Una mica de repàs…
La síl·laba és el so o grup de sons que pronunciem amb un sol cop de veu. En una paraula hi sol haver tantes síl·labes com vocals: cor-ti-na, pa-ti-nat-ge, ja que la vocal és el nucli de la síl.laba. En català podrem trobar una única vocal com a síl·laba, però no una consonant sola.
Tota paraula té una síl·laba que es pronuncia amb més força, la qual rep el nom de síl·laba tònica: ca-mi-sa. Les restants són les síl·labes àtones: ca-mi-sa.
En alguns casos (paraules compostes, adverbis en -ment, etc.) podem trobar dues síl·labes tòniques: fàcilment, historicoartístic.
Vegem ara quines vocals podem trobar en posició tònica i en posició àtona en tots els dialectes catalans:
SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC DELS DIALECTES CATALANS
Com veiem al quadre de sota, la majoria de dialectes tenen 7 vocals en el sistema vocàlic tònic. Un dialecte del bloc oriental, el balear, en té 8, i un altre dialecte del bloc oriental, el rossellonès, només en té 5 (perquè ha perdut el so de ‘e’ i ‘o’ obertes).
Vocals tòniques
|
Central
|
Nord-
occidental
|
Valencià
|
Alguerès
|
Balear
|
Rossello-
nès
|
a:
carn, avi
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
e tancada: gep, torrent
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
e oberta: cel, serra
|
x |
x |
x |
x |
x |
|
vocal neutra:
tres, maleta
|
|
|
|
|
x |
|
i:
vi, camí
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
o oberta: bou, groga
|
x |
x |
x |
x |
x |
|
o tancada: bot, foca
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
u:
Lluc, sucre
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
SISTEMA VOCÀLIC ÀTON DELS DIALECTES CATALANS
En posició àtona, en els dialectes del català oriental, totes les ‘e’ i la ‘a’ es neutralitzen en el so de la vocal neutra. Igualment, en la major part del domini del català oriental, la grafia o, quan correspon a un so àton, es pronuncia [u]. Per això, en català central, en balear i en rossellonès tenim només tres vocals en situació àtona: i, u, i vocal neutra. En alguerès és pràcticament igual, només que en lloc de vocal neutra, en posició àtona pronuncien [a].
Vocals
àtones
|
Balear
|
Rossello-
nès
|
Central |
Alguerès
|
Nord-
occidental
|
Valencià
|
a:
caseta
|
|
|
|
x |
x |
x |
e tancada:
carreró
|
|
|
|
|
x |
x |
vocal
neutra:
cəseta
|
x |
x |
x |
|
|
|
i:
mirar
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
o tancada:
pomera
|
|
|
|
|
x |
x |
u:
pujar
|
x |
x |
x |
x |
x |
x |
Vegeu en el quadre de sota com varia la vocal tònica de la síl·laba inicial quan esdevé síl·laba àtona en algun derivat, i la diferència entre dialectes.
Relació entre les vocals tòniques i les vocals àtones en els dos grans blocs dialectals
Síl·laba tònica general |
Síl·laba àtona |
Parlars orientals |
Parlars occidentals |
m[í]ra, fam[í]lia |
m[i]rar, fam[i]liar |
m[i]rar, fam[i]liar |
p[é]sa, carr[é]r |
p[ə]sar, carr[ə]ró |
p[e]sar, carr[e]ró |
g[έ]la, m[έ]l |
g[ə]lar, m[ə]lós |
g[e]lar, m[e]lós |
c[á]nta, c[á]sa |
c[ə]ntar, c[ə]seta |
c[a]ntar, c[a]seta |
p[ɔ́]sa, s[ɔ́]ca |
p[u]sar, s[u]cota |
p[o]sar, s[o]cota |
d[ó]na’m, p[ó]ma |
d[u]nar, p[u]mera |
d[o]nar, p[o]mera |
p[ú]ja, [ú]ngla |
p[u]jar, [u]nglot |
p[u]jar, [u]nglot |
Vegeu més informació a la gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans.