Aquí teniu un recull d’errors freqüents:
– Començar una frase amb “No obstant,”
| error | correcció |
| No obstant, | No obstant això, |
– Utilitzar malament els pronoms: “Els hi agraeixo”
| error | correcció |
| Els hi agraeixo… | Els agraeixo… |
– No recordar el canvi i la caiguda de preposicions: “estava convençut de que…” “posar en ridícul a la muller”
| error | correcció |
| Estava convençut de que… | Estava convençut que…
(la preposició cau davant la conjunció ‘que’) |
| Posar en ridícul a la muller | Posar en ridícul la muller
(no hi ha preposició ‘a’ davant de complement directe) |
| En treball consistia en fer la feina… | El treball consistia a fer…
(la preposició ‘en’ o ‘amb’ dels verbs preposicionals canvia a ‘a’ o ‘de’ davant d’infinitiu) |
– No recordar l’ortografia dels pronoms relatius: “un moment en que la senyora…”
–
| error | correcció |
| Un moment en que la senyora… | Un moment en què la senyora / un moment en el qual la senyora… |
– Fer ús de pleonasmes “…problemes dels quals hem sentit parlar-ne sovint…”
| error | correcció |
| Problemes dels quals hem sentir parlar-ne sovint. | Problemes dels quals hem sentit parlar sovint
A la frase original teníem un relatiu (dels quals) i un feble (-ne) per substituir un mateix complement (‘dels problemes’). Cal treure’n un. |
– Utilitzar l’infinitiu per començar frases d’informació, l’infinitiu d’introducció
| error | correcció |
| Només dir que demà… | Només volem dir que demà… / Advertim que demà…
Un ús no normatiu molt estès consisteix a començar frases d’informació amb infinitius del tipus: dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar, destacar, consignar, repetir, comentar, etc. Cal evitar-ho! |
| També comentar que… | Comentem també… / També voldria comentar que… |
