RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu per octubre, 2012

  • Gimcana: segona setmana


    Aquesta setmana, parlem de les LLENGÜES DEL MÓN: ÀFRICA, ÀSIA I EUROPA

    Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)

     

     Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria a l’apartat “preguntes setmana 2“.

     

    CATEGORIA C
    ________________________________

     

     

    Per respondre, cal anar al web de la Gimcana

     

     

    CATEGORIA D
    ________________________________

     

     

     

     

    Per respondre cal anal al web de la Gimcana

    Share

    Article complet

  • Les vocals tòniques i àtones dels dialectes catalans


    Una mica de repàs…

    La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciem amb un sol cop de veu. En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: cor-ti-na, pa-ti-nat-ge, ja que la vocal és el nucli de la síl.laba. En català podrem trobar una única vocal com a síl·laba, però no una consonant sola.

    Tota paraula té una síl·laba que es pronuncia amb més força, la qual rep el nom de síl·laba tònica: ca-mi-sa. Les restants són les síl·labes àtones: ca-mi-sa.

    En alguns casos (paraules compostes, adverbis en -ment, etc.) podem trobar dues síl·labes tòniques: fàcilment, historicoartístic.

    Vegem ara quines vocals podem trobar en posició tònica i en posició àtona en tots els dialectes catalans:

    SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC DELS DIALECTES CATALANS

    Com veiem al quadre de sota, la majoria de dialectes tenen 7 vocals en el sistema vocàlic tònic. Un dialecte del bloc oriental, el balear, en té 8, i un altre dialecte del bloc oriental, el rossellonès, només en té 5  (perquè ha perdut el so de ‘e’ i ‘o’ obertes).

    Vocals tòniques
    Central
    Nord-
    occidental
    Valencià
    Alguerès
    Balear
    Rossello-
    nès
    a:
    carn, avi
    x x x x x x
    e tancada: gep, torrent
    x x x x x x
    e oberta: cel, serra
    x x x x x
    vocal neutra:
    tres, maleta
    x
    i:
    vi, camí
    x x x x x x
    o oberta: bou, groga
    x x x x x
    o tancada: bot, foca
    x x x x x x
    u:
    Lluc, sucre
    x x x x x x

    SISTEMA VOCÀLIC ÀTON DELS DIALECTES CATALANS

    En posició àtona, en els dialectes del català oriental, totes les ‘e’ i la ‘a’ es neutralitzen en el so de la vocal neutra. Igualment, en la major part del domini del català oriental, la grafia o, quan correspon a un so àton, es pronuncia [u]. Per això, en català central, en balear i en rossellonès tenim només tres vocals en situació àtona: i, u, i vocal neutra. En alguerès és pràcticament igual, només que en lloc de vocal neutra, en posició àtona pronuncien [a].

    Vocals
    àtones
    Balear
    Rossello-
    nès
    Central
    Alguerès
    Nord-
    occidental
    Valencià
    a:
    caseta
    x x x
    e tancada:
    carre
    x x
    vocal
    neutra:
    cəseta
    x x x
    i:
    mirar
    x x x x x x
    o tancada:
    pomera
    x x
    u:
    pujar
    x x x x x x

     

    Vegeu en el quadre de sota com varia la vocal tònica de la síl·laba inicial quan esdevé síl·laba àtona en algun derivat, i la diferència entre dialectes.

     

    Relació entre les vocals tòniques i les vocals àtones en els dos grans blocs dialectals

    Síl·laba tònica general Síl·laba àtona
    Parlars orientals Parlars occidentals
    m[í]ra, fam[í]lia m[i]rar, fam[i]liar m[i]rar, fam[i]liar
    p[é]sa, carr[é]r p[ə]sar, carr[ə]ró p[e]sar, carr[e]ró
    g[έ]la, m[έ]l g[ə]lar, m[ə]lós g[e]lar, m[e]lós
    c[á]nta, c[á]sa c[ə]ntar, c[ə]seta c[a]ntar, c[a]seta
    p[ɔ́]sa, s[ɔ́]ca p[u]sar, s[u]cota p[o]sar, s[o]cota
    d[ó]na’m, p[ó]ma d[u]nar, p[u]mera d[o]nar, p[o]mera
    p[ú]ja, [ú]ngla p[u]jar, [u]nglot p[u]jar, [u]nglot

     

    Vegeu més informació a la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans.


