, hi ha dones amb feines que són majoritàriament ocupades per homes, però, això sí, han d’estar més ben formades que els homes i els seus sous són inferiors.

    Per altra banda, es tendeix a desvaloritzar les feines de les dones  i és per aquest motiu que crec que hi ha menys homes amb feines majoritàriament ocupades per dones. La societat no ho accepta del tot.

    I encara més, fins i tot les carreres universitàries tenen sexe. Podem veure facultats on hi ha major nombre de dones matriculades que d’homes, per exemple a educació Infantil, així com a enginyeria hi ha major nombre d’homes matriculats que dones.

    Malgrat tot el que he exposat anteriorment i que la societat no ho valori de la mateixa manera, crec que el desenvolupament de qualsevol ofici depèn únicament i exclusivament de la vocació personal de cadascú i les seves competències, i no del gènere.

     

    Núria T.

    Share

    Article complet

  • Els adverbis acabats en -ment

    Els adverbis en –ment es formen a partir del femení de l’adjectiu corresponent i, per tant, porten accent si aquest en porta:

      justa_____ justament
    ràpida____ ràpidament
      freqüent___freqüentment

    Quan es troben junts dos d’aquests adverbis, es repeteix dues vegades el –ment o se suprimeix el darrer (a diferencia del castellà, que suprimeix el primer). La solució de repetir el –ment és la més habitual.

    – Ho van resoldre ràpidament i tranquil·lament

    – Ho van resoldre ràpidament i tranquil·la

    (forma incorrecta: “Ho van resoldre ràpida i tranquil·lament”)

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició