Aquesta setmana, parlem de les LLENGÜES DEL MÓN: ÀFRICA, ÀSIA I EUROPA
Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)
Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria a l’apartat “preguntes setmana 2“.
CATEGORIA C
________________________________
Per respondre, cal anar al web de la Gimcana
CATEGORIA D
________________________________
Per respondre cal anal al web de la Gimcana
Una mica de repàs…
La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciem amb un sol cop de veu. En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: cor-ti-na, pa-ti-nat-ge, ja que la vocal és el nucli de la síl.laba. En català podrem trobar una única vocal com a síl·laba, però no una consonant sola.
Tota paraula té una síl·laba que es pronuncia amb més força, la qual rep el nom de síl·laba tònica: ca-mi-sa. Les restants són les síl·labes àtones: ca-mi-sa.
En alguns casos (paraules compostes, adverbis en -ment, etc.) podem trobar dues síl·labes tòniques: fàcilment, historicoartístic.
Vegem ara quines vocals podem trobar en posició tònica i en posició àtona en tots els dialectes catalans:
SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC DELS DIALECTES CATALANS
Com veiem al quadre de sota, la majoria de dialectes tenen 7 vocals en el sistema vocàlic tònic. Un dialecte del bloc oriental, el balear, en té 8, i un altre dialecte del bloc oriental, el rossellonès, només en té 5 (perquè ha perdut el so de ‘e’ i ‘o’ obertes).
| Vocals tòniques | Central | Nord- occidental | Valencià | Alguerès | Balear | Rossello- nès |
| a: carn, avi | x | x | x | x | x | x |
| e tancada: gep, torrent | x | x | x | x | x | x |
| e oberta: cel, serra | x | x | x | x | x | |
| vocal neutra: tres, maleta | x | |||||
| i: vi, camí | x | x | x | x | x | x |
| o oberta: bou, groga | x | x | x | x | x | |
| o tancada: bot, foca | x | x | x | x | x | x |
| u: Lluc, sucre | x | x | x | x | x | x |
SISTEMA VOCÀLIC ÀTON DELS DIALECTES CATALANS
En posició àtona, en els dialectes del català oriental, totes les ‘e’ i la ‘a’ es neutralitzen en el so de la vocal neutra. Igualment, en la major part del domini del català oriental, la grafia o, quan correspon a un so àton, es pronuncia [u]. Per això, en català central, en balear i en rossellonès tenim només tres vocals en situació àtona: i, u, i vocal neutra. En alguerès és pràcticament igual, només que en lloc de vocal neutra, en posició àtona pronuncien [a].
| Vocals àtones | Balear | Rossello- nès | Central | Alguerès | Nord- occidental | Valencià |
| a: caseta | x | x | x | |||
| e tancada: carreró | x | x | ||||
| vocal neutra: cəseta | x | x | x | |||
| i: mirar | x | x | x | x | x | x |
| o tancada: pomera | x | x | ||||
| u: pujar | x | x | x | x | x | x |
Vegeu en el quadre de sota com varia la vocal tònica de la síl·laba inicial quan esdevé síl·laba àtona en algun derivat, i la diferència entre dialectes.
Relació entre les vocals tòniques i les vocals àtones en els dos grans blocs dialectals
| Síl·laba tònica general | Síl·laba àtona | |
| Parlars orientals | Parlars occidentals | |
| m[í]ra, fam[í]lia | m[i]rar, fam[i]liar | m[i]rar, fam[i]liar |
| p[é]sa, carr[é]r | p[ə]sar, carr[ə]ró | p[e]sar, carr[e]ró |
| g[έ]la, m[έ]l | g[ə]lar, m[ə]lós | g[e]lar, m[e]lós |
| c[á]nta, c[á]sa | c[ə]ntar, c[ə]seta | c[a]ntar, c[a]seta |
| p[ɔ́]sa, s[ɔ́]ca | p[u]sar, s[u]cota | p[o]sar, s[o]cota |
| d[ó]na’m, p[ó]ma | d[u]nar, p[u]mera | d[o]nar, p[o]mera |
| p[ú]ja, [ú]ngla | p[u]jar, [u]nglot | p[u]jar, [u]nglot |
Vegeu més informació a la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Comencem la V edició de la Gimcana de les Llengües a Osona.
Aquesta setmana, parlem de bolets!
Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria a l’apartat “preguntes setmana 1“.
Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)
CATEGORIA C
________________________________
Per respondre, cal anar al web de la Gimcana
CATEGORIA D
________________________________
Per respondre cal anal al web de la Gimcana
| Connectors per estructurar idees | Interferències (dubtes i incorreccions) | |
| Per indicar causa | – Perquè (+ v. Indicatiu) / ja que/ vist que / com que…- Atès que/ a causa de/ gràcies a / per culpa de… | . “doncs” causal. confusió “perquè / per què” |
| Per indicar conseqüència | – En conseqüència / consegüentment/ per tant/ de manera que / per això… | . gerundis de conseqüència |
| Per indicar condició | – Si / en cas de / a condició de / posat que… | . confusió “si no / sinó” |
| Per indicar finalitat | – Perquè (+ v. Subjuntiu) / a fi de / per tal que/ amb l’objectiu de…- Amb la finalitat de… | . confusió “perquè / per què” |
| Per indicar oposició | – En canvi / al contrari/ tanmateix / ara bé…- No obstant això / Malgrat això… | |
| Per indicar objecció | – Encara que / malgrat que / tot i que / per bé que… | . confusió “sinó / si no” |
Per saber-ne més cliqueu aquí
El registre que utilitzem en cada situació comunicativa
L’adequació és la propietat per la qual un text s’adapta a la situació comunicativa. L’adequació està en funció de la relació entre l’emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc.
De la mateixa manera que ens vestim d’acord amb la situació (no aniríem amb la mateixa roba a esquiar o a la platja que a un casament), també el llenguatge s’ha d’emmotllar camaleònicament a cada situació comunicativa, fent una tria del nivell de llenguatge que cal fer servir: informal si es tracta d’una conversa amb amics al bar, i formal si és una entrevista per sol·licitar feina, per exemple.
Un text és adequat:
Un cop feta la tria (propòsit, tractament, nivell de formalitat i grau d’especificitat), cal mantenir-la.
Per exemple, imagineu-vos que sou la persona responsable que funcionin una sèrie d’oficines administratives i que rebeu aquesta petició:
|
Hola,
Necessitem una fotocopiadora nova perquè aquesta que tenim a l’O15 no s’aguanta els pets.
Esperem resposta
|
Us proposo més exercicis perquè treballeu el tema de la formalitat. Feu clic aquí.