    Share

    Article complet

  • La V Gimcana de les Llengües: primera setmana

    Comencem la V edició de la Gimcana de les Llengües a Osona.

    Aquesta setmana, parlem de bolets!

    Heu de respondre les preguntes de la vostra categoria a l’apartat “preguntes setmana 1“.

    Els alumnes del Centre poden respondre les preguntes de la categoria C (en grup) o la categoria D (individual)

     

    CATEGORIA C
    ________________________________

     

     

     

     

    Per respondre, cal anar al web de la Gimcana

     

     

    CATEGORIA D
    ________________________________

     

     

     

    Per respondre cal anal al web de la Gimcana

     

     

     

    Share

    Article complet

  • Connectors per estructurar idees

     

    Connectors per estructurar idees Interferències  (dubtes i incorreccions)
    Per indicar causa –          Perquè (+ v. Indicatiu) / ja que/ vist que / com que…-          Atès que/ a causa de/ gràcies a / per culpa de… .  “doncs” causal. confusió “perquè / per què”
    Per indicar conseqüència –          En conseqüència / consegüentment/ per tant/ de manera que / per això… . gerundis de conseqüència
    Per indicar condició –          Si / en cas de / a condició de / posat que… . confusió “si no / sinó”
    Per indicar finalitat –          Perquè (+ v. Subjuntiu) / a fi de / per tal que/ amb l’objectiu de…-          Amb la finalitat de… . confusió “perquè / per què”
    Per indicar oposició –          En canvi / al contrari/ tanmateix / ara bé…-          No obstant això / Malgrat això…
    Per indicar objecció –          Encara que / malgrat que / tot i que / per bé que… . confusió “sinó / si no”

    Per saber-ne més cliqueu aquí

     

     

    Share

    Article complet

  • L’adequació i el grau de formalitat

    El  registre que utilitzem en cada situació comunicativa

    L’adequació és la propietat per la qual un text s’adapta a la situació comunicativa. L’adequació està en funció de la relació entre l’emissor i el receptor del missatge, del tema, del canal, del propòsit comunicatiu, etc.

    De la mateixa manera que ens vestim d’acord amb la situació (no aniríem amb la mateixa roba a esquiar o a la platja que a un casament), també el llenguatge s’ha d’emmotllar camaleònicament a cada situació comunicativa, fent una tria del nivell de llenguatge que cal fer servir: informal si es tracta d’una conversa amb amics al bar, i formal si és una entrevista per sol·licitar feina, per exemple.

    Un text és adequat:

    • Si aconsegueix el propòsit comunicatiu: informar, opinar…
    • Si el tractament és el convenient: tu, vostè o vós.
    • Si el nivell de formalitat és el correcte. No podem contestar un examen amb els mateixos recursos expressius que fem servir per parlar amb els col·legues.
    • Si el grau d’especificitat és l’adient. No podem parlar de matemàtiques amb el mateix llenguatge que usem per explicar acudits.

    Un cop feta la tria (propòsit, tractament, nivell de formalitat i grau d’especificitat), cal mantenir-la.

    Per exemple, imagineu-vos que sou la persona responsable que funcionin una sèrie d’oficines administratives i que rebeu aquesta petició:

    Hola,
    Necessitem una fotocopiadora nova perquè aquesta  que tenim a l’O15 no s’aguanta els pets.
    Esperem resposta
    Què pensaríeu? Oi que hi ha alguna cosa que grinyola en el grau de formalitat?

    Us proposo més exercicis perquè treballeu el tema de la formalitat. Feu clic aquí.

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició